banner-risc-cardiovascular

Proyectos

Prevalencia de dermatosis laborales en profesionales sanitarios de atención primaria y ámbito hospitalario de Catalunya

  • IP: Josep Mª Molina Aragonés
  • Duración: 2016-2018
  • Financiadores: ICS - Institut Català de la Salut

Objetivos:
El objetivo principal del estudio es determinar la prevalencia de dermatosis profesionales en el ámbito sanitario de atención primaria y en hospitales.
Como objetivos secundarios planteamos:
– Establecer los productos y/o materiales asociados a dermatosis profesionales
– Establecer la prevalencia en las diferentes categorías profesionales
– Determinar la validez del Cuestionario Nórdico de Dermatosis Laborales (Nordic Occupational Skin Questionnaire -NOSQ. 2002-) en el ámbito sanitario.

Material y métodos
Tipo de estudio: Estudio transversal descriptivo.
Metodología del estudio: Se remitirá la versión breve del NOSQ. 2002 a la muestra de trabajadores seleccionada.

Avaluació de l’impacte de la telemedicina asíncrona a la Catalunya Central

  • IP: Josep Vidal Alaball
  • Duración: 2016-2019
  • Financiadores: ICS - Institut Català de la Salut

Objectius:
Avaluar l’impacte eonòmic dels serveis de telemedicina a la Catalunya Central comparant els costos de la teledermatologia amb els costos de l’atenció dermatològica habitual.
Avaluar l’impacte qualitatiu dels serveis de telemedicina entre els professionals de la salut

Hipòtesi:
demostrar que els serveis de telemedicina a la catalunya Central són alhora eficaços i eficients des del punt de vista econòmic i gaudeixen d’acceptació entre els professionals sanitaris

Percepció de la viabilitat i acceptabilitat de les aplicacions mòbils entre els professionals de?atenció primària de salut: estudi qualitatiu

  • IP: Xavier Marin Gomez
  • Duración: 2016-2019
  • Financiadores: ICS - Institut Català de la Salut

Introducció
Per treure profit de la mHealth, hem d’entendre l’ús dels telèfons mòbils i la percepció del seu ús que tenen els professionals de la salut, tant en la vida
diària i per a la cura de la salut.

Objectiu
Avaluar les opinions i els factors que influeixen en l’ús dels telèfons mòbils pels professionals de salut de l?atenció primària.

Materials i Mètodes
S?utilitzarà un enfocament qualitatiu amb entrevistes semiestructurades en grups de professionals de l?atenció primària. Els participants seran metges i infermeres d?atenció primària a la comarca d?Osona, província de Barcelona.
L?anàlisi estadístic de les dades qualitatives es realitzarà amb el programa ATLAS.ti.
Esperem obtenir les valoracions subjectives sobre l?ús d?aquesta eina, l?impacte sobre l?activitat assistencial, així com els tipus d?usos i aplicabilitat real de l?mHealth a primària.

Incidencia y recurrencia de nefrolitiasis en Diabetes Mellitus tipo 2 en un período de 5 años, en la población de Lleida

  • IP: Eduardo Delgado Roche, Verónica Ambrona De Marcos
  • Duración: 2016-2019
  • Financiadores: ICS - Institut Català de la Salut

Hipótesis:
¿Cuál es la incidencia y recurrencia de nefrolitiasis en Diabetes Mellitus tipo 2 en un período de 5 años, en la población de Lleida?

Objetivos:
? Objetivo general:
– Determinar la incidencia y recurrencia de nefrolitiasis en Diabetes Mellitus (DM) tipo 2 en un período de 5 años, en la población de Lleida.
? Objetivos específicos:
– Identificar la prevalencia de pacientes con Diabetes Mellitus tipo 2, y con nefrolitiasis en la población de Lleida.
– Analizar el número de casos nuevos de litiasis renal, así como los casos de recidivas de episodios de nefrolitiasis en un periodo de 5 años, en paciente con DM tipo 2.
– Evaluar posibles factores asociados sobre la incidencia de episodios litiasicos en pacientes con DM tipo 2.

Metodología:
A lo largo de la elaboración del presente protocolo de investigación, se llevó a cabo una revisión de la literatura científica durante el período de meses de enero a febrero de 2016. Así, fundamentalmente se analizaron recursos en soporte electrónico, utilizando el español, inglés y catalán como idiomas de búsqueda. A consecuencia de la escasa cantidad de artículos científicos reportados, se decidió ampliar la exploración a publicaciones de los últimos seis años (2010-2016).

Evaluar los efectos de un programa de rehabilitación domiciliaria sobre la capacidad física y funcional, autonomía y calidad de vida de las personas con fractura proximal de fémur: un enfoque salutogénico

  • IP: Jordi Joan Gómez Tomás
  • Duración: 2016-2019
  • Financiadores: ICS - Institut Català de la Salut

Introducción
La fractura de cadera es una lesión grave en personas mayores que puede contribuir a la morbilidad o a la pérdida de independencia de la misma, provocando una disminución de la capacidad física y funcional, y por consiguiente, un detrimento en su calidad de vida. Restablecer la capacidad funcional general y la deambulación para realizar actividades básicas de la vida diaria (ABVD) es la principal preferencia de estas personas.
Desarrollar un programa de rehabilitación domiciliaria integrando una aproximación salutogénica nos permite una participación activa y continuada en el programa de rehabilitación de la persona mayor afectada. Si facilitamos las herramientas y los recursos para la salud, y abordamos la cuestión desde una perspectiva multidimensional que permitan los procesos promotores de salud, conseguiremos involucrar de forma natural a la persona mejorando su sentido de coherencia y su calidad de vida.
Además nos encontramos con estudios que evidencian que la atención domiciliaria a partir de la tercera semana proporcionan a los participantes de edad avanzada más confianza, equilibrio, función física y mejor desempeño de las ABVD disminuyendo el número de caídas. Todas estas premisas nos ayudan a fomentar la adherencia al tratamiento y generar una mayor calidad de vida para la persona.

Objetivo
Evaluar la eficacia de un programa de rehabilitación domiciliaria integrado a un modelo salutogénico en
? La capacidad física y funcional
? La Calidad de vida
? Sentido de coherencia
? Fidelización o adherencia al programa
? La caída o miedo a la caída

de las personas afectadas por fractura proximal de fémur

Metodología
Se propone un estudio Casiexperimental prospectivo longitudinal. Se realizará en personas que han sufrido una fractura proximal de fémur y son intervenidas quirúrgicamente aplicando material de osteosíntesis o prótesis, en las posteriores 24 – 72 horas. Las personas habrán sido dadas de alta hospitalaria y remitidas a su domicilio en un espacio de tiempo no superior a tres meses.
Se propone un programa de rehabilitación a domicilio con trabajo directo del fisioterapeuta que incorpora fisioterapia respiratoria, tratamiento postural, terapia manual, reeducación del esquema corporal, movilizaciones neurodinámicas con ejercicios de estiramiento, ejercicios de fuerza resistencia, entrenamiento de la coordinación y reeducación propioceptiva, ejercicios orientados a la reincorporación a las ABVD y reeducación global de la marcha. Nos apoyaremos también, en una serie de ejercicios pautados por el fisioterapeuta para facilitar la adhesión al tratamiento.
La intervención tiene 12 semanas de duración, de las cuales las 8 primeras tienen una frecuencia de 2 sesiones a la semana de 45 minutos de duración y las 4 últimas semanas tienen una frecuencia de 1 sesión semanal con 20 minutos de duración.
Se valora la capacidad funcional, la calidad y la velocidad de la marcha, la disminución del dolor, las caídas, el sentido de coherencia, la adherencia al tratamiento y la calidad de vida.

ILERVAS. El Bus de la Salut

  • IP: Marta Ortega Bravo
  • Duración: 2016-2019
  • Financiadores: ICS - Institut Català de la Salut

Aplicabilitat de l’ecografia abdominal a l’atenció Primaria pel diagnostic associat a la transaminitis i hematúria.

  • IP: Verónica Alfonso Reyes
  • Duración: 2016-2021
  • Financiadores: ICS - Institut Català de la Salut

Objectiu:
– Conèixer les principals patologies associades a transaminitis i/o hematúria diagnosticades en atenció primària mitjançant ecografia abdominal.

Objectius secundaris:
– Conèixer el percentatge de pacients sotmesos a ecografia abdominal amb transaminitis i/o hematúria resoltes a l’Atenció Primària.
– Conèixer el percentatge de pacients sotmesos a ecografia abdominal amb transaminitis i/o hematúria que han requerit derivació hospitalària.

METODOLOGIA:
Disseny i àmbit d’estudi:
Estudi observacional i descriptiu dels pacients sotmesos a
ecografia abdominal de les Unitats d’Atenció Bàsica (UAB 01, UAB06, UAB 010, UAB 013)
de l’EAP de Canet de Mar.

Validació científica d’una eina de detecció de dislèxia en català, determinació de la prevalença de dislèxia a Catalunya i estudi cost-efectivitat en Atenció Primària

  • IP: Jose Lluís Cruz Cubell
  • Duración: 2017-2018
  • Financiadores: Fundacio "la Caixa"

La dislèxia és un trastorn de lectura, escriptura i l’ortografia, de base neurològica i sovint hereditària. Entre el 5-10% de la població és dislèxica i representa el trastorn d’aprenentatge més freqüent. La detecció precoç de la dislèxia és clau i ha tenir lloc abans que hi hagi fracàs escolar. La detecció es veu dificultada pel fet que la població dislèxica té molta diversitat interna, poden estar afectades una o dues vies de lectura, i es pot manifestar en diversos graus d?afectació. La detecció de dislèxia a Catalunya és clarament inferior a la prevalença real. Dytective(DYt) és un test per a la detecció precoç de dislèxia, que integra exercicis en forma de jocs lingüístics i atencionals, accessible de forma universal a través d?internet, i de baix cost, actualment validat en anglès i espanyol. Objectius: desenvolupar i validar científicament el mètode DYT per detectar dislèxia en català, calcular la prevalença de dislèxia en la població catalana i realitzar un estudi de cost-efectivitat d?implementació de la eina DYT a l?Atenció Primària. S?executaran tres accions. En la primera es crearà l?eina seleccionant els exercicis més adequats per predir el diagnòstic a partir de pacients diagnosticats i no diagnosticats. Posteriorment s?entrenarà l?eina mitjantçant tècniques de machine learning a partir d?un estudi a 4000 pacients. L?acció dos estimarà la prevalença de dislèxia a partir d?un estudi transversal descriptiu a 1000 pacients. Finalment s?estimarà si l?ús de DYT és cost-efectiva envers la consulta especialitzada. S?espera obtenir una eina útil, econòmica, i la prevalença a Catalunya.

Drug utilization study of mirabegron (Betmiga®) using real-world healthcare databases from the Netherlands, Spain, United Kingdom and Finland

  • IP: Daniel Prieto Alhambra
  • Duración: 2017-2020
  • Financiadores: Pharmo Institute N.V.

Rationale and background: The mirabegron (Betmiga®) Summary of Product Characteristics (SmPC) states that the drug is contraindicated in patients with ?Severe uncontrolled hypertension defined as systolic blood pressure ?180 mm Hg and/or diastolic blood pressure ?110 mm Hg?. In accordance and compliance with the European Medicines Agencies (EMA?s) Pharmacovigilance Risk Assessment Committee (PRAC) request, a Direct Healthcare Professional Communication (DHPC) letter was disseminated on 7 September 2015 as a risk minimization activity in 30 countries in EU. In line with the EMA CHMP guideline Module IX, an effectiveness check of this risk minimization activity was proposed by Astellas. A drug utilization study (DUS) on the use of mirabegron in the Netherlands, Spain, United Kingdom and Finland will be performed as a risk minimization effectiveness check measure.
Research question and objectives: The primary objective of the proposed study is to assess the effectiveness of the Direct Healthcare Professional Communication (DHPC) letter as a risk minimization measure by quantifying the proportions of mirabegron initiators with documented hypertension (controlled hypertension, uncontrolled hypertension and severe uncontrolled hypertension) before and after DHPC dissemination.
A secondary objective is to explore the frequency of blood pressure recordings during mirabegron treatment among initiators with documented hypertension at index date
Study design: An observational retrospective cohort study among patients initiating mirabegron (Betmiga®) treatment using real-world data from the Netherlands, Spain, the United Kingdom and Finland will be performed. The study will compare the time periods relative to the DHPC letter dissemination.
Population: Mirabegron initiators during the years 2012-2016 will be selected from the databases by prescriptions of mirabegron (ATC code G04BD12) since first authorisation (20 December 2012) and until end of data availability (31 December 2016). The date of the first mirabegron prescription will be the index date. A baseline period of 12 months preceding the index date will be defined to capture information on blood pressure and hypertension before the index date. Users with less than 12 months recorded history in the database prior to the index date will be excluded. No other exclusion criteria apply.
Mirabegron DUS PHARMO Institute
Study Protocol 12 PHARMO Reference No: p1724
Variables: Demographic characteristics will be assessed at the index date. Diagnoses of and treatment for hypertension and values of recorded diastolic and systolic blood pressure (DBP and SBP) measurements will be assessed during the 6 months preceding the index date in order to assign hypertension status at index date. The frequency of blood pressure recordings will be assessed during mirabegron treatment among initiators with hypertension at index date and also among initiators without hypertension in order to allow interpretation of the data.
Data sources: The study will be conducted utilizing the PHARMO Database Network (PHARMO) from The Netherlands, the Sistema d’ Informació per al Desenvolupament de la Investigació en Atenció Primària database (SIDIAP) from Catalonia (Spain), the Clinical Practice Research Datalink (CPRD) from the United Kingdom and the National registers and electronic medical record (EMR) data from Finland.
Study size
In preliminary analyses, about 3,000 mirabegron users were identified in the PHARMO GP Database up to December 2014; over 7,000 users in SIDIAP up to December 2014; 12,000 users in CPRD up to April 2016; and altogether 20,000 users in Finland during the year 2015 with about 4,000 in the Helsinki-Vantaa-Espoo area where blood pressure information from EMR data will be collected.
Data analysis
Patient characteristics and outcomes will be reported descriptively. Categorical data will be presented as counts (n) and proportions (%). Continuous data will be presented as means with standard deviation (SD) and as medians with interquartile range (IQR), when appropriate. To determine the duration of mirabegron usage, prescriptions of mirabegron between index date and end of follow-up will be converted into treatment episodes of uninterrupted use. Results will be presented pre- and post-DHPC letter dissemination period and in specified time intervals before and after dissemination, taking the dissemination date of 7 September 2015 as the reference date. If numbers allow, an interrupted time series approach will be applied to estimate incremental changes in the distributions of hypertension status among mirabegron initiators over time relative to the DHPC letter dissemination.
Milestones
Data for 2016 will become available in Q2 2017 for SIDIAP and CPRD and in Q3-Q4 2017 for PHARMO and EPID. An interim report will be delivered in September 2017 including results from PHARMO up to 2015 and SIDIAP and CPRD up to 2016 (not EPID). The final report will include data up to 2016 for all databases and will be delivered in December 2017.

Validació dels diagnòstics de càncer al SIDIAP a través de la seva vinculació amb les dades del Registre de Càncer de Girona

  • IP: Talita Duarte Salles
  • Duración: 2017-2018
  • Financiadores: Institut d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol i Gurina (IDIAPJGol)

Antecedents: Una de les línies de treball interna prioritàries del Sistema d’informació per al Desenvolupament de la Investigació en Atenció Primària (SIDIAP) és la validació dels diagnòstics de patologies registrats a l?historia clínica electrònica (HCE) d?atenció primària. El Registre de Càncer de Girona (RCG) recull informació sobre tots els casos de càncer diagnosticats a la Regió Sanitària Girona i és la millor font de dades disponible per a la validació de casos de càncer registrats al SIDIAP així com per a la realització de futurs estudis de recerca que necessitin informació detallada dels tumors.
Hipòtesis: El registre dels diagnòstics de càncers a l?HCE per part dels professionals d?atenció primària de l?ICS a la Regió Sanitària de Girona és vàlid.
Objectius: L?objectiu principal és validar el registre dels diagnòstics de càncer a la població del SIDIAP a la regió sanitària de Girona, fent servir les dades del RCG com a estàndard d?or. Els objectius específics són: 1) vincular les dades del SIDIAP amb les dades del RCG; 2) validar els diagnòstics de càncers registrats a l?HCE d?atenció primària a la població SIDIAP de la Regió Sanitària de Girona; 3) descriure els indicadors de validació en funció de l’edat, el sexe, la zona geogràfica (i/o centre d?atenció primària si és possible), nacionalitat, nivell socioeconòmic, la data de registre del diagnòstic i la localització tumoral; i 4) investigar l?associació entre el nivell socioeconòmic de les persones amb càncer i l?estadificació dels tumors (quan disponible) en el moment del diagnòstic.
Mètodes: Estudi de validació transversal. S?identificaran els casos de càncer registrats amb codis CIM-10 al SIDIAP i al RCG a la regió sanitària de Girona entre l?1 de gener de 2005 al 31 de desembre del 2015. Les variables d?estudi són: edat, sexe, codi CIM-10 pels diagnòstics de càncer i la data de registre del diagnòstic, l?estadificació dels tumors (RCG; pels tumors amb aquesta informació disponible), la zona geogràfica, nivell socioeconòmic (índex MEDEA), nacionalitat, realització de proves de cribratge per la detecció de casos de càncer i els seus resultats si està disponible, consum d?alcohol, tabaquisme, activitat física, índex de massa corporal, índex de comorbiditat de Charlson, variables de salut reproductiva (paritat, edat primer embaràs, menopausa i teràpia hormonal), diabetis, hipertensió, colesterol, i els antecedents familiars de neoplasmes malignes. Per cada localització de tumor, es calcularà la sensibilitat, l?especificitat, el valor predictiu positiu (VPP) i el negatiu (VPN). Aquests indicadors de validació es descriuran segons els grups d?edat, sexe, zona geogràfica, equip d?atenció primària, any de diagnòstic, nacionalitat i índex MEDEA. L?associació entre el nivell socioeconòmic i l?estadificació dels tumors s?avaluarà a partir de models de regressió logística.
Aplicabilitat i rellevància: La validació dels diagnòstics de càncer al SIDIAP i la col·laboració amb el RCG facilitarà la realització de futurs estudis de recerca. A més a més, el SIDIAP podria ser una nova font d?informació del RCG.

Patronato

Colaboradores

Acreditaciones