Una de les línies de treball interna de SIDIAP és la validació dels diagnòstics de les patologies registrades en la plataforma. Alguns diagnòstics, com ara algunes patologies cardiovasculars o de l’aparell musculoesquelètic han estat validades mitjançant la comparació amb registres poblacionals (REGICOR) o amb el Registre d’Artroplàsties de Catalunya, respectivament.
En el context dels processos de validació interna de SIDIAP s’adjunta aquest projecte, que és la tercera fase de la validació de diversos tipus de càncer de la plataforma SIDIAP. Es proposa una metodologia de validació directa amb els metges de capaçalera (feed-back).
En el projecte participarien dos centres d’Atenció Primària que pertanyen a l’àrea de captació de casos de càncer del Regsitre del Hospital del Mar: el CAP Clot i el CAP Ciutat Vella. La metodologia proposada seria que els metges d’atenció primària, mitjançant, una pregunta en la història clínica electrònica, validessin el diagnòstic registrat de càncer dels pacients de SIDIAP que no van creuar amb el Registre de l’Hospital del Mar. La informació es recollirà de manera agregada i en cap moment es transmetrà dades de tipus individual al Registre de Càncer de l’Hospital del Mar.
Es preveu utiiltzar el suport tècnic i el procediment estàndar que disposa SISAP per tal de reclutar individus amb l’objectiu de participar en assajos clínics.

Objectiu: L’objectiu del present estudi és conèixer el percentatge de dones gestants que han acudit a la visita preconcepcional i les activitats preventives realitzades.
Disseny: Estudi observacional descriptiu (transversal), mostreig intencional.
Material i mètode: Es realitza una mostra transversal de 667 dones que inicien control gestacional als ASSIRS pertanyents a l’àrea de Metropolitana Nord.
Variables: Les variables principals van dirigides a determinar si les dones coneixen la consulta preconcepcional, conèixer quin professional du a terme l’assistència i determinar el percentatge de dones que han rebut assistència preconcepcional així com els components realitzats a la visita. Es recullen d’altres variables sociodemogràfiques, socioeconòmiques i clíniques per tal d’estudiar si existeixen diferències significatives amb les variables principals d’estudi.

Anàlisi estadístic: Es procedirà a la codificació de les dades de manera electrònica mitjançant el paquet estadístic SPSS per a Windows versió 22.
Es consideraran estadísticament significatius els resultats amb un nivell de significació ? 0,05.

Resultats Esperats:
Conèixer si les dones pertanyents a l?àrea de Metropolitana Nord coneixen i utilitzen la visita preconcepcional integrada en la cartera de serveis de l?Atenció Sexual i Reproductiva.
Determinar les activitats preventives realitzades a la consulta i si existeixen diferències entre les dones que accedeixen al servei.
Conèixer si existeixen factors potencialment modificables amb l?atenció preconcepcional precoç i explorar quines son les àrees susceptibles a millora en base als resultats obtinguts.

Limitacions: Les limitacions de l?estudi provenen del disseny epidemiològic escollit (estudi descriptiu de tall transversal). La validesa externa de la mostra està limitada a la mostra de dones de l?àrea Metropolitana Nord, però si es demostra l?efectivitat de les intervencions no impedeix pensar en què es podria aplicar a altres ASSIRs de l?ICS Impacte potencial esperats:
Identificar el factors més influents per poder elaborar noves estratègies preventives per tal d? afrontar l?embaràs d?una manera més saludable. Posar les bases per poder realitzar un protocol de promoció i utilització de la visita preconcepcional adaptat a les necessitats dels nostres usuàries.

HIPÓTESIS Y OBJETIVOS

Mi hipótesis conceptual es que tanto la liberación por presión de los puntos gatillo como la fibrolisis diacutánea, aplicadas específicamente al músculo redondo mayor, junto a un protocolo de tratamiento de fisioterapia convencional, permiten una reducción adicional de la sintomatología asociada al síndrome subacromial, comparando con el protocolo de fisioterapia convencional.

HIPÓTESIS OPERATIVAS
1. Añadiendo, tanto liberación por presión de los puntos gatillo como fibrolisis diacutánea a un tratamiento de fisioterapia convencional, mejora la función en pacientes con diagnóstico de síndrome subacromial en comparación con el tratamiento de fisioterapia convencional.
2. Añadiendo, tanto liberación por presión de los puntos gatillo como fibrolisis diacutánea a un tratamiento de fisioterapia convencional, mejora la intensidad del dolor en pacientes con diagnóstico de síndrome subacromial en comparación con el tratamiento de fisioterapia convencional.
3. Añadiendo, tanto liberación por presión de los puntos gatillo como fibrolisis diacutánea a un tratamiento de fisioterapia convencional, mejora la movilidad en pacientes con diagnóstico de síndrome subacromial en comparación con el tratamiento de fisioterapia convencional.

OBJETIVOS
1 Objetivo Principal
Evaluar el efecto de la liberación por presión de los puntos gatillo y de la fibrolisis diacutánea aplicadas al músculo redondo mayor junto a un protocolo de fisioterapia convencional, en comparación con el protocolo de fisioterapia convencional, sobre: (1) la función, (2) la intensidad del dolor y (3) la movilidad en pacientes con diagnóstico clínico de síndrome subacromial.

2 Objetivo Secundario
Comparar cuál de las dos técnicas aplicadas, liberación por presión de los puntos gatillo o fibrolisis diacutánea, permite conseguir mejores resultados.

4. Objetivos

Principal: verificar si la intervención breve on-line facilitada desde atención primaria para bebedores de riesgo es no inferior a la intervención breve presencial en relación a la reducción de consumidores de riesgo a los tres meses de la intervención.

Secundarios:
– establecer utilidad de la IB online facilitada desde atención primaria para mejorar la calidad de vida de los bebedores de riesgo,

– establecer la utilidad de la intervención online facilitada desde atención primaria en la implementación de las IB para bebedores de riesgo.

5. Hipótesis

1. Comparado con la intervención presencial, el acceso a una intervención breve en línea facilitada por el personal de atención primaria no resultará inferior en reducir el porcentaje de consumidores de riesgo.
2. Comparado con la intervención presencial, el acceso a una intervención breve en línea facilitada por el personal de atención primaria no resultará inferior en mejorar la calidad de vida.
3. Un mayor número de pacientes en el grupo intervención recibirán una intervención breve, comparado con el grupo de intervención presencial.
6. Metodología

6.1. Diseño del estudio
Estudio aleatorio controlado de no inferioridad en atención primaria en que se comparan el acceso facilitado a un aplicativo en línea para bebedores de riesgo con una intervención breve, cara a cara, estándar. Con la excepción de la intervención de referencia, todos los componentes del ensayo (estudio) se administraran en línea a los pacientes a los que su centro de atención primaria les dará un código de registro único.

2. Objectius:

1. Avaluar la rendibilitat d’oferir la prova ràpida pel VIH a Atenció Primària a Catalunya.
2. Definir criteris per la oferta de la a prova ràpida pel VIH a Atenció Primària a Catalunya, tant a nivell de Centre com dels usuaris.
3. Elaborar unes recomanacions pel Departament de Salut per a introduir la prova ràpida pel VIH a Atenció Primària a Catalunya.

3. Material i Mètodes:

Disseny: Estudi transversal en una mostra de conveniència en què s’oferirà la prova ràpida per a la detecció d’anticossos del VIH a tots els pacients que es visiten a la consulta del metge de família i que presenten almenys una de les condicions indicatives definides i/o que compleixen almenys un dels criteris conductuals proposats.

La enfermedad pulmonar obstructiva crónica (EPOC), es prevenible y tratable, aunque no curable. La prevalencia de la EPOC es elevada, 10.2% en adultos de 40 a 80 años según estudio EPI-SCAN 2000.
Se han publicado diferentes guías para abordar la EPOC, valorando no solo el grado de obstrucción, sino otras características que pueden influir en la evolución y pronóstico de la enfermedad y que han demostrado una mejor capacidad predictiva clínica. El abordaje del paciente EPOC con las nuevas guías (GOLD 2011 y GESEPOC 2012), comportó cierto desconcierto por parte de los profesionales en general y especialmente en consultas de AP. Se desconoce si las guías resultan de fácil aplicación en AP, y si existe concordancia en cuanto a la gravedad que le asigna cada guía a un mismo paciente y en consiguiente si el tratamiento recomendado por ambas guías es similar o no.
Objetivos:
Principal
Evaluar la factibilidad de la aplicación de las nuevas guías GOLD 2011 y GesEPOC 2012, en consultas de Atención Primaria, en cuanto al tiempo necesario para aplicarlas y la disponibilidad de la información necesaria para la correcta clasificación de los pacientes.
Secundarios
? Analizar si existen diferencias entre el tratamiento de base de los pacientes EPOC y el tratamiento que recomienda cada una de las guías según el perfil del paciente.
? Analizar la concordancia de tratamientos entre ambas guías, una vez clasificados los pacientes con cada una de ellas.

Material y métodos:
Estudio transversal multicéntrico en la ciudad de Barcelona en 6 centros de salud urbanos (EAP Chafarinas 8I, EAP La Mina 10 M, CAP Casanova 2E, EAP Roquetes 8G, EAP Vía Barcino 9F, CAP Sagrada Familia 2I-2K) con 111.172 pacientes adultos asignados.
Población a estudio: Pacientes de entre 40 y 85 años asignados a los 6 centros de salud participantes, con los siguientes diagnósticos CIE-10 activos en su historia clínica: J44.9 (EPOC), J44 (otros EPOC) y J 44.1 (enfisema).
Se excluirán aquellos que no deseen participar o que no reúnan condiciones para la entrevista
Tamaño de la muestra: se necesitan 177 pacientes en cada grupo para detectar una diferencia mínima de 60 segundos entre ambas guías (DE 180 segundos), riesgo alfa 0.05 y riesgo beta 0.80.
Limitaciones
Un mismo investigador administra las dos guías al mismo paciente, lo que podría producir una contaminación en la medida del tiempo de aplicación de las guías, y podría hacer que no se detectasen diferencias entre los grupos. Para minimizar este sesgo, se ha aleatorizado el orden en el que se deben administrar las guías.
El estudio se limita a algunos centros de Barcelona, con participación de investigadores voluntarios interesados en el tema, lo que podría limitar la validez externa.

Resultados esperados
Ambas guías son fácilmente aplicables en Atención Primaria, esperamos encontrar una concordancia moderada-elevada sobretodo en los estadios moderados-graves.
El tiempo necesario para administrar cada una de las guías no debería superar los 5-10 minutos, para que sea viable su aplicación en Atención Primaria.

HIPÓTESIS
La actitud de las enfermeras hacia el diagnóstico enfermero está influenciada por el entorno y carga de trabajo. Esta actitud determina el uso que las enfermeras hacen del diagnóstico enfermero.
OBJETIVOS
Describir la actitud de las enfermeras frente al diagnóstico enfermero. (Fase 1)
– Analizar las asociaciones entre actitud de las enfermeras hacia el diagnóstico enfermero y nivel de contacto con éste. (Fase 1)
– Analizar las asociaciones entre la actitud hacia el diagnóstico enfermero respecto al entorno. (Fase 1)
– Analizar las asociaciones entre la actitud hacia el diagnóstico enfermero respecto a la carga de trabajo. (Fase 1)
Explorar las experiencias y vivencias de las enfermeras respecto a la utilización del diagnóstico enfermero y su opinión en términos de utilidad, barreras y condicionantes para su uso (Fase 2).

La listeriosis és una malaltia zoonòtica que en els humans la provoca el bacteri Listeria monocitogenes. El principal mecanisme de transmissió és la via digestiva, a través dels aliments contaminats (1) i en un 5% dels casos es manifesta en forma de brots (2). La seva letalitat és del 30% en els grups de risc: persones immunodeprimides, persones grans, neonats i dones gestants (3). El patogen es caracteritza per la seva ubiqüitat en el medi i per la seva resistència a les condicions adverses (temperatures de refrigeració, salinitat i acidesa), factors que incrementen notablement el risc de toxiinfeccions alimentàries (TIA) (4). La listeriosis és una malaltia que en els darrers anys s’ha convertit en un greu problema de salut pública en els països desenvolupats no només per la seva alta letalitat i pel seu risc elevat de produir TIA, sinó també perquè ha augmentat la seva incidència (5), en gran part associada a l’envelliment de la població i al augment de la expectativa de vida dels pacients immunodeprimits (6). Per aquests motius la listeriosis és objecte de vigilància epidemiològica a la majoria de països europeus, entre els quals no es troba Espanya (7). A Catalunya la listeriosis no està inclosa en el sistema de Malalties de Declaració Obligatòria (MDO) i la seva declaració és voluntària tant al Sistema de Notificació Microbiològic de Catalunya (SNMC) com al Sistema d’Informació Microbiològica (SIM) estatal (8). Aquesta manca de vigilància epidemiològica comporta no només una infradeclaració, sinó també un estudi deficient dels brots (no es fa el serotipat de les mostres) i una recollida escassa d’informació epidemiològica, tots ells factors que no permeten una prevenció i control eficaç de la malaltia (9). D’acord amb les dades disponibles (10,11), la incidència de la listeriosis a Catalunya segueix una tendència ascendent; en població general la taxa d?incidència es situa en els 0,9 casos per 100.000 habitants (2010) (10) i en dones gestants la taxa d?incidència es situa en els 0,86 casos per cada 1.000 parts (2010) (12). Per tal de millorar la prevenció i control de la listeriosis al nostre territori no només cal incloure-la en el sistema MDO (8,9) sinó que també és necessari realitzar actuacions específiques de prevenció sobre els grups de risc, com és el cas de les dones embarassades. La listeriosis durant l’embaràs és una malaltia que es pot presentar de manera molt diversa: al primer trimestre de gestació la listeriosis pot ser asimptomàtica o bé manifestar-se com un quadre gastrointestinal típic (nàusees, vòmits, febre, diarrea) la qual cosa pot produir avortaments espontanis (13); al tercer trimestre de gestació es produeix una bacterièmia a la dona gestant la qual es manifesta amb un quadre febril agut associat a miàlgies, altràrgies, mal de cap i mal d’esquena, però també es pot produir la listeriosis perinatal (infecció del nadó al moment de néixer) la qual cosa provoca avortaments, mort del nadó o una infecció generalitzada greu (granulomatosis infantiséptica) i la listeriosis neonatal la qual provoca sepsi o meningitis en el nadó (14). A la majoria de països desenvolupats el coneixement de la listeriosis entre el grup de dones embarassades és escàs, les mesures preventives dutes a terme són gairebé nul·les (15,16) i els professionals sanitaris no acostumen a informar específicament sobre aquesta malaltia (17). No obstant això, en alguns països existeixen programes de prevenció de la listeriosis gestacional (18). A Catalunya, aquests programes no existeixen i tot just es comença a informar d’aquesta malaltia a la població diana (19,20,21) i a aparèixer els primers protocols de diagnòstic de la listeriosi en la dona embarassada (22). Encetar una intervenció informativa curta a les dones embarassades ateses a l’atenció primària incrementarà, d’una banda, els coneixement sobre la malaltia i les seves mesures preventives i ,d’altra banda, pot tenir un gran impacte sobre la salut pública (15,16), tot assumint com a hipòtesi de treball una manca d’informació en la població general i uns alts graus de desconeixement de la listeriosis i de com prevenir-la en la dona gestant.

Rationale: Epidemiologic studies examining the association between hypertension and colorectal cancer show inconsistent results. Studies on the incidence rate of colorectal hyperplasia (including polyps, cysts and neoplasms) among hypertensive patients are lacking.
Objectives:
To assess the age- and sex-specific incidence rates of colorectal polyps, colorectal cysts and colorectal neoplasms among patients diagnosed with hypertension.
To assess the time from hypertension diagnosis to colorectal polyps, colorectal cysts and colorectal neoplasms among patients diagnosed with hypertension.

Rationale and background: Agomelatine (Valdoxan, Thymanax) is a melatonergic agonist and 5-HT2C antagonist indicated for major depressive episodes in adults. Hepatotoxic reactions are an identified risk of agomelatine included in the European risk management plan. The goal of this post-authorisation safety study (PASS) is to evaluate the risk of hospitalisation for acute liver injury (ALI) associated with agomelatine as used in current medical practice in comparison with other antidepressant drugs.

Research question and objectives: Specific objectives will be to estimate the incidence rates of hospitalisation with ALI in adult patients initiating treatment with agomelatine and other antidepressants and to estimate the relative risk of hospitalisation for ALI comparing new users of agomelatine and other antidepressants with new users of citalopram.

Study design: This is a large, multinational, retrospective longitudinal cohort and nested case-control study of new users of agomelatine (main exposure of interest) and new users of citalopram (common reference group), fluoxetine, paroxetine, sertraline, escitalopram, mirtazapine, venlafaxine, duloxetine, and amitriptyline.

Population: The study cohort includes adults from the source populations with at least 12 months of continuous enrolment in the data source who have a first-recorded prescription of agomelatine or one of the other study antidepressants during the study period and had not received a prescription for the same study antidepressant within the prior 12 months. Patients with history of liver disease or risk factors for liver disease, chronic biliary or pancreatic disease; malignancy or other life-threating conditions; and women during pregnancy will be excluded from the study cohort.

Variables: The main exposures of interest will be current use of agomelatine and other selected antidepressants. The primary endpoint, common in all the study data sources, is defined as any patient with a hospital diagnosis for ALI identified with specific ICD-9-CM or ICD-10-CM diagnosis codes. The secondary endpoint is defined by specific and non-specific diagnoses and will be evaluated only in selected study databases (Spain and Denmark) in which validation of this less-specific outcome by review of medical records and/or results from liver tests will be implemented.
Data sources: Based on the results of a feasibility evaluation in 2013, the IACS and SIDIAP databases in Spain, the German Pharmacoepidemiological Database (GePaRD) in Germany, the national registries in Denmark, and the national registers in Sweden have been identified as the best candidate data sources in which to implement the study. All the research institutions except Karolinska Institutet in Sweden have confirmed interest in participating in the study. Researchers in Karolinska will decide during 2015 whether or not to participate.

Study size: The study size is driven by the uptake of agomelatine in the populations from which the automated data sources obtain data. We have estimated that approximately 65,000 to 92,000 users of agomelatine might be available for analysis during the study period. With this study size, and depending on the incidence of hospitalisation for ALI in the study populations, the minimum odds ratio to be detected in the nested case-control study with an 80% power ranges from 2.1 to 6.8 for the scenario with the lowest number of users of agomelatine and from 1.9 to 5.6 for the scenario with the highest number of users of agomelatine.

Data analysis: In the cohort study, crude incidence rates of hospitalisation for ALI will be estimated for current use of agomelatine and each study antidepressant. The Kaplan-Meier method will be used to estimate the crude cumulative incidence of ALI at monthly intervals after the first dispensing of agomelatine and each study antidepressant.
In the nested case-control study, cases and controls will be matched on age, sex, and index date of the event. For both the primary and secondary study endpoints, the risk of ALI in current users of agomelatine and current users of the other study antidepressants will be compared with the risk in current users of citalopram, adjusting for confounders using conditional logistic regression. A secondary analysis will be conducted to estimate the effect in current single users of the study antidepressants. Additional analyses will include the assessment of recent and past use of the study antidepressants.