Antecedents: El dèficit de iode és causa de retard mental evitable i un problema mundial de salut pública. La iodació de sal i la ingesta de làctics son les mesures preventives més eficients. L’adolescència implica canvis en els hàbits alimentaris i de vida que afecten les fonts dietètiques de iode. El consum de làctics és especialment baix en noies adolescents fet que suggereix que podrien ser una població de risc.
Hipòtesis: La mediana de concentració urinària de iode en població adolescent serà inferior a la observada en població infantil i la ingesta diària de iode estarà per sota dels requeriments nutricionals òptims pel grup d´edat d’entre 15 i 17 anys.
Objectius: Determinar la concentració urinària i estimar la ingesta diària de iode.
Metodologia: Estudi descriptiu transversal amb una mostra de 600 adolescents de 15 a 17 anys dels centres d’educació pública de Blanes.
Determinacions i anàlisi estadística: Es realitzaran anàlisis univariants descriptius i s’analitzarà l’associació de la UIC i la ingesta de iode amb les covariables mitjançant anàlisis bivariants i una regressió logística.
Resultats esperats, Aplicabilitat i Rellevància: Prevenir la deficiència de iode en població gestant és una prioritat ja que el iode participa en la síntesi de les hormones tiroïdals necessàries pel correcte desenvolupament neuronal del nadó. La població prèvia com és l’adolescència és crítica per garantir que els nivells de iode siguin suficients abans de l’inici de l’etapa reproductiva. Uns nivells adequats en nens i adolescents previndran també l’aparició de golls i disfuncions tiroïdals en població adulta.