L´objectiu del present estudi es conèixer l´associació entre COVID-19 persistent, la vacunació i el consum de drogues.

Background: Chronic back pain is a common condition in adolescents. Treatment recommendations for this population are based on suboptimal-quality or indirect evidence, usually derived from studies including a variety of chronic pain problems. As the brain is crucial in the processing of pain information, neurofeedback, an intervention that has been found to improve pain and pain-related outcomes in adults, might be a potentially beneficial treatment for adolescents with chronic back pain. Aims: to test the effects on pain intensity and pain-related outcomes, as well as the feasibility, safety and acceptability, of two neurofeedback protocols that have been found to be effective to manage chronic pain when used with adults. Methods: The design will be a single-blind sham-controlled randomized pilot trial. Adolescents aged 11-18 years with chronic back pain will be recruited and randomized to either two active neurofeedback treatment conditions or a sham neurofeedback condition. Outcome measures include pain intensity, pain interference, physical function, psychological function, feasibility, safety and acceptability measures. Discussion: The results of this pilot study will inform the effects in pain and pain-related outcomes for a future fully powered randomized controlled trial to assess the efficacy of neurofeedback in adolescents with chronic back pain.

Antecedents :
Les malalties respiratòries constitueixen una de les primeres causes de morbiditat i mortalitat al món occidental i un dels motius més freqüents de visita als Centres d’Atenció Primària. La prevalença de Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica (MPOC) a España de la població adulta és superior al 9%. Les visites a l’atenció primària per MPOC és de gairebé 2,7 vegades més que la població general.
El tractament és l’administració de medicació per la via inhalada. El problema amb el control de la MPOC és un mal ús dels inhaladors, tant en pacients com en el coneixement per part dels professionals.
Els inhaladors de pols seca (IPS) són dispositius que contenen el fàrmac en forma de pols micronitzada, que s’allibera després d’una inspiració activa del pacient. El principal inconvenient es que necessiten un flux inspiratori de 30-60 L/min segons el dispositiu.
El flux inspiratori pic (PIF) es el màxim flux d’aire generat per una a maniobra de inspiració forçada. El dispositius In-Check DIAL® es un mesurador de PIF utilitzat àmpliament. Un PIF de =60 L/min es considera com òptim pels dispositius amb majors resistències. Hi han estudis que mostren que FI suboptim va ser entre el 19 i el 78 % en l’àmbit de l’atenció primària. Si la taxa de FI màxim és menor a 60 l/min, es possible que el pacient no aconsegueixi un benefici clínic òptim i s’hauria de considerar el canvi a un sistema d’administració diferent, com un inhalador de vapor suau o nebulitzat.
L’educació sanitària realitzada als pacients amb patologia respiratòria obstructiva millora la tècnica d’inhalació i redueix significativament els errors de medicació.
La hipòtesi de l’estudi es que hi ha una prescripció dels inhaladors de pols seca en pacients MPOC a l’Atenció Primària (AP) millorable en quan a l’adequació en funció dels flux inspiratori màxim.
OBJECTIU: Determinar la prevalença de persones amb MPOC tractats amb inhaladors de pols seca (IPS) que tenen una taxa de flux inspiratori suboptim en un Centre Atenció Primària (CAP).
Metodologia:
Estudi observacional descriptiu transversal realitzat a l’AP, en un CAP urbà amb població assignada de 28.500 persones.
Criteri inclusió: tots els pacients amb diagnòstic de MPOC que utilitzen IPS.
Criteris exclusió: deteriorament cognitiu.
Mostra: 183 persones (nivell confiança del 95 %, marge d’error 7%). Les infermeres a partir de l’eina PLANIFICAT-MPOC seleccionaran la mostra de forma aleatòria sistemàtica i programaran una visita inicial.
Variables:
Principal:
Taxa de flux inspiratori màxim mesurat amb In-Check Dial, considerant l’adequació de l’inhalador un flux major de 60 L/m).
Secundàries:
edat, sexe, professional,tabaquisme, temps en tractament IPS, tipus inhalador, obesitat, anys evolució MPOC, espirometries fetes cinc últims anys , dispnea (escala de dispnea modificada del Medical Research Council (mMRC)), temps passat última espirometria, control (Pneumòleg hospital, AP), qualitat de vida relacionada amb la salut (EuroQol-5D), Escala GOLD, Fenotip (1: aguditzador, 2: mixte EPOC-asma i 3: enfisema-hiperinsuflat). Visites urgències CAP/Centre d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP), hospitalització darrers tres mesos. Descompensacions.
Anàlisis:
Les infermeres referents del pacient recolliran les dades en una base de dades. Utilització del programa estadístic PSPP.
Descripció variables: quantitatives: mesures tendència central i dispersió, qualitatives: proporcions; comparació variables: quantitatives t-student, qualitatives: Chi.quadrat.
Limitacions: períodes d’aguditzacions que modifiquin la dispnea i que precisen tractaments amb antibiòtic.

ANTECEDENTS. La diabetis mellitus tipus 2 (DM2) és una malaltia crònica molt prevalent, que associa una elevada morbimortalitat i costs sanitaris. La seva distribució no és homogènia a la població, sinó que segueix un gradient social: com més baixa és la posició socioeconòmica, pitjor estat de salut. Els determinants socials de la salut expliquen bona part d’aquestes desigualtats observades en la prevalença de la DM2, el seu control metabòlic i l’aparició de complicacions en el temps.
HIPÒTESI. Els pacients amb diabetis tipus 2 atesos a l’àmbit d’Atenció Primària de l’Institut Català de la Salut que viuen en àrees amb més privació socioeconòmica presenten pitjor control de la diabetis que aquells que resideixen en àrees menys privades.
OBJECTIUS. L’objectiu principal és analitzar l’associació entre la privació socioeconòmica territorial amb la prevalença, el control metabòlic i les complicacions cròniques de la DM2.
METODOLOGIA. Estudi observacional ecològic. La unitat d’estudi seran els 280 Equips d’Atenció Primària de Catalunya. Es realitzaran correlacions amb l’Índex Socioeconòmic Compost (ISC) i les variables de salut de la DM2, i una anàlisi descriptiva de la població amb DM2 inclosa a l’estudi.
RESULTATS ESPERATS. S’espera que la correlació entre la privació socioeconòmica del territori i les variables de salut de la DM2 sigui significativa; observant-se pitjor resultats en el maneig de les persones amb DM2 d’aquelles àrees amb més privació socioeconòmica.
APLICABILITAT I RELLEVÀNCIA. Millor caracterització dels pacients amb DM2 de la població estudiada, fent èmfasi en com les complexitats de l’entorn influeixen en el maneig de la malaltia. Utilitzar els resultats com a eina d’ajuda per a la distribució de recursos equitativa.
PARAULES CLAU. Diabetis mellitus tipus 2; Determinants socials de la salut; Privació socioeconòmica.

El asma es una patología crónica prevalente en nuestra práctica diaria. En diversos estudios y guías actuales se hace énfasis en la importancia del seguimiento del paciente asmático, para que este tenga un buen manejo de su enfermedad, conozca los signos tempranos de alerta y así reducir las exacerbaciones. En este estudio se quiere examinar el conocimiento actual que tienen los pacientes asmáticos sobre su patología, cuál es su grado de control actual, y el seguimiento de estos por parte de su enfermera referente; con el objetivo de examinar la efectividad de una intervención de enfermería para mejorar los aspectos anteriormente descritos a través del plan de curas estandarizado. Metodología: Cuasi Experimental, antes y después (pre-post) de un solo grupo(1). La población de estudio son adultos entre 18 y 70 años, con diagnóstico de asma confirmado y con asignación de centro en Girona 4 – Cap Dr.Joan Vilaplana. Las variables a estudiar serían, un cuestionario propio con 4 preguntas sobre el estado y conocimiento actual del paciente sobre su patología, el cuestionario ACT de test de control del asma, cuestionario TAI de Test adhesión de inhaladores, determinación de su peak flow, la clasificación del control de su asma y un cuestionario para calidad de vida.

Alguns estudis, expliquen que els pacients tenen pocs coneixements sobre les diferències de rols entre les infermeres i els metges d’atenció primària, per això és crucial l’aclariment dels rols, per evitar un augment de càrrega assistencial tant a uns professionals com als altres.
Tot i que actualment, hi ha diversos factors facilitadors que ajuden a reduir la freqüència de les cites errònies, penso que els pacients més joves del CAP Sagrada Família desconeixen quan han de demanar cita amb la seva infermera o quan ho han de fer amb el seu metge d’atenció primària. Per això, es portarà a terme un estudi observacional descriptiu transversal per tal d’analitzar si tenen els coneixements o no, mitjançant un formulari totalment anònim.
Els resultats d’aquest estudi, ens serviran per determinar si cal intervenir en el procés de citació, a més d’esbrinar si cal fer reeducació sanitària als pacients, per tal que els professionals no percebin que els hi arriben tasques que no els corresponen.

– Antecedentes: La exposición a pantallas en menores es cada vez más común. Hay evidencia de que esta exposición podría influir negativamente en el crecimiento del menor. Existe una falta de estudios que analicen la exposición a pantallas en los menores de 0 a 3 años en España.
– Objetivo: Describir el uso (tipo y tiempo de exposición) de pantallas por parte de los menores de 0-3 años y determinar la asociación de esta exposición con la exposición a pantallas por parte de sus tutores legales/cuidadores principales. Describir las características sociodemográficas y económicas de esta población.
– Metodología: Estudio analítico transversal llevado a cabo en todos los pacientes menores de edad (de 0 a 3 años) y en sus tutores legales/cuidadores principales que hayan hecho al menos una visita de revisión con pediatría o enfermería pediátrica en el centro de atención primaria EAP Sardenya en el año 2023.
– Determinaciones: Se llamarán a los tutores legales de los menores para pedirles el consentimiento para participar en el estudio. Se citará a los tutores legales/cuidadores principales y se recogerán las variables de interés; tipo y tiempo de exposición a pantallas y variables sociodemográficas.
– Análisis estadístico: Se calculará la prevalencia de la exposición a pantallas en menores de 0 a 3 años y por categorías de exposición. Se realizará un análisis descriptivo de todas las variables, las características sociodemográficas y clínicas en global y estratificando por grupos de estudio (exposición de los tutores legales/cuidadores principales a las pantallas). Las comparaciones entre grupos se realizarán mediante la prueba t de Student para datos independientes o si no se cumplen los supuestos de aplicación, su equivalente no paramétrico, la prueba U de Mann Whitney, cuando la variable independiente sea de tipo continúo y la prueba de Ji-al cuadrado cuando se trate de variables categóricas. Se construirá un modelo de regresión logística ordinal para evaluar cuáles pueden ser los determinantes de un mayor consumo de pantallas en niños. Se incluirá en el modelo aquellas variables que hayan mostrado significación estadística en el análisis bivariante y aquellas que se consideren clínicamente relevantes.
– Resultados esperados, aplicabilidad y relevancia: Los resultados obtenidos nos permitirán describir e identificar las características de la exposición a pantallas en niños de 0 a 3 años. Al analizar las características sociodemográficas de los niños y sus cuidadores principales, podremos identificar los factores sociales que influyen en una alta exposición a pantallas en este grupo. Asimismo, al estudiar los factores sociales asociados con esta exposición y la relación entre la exposición de los cuidadores y la de los niños, podremos desarrollar estrategias preventivas para ajustar la exposición a pantallas a las recomendaciones de las guías pediátricas. Estos hallazgos también serán fundamentales para llevar a cabo investigaciones sobre la relación entre la exposición a pantallas y posibles efectos adversos.

Introducció
El projecte CALC és un programa interdisciplinar i entre àmbits assistencials adreçat a persones amb problemes crònics de dolor vertebral, d’espatlla i de genoll; que han estat ateses al Servei de Rehabilitació de Hospital Vall Hebron-Pere Virgili a les quals se’ls ofereix una atenció de continuïtat per a la promoció de l’exercici i hàbits de vida saludable des de l’EAP de Roquetes-Canteres i el Pla Comunitari de Roquetes.
Objectius
Avaluar l’efectivitat d’un programa d’exercicis de reforç i continuïtat educativa als pacients del barri de Roquetes que assisteixen als grups educatius de rehabilitació del parc sanitari Pere Virgili-Hospital Vall d’Hebron.
Metodologia
Tipus d’estudi: Quasi experimental abans-després amb seguiment longitudinal, als 3 mesos, als 6 mesos i a l’any
Població diana: Persones que assisteixen als grups educatius de RHB de l’Hospital de la Vall d’Hebron, de lumbàlgia, cervicàlgia, gonàlgia, i espatlla dolorosa.
Grandària mostral. Per obtenir un nivell de confiança del 90% amb un marge d’error del 5% i una heterogeneïtat del 50%, tenint en compte que la població estudiada son 13157 persones adultes, es necessita una mostra de 275 persones.
Activitat
Sessions quinzenals durant 3 mesos, al centre cívic del barri, oferint continuïtat als participants dels grups educatius al servei de Rehabilitació de Pere Virgili, i posterior vinculació als equipaments de la comunitat que fan activitat física.
Variables
Valoració de qualitat de vida (Euroqol), percepció subjectiva de dolor (escala EVA), d’activitat física (BPAAT), de benestar emocional (Goldberg) i de la fragilitat (Timed up and go) a l’inici, als tres mesos i a l’any de seguiment.
Satisfacció amb la intervenció als 3 mesos.
Als sis mesos es realitza un seguiment telefònic per valorar adherència a activitat física (BPAAT) i del dolor (EVA)?
Avaluació: Es farà una anàlisi descriptiva de dades sociodemogràfiques i clíniques dels pacients a l’inici de la participació a l’activitat grupal.
Es farà anàlisi bivariada per determinar si existeixen canvis en la qualitat de vida, la percepció del dolor, la condició física i el tractament analgèsic abans i després de la intervenció. Es farà una avaluació de procés del programa per conèixer la satisfacció amb el mateix, el nombre de persones que participen en una activitat comunitària després del programa, i si aquesta participació es manté en el temps.

La osteoporosi es una malaltia metabòlica del os caracteritzada per pèrdua de massa òssia i l’alteració de la microarquitectura del òs. Es una malaltia amb gran prevalença a Espanya, aproximadament un 5,4% de la població la patia al 2019, i s’estima que aquesta prevalença creixi en els propers anys. Es la principal causa de fractures per fragilitat, amb un gran cost socioeconòmic derivat, a més d’augment a la morbi-mortalitat. En els darrers anys la investigació d’aquest camp s’ha encaminat a buscar noves estratègies de valoració de risc de fractura, nous marcadors analítics i noves dianes terapèutiques i estratègies de tractament, pel que s’ha desenvolupat la estratègia de tractament seqüencial.
La terapèutica s’ha d’individualitzar segons les característiques del pacient (factors de risc cardiovascular i malalties concomitants,etc), així com s’ha de valorar el risc de fractura amb l’escala FRAX i valorar factors osteopenitzants per fer un bon abordatge de la malaltia. S’ha estipulat que la eina de seguiment de la malaltia es principalment la densitometria òssia que s’ha de realitzar cada 2-3 anys per valorar la massa òssia i la eficàcia del tractament. A la nostra àrea disposem de la Unitat de captura de fractures que s’encarrega de la valoració inicial del pacients que acudeixin al hospital amb una fractura de fragilitat i es realitza la coordinació pel tractament i seguiment amb l’atenció primària.
En aquest estudi tenim com objectiu principal provar que la teràpia seqüencial es superior a la monoteràpia en el tractament de la osteoporosi en quant al augment de la massa òssia en la nostra mostra, extrapolable a la nostra població de referencia. Així doncs valorarem l’augment de massa òssia a 10 anys en tots dos grups de tractament, i també valorarem l’existència o no de fractures al diagnòstic i durant el seguiment, conèixer si el seguiment ha estat hospitalari o a la atenció primària, si el seguiment densitomètric ha estat correcte i si les fractures posteriors poden tenir relació amb el tipus de tractament.
Aquest es un estudi descriptiu, observacional i retrospectiu amb la població de referencia de Manresa (78.570 habitants) amb un mostra de pacients >40 anys de n=378 amb diagnòstic de osteoporosi realitzat fins al 2013 extreta de la població del CAP de la Sagrada Família. El període d’estudi va des de 2013 a 2023, i recavarem el T-score densitomètric al diagnòstic i el darrer disponible, la realització de DMO al diagnòstic i si hi ha correcte seguiment, el tractament administrat, la existència de fractures al diagnòstic i de refractures, així com el tipus de seguiment (hospitalari vs atenció primària). Les dades s’extreuran del e-cap e història clínica compartida i es recolliran en una base de dades pseudoanonimitzada per el seu posterior anàlisi estadístic amb el programa estadístic R versió 4.2.1.
Creiem que aquest estudi serà de gran rellevància per que ens permetrà conèixer la eficàcia i el grau de compliment de la nova estratègia de tractament seqüencial en osteoporosi a la nostra població, així com el perfil de pacients que fan seguiment a la atenció primària i si aquest seguiment ha estat adequat. Això permetrà implementar canvis en els protocols de l’Unitat de captura de fractures així com possibilitar la despenalització a l’atenció primària de tractaments pioners útils en osteoporosi de molt alt risc.

Objectius. Les evidències disponibles sobre l’efecte de la música en la pressió arterial (PA) són encara insuficients. L’objectiu principal serà comprovar l’efecte directe de la música sobre la PA ambulatòria en pacients diagnosticats d’hipertensió arterial (HTA).
Mètodes. Assaig clínic controlat, aleatoritzat, obert i creuat en pacients amb HTA atesos en un centre d’atenció primària (CAP).
Inclusió d’hipertensos no tractats o en tractament farmacològic antihipertensiu estable l’últim mes. S’exclourà a aquells pacients que no puguin escoltar música al seu domicili per falta de mitjans o d’altres motius, així com aquells que no comptin amb un tensiòmetre validat.
Els pacients realitzaran automesures domiciliàries de PA durant una setmana, de dilluns a diumenge (4 lectures al matí i 4 a la nit), en 2 períodes de 3 dies separats per un dia de rentat (dijous). S’aleatoritzarà l’ordre de tots dos períodes d’automesura: 3 dies amb música o 3 dies sense música. Es demanarà als pacients que escoltin el mateix gènere musical al llarg de la setmana, agradable segons els gustos personals. Durant el període control (sense música) l’automesura de PA es realitzarà en silenci ambiental.
Es descriuran les característiques sociodemogràfiques i clíniques dels pacients, i es presentaran els valors mitjans, la desviació estàndard, el rang i la distribució de les mesures de PA per a cada període (amb música i sense música).
Es calcularà la diferència de PA (?PA) per a cada pacient entre els dos períodes i es determinarà la mitjana i l’interval de confiança del 95% de la ?PA. Per determinar si la música té un efecte significatiu sobre la PA, es realitzarà una comparació estadística entre els dos períodes. Si les dades són normalment distribuïdes, s’utilitzarà un T-test aparellat per comparar les mitjanes de PA. En cas contrari, s’utilitzarà el test de Wilcoxon per a dades aparellades.
Per assegurar una avaluació robusta dels resultats, es realitzarà una anàlisi d’intenció de tractar (ITT), que inclourà tots els pacients inicialment aleatoritzats. Aquesta anàlisi permet avaluar l’efecte de la intervenció de manera més representativa de la població real. S’utilitzarà un model lineal mixt, que permetrà controlar per les mesures repetides i els efectes aleatoris individuals. Aquest model permetrà avaluar l’efecte de la música sobre la PA tenint en compte la variabilitat individual i altres covariables rellevants.
Aplicabilitat. Si escoltar música s’associés a una reducció de la PA, es podria considerar una mesura d’estils de vida, no farmacològica, addicional a les ja conegudes per millorar el control de la PA.
Aspectes ètics i legals. Se sol·licitarà l’aprovació del Comitè d’Ètica de Recerca (CEI) de l’Institut de Recerca en Atenció Primària (IDIAP) Jordi Gol. Els pacients signaran un consentiment informat. L’equip de recerca garantirà la confidencialitat dels subjectes inclosos en l’estudi d’acord amb el que disposa la Ley Orgánica de Protección de Datos de Carácter Personal (03/2018 de 5 de desembre, LOPD) i d’acord amb el que s’estableix amb el Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i el Consell de 27 d’abril de Protecció de Dades (RGPD) i la normativa nacional d’aplicació.