Antecedents: La seroprevalença d’anticossos de tipus IgG contra els SARS-CoV-2 a España és del 5% i a la província de Barcelona, del 7%. Vilanova del Camí és un municipi de la Conca d’Òdena, una àrea geogràfica que va patir greument l’impacte de la COVID-19 en la primera onada del mes de març de 2020. Es desconeix la seroprevalença d’anticossos en aquest municipi. Hipòtesis: La seroprevalença d’anticossos contra el SARS-CoV-2 a la població de Vilanova del Camí és superior al 7%

Objectius: Definir la seroprevalença d’anticossos contra el SARS-CoV-2 al municipi de Vilanova del Camí i conèixer els factors de risc associats a tenir una seroprevalença IGG positiva.

Metodologia: estudi descriptiu transversal Determinacions: resultats i variables registrades a ECAP, obtingudes a partir d’un estudi previ realitzat en col?laboració amb l’IDIBAPS i l’Ajuntament de Vilanova

Anàlisis estadística: Es calcularà la prevalença de la mostra total i s’estimarà el rati de prevalences d’acord amb les variables potencials, per estimar la magnitud de l’associació. Finalment, s’ajustarà un model lineal generalitzat amb distribució Poisson per analitzar possibles factors de risc. Es consideraran diferències estadísticament significatives amb valors de p<0,05, i els intervals de confiança seran del 95%. Resultats esperats: Seroprevalença superior al 7%. Aplicabilitat: conèixer alguns factors de risc d'anticossos contra la COVID-19 a un municipi de la Conca d'Òdena. Rellevància: grau d'immunitat de la població de Vilanova del Camí i principals factors de risc associat a una seroprevalença IgG positiva

Assaig clínic controlat amb placebo, a triple cec i aleatoritzat que pretén avaluar l’eficàcia del col·lutori de Clorur de Cetilpriridini al 0,07% en la reducció de la càrrega viral salival del SARS-CoV-2 en pacients COVID-19 positius, avaluar les mascaretes facials com a eina de mostreig en estudis de col·lutoris orals y determinar si la viabilitat mitjançant RT-qPCR és efectiva en el recompte de SARS-CoV-2 infectius de les mostres.

Antecedentes
La ecografía pulmonar ha demostrado su utilidad para el diagnóstico y seguimiento de las complicaciones pulmonares de la COVID-19 a nivel hospitalario y creemos que también lo puede ser en atención primaria, donde de la ecografía cada vez está más difundida. Aunque aún no está ampliamente difundida la práctica de la ecografía pulmonar entre los médicos de familia, pensamos que ha de ser la primera prueba diagnóstica en atención primaria para valorar complicaciones pulmonares en la COVID-19 y para su seguimiento al ser más sensible que la radiografía y ser una técnica sencilla, accesible, de bajo coste y que se puede realizar incluso en el domicilio del paciente.

Objetivos:
Principal:
Descripción del uso de la ecografía pulmonar y de los patrones pulmonares detectados en atención primaria por parte de médico de familia en los pacientes con sospecha clínica de COVID-19
Secundarios:
Correlacionar la ecografía pulmonar con la clínica del paciente, los datos epidemiológicos, el resto de las pruebas complementarias, lugar de realización de la ecografía, la propuesta de tratamiento y del destino del paciente.
Valoración subjetiva del médico explorador, de la utilidad de la ecografía pulmonar en la toma de decisiones clínicas en el diagnóstico de COVID-19 y en el seguimiento para valorar la correcta evolución o detectar posibles complicaciones.

Metodología:
Estudio observacional descriptivo, prospectivo y multicéntrico. Se realizará una ecografía pulmonar sistemática en 12 campos: 1-Iniciamente a los pacientes con sospecha diagnostica de COVID-19, 2-A los confirmados de COVID-19 con sospecha de afectación pulmonar, 3-Ecografías de seguimiento a los pacientes con afectación pulmonar.
La afectación pulmonar la clasificaremos en 4 grupos: Normal, Leve, Moderada o Severa.
El médico valorará la utilidad de la ecografía puntuándola de 0 (no útil) a 3 (muy útil).
Se registrará recogerá información sobre la exploración física y ecográfica, lugar de realización, destino del paciente, la petición de pruebas complementarias y el tratamiento prescrito.

Aquest projecte parteix d’estudis que proven que l’ús de la longidtudinalitat per part dels metges de família, allarga i millora la qualitat de la vida. Tot i això, a vegades la longitudinalitat es pot veure malmesa per diversos factors. L’ objectiu de la investigació es centra en analitzar quins són els factors que la debiliten, però també enforteixen la longitudinalitat entre el metge de capçalera i el pacient, i a partir d’aquí, interrelacionar aquests factors i significar-los en el context actual de les pràctiques de la salut. Aquesta recerca es farà des de la disciplina de l’antropologia, usant un mètode holístic, és a dir, establint relacions entre diversos factors ja siguin socials, econòmics, polítics, culturals, etc. a través de l’ús de les categories analítiques i creant significacions. És necessari fer observació participant en el centre per poder observar aquests factors i relacionar-los entre ells. L’observació es faria en el EAP Raval Sud i el CAP Larrard. Es faria seguiment de dues UBAs en cada centre, per observar la forma de treballar y les relacions que estableixen amb els pacients. També es farien entrevistes semi-estructurades a metges i pacients, que s’escollirien en el transcurs del treball de camp. També s’elaborarà una enquesta a usuaris per veure si determinades variables afecten a la longitudinalitat. S’usarà gravadora de veu per les entrevistes i un quadern de camp per anotar les observacions. La metodologia de camp de la investigació por variar a mida que avanci el treball de camp. En aquest cas, si es necessités fer alguna modificació rellevant es comunicaria als responsables perquè donessin la seva conformitat. L’inici de l’observació començaria en quant es validessin els permisos i aproximadament duraria tres mesos fent seguiments setmanals dels dos centres -tot i que prèviament s’arribaria a un acord amb els responsables del CAP del calendari de visites i s’ajustaria segons el que ells poguessin oferir. La investigació s’inscriu en el treball de final de grau dels estudis d’antropologia social i cultural de la UNED del curs 2020-2021.

Estudio de base poblacional en el que se comparará la renta media de los distintos grupos de población de nuestra área de salud con su riesgo cardiovascular medio, así como otras variables secundarias del perfil cardiovascular.

La COVID19 pot presentar símptomes persistents (més enllà de les 3 primeres setmanes de malaltia aguda ) que limiten la funcionalitat de la persona en el dia a dia i que els impedeixen recuperar l’estat de salut previ a la COVID19.

Objectius:
Descriure la prevalença de covid persistent en persones que han estat infectades per SARS-COV2 durant l’any 2020 a tres equips de Barcelona.
Analitzar les característiques clíniques i sociodemogràfiques de les persones amb covid persistent i comparar-les amb les característiques de les persones amb covid no persistent.

METODOLOGIA
Estudi descriptiu, transversal. En Centres d’Atenció Primària pertanyents a l’Institut Català de la Salut (EAP Montcada i Reixac -Montcada Centre i Les Indianes-, EAP Passeig de Sant Joan, EAP Congrés) localitzats a Barcelona.

SUBJECTES: Persones >18 anys assignades als centres d’atenció primària Passeig de Sant Joan, Montcada i Reixac (Centre i Les Indianes) i Congrés amb diagnòstic COVID19 confirmat o sospita a ecap durant 2020 independentment de si tenen proves PCR, TRA (test antigènic ràpid) o serologies positives. Una mostra aleatòria de 362 individus és suficient per estimar un percentatge poblacional que es preveu que sigui al voltant del 20%.

RECOLLIDA DE DADES: A traves de trucada telefònica del seu equip de referencia, complementat amb dades de l’ecap.

VARIABLES: sociodemogràfiques, simptomatologia i presentació de la covid, variables clíniques a l’ecap (morbiditat, prescripcions).

ANALISI: descriptiva i bivariada.

RESULTATS ESPERATS: s’espera una prevalença al voltant del 20% de simptomatologia persistent.

La clozapina es el antipsicótico de mayor efectividad para la esquizofrenia resistente. Infrautilizada debido a los riesgos asociados a su uso, entre los que destacamos el de reacciones adversas hematológicas y, en concreto, de agranulocitosis. En las últimas décadas, se han publicado estudios con resultados dispares respecto a la incidencia de agranulocitosis. El objetivo de nuestro trabajo es estudiar el riesgo de discrasias sanguíneas en relación con el tratamiento en la población del Servei de Atención Primaria (SAP) Muntanya de Barcelona. Hipotetizamos que la incidencia por agranulocitosis es baja, que aparece mayoritariamente en las primeras 16 semanas de tratamiento, no condicionando una morbimortalidad elevada, y que no es previsible mediante la monitorización sanguínea exigida en las actuales guías clínicas. La metodología que se empleará será la revisión de la literatura existente y especialmente el análisisretrospectivo de toda la cohorte de pacientes tratados con el diagnóstico de esquizofrenia. Se identificará a los pacientes a partir de las
dispensacciones de clozapina efectuadas desde el año 2015 hasta la actualidad, seleccionando aquellos pacientes en los que se haya visto interrumpida la prescripción y se buscará la causa y, entre ellas, si puede ser debida a una reacción adversa hematológica por clozapina. En tal caso, se revisará hemograma de control previo. Se realizará un pequeño estudio piloto para verificar la viabilidad del estudio. Si los resultados esperados concuerdan con los observados, se revisará y modificará el protocolo, algo que redundará en beneficios para el paciente y para el sistema
sanitario.

El metge de família és el responsable legal de la tramitació de la baixa laboral, aquest fet pot condicionar la relació metge-pacient, l’aparició de conflictes ètics, burocràcia, càrrega assistencial i emocional. Conèixer l’opinió dels professionals pot se un primer pas per plantejar aspectes millorables dins del marc legal o proposta de modificacions del marc legal majoritàriament subjectivades com a necessàries. L’objectiu principal de l’estudi és conèixer l’opinió dels metges de família de la província de Barcelona sobre la gestió de les baixes laborals. Estudi descriptiu mitjançant enquesta «ad-hoc» subministrada als metges de família de la província de Barcelona. Mostreig no probabilístic per bola de neu. Mida mostral 262 professionals. Dimensions de l’enquesta: aspectes formatius, laborals, de gestió i emocionals

Antecedents i hipòtesis:
Els PADES (Programa d’Atenció Domiciliària i Equips de Suport) són equips d’atenció domiciliària de cures pal·liatives que atenen a pacients derivats de diferents nivells assistencials. Existeixen uns criteris de derivació i d’intensitat d’atenció compartida en entre atenció primària i PADES en funció de la complexitat del cas . Malgrat això, en la nostra experiència, hem observat que els professionals d’atenció primària no apliquen uns criteris uniformes de derivació de pacients al servei PADES

Objectius:
Conèixer quins són els criteris de derivació en els que es basen els professionals ( metges/esses, infermers/es i treballadors/es socials ) dels equips d’atenció primària per derivar els pacients a PADES.
Conèixer quins són els sistemes de comunicació per la derivació i coordinació dels pacients a PADES i detectar dèficits en el circuit

Metodologia:
Estudi observacional, transversal amb qüestionaris autoadministrats dirigits als professionals sanitaris de àrea d’influència del servei de PADES de l’ICS de Metropolitana Nord i Barcelona Ciutat .S’enviaran qüestionaris ad hoc AMB 25 preguntes tancades i 1 pregunta oberta, via correu electrònic.
Es recolliran característiques dels professionals, el circuit de derivació i coordinació, les vies de comunicació, la satisfacció, els criteris de derivació, el grau d’atenció compartida i l’afectació en les derivacions a causa de la COVID-19

Antecedentes, justificación:
El consumo de gabapentina y pregabalina ha aumentado los últimos años. Las autoridades sanitarias han alertado sobre el riesgo de depresión respiratoria grave, tanto en monoterapia como cuando se combinan con opioides. Otros factores de riesgo son: el uso de depresores de sistema nervioso central como benzodiacepinas, la edad avanzada y patologías renales y respiratorias.

Objetivos.
Describir el uso de gabapentinoides en adultos de un área urbana sociodeprimida y analizar factores de riesgo asociados y posibles usos inadecuados, para así identificar a la población con mayor riesgo de depresión respiratoria.

Material y métodos.
Diseño: Estudio observacional transversal con una base de datos anonimizada del Institut Català de la Salut, el DBS (datos basicos de salud), extracción noviembre de 2020. Ámbito del estudio. Toda la población adulta del SAP Muntanya de Barcelona (364.350 habitantes el 30/6/2020) en tratamiento activo con gabapentinoides.