Las heridas crónicas en miembros inferiores de origen venoso constituyen el 69-80% de las úlceras de pierna. Son un grave problema de salud con repercusiones en el sistema nacional de Salud, para la calidad de vida de los pacientes y un reto profesional para enfermería; aún más
cuando la cicatrización es detenida por la aparición de la biopelícula en el lecho de la herida y no es diagnosticada ni manejada adecuadamente. Esto supone un tratamiento inadecuado con antibióticos a dosis infraterapéuticas, que propicían resistencias, cuando no medicaciones innecesarias ya que las heridas crónicas y el comportamiento de las bacterias en estado sésil presentan unos signos infecciosos distintos de las agudas y de las bacterias planctónicas.
Un 60% de las heridas crónicas están afectadas por biopelícula; no obstante, hoy en día, no hay ninguna prueba de laboratorio que confirme el diagnóstico, que aún se basa en los signos y síntomas respaldados por los logaritmos de decisión de Percival, Metcalf o Keast (2014), desconocidos por muchos profesionales.
El estudio que presentamos es a partir de un cuestionario enviado a enfermeros de atención primaria y de consulta especializada que determina en qué nivel se lleva un manejo más eficiente acortando el tiempo de cicatrización de las heridas crónicas venosas afectadas por biopelícula durante el último cuatrimestre de 2017 en la región Sanitaria de la Catalunya central y dibuja el perfil del usuario afecto, considerado como huésped de la biopelícula, y el contexto de la herida que pueda favorecer su aparición.

Objetivos
1. Investigar los factores asociados a la actitud de los ginecologos-obstetras y matronas de atención primaria frente a la vacunación de la gripe estacional durante la temporada 2017-2018.
2. Investigar la relación existente entre la actitud de los ginecologos-obstetras y matronas de atención primaria frente a la vacunación de la gripe estacional y las coberturas de vacunación en la población de embarazadas del centro de atención primaria
3. Investigar la relación existente entre los conocimientos de los ginecologosobstetras y matronas de atención primaria frente a las vacunas recomendadas durante el embarazo y las coberturas en el centro de atención primaria.
4. Investigar los factores asociados a la actitud de los equipos de ginecologosobstetras y matronas d?atención hospitalaria frente a la vacunación de la gripe estacional durante la temporada 2017-2018.

Antecedents:
els equips d’atenció primària (EAP) a Catalunya fan l’atenció inicial del 17% dels Codi IAM. En els EAP el temps de presa de decisions en el Codi IAM creiem que és molt llarg, fet poc adient en una patologia temps-depenent.

Hipòtesis:
Es pot disminuir els temps d’assistència en l’atenció del Codi IAM en els EAP mitjançant dues noves eines: un vídeo formatiu breu i un checklist.

Objectius:
1) mesurar amb precisió els temps d’actuació en el Codi IAM dels EAP de la Catalunya Central abans de la intervenció.
2) mesurar el temps d’actuació en el Codi IAM dels EAP després de la intervenció.
3) comparar els temps.

Metodologia:
crear un vídeo formatiu en format breu i confeccionar un checklist d’actuació. Difondre’ls als EAP de la Catalunya Central. Mesurar si després disminueixen els temps assistencials.

Determinacions:
1)Temps entre l’arribada de l’usuari al Centre d’Atenció Primària (CAP) i l’electrocardiograma.
2) Temps entre l’electrocardiograma i la trucada al 061 per activar el Codi IAM.
3) Temps d’intervenció de l’equip SEM al CAP.

Anàlisi estadístic:
estudi quasi-experimental comparant els temps d’assistència en el Codi IAM pre i post intervenció en tots els equips d’atenció primària de la Catalunya Central. Es compararan les mitjanes del temps de resposta global, per trams d’actuació i per els diferents equips.

Resultats esperats:
disminució dels temps d’assistència.

Aplicabilitat i Rellevància:
si la intervenció demostra disminució global dels temps d’assistència del Codi IAM en els EAP de la Catalunya Central es podria traslladar als EAP de la resta de Catalunya.

Objectiu general
Implantar un projecte de millora en el procés de DM2 mitjançant la prescripció no farmacològica a la consulta d?infermeria de l?EAP de Calaf.
Objectius específics
– Implantar pautes d?exercici des de la consulta d?infermeria en pacients amb DM2.
– Valorar l?evolució del pes, IMC, perímetre abdominal, pressió arterial (PA), LDL i hemoglobina glicosilada (HbAc1) durant la implantació del projecte de millora.
– Augmentar el registre del perímetre abdominal i de les fases de seguiment de l?activitat física.
– Conèixer la qualitat de vida dels pacients inclosos en l?estudi, abans d?iniciar l?exercici físic i als 6 mesos de seguiment.

Antecedents:
L’ús de les càmeres que incorporen els telèfons intel·ligents o les tauletes s’estan convertint en eines de gran rellevància per al suport clínic, amb una gran taxa de penetració entre els professionals sanitaris que les comencen a emprar com a eines de suport a l’assistència, entre les que destaca l’enviament d’imatges en teledermatologia.

Hipòtesi:
Les imatges generades des d’un dispositiu portàtil (telèfon intel·ligent o tauleta) tenen la qualitat suficient per substituir les imatges preses des d’una càmera digital compacta a l’hora de ser avaluades per un altre professional clínic (dermatòlegs, metges de família o metges d’urgències).

Objectiu principal:
Demostrar que els telèfons intel·ligents i/o les tauletes són bones eines per captar imatges dermatològiques en ser comparables, quan a qualitat, amb les imatges d’una càmera digital.

Metodologia:
Enquesta web en la que es demana als professionals clínics (dermatòlegs, metges de família o metges d’urgències) la valoració de la qualitat de les imatges preses amb tres dispositius diferents (telèfon intel·ligent, tauleta i càmera digital) i la seva validesa per poder valorar la possible existència de patologia.

Determinacions:
Valoracions segons escala de Likert de la qualitat general de les imatges, així com d’aspectes relatius a les característiques de les imatges. També es valorarà l’acceptabilitat en l’ús dels diferents dispositius per obtenir les imatges.

Anàlisi estadístic:
Es realitzarà una regressió lineal per les dades agrupades per participant, on es compararan les puntuacions de qualificació de qualitat per a la tauleta i el telèfon intel·ligent amb els de la càmera digital.

Resultats esperats:
Esperem obtenir valoracions de qualitat similars amb els diferents dispositius

Aplicabilitat i rellevància:
El fet de constatar que la qualitat de la imatge obtinguda amb els diferents dispositius pot ser similar permetrà que de forma justificada es puguin començar a emprar els diferents dispositius estudiats per a l’enviament d’imatges digitals, facilitant així la generació de circuïts eficients, còmodes, ràpids i més segurs per a l’intercanvi d’informació.

Objectius:
Avaluar l’efectivitat d?una intervenció en deshabituació tabàquica amb un joc per a telèfons intel·ligents, comparada amb la intervenció habitual, per deixar de fumar durant l’embaràs i prevenir les recaigudes durant el puerperi en gestants fumadores ateses a les consultes de les unitats especialitzades d’atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR) en atenció primària.

Disseny:
Assaig clínic aleatoritzat controlat.

Àmbit:
L’assaig es realitzarà als centres d’Atenció Primària de Salut (CAPS) de la Catalunya Central. Les dades es recolliran a les unitats especialitzades d’atenció a la salut sexual i reproductiva (ASSIR).

Subjectes:
Dones gestants que acudeixen a les consultes ASSIR de Catalunya Central que són fumadores actives, estan motivades per deixar el consum de tabac, tenen un telèfon intel·ligent amb sistema operatiu iOS o Android i donin el seu consentiment informat per participar en l’assaig.

Instrumentació i Determinacions:
Les usuàries del grup d’intervenció seran instruïdes en l’ús d’un joc en forma d’aplicació per telèfon intel·ligent i se’ls facilitarà la descarrega. A aquestes usuàries se’ls oferiran els mateixos consells i actuacions que al grup control, però a més, se’ls oferirà l’ús de l’aplicació de telèfon intel·ligent dissenyat per l’estudi. El grup de control rebrà l’atenció habitual. Les variables resultat seran abstinència del tabac des de l’inici de la intervenció fins el part i l’abstinència continuada a l’any del part.

Resultats esperats:
S’espera que el percentatge de dones abstinents del grup d’intervenció sigui significativament major que la del grup control al final de l’embaràs i que aquesta abstinència es mantingui durant el puerperi, demostrant la hipòtesi plantejada de l’estudi.

HIPÓTESIS
La aplicación del Test de Evaluación Cognitiva de Montreal en individuos afectos de trastorno esquizofrénico ingresados en centros penitenciarios podría ser efectiva en la detección de deterioro cognitivo.
OBJETIVOS
El objetivo principal del presente estudio es validar el Test MoCA en individuos afectos de esquizofrenia ingresados en centros penitenciarios de Cataluña con el fin de poder realizar una evaluación de las capacidades cognitivas de los mismos. Como objetivos secundarios se pretende correlacionar los resultados de la evaluación cognitiva con variables sociodemográficas, somáticas, psicopatológicas y penitenciarias.

Antecedents
La retinopatia diabètica (RD) és una de les causes més importants de ceguesa a nivell mundial, especialment en els països més desenvolupats. Examinar periòdicament el fons d’ull dels pacients diabètics coneguts, mitjançant càmera no midriàtica, ha demostrat àmpliament ser un sistema efectiu per controlar i prevenir l’aparició de la RD. Les xarxes neuronals convolucionals s’han utilitzat per a la detecció de la RD, aconseguint sensibilitats i especificitats molt elevades.

Hipòtesis
És possible desenvolupar un algoritme basat en intel·ligència artificial que pugui demostrar un rendiment igual o superior i que constitueixi una alternativa, a l’actual cribratge de RD en pacients diabètics.

Objectius
Desenvolupament d’un sistema d?intel·ligència artificial per a la detecció de signes de patologia de la retina amb pacients diabètics.
Validació científica del sistema per a ser utilitzat com a sistema de cribratge en l’atenció primària.

Metodologia
Aquest projecte consistirà en la realització de dos estudis de manera concomitant:
1. Desenvolupament d’un algoritme amb intel·ligència artificial per a detectar signes de RD en pacients amb diabetis.
2. Realització d’un estudi prospectiu que permetrà comparar la capacitat diagnòstica de l’algoritme respecte a la dels especialistes en medicina de família lectors de les imatges de fons d’ull. La referència serà la lectura amb doble cec per part d’oftalmòlegs especialistes en retina.

Determinacions/Anàlisi estadística
? Per al desenvolupament de l’algoritme d’intel·ligència artificial, es realitzaran diferents iteracions i entrenaments sobre el mateix data set. Abans de començar cada nou entrenament, s’utilitzarà l’estratègia que consisteix en partir el data set en dos grups de manera aleatòria. Un grup amb el 80% de les imatges, que s’utilitzarà durant l’entrenament (training data set) i l’altre, del 20% restant (validation data set), s’utilitzarà per validar els resultats de cada cicle (epoch).

? Durant l’estudi prospectiu, es calcularan de nou els valors de positius correctes (TP), negatius correctes (TN), fasos positius (FP), falsos negatius (FN) i d’aquí s’obtindrà la matriu de confusió i la resta d’indicadors per mesurar de rendiment de l’algoritme.

Resultats esperats
S’espera desenvolupar i validar un sistema d’intel·ligència artificial per a la detecció de signes de patologia de la retina amb pacients diabètics

Aplicabilitat
Si els resultats són satisfactoris, l’algoritme desenvolupat pot ser utilitzat com a eina de suport a les decisions que han de prendre els especialistes en medicina de família.

Rellevància
A més a més, és possible obtenir el marcatge CE com a producte sanitari de manera que s’obre la porta a ser utilitzat com a sistema automàtic que no requereix de la intervenció del metge de família, amb el corresponent estalvi de temps i diners.

Hipòtesi

Principal. Un consell educatiu breu, realitzat pel professional d?infermeria en el context de la pràctica clínica, pot aconseguir una millora en l?adherència dels pacients a la dieta mediterrània.

Secundaria. A) Una millor adherència ha d?associar-se a una millora en el perfil de FRCV ( i estil de Vida) ( o en qualsevol cas no empitjorarà) B) la implementació d?un protocol de seguiment en el pacient amb cardiopatia isquèmica ha de contribuir a una millora en l?atenció (l control de FRCV, perfil farmacològic, derivació)

Objectiu específic:
a) aconseguir un increment de la mitjana de puntuació del qüestionari MEDAS de dos o més punts, després de la intervenció o
b) aconseguir un increment de mínim un 20% en el percentatge de pacients que aconsegueixen una puntuació de més de 9 punts (adherència acceptable), després de la intervenció.

Objectius secundaris
a) descriure l?evolució dels FRCV al inicial i al final de la intervenció, i segons el nivell d?adherència a la dieta mediterrània
b) descriure l?evolució dels estils de vida ( activitat física, consum de tabac i enol, al inicial i al final de la intervenció, i segons el nivell d?adherència a la dieta mediterrània
c) descriure el perfil farmacològic al inici i al final de la intervenció.
d) explorar les condicions clíniques o demogràfiques que s?associen al èxit de la intervenció (increment de dos punts en la mitjana de la puntuació MEDAS-14 o assoliment d?una puntuació de més de 9 punts)

La present tesis doctoral té com a objectiu principal, d?una banda, identificar possibles factors de risc associats al procés de dol patològic en les parelles ateses a la Xarxa assistencial Universitària de Manresa, que han tingut una pèrdua gestacional entre les 12 setmanes de gestació i els 7 dies posteriors al part, al llarg dels 6 mesos posteriors a la pèrdua; i de l?altra conèixer l?autopercepció dels professionals sanitaris de l?àrea maternoinfantil de la Xarxa Assistencial Universitària de Manresa i l?Assir Bages en relació a l?acompanyament a les famílies en una situació de dol per una pèrdua perinatal. Per aquest motiu s?han dissenyat dos estudis: estudi unicèntric quantitatiu, observacional descriptiu, longitudinal i prospectiu; i un estudi multicèntric de tipus qualitatiu, transversal i de perspectiva fenomenològica hermenèutica. L?anàlisi estadístic en el primer estudi es realitzarà mitjançant SPSS versió 22, i en el cas del segon estudi s?utilitzarà el procés interpretatiu proposat per Ricoeur.
L?aplicabilitat i rellevància d?aquest projecte tan per a l?Hospital Sant Joan de Déu com per l?ASSIR és alta, ja que l?atenció brindada al llarg del procés de dol per una pèrdua perinatal està valorat
negativament per les famílies i alhora és un esdeveniment per el qual els professionals se senten poc formats i preparats. Així doncs, aquest estudi és una oportunitat per millorar l?atenció a les famílies i conèixer les necessitats dels professionals.