El objetivo principal del proyecto es mejorar la capacitación tecnológica, la calidad y la interoperabilidad de los sistemas de
gestión de información curricular o sistemas CRIS.
Esto se concreta en la integración de los dos sistemas de gestión de la información científica con los que estamos trabajando,
Fund@net y GIR, que está a su vez conectado a la web institucional de la institución; la contratación de personal de soporte
para informar los repositorios institucionales de Cataluña, como el Portal de Recerca de Catalunya o Scientia; y la mejora de
algunos aspectos del GIR que todavía no han estado integrados en Fund@net.
El IDIAPJGol lleva 15 años utilizando un sistema de gestión propio (GIR), y un software comercial (Sigrid) para la gestión
económica, el cual cada vez menos respondía a los nuevos requerimientos a los que debíamos responder. Por este motivo, el
año pasado se implementó el sistema Fund@net.
No obstante, el GIR sigue conectado a la web corporativa, y es necesario seguir manteniendo la información relacionada con la
producción científica actualizada.
Ademaás, el GIR, sigue dando soporte a aquellos apartados que, a día de hoy, no están cubiertos por Fundanet, en los cuales
también se necesitan mejoras.
Se ha realizado un análisis de riesgos, pero analizando la probabilidad y el impacto de los mismos ninguno de ellos supone una
gran amenaza ni ponen en riesgo la viabilidad el proyecto.
El proyecto se encmarca en el IDIAPJGol, un instituto de investigación público que tiene como objetivo impulsar la investigación
en Atención Primaria. Su potencialidad se basa en su singularidad: centraliza la investigación en AP de toda Catalunya, más de
1700 investigadores, 300 centros, 35 grupos de investigación y acceso a 8M de pacientes. Además, se coordina la RICAPPS
(Red de Investigación en Cronicidad, Atención Primaria y Promoción de la Salud), formada por 26 grupos de 12 comunidades
autónomas, la cual utiliza el GIR como herramienta de gestión.

Antecedents. La Fibromiàlgia és una malaltia crònica que es caracteritza per dolor musculoesquelètic generalitzat no inflamatori amb predomini als músculs, columna vertebral i al tòrax. La seva etiologia és desconeguda i la prevalença és major al sexe femení.
Hipòtesis. Una intervenció grupal interdisciplinar basada en 20 sessions millorarà els símptomes causats per la fibromiàlgia i també la seva qualitat de vida.
Objectius. L’objectiu principal és avaluar si la implementació d’un programa estructurat d’abordatge de la FM millorarà els símptomes i la qualitat de vida.
Metodologia. Es tracta d’un estudi quasiexperimental en el que s’estudiaran 2 cohorts de pacients amb diagnòstic de FM dels Equips d’Atenció Primària (EAP’s) de la SAP Bages Berguedà Moianés el grup intervenció (GI) realitzarà les 20 sessions del programa i el grup control seguirà la seva activitat i tractament habitual. S’administraran els següents instruments; Fibromyalgia Impact Questionnaire (FIQ), Escala Visual Analògica (EVA), EuroQol-5D en format paper. La recollida de dades es farà de manera presencial abans de la intervenció als 3 mesos, 6 mesos i 12 mesos als dos grups (GC i GI)
Anàlisis estadística. Es compararan les dades basals entre el grup intervenció i el grup control per la validesa de l’aleatorització. I finalment es faran servir models de regressió logística per quantificar quin ha estat l’impacte de la intervenció sobre la qualitat de vida i la capacitat física de l’impacte de la malaltia per les variables confusores, els anàlisis seran ajustats per les diferències.
Resultats esperats. S’espera que la intervenció millori la qualitat de vida i els símptomes de FM als participants del grup intervenció. A més a més que hi hagi una implementació als EAPs del territori.
Aplicabilitat i rellevància: la implementació d’un programa adreçat a les persones amb FM podria suposar una millora assistencial a l’àmbit d’atenció primària, així com una disminució al número de visites, prescripció farmacològica i un menor impacte econòmic.

Resumen
Introducción: La evaluación del impacto de políticas públicas es utilizado para profundizar y mejorar la salud de la población. El Plan de Salud de Cataluña 2021 – 2025 define un marco de evaluación que va más allá de la monitorización de indicadores de salud con el fin de definir y establecer un sistema de rendición de cuentas y contribuir a la expansión de la cultura de evaluación. Para ello se han seleccionado dos casos para ser evaluados, no sólo por su relevancia y alta repercusión en la vida de la población, si no por los impactos que generan a nivel del sistema institucional: El Bienestar emocional y la Obesidad Infantil. El bienestar emocional es de suma importancia por la desigualdad observada y la proporción de personas que presentan malestar
emocional. La obesidad infantil es también relevante, por la magnitud de la problemática y su repercusión en la calidad de vida presente y futura, siendo un factor de riesgo para diversas patologías, además de desigualdad.
Objetivos: Identificar y analizar la situación actual y los determinantes de salud de la población catalana respecto al Bienestar emocional y obesidad infantil, así como analizar programas enfocados en estos temas con identificación buenas prácticas, recomendaciones y oportunidades de mejora.
Diseño: Investigación con metodología mixta, dividida en 3 etapas diferentes. En primera instancia se realizará una revisión de reportes y data oficial publicada desde 2018 hasta la actualidad respecto a programas públicos y privados catalanes en los temas Bienestar emocional y Obesidad infantil, esto para la determinación del estado actual de la población catalana, complementada
con grupos focales para determinación de experiencias, caso de éxito y determinantes de salud que influyen a nivel local. La segunda parte consiste en una encuesta online aplicada a profesionales de la salud y usuarios de programas enfocadas en estos temas para determinar opiniones y datos cuantitativos respecto al grado de implementación, diseño e impacto de que estos programas están o han generado. Finalmente, la tercera etapa consiste en grupos focales para tomar experiencias, casos de éxito y oportunidades de mejora de los involucrados y participantes en estos programas. Todo analizado bajo estricto protocolo estadístico y de metodología cualitativa.
Resultados esperados: Identificación de la situación actual de la población catalana respecto al Bienestar emocional y obesidad infantil, generación de un modelo de determinantes de salud en estos temas y valoración estructural, nivel de impacto y e implementación de los programas revisados, así como la identificación de casos de éxito, recomendaciones y áreas de mejora.
Aplicabilidad y relevancia: Los resultados y conclusiones obtenidos ayudarán a la mejor toma de decisiones al momento de diseñar y aplicar programas, así como una mejor distribución de recursos para obtener mejor impacto. A nivel de actores involucrados y usuarios, ayudará a determinar cuáles son las mejores estrategias para mejoramiento de su calidad de vida. Este
estudio y sus beneficios podrán ser replicados en evaluaciones similares.

L’adolescència i la primera joventut són una època caracteritzada per canvis físics,
emocionals i socials, es tracta d’una etapa essencial per a l’aprenentatge, la construcció
de la identitat i el desenvolupament. Fenòmens com l’exposició a la pobresa, la
discriminació o la violència fan que aquest període sigui especialment vulnerable als
problemes de salut mental amb diferències segons gènere i altres determinants socials, la
qual cosa condueix al fet que fins al 80% dels trastorns mentals apareguin per primera
vegada abans dels 26 anys. Això és especialment rellevant per les conseqüències que
aquests trastorns tenen a l’edat adulta a escala emocional i físic i, per tant, social.

El confinament i la restricció d’activitats socials van impactar en la salut mental dels
joves, duplicant els símptomes de depressió i ansietat. És així, que l’atenció primària ha
complert un rol clau en el diagnòstic, tractament i derivació dels malestars emocionals,
l’impacte de la qual encara es desconeix. Per això, ens plantegem en aquest projecte fer
ús de metodologia mixta, participativa i des d’una perspectiva d’iniquitats socials en
salut, basant-nos en tres eixos d’iniquitat: sexe/gènere, nacionalitat/estatus migratori i nivell socioeconòmic. Es plantegen tres fases: 1) Analitzar la incidència de quatre trastorns mitjançant la base dades d’atenció primària (real world data) que són
representatius de la ciutat de Barcelona; 2) Conèixer les experiències dels professionals d’atenció primària i comunitària respecte als adolescents i joves amb trastorns mentals;
3) Analitzar l’associació del sexe del professional, l’edat, perfil professional i el diagnòstic de trastorns mentals en adolescents i joves.
Aquesta proposta és la continuïtat d’un projecte finançat pel Ministeri de Sanitat (FIS-PI22/01278) sobre salut mental i adolescència i joventut a Catalunya. Els resultats d’aquest projecte ens han mostrat com a aspectes relacionats amb el racisme, l’aïllament social, la deprivació socioeconòmica i les desigualtats de gènere aguditzen el malestar emocional en els col·lectius adolescents i joves. Per això, comptem amb les dades del SIDIAP.

CitizenAct aims at creating a training programme dedicated to senior citizens for promoting healthy and active ageing and acquiring new skills and knowlegde about ICT tools.

In this project, senior citizens will be on the first line in the creation process in the three partner countries (France, Spain and Poland).

They will provide their direct needs, requirements and feedback regarding those tools during digital workshops as well as during Hackathons events involving business creators, health care professionals, municipalities and policy makers.

This co-creations activities and time exchanges will allow to develop tools adapted to seniors.

Justificació i situació actual: L?anèmia que requereix transfusió és una entitat que pot produir complicacions de les patologies cròniques (de la pròpia anèmia, insuficiències cardíaques, malalties pulmonars, etc). El seguiment, la detecció i el tractament tardà d?aquesta té efectes socials i funcionals negatius pel pacient (pèrdua de qualitat de vida, pitjor pronòstic de les malalties cròniques, etc.) i efectes econòmics i d?accesibilitat negatius pel sistema sanitari (consultes a urgències i ingressos hospitalaris freqüents evitables)1,2, ja que la demora en la detecció de l?anemització i la fragmentació del Sistema Sanitari fa difícil una actuació precoç i eficient. En el mercat existeixen màquines portàtils (hemoglobinòmetre) que permeten la determinació immediata (5 segons) d’hemoglobina en sang capil·lar 9,10,11. Actualment no es disposa de bibliografia de l’eficiència en la utilització de l’hemoglobinòmetre en pacients que requereixen transfusions. Tampoc hi ha estudis que demostrin la correlació de resultats de l?hemoglobinòmetre amb la via venosa a la pràctica clínica. Els estudis que existeixen s?han fet de forma controlada i amb professionals ensinistrats per aquesta tècnica, obtenint una correlació per sota de 0,5g/dl respecte a la via venosa10,11 La finalitat d’aquest estudi és implantar un circuit de transfusió amb col·laboració entre l?Hospital de Mataró i l?Atenció Primària del maresme, demostrant que la utilització de hemoglobinòmetre pel seguiment i l?activació d?aquest circuit, evita ingressos i/o visites a urgències, a més de millorar la qualitat de vida d’aquests pacients.