Objetivo
Co-construir ente pacientes y profesionales de atención primaria la semiología de la enfermedad COVID19, una enfermedad nueva y desconocida que hasta el momento se ha descrito desde la punta del iceberg, desde los casos graves y muy graves.

Metodología
Enfoque:
Cualitativa fenomenológica desde una posición de justicia hermenéutica.
Muestra:
opinática o de conveniencia

Informantes:
1) Profesionales conocidos por su implicación en atención primaria a los que se les preguntará qué han visto en los pacientes con COVID o que han etiquetado de posibles COVID, cómo los describirían, que síntomas han visto, cuál era su estado general. Los han explorado o no. Qué han visto en la exploración. ¿Podrían diferenciar entre leves moderados? Que incluirían en cada categoría, ¿qué podrían decir de cada uno de ellos? En este estudio se excluyen los casos graves, ampliamente descritos des del ámbito hospitalario.

Profesionales: Coger unos 10. Hombres y mujeres, muy implicados y que hayan estado trabajando desde el 11 de marzo hasta ahora. Coger profesionales del área urbana y de la rural. Se excluyen aquellas personas que han estado de baja-aislados durante este periodo o que hayan tenido COVID sintomático

2) Pacientes con COVID confirmado (PCR+) leves y moderados que no han ingresado en el hospital. Preferentemente se seleccionaran pacientes con PCR positiva. En caso de no detectar pacientes con PCR +, se priorizará a contactos estrechos de pacientes PCR+ y solo en caso de no disponer de este tipo de pacientes, la muestra se completará con casos etiquetados de COVID a los que no se ha realizado PCR. Es probable que eso ocurra en los casos categorizados como leves, dadas las circunstancias entorno a la realización de pruebas diagnósticas, que han estado limitadas a los casos ingresados o a los profesionales sanitarios.
Se les preguntará minuciosamente por cada uno de los síntomas que han tenido: ¿Ha tenido tos? ¿Cómo era la tos? ¿Cómo la describirías? ¿Cómo mejora o empeora?, ¿Ha probado a dormir en decúbito prono? ¿Puede dormir en decúbito supino? ¿En qué momento del día empeora/mejora? ¿Mejora o empeora con el movimiento? ¿Se va o refleja en algún sitio?; ¿Ha tenido problemas para respirar? ¿Puede explicarme un poco más la sensación que tiene al respirar? ¿Tiene la sensación de tener que hacer más respiraciones? ¿Cuándo ocurre? ¿Cuándo y con qué mejora? ¿Cuándo y con qué empeora?
Se intentará que sean cuadros leves (10) y moderados (10). Que sean buenos informantes (que tengan discurso y puedan reflexionar sobre sus cuerpos). Que no sean todos profesionales y que sean de diferentes edades y sexos.
Los oteadores/investigadores de campo seleccionaran los pacientes y se los pasaran a la coordinadora del estudio que dirá cuales se incluyen y se han de entrevistar cuidando que sean: leve/moderado; hombres/mujeres; profesionales/no profesionales; menores de 60 años/mayores de 60 años; rural/urbano.

La pandemia causada por el virus SARS-COV-2 ha provocado una tensión sin precedentes del sistema sanitario. La mayoría de los datos publicados sobre la evolución de la enfermedad y la gestión de recursos, hacen referencia a pacientes hospitalizados. Los equipos de Atención Primaria (AP) han realizado el seguimiento de pacientes en diferentes estadíos clínicos. Sin embargo, su papel en la gestión de los recursos sanitarios disponibles no ha sido analizado.

El objetivo principal de este estudio es describir el papel de la AP al distribuir estos recursos según la gravedad de los pacientes en seguimiento. Otros objetivos son cuantificar aquellos pacientes atendidos exclusivamente en Atención Primaria, describir el seguimiento de los mismos y valorar la adecuación de las exploraciones complementarias y derivaciones a urgencias solicitadas.

Realizaremos un estudio descriptivo a través de la revisión de las historias clínicas de pacientes diagnosticados de COVID-19 de un equipo de AP urbano. Los datos a evaluar, obtenidos de la revisión de la historia clínica son: variables sociodemográficas, indicación de pruebas complementarias y derivaciones a urgencias, y el resultado de las mismas. Estos datos se registraran, en una base de datos específicamente creada y la estadística descriptiva será realizada mediante Excel versión Microsoft office 365.

Los resultados pueden aclarar la relevancia que ha tenido el seguimiento de nuestra población, en la respuesta del sistema sanitario ante la crisis sanitaria. La extensión de este estudio a otras áreas de salud, permitirá hacer una evaluación global, sobre la actuación de atención primaria en un territorio determinado.

OBJECTIU
Descriure la incidència d’infecció per SARS-COV-2 en població de gent més gran de 64 anys de Barcelona ciutat, i avaluar l’evolució de la infecció covid-19 en termes de gravetat (hospitalització, pneumònia i mortalitat) segons els seus nivells previs de fragilitat.

MÈTODES
Estudi de cohorts retrospectiu. S’inclouran totes les persones més grans de 64 anys, assignades als EAP de Barcelona ciutat ICS a 1 de març de 2020. La data d’inclusió dels pacients serà el 1 de març. La data de final de seguiment serà el 31/05 o data de defunció.
La principal variable independent serà l’Index de fragilitat efragicap calculat a 01/03/2020. Es un índex validat, basat en l’acumulació de 36 dèficits i calculat a partir de la informació recollida a la història clínica d’Atenció Primària e-cap. Dóna un resultat de 0 a 1 i categoritza els individus en robustos, fragilitat lleu, moderada o greu. Com a variables dependents es recollirà el diagnòstic de covid-19 (possible/confirmat), i variables relacionades amb la gravetat de la malaltia covid-19, diagnòstic de pneumònia, hospitalització per covid-19 i defunció, amb les seves dates d’aparició.
Les dades es recolliran de forma centralitzada (unitat tècnica de la gerència territorial de Barcelona) dels registres fets a les històries clíniques. La informació necessària per l’estudi es gravarà en una base de dades anonimitzada en la que no constarà cap informació que identifiqui al pacient.
Es calcularan les taxes d’incidència d’infecció i d’esdeveniments segons grups de fragilitat, i càlcul d’intervals de confiança, i una anàlisi multivariada, mitjançant diferents models de regressió logística, amb variables dependents binàries: covid-19, i gravetat: hospitalització, pneumònia, mort (i variable gravetat composta: hospitalització-pneumònia-mort). Les variables independents inclouran l’índex de fragilitat, sociodemogràfiques i clíniques.

RESULTATS ESPERATS
La incidència d’infecció per SARS-COV-2 en gent gran no diferirà segons nivells de fragilitat prèvia. L’evolució de la infecció serà més greu en els pacients amb fragilitat.

IMPACTE POTENCIAL
El conèixer si els nivells de fragilitat en la gent gran afecten la taxa d’incidència de covid-19 o si empitjoren el seu pronòstic pot ajudar a definir estratègies preventives o d’abordatge més precoces en les persones grans més susceptibles.

Objectiu principal
Descriure les característiques demogràfiques, clíniques i epidemiològiques dels professionals sanitaris d’Atenció Primària seguits a una Unitat Bàsica de Prevenció d’una gran ciutat per sospita o contacte COVID-19 i comparar-les amb les publicades a l’àmbit nacional.

Metodologia
Estudi descriptiu transversal. S’inclouran tots els professionals d’Atenció Primària que treballen a les unitats de la Gerència Territorial de Barcelona (GTBCN) de l’Institut Català de la Salut que han estat notificats pels responsables de la seva unitat com sospita de COVID-19 o contacte de COVID-19 i que han estat en seguiment per la Unitat Bàsica de Prevenció (UBP) de la GTBCN entre el 15 de març i el 15 de juny.
La informació necessària per l’estudi s’analitzarà en una base de dades anonimitzada en la que no constarà cap dada identificativa dels professionals. S’analitzaran les variables demogràfiques, clíniques i epidemiològiques dels professionals i episodis notificats, així com els factors de risc dels professionals i les variables relatives al seu centre de treball que pensem que poden estar relacionades amb l’aparició i gravetat del COVID-19.

Resultats esperats
L’edat, el sexe (home), patir alguna malaltia crònica, treballar a unitats que hagin atès més pacients COVID-19 amb pneumònia o ingressats, o treballar a unitats a on el volum de casos hagi estat major a l’inici de la pandèmia poden ser factors de risc de gravetat.
Els professionals amb simptomatologia més greu (pneumònia / ingrés) es presentaran a l’inici de l’epidèmia (15 març-31 març/ 01 abril-15 abril) .
Hi haurà un major nombre de professionals afectats en aquelles unitats que tinguin un major volum de casos de COVID-19 que hagin estat atesos a AP, i això estarà en relació amb el nivell socioeconòmic.

Impacte potencial
Conèixer el perfil de professionals afectats per la COVID-19 i els factors de risc associats amb la gravetat de la simptomatologia i al volum de professionals afectat ens pot ajudar a definir noves estratègies preventives i de seguiment que permetin actuar d’una forma més precoç i efectiva davant una situació futura similar.

Objetivos
1. Describir la presentación clínica de pacientes con sospecha de COVID-19 leve atendidos en Atención Primaria.
2. Describir las comorbilidades previas al desarrollo de infección por COVID-19 leve.
3. Describir síntomas clínicos persistentes en paciente COVID -19 leve
4. Comparar la presentación clínica, las comorbilidades y síntomas clínicos persistentes entre los pacientes con sospecha de COVID-19 con confirmación por PCR/serología positivas y los que no tienen confirmación.

Metodología
Diseño: Estudio multicéntrico transversal.
Ámbito de estudio: cuatro equipos de atención primaria (EAP) de ámbito urbano y no urbano.
Población de estudio: Pacientes en los que conste registro en la historia clínica informatizada de diagnóstico de COVID-19 entre el 1 de Marzo y el 30 de abril del 2020, atendidos en los EAP participantes en el estudio y que no han precisado ingreso hospitalario por este proceso infeccioso.

Antecedents:
fins ara la major part dels estudis de pronòstic són d’àmbit hospitalari.

Hipòtesis:
Els pacients COVID-19 positius seguits a l’atenció primària tenen un pronòstic incert a llarg termini.

Objectiu:
Avaluar el pronòstic a l’any del diagnòstic dels pacients COVID positius que es segueixen a l’atenció primària.

Metodologia:
Estudi de cohorts prospectiu a 4 Centres d’Atenció Primària de l’àrea urbana de Barcelona i 2 centre d’atenció primària rurals o semi-rurals. Període d’inclusió des de l’u de març fins al 31 de maig 2020, amb 1 any de seguiment.

Més de dos mesos després de l’inici de la crisi de la COVID-19, observem la persistència de símptomes en alguns pacients que ja fa més de vuit setmanes que van ser diagnosticats.

Ara per ara no hi ha proves científiques ni recomanacions específiques per al seguiment que cal fer en aquests casos, la qual cosa genera una gran incertesa entre els pacients i els professionals.

L’objectiu principal és descriure la implementació d’un protocol assistencial realitzat a l’atenció primària en pacients amb simptomatologia de COVID-19 persistent durant més de vuit setmanes per detectar els casos que presentaran un pitjor pronòstic i que s’han de derivar a l’atenció especialitzada.

Com a metodologia, el projecte és un estudi de cohorts prospectiu, en un CAP urbà.

Els criteris d’inclusió són: pacients visitats en atenció primària, amb simptomatologia de COVID-19 durant més de vuit setmanes.

S’exclouran els pacients que fan un seguiment presencial a un altre nivell assistencial i els que no poden desplaçar-se al centre per a l’exploració i les proves complementàries.

La implementació del protocol assistencial dissenyat per a l’estudi inclou una primera visita de valoració amb el seu metge de família i la infermera de referència, amb petició de radiografia de tòrax, analítica i PCR.

Els pacients amb simptomatologia respiratòria o sistèmica es visitaran en una consulta específica, i se’ls realitzarà prova de la marxa en 6 minuts, ecografia pulmonar i electrocardiograma (ECG). Als pacients amb símptomes d’afectació cardiològica se’ls demanarà un ECG.

Es realitzarà visita telefònica de seguiment als 3 mesos, i presencial als 6 i als 12 mesos, amb repetició de l’exploració física, de l’ecografia pulmonar i del test de la marxa.

Es farà registre de morbiditats, hospitalitzacions i mortalitat.

Background: Coronavirus disease-2019 (COVID-19) patients appear to be at an increased risk of venous and arterial thromboembolic events. There is a need to better understand the risks of thromboembolic events among patients with COVID-19, their impact on prognosis, the risk factors for such events, and whether individuals’ risks can be predicted given their demographic characteristics and medical history.
Objectives: To estimate the incidence of thromboembolic events among patients with COVID-19, to calculate the risks of worsening of COVID-19 stratified by the occurrence of a thromboembolic event, to assess the impact of risk factors on the rates of thromboembolic events among patients with COVID-19, and to develop patient-level prediction models for venous thromboembolic events for patients with COVID-19.
Design: This study will use SIDIAP data mapped to the Observational Medical Outcomes Partnership (OMOP) Common Data Model (CDM) as part of a European international network cohort study.
Setting: Population-based, electronic health records from primary and secondary care in Catalonia.
Participants: Individuals diagnosed with COVID-19 or tested positive for SARS-CoV-2.
Exposure: A recorded diagnosis of COVID-19 or positive test for SARS-CoV-2.
Outcomes: Venous thromboembolic events, arterial thromboembolic events, cardiovascular events, mortality.
Applicability: The results of this study will have an immediate impact on the management of COVID-19.
Limitations: Ascertainment bias may make any comparisons with estimated rates for historical comparators from the literature difficult.

El objetivo principal es la creación de un estudio observacional prospectivo en cuidados de larga duración.
instalaciones (LTCF) para comparar personas mayores recuperadas de la infección por SARS-CoV-2
con ancianos que nunca se infectaron por el SARS-CoV-2 que viven en las mismas instalaciones para personas mayores.
Este estudio tiene como objetivo:
a) Determinar las características epidemiológicas y clínicas de COVID-19 en ancianos.
individuos.
b) Identificar factores clínicos protectores para la infección por SARS-CoV-2.
c) El seguimiento a largo plazo permitirá evaluar las secuelas y daños del COVID19.
d) Evaluación de las respuestas inmunitarias protectoras desarrolladas en la población anciana
que se recuperó con éxito de la infección por SARS-CoV-2. Ancianos no infectados
servirá como control.
e) Seguimiento a largo plazo de ancianos recuperados del SARS-CoV-2
Las infecciones permitirán evaluar el mantenimiento de la estructura celular y humoral.
inmunidad a lo largo del tiempo.

La Fibromiàlgia (FM) és una malaltia crònica i complexa, reconeguda per l’Organització Mundial de la Salut (OMS) des de l’any 1992 i recollida a la Classificació Internacional de Malalties (CIE-9) de l’OMS amb el codi 729.1. La seva etiologia és desconeguda però es caracteritza per l’existència d’un dolor musculoesquelètic generalitzat sense poder identificar una localització concreta ni poder definir amb precisió el seu inici. A Espanya, la seva prevalença és del 2,73% en la població general major de 20 anys, amb un clar predomini entre les dones. El tractament de la FM ha de ser multidisciplinari i individual. La teràpia cognitivoconductual a través del grups psicoeducatius ha estat molt utilitzada en el maneig del dolor i s’ha considerat la base de molts programes d’abordatge de la FM . El grup
psicoeducatiu s’ha descrit com a motor en la creació de coneixement per l’autocura, i aquest té un impacte positiu en el maneig i control de la FM. L’objectiu de l’estudi és analitzar l’impacte de la xarxa social establerta entre els participants d’un grup psicoeducatiu per l’empoderament de les persones amb diagnòstic de FM. Es planteja un disseny qualitatiu genèric a través d’entrevistes en
profunditat semiestructurades, per les quals s’ha dissenyat un guió específic, a persones que han participat en algun dels grups psicoeducatius de l’ABS Cassà de la Selva, entre els anys 2017 i 2020. Aquestes s’enregistraran en àudio per transcriure-les posteriorment.
L’anàlisi de les transcripcions serà temàtica. L’anàlisi de les primeres entrevistes el faran dos membres de l’equip investigador de forma independent , per establir i consensuar les categories d’anàlisi. Posteriorment es farà una segona fase interpretativa extraient les característiques bàsiques de la xarxa social creada a través dels grups psicoeducatius de FM com a element que empodera les persones amb diagnòstic de FM