Des del 1998 la població immigrant de Catalunya ha anat augmentant del 1,6% fins el 16,1% segons IDESCAT el 2021. En aquest context, ens plantegem si els professionals sanitaris necessiten millorar l’atenció a les persones culturalment diverses.
Per tal d’establir les bases de la competència cultural, analitzarem les percepcions i els coneixements dels professionals que atenen aquestes persones, així com conèixer els antecedents formatius, el grau de coneixement dels professionals sobre la cultura de les persones immigrants i estudiar els incidents crítics produïts durant l’atenció d’aquestes persones.
Realitzarem un estudi observacional, transversal, multicèntric amb abordatge mixt qualitatiu i quantitatiu sobre una mostra de professionals sanitaris de diferents nivells assistencials i categories. Es recolliran dades mitjançant el test CCCTQ-Pre i es realitzaran entrevistes estructurades. Esperem poder realitzar un diagnòstic en competència cultural al nostre sistema sanitari i plantejar mesures si s’escau.

Antecedents:
El context pandèmic ha posat de manifest la necessitat de tenir cura de la salut mental de les persones i, concretament, dels i les professionals de la salut. No obstant, moltes de les dificultats que emergeixen en aquest àmbit concret estan vinculades a dinàmiques individuals i organitzatives prèvies a la pandèmia. Davant d’aquest context, freqüentment es posen en marxa iniciatives per a millorar la salut psicològica i emocional d’aquest col·lectiu des d’una posició d’externalitat i excepcionalitat.
Hipòtesi
Els i les professionals de salut de l’Àrea Metropolitana Nord de Barcelona tenen la capacitat i els recursos necessaris per dissenyar intervencions efectives per a la millora del seu benestar emocional.
Objectius:
General:
Dissenyar, de manera col·laborativa, pràctiques i estratègies concretes que quedin integrades en les organitzacions de la Gerència Territorial Metropolitana Nord de Barcelona (ICS) i ajudin a millorar, de forma autònoma, el benestar dels i les seves professionals i, en conseqüència, el de la comunitat.
Específics:
a) Elaborar de manera participada un marc teòric i pràctic sobre el benestar emocional i la salut mental dels i les professionals de la salut de la GT MN
b) Descriure l’estat de salut emocional i psicològica dels i les professionals des del seu punt de vista.
c) Co-dissenyar i compartir pràctiques i estratègies encaminades a cuidar la salut psicològica i emocional dels i les professionals
d) Definir, de forma col·laborativa, els elements claus d’una cultura organitzativa que afavoreixi el benestar i la salut mental dels i les persones que integren l’organització.
Metodologia:
Adoptant una perspectiva EMIC, el present projecte es proposa recollir vivències, necessitats i iniciatives existents o demandades per a la millora del benestar psicològic i emocional, per a poder generar pràctiques i recursos que quedin integrats en l’organització i l’ajudin a millorar també el benestar de la comunitat. Per assolir aquest objectiu, el projecte parteix dels principis de la investigació-acció participativa per generar evidència, indicadors d’avaluació i propostes d’intervenció co-creades entre l’equip investigador i els i les treballadores de la Gerència Territorial Metropolitana Nord de l’Institut Català de la Salut. Així, al voltant de la creació de la figura de “facilitador/a” i el desenvolupament de grups de discussió amb totes les persones pertanyents a la organització interessades en prendre part, es preveu augmentar la participació dels i les treballadores en totes les fases del procés de recerca i el disseny d’intervencions a mida. Per a la recollida de dades, es durà a terme una selecció de 30 d’aquests grups, amb representativitat teòrica de les unitats de treball en les que s’organitza la institució.
Anàlisi:
Aquestes es transcriuran i s’analitzaran temàtica i col·laborativament per donar peu a accions concretes (tallers, espais de conversa i una plataforma virtual) de difusió i implementació de bones pràctiques i recursos propis de l’empresa i orientats a la millora del benestar i la salut mental de les persones que hi treballen.
Resultats esperats, Aplicabilitat i Rellevància:
Com a resultat, es busca augmentar la rellevància, la pertinença i l’adherència a aquestes intervencions, la seva pervivència en el temps, una millora en el benestar dels i les professionals i, finalment, una millor disposició, habilitat i atenció a la població de referència.

Introducción: La prevalencia de Diabetes Mellitus(DM) y de Pie diabético(PD) con lesiones ha aumentado a nivel mundial. Se realizan intervenciones en prevención, curación y seguimiento de las úlceras del PD, buscando los recursos más coste-efectivos. Una de ellas es la termometría, que consiste en detectar pequeñas variaciones de temperatura de la piel con un aumento de >2,2º es un indicador de detección de una zona inflamatoria antes de la aparición de una herida.
Objetivo: Evaluar la eficacia de la técnica de la termometría por la detección de zonas inflamatorias en los pies de pacientes con diabetes y reducir la incidencia de heridas en la Atención Primaria(AP).
Metodología: Estudio multicéntrico cuantitativo-analítico de dos grupos a lo largo de 18 meses en población=18 años de la Metropolitana Norte. Necesitaremos una muestra de 220 pacientes con aleatorización simple en base al registro de pacientes con DM. En el grupo control realizaremos la intervención habitual exploratoria de los pies (neuropática, arterial y deformidades en los pies) y en el grupo intervención realizaremos intervención habitual y termografía. El análisis estadístico se realizará con el Programa SPSS. La efectividad de la intervención de termometría se evaluará mediante X2.

Antecedents
Les ferides cròniques són un problema de salut que té conseqüències devastadores per als pacients i que contribueixen amb importants costos als sistemes d’assistència sanitària. La cobertura de les ferides cròniques amb microempelts cutanis en segell és una tècnica senzilla, eficient i amb molt bons resultats per a l’abordatge de ferides de difícil cicatrització.
Hipòtesi
La implantació de la tècnica de microempelts autòlegs en segell es viable i generaria beneficis en l’atenció a les persones amb ferides de difícil cicatrització
Objectius
Avaluar la factibilitat de la implementació de la tècnica de microempelts autòlegs en segell a les persones amb ferides de difícil cicatrització a l’atenció primària de la Metropolitana Nord (MN)
Metodologia
Estudi de factibilitat. Disseny experimental tipus assaig no aleatoritzat no controlat (Pre-Post) en els equips d’AP de la MN.
Resultats esperats
S’espera millora en la qualitat de vida, dolor i progressió de la cicatrització en persones amb ferides de difícil cicatrització
Aplicabilitat i Rellevància
Si l’aplicació es demostra factible es podria aplicar als equips de la MN i podria ser efectiu per la millora de la gestió de les ferides a l’Atenció Primària

OBJECTIUS
Objectiu general: Entendre la complexitat espiritual per a poder atendre els processos de final de vida en l’àmbit sanitari atenent la seva diversitat religiosa. Objectius específics:
1. Explorar les interaccions de l’àrea d’espiritualitat del model de valoració de la complexitat en final de vida HexCom amb la resta d’àrees del model.
2. Detectar necessitats i recursos d’ordre espiritual i/o religiós en processos de final de vida en persones diverses religiosament i espiritual.
3. Detectar les necessitats i els recursos dels i les professionals de la salut presents en processos de final de vida per a atendre la dimensió religiosa i espiritual tant en la seva diversitat com en la seva complexitat.
4. Generar un manual de bones pràctiques d’acompanyament a la mort en totes les seves dimensions i la seva diversitat.
DISSENY DE L’ESTUDI. Es tracta d’un projecte de mètodes mixtes complementaris i seqüencials, estructurats en tres fases:
1. En la primera fase es farà una anàlisi secundaria i quantitativa de les dades dels pacients en l’aplicació del model HexCom de valoració de la complexitat en final de vida en la pràctica clínica. Les dades provenen de l’estudi “Aproximació a la complexitat en atenció domiciliària en final de vida: Estudi multicèntric prospectiu dels PADES de Catalunya (Codi IDIAP 4R17/053) amb informe favorable del Comitè Ètic d’investigació Clínica IDIAPJGol (Codi P15/171)
2. La segona fase consisteix en entrevistes semiestructurades que aprofundiran en la informació que ens aporta el model HexCom, la dotaran de complexitat i atendran la diversitat.
3. La tercera fase consisteix en dinàmiques grupals que tenen l’objectiu d’implicar els professionals en la generació de recomanacions basades en els resultats de les fases 1 i 2 i considerant també les seves pròpies necessitats.
RECLUTAMENT, SELECCIÓ DE LA MOSTRA,PROTECCIÓ DE DADES.
FASE QUANTITATIVA
En la primera, que és quantitativa, les dades provenen d’una investigació anterior. Es tracta d’un subestudi derivat de l’explotació de les dades recollides per l’estudi “Aproximació a la complexitat en atenció domiciliària en final de vida: Estudi multicèntric prospectiu dels PADES de Catalunya “(Codi IDIAP 4R17/053) amb informe favorable del Comitè Ètic d’investigació Clínica IDIAPJGol (Codi P15/171). Utilitzem un CRD electrònic (RedCAP) i les dades estan emmagatzemades en un disc dur portàtil adquirit expressament i per a ús exclusiu del projecte, custodiats sota clau a l’arxiu local de la Unitat de Suport a la Recerca Metropolitana en ordinadors del centres sanitaris Nord (CAP La Llàntia, Mataró).
FASE QUALITATIVA
PRIMERA PART: ENTREVISTES A PACIENTS: La mostra serà d’entre 14-16 participants. El reclutament es farà a través d’una de les investigadores que integra aquest projecte, que coordina dos equips de PADES i que per tant està en contacte amb potencials participants (EJ-Z). Ella farà el contacte, informarà al pacient i recollirà el consentiment signat. El mostreig serà de tipus intencionat, teòric, i raonat, per tal de recollir la diversitat d’experiències i significats vinculats al fenomen estudiat. Així, es considerarà la pertinença religiosa com a criteri de segmentació, i es tindran en compte les variables de gènere i edat. Les confessions religioses que es veuran representades en la mostra seran, com a mínim, les majoritàries a Catalunya (CEO, 2020): catolicisme, evangelisme, islamisme i agnosticisme/ateisme, amb un mínim de 2 i un màxim de 4 participants per a cadascuna d’elles, per tal que el procés de mostreig sigui flexible i permeti incloure també participants d’altres pertinences religioses (o variants de les principals) amb menys presència als serveis de salut.
Criteris d’inclusió: Patir una malaltia greu i trobar-se en situació terminal i essent atès per un equip de cures pal·liatives.
Criteris d’exclusió: Negació o fort impacte emocional, debilitat extrema (PPS<40). Es recolliran les vivències i percepcions mitjançant entrevistes en profunditat semiestructurades d'aproximadament 45 minuts de duració, depenent de l'estat de salut del/la pacient. Les entrevistes es realitzaran allà on el pacient desitgi. A aquestes entrevistes hi assistiran 2 persones de l'equip, l'una experta en metodologies qualitativa, i l'altra experta en acompanyament espiritual en final de vida, tant per a fer un recolzament a la investigadora com per seguretat del participant. Per a aquestes entrevistes s'utilitzarà el qüestionari GES d'avaluació de recursos i de necessitats espirituals, validat per la Universitat de València, que es complementarà tenint en compte els resultats obtinguts en la fase 1. S'obtindrà el consentiment informat, es gravarà l'àudio digitalment amb gravadora per conservar les dades en local. Les preguntes guia addicionals (no incloses al qüestionari GES) aniran encaminades a establir un diàleg que permeti obtenir informació en profunditat i contextualitzada, sense induir ni forçar les respostes. Aquestes seran aprovades per l'equip de recerca i, si s'escau, es corregiran després de les primeres entrevistes. Les entrevistes es transcriuran, s'anonimitzaran i es traspassaran al programari Atlas.ti per a l'anàlisi qualitativa SEGONA PART: DINÀMIQUES GRUPALS (grup de discussió i co-creació). La població són professionals de l'àmbit de la salut que en la seva pràctica professional acompanyin processos de final de vida. Es constituiran dos grups de 5-8 participants, i la selecció serà feta tenint en compte el perfil professional (medicina, infermeria, treball social, psicologia…) i l'àmbit professionals (hospitalari, primari, domiciliari…) com a criteri de segmentació, i el gènere i l'edat com a criteris de variació de la mostra. Els i les participants es reclutaran mitjançant el procediment de bola de neu. En la primera sessió grupal (grup de discussió), es recolliran les opinions, idees, experiències intersubjectives dels i les participants arran d'un diàleg generat a partir de preguntes sobre necessitats específiques dels professionals a l'hora d'atendre la complexitat espiritual. En el segon grup (grup nominal), es farà una devolució del primer als participants, juntament amb els resultats de les fases 1 i 2, per poder elaborar el manual de bones pràctiques per i amb els professionals. Les sessions es faran en un espai acordat amb tots/es els/les participants, procurant que l'ambient sigui tranquil per a facilitar l'intercanvi comunicatiu, i estaran moderades per una persona de l'equip investigador. També en aquest cas s'enregistren i es transcriuen les sessions per a una posterior recuperació de la informació. Així mateix, s'obtindrà el consentiment informat dels i les participants. CONSIDERACIONS ÈTIQUES: Tots els investigadors i col·laboradors es comprometen a observar estrictament la Declaració d'Helsinki. Les persones participants hauran de signar un consentiment informat i seran identificades només per codi. Només el responsable del tractament de dades tindrà accés a la llista amb el nom dels participants, data d'inclusió i el seu codi d'estudi. Tota la informació obtinguda serà tractada de forma confidencial, en compliment de la Llei Orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals i el Reglament (UE) 2016/679 de Parlament Europeu i de les Dades. Consell de Protecció de 27 d'abril de 2016 (RGPD): Identificació de les dades i els subjectes que les tracten: S’obtindran dades qualitatives (opinions, etc.) que les persones entrevistades proporcionaran voluntàriament i un cop donat el consentiment en el context de l’entrevista. Si en el transcurs de la conversa es proporcionen dades que puguin identificar els participants, l’equip investigador les anonimitzarà eliminant-les de l’arxiu mitjançant un programa d’edició d’audio (Audacity), o bé substituint-les per pseudònims o categories genèriques (per exemple, “ciutat”) a l’hora de fer la transcripció. Si s’encarrega la transcripció a persones externes a l’equip d’investigació, se’ls hi proporcionaran les dades pseudoanonimitzades i es subscriurà un acord de confidencialitat. Identificació dels tractaments i base legitimadora dels tractaments: Les variables necessàries per a portar a terme l’estudi s’obtindran directament del participants del projecte mitjançant el seu consentiment, d’acord amb l’establert als articles 6.1.a) i 9.2.a) del RGPD. Eines utilitzades per a tractar les dades: Les dades seran emmagatzemades en local en ordinadors del centres sanitaris i en la plataforma Cercles, pertanyent a la Generalitat de Catalunya. La seva transcripció i codificació es durà a terme amb programari instal·lat també en local. Transferències internacionals de dades: No està prevista una transferència internacional de les dades. Identificació de tractaments que poden suposar un alt risc pels drets i llibertats dels participants en el projecte de recerca: No s’aplicarà cap tractament que pugui suposar un risc pels drets i llibertats dels participants. Les entrevistes seran enregistrades i transcrites però el contingut de la gravació estarà emmagatzemat de forma segura (sota contrasenya i accessible només als membres de l’equip investigador) durant 2 anys i eliminat posteriorment. Els participants podran revisar la transcripció de les entrevistes.

Antecedents i Justificació: Les caigudes són un dels principals problemes de salut pública. S’estima que l’1,5% de les despeses sanitàries són derivades de les caigudes. Es un aspecte fonamental identificar els factors de risc de les caigudes, par tal de fer programes i intervencions encaminades a prevenir-les. Diferents estudis han demostrat que l’anèmia és un factor de risc independent de caigudes, però no s’han elaborat estudis de correlació entre l’anèmia i les caigudes a població d’alta complexitat.
Hipòtesis: L’anèmia és un factor de risc per a les caigudes dels pacients d’alta complexitat.
Objectiu: Determinar si l’anèmia és un factor de risc per a les caigudes als pacients d’alta complexitat.
Metodologia: Estudi longitudinal analític i retrospectiu amb reclutament intencionat i seleccionat de pacients que es troben al programa de Gestió de Casos/PROPCC. S’extrauran llistats mediant CIP dels pacients inclosos a aquest programa. Es farà extracció informatitzada de les variables necessàries registrades a la història clínica. L’estudi es realitzarà a l’atenció Primària al territori del Barcelonès Nord i Maresme, durant l’any 2022 i 2023.
Resultats esperats: Conèixer si les persones amb alta complexitat que presenten anèmia tenen més risc de patir caigudes que les persones d’alta complexitat sense anèmia. Valorar si existeix un infraregistre de l’anèmia a les històries clíniques d’aquests pacients i per tant el seu tractament. Conèixer quins factors poden afavorir a les caigudes: la dependència, l’estat cognitiu, la polifarmàcia (>10 farmacs), la desnutrició, els tractaments neurolèptics, etc.
Determinacions i anàlisis estadístic: S’extrauran les variables necessàries de forma automatitzada i pseudonimitzada en el període de l’1 de gener de 2022 al 31 de desembre 2023. Per determinar si l’anèmia és un factor de risc per a les caigudes als pacients d’alta complexitat es calcularà el risc relatiu d’aparició de caigudes segons l’exposició o no al factor anèmia. La descripció de les caigudes i els ingressos s’expressarà amb mitjanes i desviacions estàndard.Per a les variables analítiques s’utilitzarà un model de regressió logística ajustat per edat, sexe, comorbiditats i fàrmacs.La significació estadística s’estableix en p-valor<0,05. L’anàlisi estadístic es realitzarà amb el programa SPSSv26.

Pregunta de recerca:

Com gestionen la incertesa i la informació de cada pacient en relació a la síndrome de l’intestí irritable (SII) els i les professionals de la salut de l’àrea metropolitana de Barcelona?
Objectius:
General:
Explorar de quina manera els i les professionals de la salut gestionen la informació clínica dels i les pacients per a la diagnosi i el maneig de la síndrome de l’intestí irritable.
Específics:
Identificar quins són els principals elements en el procés de diagnosi i maneig de la SII.
Especificar quines necessitats d’informació tenen els i les professionals per al maneig de la SII.
Posar de manifest barreres i facilitadors per al maneig de la SII a la consulta.
Copsar estratègies per al maneig de la incertesa en la diagnosi i el tractament de la SII.
Metodologia:
Estudi qualitatiu d’orientació construccionista basat en la realització d’entrevistes individuals i grups de discussió amb professionals sanitaris i guiat per la col·laboració d’un pacient expert.
Anàlisi:
Es basarà en els preceptes de la teoria fonamentada.
Utilitat i aplicabilitat:
Descriure les pràctiques habituals en el maneig de la SII i identificar patrons i indicadors físics de disfuncions específiques d’aquesta patologia facilitarà desenvolupar solucions enfocades i no invasives per al seu tractament.