Antecedents:
Els pacients amb DM2 presenten un risc cardiovascular 2-4 vegades superior que la població no diabètica. S’estima que a Espanya la malaltia cardiovascular és la causa de mort d’almenys la meitat de la població diabètica.
S’ha vist que les dones presenten un excés de risc en malaltia cardiovascular de fins el 40% tot i que se’n desconeixen les causes. Es postula que un control més estricte dels factors de risc cardiovascular podria millorar aquesta situació.

Hipòtesi/pregunta d’investigació:
L’abordatge terapèutic dels factors de risc cardiovascular en les dones amb DM2 és diferent respecte els homes DM2.

Objectius:
Avaluar l’abordatge terapèutic dels factors de risc cardiovascular i l’aparició de nous esdeveniments cardiovasculars en les dones en comparació amb els homes amb diabetis tipus 2.

Antecedents:
Les exposicions mediambientals prenatals suposen un impacte en el desenvolupament i salut d’infants i adolescents. La Hoja Verde de embarazo (HVE) s’empra per a detectar-les, però no se’n coneix la validesa ni la fiabilitat.

Hipòtesi:
El disseny i validació d’un qüestionari – «»Full Verd de l’embaràs»» (FVE) – pot generar una eina clínica vàlida i fiable per detectar exposicions ambientals prenatals.

Objectius:
Desenvolupar una eina clínica vàlida i fiable per a la detecció de les exposicions mediambientals de risc prenatal a partir de la HVE, analitzar-ne propietats psicomètriques per conèixer-ne la validesa i fiabilitat i descriure’n la freqüència en una mostra.

Metodologia:
Disseny d’un nou qüestionari a partir de la HVE i consolidació per un comitè d’experts en salut mediambiental pediàtrica. Aplicació a una mostra de parelles embarassades per anàlisi de validesa i fiabilitat.

S’estima que una de cada deu persones que han patit COVID-191 pot presentar símptomes persistents2-4 que poden limitar la seva vida diària. Pocs estudis caracteritzen aquesta entitat, anomenada Long COVID o COVID persistent. A Catalunya aquestes persones s’han agrupat en un col·lectiu per a visibilitzar la seva situació5.
L’objectiu principal és descriure les característiques demogràfiques, clíniques i d’atenció rebuda de les persones afectades per símptomes persistents de la COVID-19 a Catalunya a l’inici de l’estudi; la persistència dels símptomes quant a tipus i freqüència, i la qualitat de vida als 3, 6, 9 i 12 mesos. L’objectiu de la part qualitativa se centrarà en explorar les experiències, demandes i propostes de les persones amb COVID persistent a Catalunya.

Antecedents: El dèficit de iode és causa de retard mental evitable i un problema mundial de salut pública. La iodació de sal i la ingesta de làctics son les mesures preventives més eficients. L’adolescència implica canvis en els hàbits alimentaris i de vida que afecten les fonts dietètiques de iode. El consum de làctics és especialment baix en noies adolescents fet que suggereix que podrien ser una població de risc.

Hipòtesis: La mediana de concentració urinària de iode en població adolescent serà inferior a la observada en població infantil i la ingesta diària de iode estarà per sota dels requeriments nutricionals òptims pel grup d´edat d’entre 15 i 17 anys.

Objectius: Determinar la concentració urinària i estimar la ingesta diària de iode.

Metodologia: Estudi descriptiu transversal amb una mostra de 600 adolescents de 15 a 17 anys dels centres d’educació pública de Blanes.

Determinacions i anàlisi estadística: Es realitzaran anàlisis univariants descriptius i s’analitzarà l’associació de la UIC i la ingesta de iode amb les covariables mitjançant anàlisis bivariants i una regressió logística.

Resultats esperats, Aplicabilitat i Rellevància: Prevenir la deficiència de iode en població gestant és una prioritat ja que el iode participa en la síntesi de les hormones tiroïdals necessàries pel correcte desenvolupament neuronal del nadó. La població prèvia com és l’adolescència és crítica per garantir que els nivells de iode siguin suficients abans de l’inici de l’etapa reproductiva. Uns nivells adequats en nens i adolescents previndran també l’aparició de golls i disfuncions tiroïdals en població adulta.

Antecedentes: La ecografía pulmonar(EP) en insuficiencia cardíaca(IC) crónica
podría ayudar a detectar aquellos pacientes con mayor riesgo de ingreso o
defunción.
Hipótesis: EP como herramienta pronóstica en pacientes con IC crónica en
atención primaria(AP), podría detectar los pacientes con mayor riesgo de
eventos.
Objetivos: Evaluar la utilidad pronóstica de la EP en el seguimiento de los
pacientes con IC crónica estable en AP.
Metodología: Estudio observacional prospectivo en centros de AP de Mataró.
200 pacientes mayores de 18 años diagnosticados de IC con informe de alta
hospitalaria por IC y ecocardiograma con fracción eyección
conservada(FE>50%).
Determinaciones: Visita de inclusión(V0) y final(V1) a los 2 años. Se
recogerán variables sociodemográficas, antecedentes personales, se realizará
exploración física, analítica con NT-proBNP y CA-125, electrocardiograma, EP,
test de la marcha de 6-minutos, test Minnesota Living with Heart Failure, y test
de fragilidad (Gerontopole e index-VGI). Se revisarán el número de ingresos y
visitas a urgencias a los 6, 12, 18 y 24 meses.
Análisis estadística: Estudio descriptivo (frecuencias y porcentajes de variables
cualitativas y media, desviación estándar y el rango de variables cualitativas).
Análisis bivariado (ingresos o visitas a urgencias y número de líneas B en la EP).
Regresión lineal (efecto de la EP, ecocardiograma, valor de NT-proBNP y CA-125
sobre cada grupo de pacientes).
Resultados esperados: A más líneas B mayor riesgo de ingresos o defunción.
Aplicabilidad y Relevancia: Mejorar el seguimiento y la capacidad resolutiva
en los pacientes con IC crónica controlados en AP.

Antecedents: Les funcions de risc cardiovascular no aconsegueixen identificar
més del 50% dels pacients que desenvolupen malalties cardiovasculars,
especialment en pacients de risc intermedi.
Objectius: Analitzar si l’índex-turmell-braç (ITB), rigidesa arterial, glucosa
postprandial, hemoglobina glicosilada (Hba1c), auto-mesura de la pressió arterial
i la comorbiditat s’associen independentment a la incidència d’esdeveniments
vasculars i si poden millorar la capacitat predictiva de les funcions de risc en la
població de risc intermedi.
Metodologia: El projecte és multicèntric, involucrant 3 grups de la REDIAPP de
Catalunya, Castilla y León i Balears. Entre els anys 2011 i 2013 es va reclutar
una cohort multicèntrica de 2495 persones de risc intermedi (ris coronari 5-15%
o mort vascular entre 3-5% a 10 anys) i sense història de malaltia
arterioscleròtica.
Determinacions: Es van recollir dades sociodemogràfiques, dietètiques,
activitat física, comorbiditat, claudicació intermitent, tensió arterial i dades
antropomètriques. També es va mesurar l’ITB i la rigidesa arterial en repòs i
post-exercici suau. Es van quantificar lípids, glucosa i Hba1c en dejú i glucosa
postprandial. Es va fer un seguiment telefònic a l’any i mig, 5 anys i en el marc
d’aquesta tesis realitzarem el seguiment a 10 anys per determinar la incidència
d’esdeveniments vasculars. S’analitzarà si els factors de risc proposats milloren
les funcions de risc cardiovascular clàssiques.
Anàlisi estadística: Es realitzarà un anàlisis multivariant mitjançant models de
risc proporcionals de Cox per examinar la contribució dels factors de risc
estudiats ajustats per factors de risc clàssics
Rellevància: La prevenció primària de malalties cardiovasculars és prioritària en
salut pública. L’estratègia principal consisteix en identificar població amb alt risc,
on les mesures preventives siguin efectives i eficients.

Antecedents: l’ictus hemorràgic representa aproximadament un 15% del total d’ictus. La combinació d’un mal control de la pressió arterial amb l’anticoagulació pot multiplicar-ne el risc.
Hipòtesis: els pacients amb tractament anticoagulant que presenten xifres elevades de Pressió Arterial Sistòlica (PAS) i una major variabilitat de PAS entre diferents visites tenen un risc més alt de patir un ictus hemorràgic.
Objectius: determinar l’associació entre el mal control de la PAS i la seva variabilitat tensional, i el risc incident d’ictus hemorràgic i dissenyar-ne un model predictiu.
Metodologia: estudi de casos i controls en població atesa a atenció primària de Catalunya amb tractament anticoagulant que hagi presentat un ictus hemorràgic. Es seleccionaran dos controls comparables per cada cas.
Determinacions: mitjana de PAS i la seva variabilitat mesurada amb desviació estàndard, average real variability i coeficient de variació registrades durant els 18 mesos previs. A més d’altres factors de risc d’ictus hemorràgic.
Anàlisi estadística: s’utilitzaran models de regressió logística multivariants ajustats per factors de risc d’ictus hemorràgic.
Resultats esperats: s’estima incloure més de 890 casos de pacients anticoagulats amb un ictus hemorràgic a Catalunya, entre 2006 i 2020. S’espera trobar associació entre el mal control de la PAS i una elevada variabilitat d’aquesta i la incidència d’ictus hemorràgic en aquests pacients.
Aplicabilitat i Rellevància: l’algoritme de risc producte d’aquest projecte permetrà aplicar aquests nous coneixements, mitjançant la seva traducció en aplicació informàtica, de manera pragmàtica a la pràctica clínica diària.

Objectives
The main aim of the project is to study the associations between urban environmental indicators and development and survival of 20 specific cancer sites using data from prospectively collected primary care records from 6 million people living in Catalonia. The specific objectives of the project are:
1. To investigate associations between urban environment indicators including air and noise pollution, access to green spaces, and unhealthy food availability, with the risk of development and survival to 20 specific cancer sites.
2. To investigate whether the possible associations between urban environment indicators and cancer development are mediated by obesity, physical activity, smoking, or alcohol exposures, as well as psychological well-being indicators (anxiety and depression).
3. To explore and understand the general population and cancer patient perspectives on the urban environment in relation to cancer development and survival.
4. To develop a health impact assessment to estimate the impact of potential urban environment interventions aimed at cancer.