Objetivo:
Analizar las necesidades de una intervención compleja basada en la Psicología Coaching en la relación de los profesionales sanitarios con personas con enfermedades crónica atendidas en centros de atención primaria (CAP) de Barcelona.

Métodos:
Estudio de metodología cualitativa siguiendo las recomendaciones del Medical Research Council: Estudio cualitativo socio-constructivista para identificar barreras y facilitadores en la toma de decisiones compartida entre el profesional sanitario-persona con enfermedad en atención primaria. Muestreo teórico con 2 grupos de discusión con 8-12 profesionales de atención primaria. Se realizará un análisis sociológico del discurso.

Aplicabilidad:
Se pretende desarrollar un programa basado en la psicología de coaching para trabajar con profesionales sanitarios la relación con las personas para potenciar la toma de decisiones compartidas.

Antecedents:
La violència masclista és un problema de salut pública mundial. Les dones víctimes de violència masclista habitualment entren en contacte amb els serveis de salut, però aquest sembla no estar preparat per atendre-les quedant moltes llacunes de coneixement sobre intervencions eficaces per detectar i respondre al fenomen des de l’entorn sanitari.

Hipòtesis:
Tot i la formació dels últims anys i la recent conscienciació sobre l’atenció a les dones víctimes de violència masclista els metges i infermeres encara manquen de preparació per a l’abordatge holístic de la violència masclista, el que condueix a vivències negatives per a les dones ateses.

Objectius:
descriure les vivències de les dones víctimes de violència masclista sobre l’atenció sanitària rebuda en els serveis de salut i que han estat ateses en Centres d’Atenció Primària del Servei d’Atenció Primària (SAP) Muntanya de Barcelona ciutat.

Metodologia:

Estudi qualitatiu de disseny fenomenològic descriptiu.

Determinacions:
S’utilitzaran entrevistes semiestructurades i el quadern de camp com a mètodes de recollida d’informació.

Anàlisi estadístic:
Donada la metodologia emprada no és precisa anàlisi estadístic. En aquest cas es precisa d’un anàlisi temàtic dels textos narratius, en particular es farà servir el mètode de Giorgi. En una primera etapa analítica s’assignaran codis descriptius a fragments textuals, aquests s’agruparan per similituds donant lloc a dominis, la suma del qual donaran sentit al fenomen estudiat.

Resultats esperats:
S’espera obtenir un major coneixement de quines són les experiències de les dones víctimes de violència masclista en ser ateses en els serveis de salut, així com detectar les millores necessàries per oferir una assistència de major qualitat al col·lectiu.

Aplicabilitat:
Els resultats de l’estudi permetran indagar en els relats més íntims i, per tant, en les emocions, les pors i les angoixes que viuen les dones víctimes de violència masclista en ser ateses pels serveis de salut. També permetrà millorar l’assistència sanitària que s’ofereix, enfrontant-se al model mèdic hegemònic actual, adoptant una visió més humana de les cures i amb més perspectiva de gènere.

Rellevància:
Àmbit docent, pràctica asssitencial i investigació.

Objectiu principal:
Avaluar l’efectivitat de l’ús d’una App- Medicamina – en el manteniment d’una activitat física regular (>150 minuts/setmana) als 6 i 12 mesos en pacients amb Diabetes Mellitus tipus 2 (DM2).

Disseny:
Assaig clínic, prospectiu, aleatoritzat, obert de grups paral.lels d’un any de durada. Els participants s’aleatoritzaran en proporció 1:1 a cada grup d’estudi.

Metodologia:
Àmbit:
Atenció Primària;
Participants:
Homes i dones de 45 a 80 anys d’edat amb diagnòstic de DM2; que utilitzin habitualment un smartphone amb sistema operatiu Android 4.4 (Kitkat) o superior; sense problemes de moblitat.

Variables a registrar en les visites:
Variables demogràfiques: edat, sexe, nivell d’estudis, situació laboral, estat civil, nombre de persones amb les que conviu.
Variables clíniques: alçada, pes, tabaquisme, consum d’alcohol. Registre de l’activitat física avaluada amb l’instrument IPAQ- format curt (validat a Espanya). Estat anímic del pacient mitjançant l’escala d’ansietat-depressió hospitalària (HAD).

Analisis de dades:
Seguint el principi d’intenció de tractar, es compararan els resultats entre grups d’estudi amb les proves estadístiques de la Chi-quadrat i la t de Student per variables independents. S’estimaran moldes multnivell controlant a nivell individu per avaluar el canvi entre visites i entre grups d’estudi.

Antecedents.
La malaltia del fetge gras no alcohòlic (MFGNA) afecta aproximadament al 25% de la població i està associada a diferents comorbiditats metabòliques, principalment a l’obesitat i la síndrome metabòlica (SMet). A l’Atenció Primària (AP), la detecció precoç d’aquesta malaltia augmenta quan es disposa d’aparells que mesuren l’elasticitat hepàtica (elastografia) i quantifiquen l’esteatosi (Controlled Atenuation Parameter [CAP]), així com d’infermeres entrenades per a la seva utilització. A més, la primera estratègia terapèutica de la MFNGA és la pèrdua de pes mitjançant la modificació dels estils de vida en la dieta i l’exercici físic. Es requereixen més esforços en prevenció, detecció precoç i tractament de la MFGNA i, malauradament, la comunitat d’infermeria d’AP hi ha prestat poca atenció.

Hipòtesis.
Un programa educatiu de modificació d’estils de vida per a persones amb fetge gras a l’Atenció Primària produeix una reducció significativa d’esteatosi hepàtica estimada pel CAP i s’acompanya d’una pèrdua de pes superior a les recomanacions estàndards d’Atenció Primària.

Objectiu principal.
Analitzar les diferències en l’esteatosi hepàtica, estimada a través del CAP, de les persones que segueixen el programa educatiu en comparació amb les que reben les recomanacions estàndards de les professionals sanitàries d’Atenció Primària.

Material i mètodes.
Assaig experimental, aleatoritzat, amb una mostra de 60 pacients i 24 mesos de durada. El grup intervenció rebrà una intervenció específica de dieta Mediterrània amb restricció calòrica i d’activitat física i el grup control rebrà els consells estàndard d’AP.

Paraules clau:
malaltia del fetge gras no alcohòlic, esteatosis, infermeria, estils de vida, atenció primària.

La fibrilación auricular (FA) es la arritmia cardiaca más frecuente y para prevenir complicaciones se utilizan fármacos anticoagulantes. Cada vez, es mayor el número de pacientes en tratamiento con anticoagulantes de acción directa (ACODs), en vez de los antivitamina K, que cuentan con mayor experiencia de uso. Existe escasa literatura del grado de conocimiento de los pacientes sobre el tratamiento con ACODs. Nuestro estudio tiene como objetivo principal describir el nivel de conocimientos de los pacientes con FA sobre su tratamiento con ACODs, en atención primaria, y la traducción y adaptación al español del cuestionario Anticoagulation Knowledge Tool (AKT). Se seleccionará (según los criterios de inclusión/exclusión) y aleatorizará la muestra de pacientes, a los que, bajo consentimiento informado, se les administrará presencialmente el AKTe (versión traducida al español) y se recogerán variables sociodemográficas y clínicas para el posterior análisis.

Introducción:
La alta prevalencia de soledad en las personas mayores (20-40%) y su íntima relación con diversos malestares la convierten en un problema de salud pública. No hay una estrategia clara para su abordaje, ya que la heterogeneidad de las intervenciones impide alcanzar un consenso sobre su efectividad. Identificar las necesidades individuales puede ayudar en el diseño de intervenciones más adecuadas mediante una atención centrada en la persona.

Objetivo:
Identificar necesidades y recursos de las personas mayores de 65 años con patología crónica y sentimiento de soledad de Barcelona desde tres perspectivas: persona, cuidadora/or y profesional referente de atención primaria (AP).

Métodos:
Estudio descriptivo observacional transversal. Se realizará un muestreo teórico por conveniencia a partir de criterios de selección facilitados a los/as profesionales de los centros de estudio (centros de AP Raval Nord, Carles Ribas, Gòtic, La Mina y Carmel), responsables de identificar la población de estudio. Se pedirá el consentimiento informado. La información sobre necesidades y recursos se recogerá mediante el cuestionario Camberwell de Evaluación de Necesidades en Ancianos (CANE). Se llevará a cabo un análisis descriptivo y comparativo de necesidades (cubiertas y no cubiertas) y recursos desde las diferentes perspectivas, utilizando técnicas bivariantes y multivariantes. Se asumirá un nivel de significación del 5%. Los datos se analizarán con el paquete estadístico R V2.5.

Resultados esperados:
Mediante este estudio se espera contribuir a una mejor comprensión de las personas mayores que se sienten solas, de su autopercepción de salud y su agencia de cuidado, así como a planificar estrategias de acuerdo a sus necesidades y recursos.

HIPÓTESIS:
Realizar una formación estructurada en ecografía de hombro a los médicos residentes de MF los capacita para realizar esta técnica en el centro de atención primaria, consiguiendo una buena concordancia entre el diagnóstico realizado por el residente y el de un médico radiólogo.

OBJETIVOS

Principal
Analizar la concordancia entre el diagnóstico ecográfico hecho por residentes de medicina de familia tras realizar un programa de formación en ecografía de hombro en atención primaria y el de un médico radiólogo.

Secundarios
Conocer los motivos diagnósticos por los que los médicos de atención primaria solicitan un
ecografía de hombro.

Describir los hallazgos ecográficos de los pacientes con hombro doloroso, así como sus características sociodemográficas y clínicas.

Describir la curva de aprendizaje en función del número de ecografías realizadas y tiempo
transcurrido.

DISEÑO DEL ESTUDIO
Observacional prospectivo de pruebas diagnósticas.

Ámbito del estudio
Centros de atención primaria de La Marina, Doctor Carles Ribas y Bordeta Magòria. Barcelona ciudad.

La utilización de la información nutricional que aparece en el etiquetado de los alimentos es una herramienta fundamental a la hora de llevar a cabo un estilo de vida saludable. La hipótesis es que existe un desconocimiento sobre la lectura y uso de la información relevante en el etiquetado nutricional y su uso en la población adulta. El objetivo de este trabajo es describir la lectura y uso del etiquetado nutricional de la población perteneciente al Centro de Salud Sardenya en Barcelona.
Se trata de un estudio descriptivo transversal que se llevará a cabo a través de un cuestionario a mayores de 18 años. Las determinaciones utilizadas serán variables socidemográficas, variables clínicas y un cuestionario autoadministrado. El análisis estadístico de los datos se hará con el programa STATA 14.2. Las variables continuas se presentan como medida +/- desviación estándar (DE) y las variables cualitativas se presentan como frecuencias absolutas y porcentajes.

Objectius:

General:
Avaluar l’efectivitat d’una intervenció en la milloria del benestar emocional mitjançant l’adquisició d’habilitats, actituds i competències relacionades amb l’auto cura i el capital social (suport social i participació).

Específics:
Identificar l’ecomapa dels participants a l’inici de la intervenció.
Identificar els objectius d’autocura proposats pels participants.
Conèixer el grau d’assoliment dels objectius marcats per cadascun dels participants durant la intervenció.
Analitzar el capital social dels participants abans i després de la intervenció.

Mètodes:

Disseny:
Estudi d’intervenció comunitària, amb avaluació «»abans-després»»,

Àmbit:
5 barris (sant Genís dels Agudells, Teixonera, Montbau , Vall d’Hebrón i la Clota) de població urbana amb nivell socioeconòmic mig-baix

Subjectes d’estudi:
pacients de més de 60 anys autònoms i sense deteriorament cognitiu amb malestar emocional segons Test Benestar emocional ( referencia)

Variables:
a cada pacient que participa es fa registre de les següents variables
1ª trobada:
-Edat i sexe, convivència, nivell d’estudis, test de benestar emocional, registre de les activitats realitzades en el seu entorn (ús d’actius formals i informals) , eco mapa i Test de Suport Social (escala d’Oslo 3).

Posteriors trobades :
registre de nº participants i grau de satisfacció de l’activitat realitzada.

Objectius d’autocura i grau d’assoliment
Als 6 mesos i a l’any de l’inici de les intervencions es tornarà a realitzar Test de Benestar Emocional, registre de les activitats que es realitzen ,eco mapa i Test de suport social.

Es registraran esdeveniments de salut o vitals que hagin pogut afectar a la seva qualitat de vida.

Recollida de dades;
Es farà en un quadern de recollida de dades dissenyat per a l’estudi, on s’inclouran dades recollides de la història clínica informatitzada i dades provinents d’una entrevista clínica a l’inici de la intervenció i a l’any.

Enquesta de satisfacció autocomplimentada pels participants.

Dificultats i limitacions de l’estudi:
La interferència d’altres factors no estudiats en el projecte que poden afectar en la qualitat de vida dels participants. Per això es tindran en compte esdeveniments que hagin pogut aparèixer durant el període d’estudi.

Dificultat d’avaluar si la major participació a activitats estigui relacionat amb el projecte Sentir-nos bé i acompanyats o a la difusió pròpia de les entitats que les organitzen.

Resultats esperats:
millorar el benestar emocional de la població inclosa. Augment i enfortiment dels vincles amb l’entorn.

La obesidad infantil se ha convertido en una epidemia a nivel global, y es urgente el diseño de nuevas estrategias de prevención y tratamiento de la enfermedad. El presente proyecto propone precisamente un nuevo enfoque del problema de la obesidad infantil, basado en la percepción parental del peso corporal del niño/a. Estudios recientes han demostrado que un alto porcentaje de padres tiene una percepción errónea del peso de sus hijos. La hipótesis de trabajo del presente estudio es que la percepción del peso del niño/a influye de manera significativa en que los padres adopten unas prácticas de alimentación más restrictivas o permisivas en referencia a la dieta de los niños/as, con consecuencias potencialmente negativas para su estado de salud. Así pues, el objetivo principal de este proyecto es determinar la interrelación entre la percepción parental del peso corporal, las prácticas de alimentación infantil y el grado de sobrepeso real del niño/a. Para realizar este proyecto hemos diseñado un estudio transversal en el que mediremos mediante cuestionarios 1) la percepción parental del peso del niño/a; 2) las prácticas de alimentación de los padres en referencia a la dieta de los niños/as; y 3) el funcionamiento familiar. También se recogerán datos antropométricos de los niños y otras variables, incluyendo la calidad de la dieta, la actividad física y datos sociodemográficos. Las asociaciones entre las variables del estudio se determinarán mediante modelos estadísticos multivariantes. Los resultados de este proyecto demostrarán si existe una relación directa entre la percepción parental del peso, las prácticas de alimentación infantil y el grado de sobrepeso del niño. El objetivo último de este estudio es ofrecer al personal de atención primaria pediátrica una herramienta para estratificar a los pacientes en función de la percepción parental del peso y las prácticas de alimentación, y de esta manera ayudar el equipo médico en la elección de una estrategia de tratamiento personalizada más efectiva.