banner-risc-cardiovascular

Proyectos

The effect of consumption of kiwi fruit on constipation in adults

  • IP: Maria Mercè Marzo Castillejo
  • Duración: 2013-2015
  • Financiadores: ICS - Institut Català de la Salut

A. Study design:

This is an open non-controlled and non-randomized study of the effect of consumption of kiwifruit in adult patients with constipation.

These patients are asked to consume their normal diet for two weeks. In a second period they are asked to consume 3 pieces of kiwifruit per day for three weeks The kiwis are best taken each time together with the main meals (breakfast, lunch and dinner).

Patients are asked to continue their normal eating and exercise habits throughout the duration of the study.

C. Study objectives

1. Primary endpoint.

– Frequency of stool per week
– Number of responders (increase of >= 1 stool per week)

2. Secondary endpoints
– Consistency of stool
– Volume of stool
– Ease of defaecation
– Satisfaction of the patient
– Use of laxatives

Adherència a les recomanacions de les guies de pràctica clínica en la prevenció secundària de la malaltia cerebrovascular: factors relacionats amb els pacients i amb els professionals

  • IP: Carmen Tamayo Ojeda
  • Duración: 2013-2018
  • Financiadores: ICS - Institut Català de la Salut

HIPÒTESIS – El control de FRCV en els pacients amb malaltia cerebrovascular es deficient. – Existeixen variables modificables relacionades amb el pacient i amb els professionals que intervenen en l’adherència a les GPC en la prevenció secundària de la malaltia cerebrovascular. – L’estudi d’aquestes variables permetrà dissenyar intervencions de millora. OBJECTIUS – Conèixer l’adherència a les recomanacions de les GPC en prevenció secundària de la malaltia cerebrovascular – Identificar les variables, de pacients i professionals, que es relacionen amb el grau d’adherència en aquests pacients – Identificar les variables que es relacionen amb l’aparició d’un nou episodi d’ictus. Objectius específics – Conèixer les característiques dels pacients amb antecedents d’ictus en atenció primària en el nostre medi. – Descriure els tipus d’ictus i grau d’afectació. – Conèixer la incidència de nous episodis d’ictus en el nostre medi. METODOLOGIA Disseny. El projecte està dissenyat en dues fases: – 1ª fase: Estudi observacional transversal multicèntric. – 2ª fase: Estudi prospectiu amb cohort històrica. Àmbit. Estudi multicèntric i multidisciplinar en una Direcció d?Atenció Primària. Subjectes d?estudi – Tots els pacients majors de 18 anys amb antecedent d?ictus adscrits a la Direcció d’Atenció Primària – 2ª fase de seguiment de cohort: pacients diagnosticats d’un primer ictus durant l’any 2011. Criteris d’inclusió: Pacients amb diagnòstic d’ictus (establert o transitori -TIA-) a eCAP fins desembre 2012, i pels episodis del 2011, també a registres hospitalaris. Criteris d’exclusió: Pacients desplaçats temporalment a la zona estudiada. Recollida de dades. S’extrauran la majoria de dades de manera centralitzada d’eCAP. En el subgrup de pacients diagnosticats en 2011 (uns 1000 individus) s?extrauran les dades no assequibles de forma centralitzada mitjançant revisió de les històries clíniques i informes hospitalaris.

Eficacia de la prevención secundaria de la cardiopatía isquémica en atención primaria (Estudio ICAR: Intervención en la Comunidad de Alto Riesgo Coronario)

  • IP: Miguel Angel Muñoz Pérez
  • Duración: 2013-2016
  • Financiadores: ICS - Institut Català de la Salut

Justificación: En nuestro medio la cardiopatía isquémica es una de las causas más frecuentes de morbimortalidad. La incidencia de infarto de miocardio (IAM) es de las más bajas del mundo industrializado a pesar de la elevada prevalencia de factores de riesgo cardiovascular. Las intervenciones sobre los factores de riesgo en prevención secundaria han mostrado su eficacia individualmente pero hay pocos datos sobre el resultado de intervenciones intensivas realizadas desde Atención Primaria.

Objetivos: Evaluar el efecto de un programa intensivo de prevención secundaria realizado desde la Atención Primaria en pacientes con cardiopatía isquémica (CI) sobre la aparición de acontecimientos cardiovasculares, la calidad de vida y la modificación de los factores de riesgo cardiovascular.

Métodos: Se trata de un ensayo en la comunidad en dos cohortes separadas geográficamente que recibirán, una de ellas una intervención intensiva (en frecuencia e intensidad del consejo y tratamiento) y la otra los cuidados habituales. Se incluirán 1000 pacientes adultos de hasta 80 años con un infarto de miocardio o una angina con cambios electrocardiográficos en los últimos 3 años. Se intervendrá sobre los aspectos que han demostrado una disminución en el número de acontecimientos cardiovasculares cuando se modifican adecuadamente (consumo de tabaco, dislipemias, hipertensión, diabetes, dieta y actividad física, principalmente). El seguimiento de la cohorte intervenida será cada 3 meses. La cohorte control seguirá los cuidados habituales. Se registrará el estado de los factores de riesgo cada año en todos los grupos final del estudio. Los acontecimientos de interés a lo largo del seguimiento a 3 años serán: ingresos por causa cardiaca, modificación de los factores de riesgo, muerte y cambios en la calidad de vida. Se respetarán todos los aspectos éticos durante la investigación. El cuestionario sobre acontecimientos cardíacos y todos los cuestionarios generales se administrarán telefónicamente por un entrevistador entrenado (actividad física, calidad de vida, cumplimiento del tratamiento). La citación trimestral, también se realizará centralizadamente por teléfono en el grupo intervenido. La mayor parte de la recogida de datos, la realizará un médico de familia becado que se desplazará a cada centro participante.

ESTUDIO DIET: Ensayo clínico multicéntrico y aleatorizado para valorar la relación entre la función pulmonar y la adherencia a una dieta de tipo mediterránea

  • IP: Mar Sorlí Aguilar
  • Duración: 2013-2017
  • Financiadores: ICS - Institut Català de la Salut

Existen evidencias sobre la relación entre la función pulmonar y diversos micronutrientes, pero hay ciertas controversias en sus resultados y hasta la fecha ningún estudio autóctono ha demostrado la asociación entre el patrón propio de la Dieta Mediterránea y la función pulmonar. Objetivo: Valorar la relación entre la función pulmonar y la adherencia a una dieta de tipo mediterránea y sus componentes. Diseño: Ensayo clínico aleatorizado multicéntrico con un grupo de intervención multicomponente. Ámbito: Centros de atención primaria (AP) en Reus y Tarragona. Sujetos: Fumadores activos (consumo > 10 paq/año) de 35-70 años, participantes de la primera fase del proyecto RESETDIET, Estudio RESET, que dispongan de conexión a Internet y manejo de las nuevas tecnologías y que no presenten criterios de exclusión del estudio. Mediciones: Espirometría basal. Cuestionarios de alimentación y estilo de vida. Encuesta de actividad física en el tiempo libre. Antropometría. Intervención: Visita personalizada anual, donde se realizara una evaluación antropométrica y de adherencia dietética y se explicara de manera clara y visual el patrón dietético de tipo mediterráneo, sus ventajas sobre la función respiratoria y la salud en general utilizando como material de soporte el uso de una herramienta 2.0 como es un bloc nutricional. Variable resultado principal: Diversos parámetros pulmonares. Análisis: Los datos se analizarán «por intención de tratar» y la unidad de análisis será el individuo fumador. Se compararan en ambos grupos parámetros de función pulmonar en función de la adherencia al patrón dietético. Resultados esperados: En fumadores activos asistidos en atención primaria, se produce una mejora de su función pulmonar tras el seguimiento de un Programa de Educación Dietético-Nutricional en Dieta Mediterránea de carácter multicomponente.

El nivel y la variación del riesgo cardiovascular en la prevención primaria de la demencia.

  • IP: Anna Ponjoan Thans
  • Duración: 2013-2013
  • Financiadores: Institut d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol i Gurina (IDIAPJGol)

Objetivos: analizar el efecto del nivel del riesgo cardiovascular (RCV) relativo y la variación temporal del mismo a lo largo del seguimiento sobre la incidencia de la demencia, en población general a partir de 50 años de edad sin antecedentes de enfermedad vascular. Metodología: Los datos se obtendrán del Sistema de Información para el Desarrollo de la Investigación en Atención Primaria (SIDIAP-Q) y del Registro de Demencias de Girona (ReDeGi). Un estudio transversal validará el diagnóstico de demencia en ambas bases de datos estimando la sensibilidad (completitud) y el valor predictivo positivo (exactitud). Se ha diseñado una cohorte retrospectiva con población general a partir de 50 años sin antecedentes de eventos vasculares. Se evaluarán tres variables respuesta: la incidencia de demencia según SIDIAP (población catalana), la incidencia de demencia según ReDeGi (población gerundense) y grado de severidad de demencia según ReDeGi. Se analizarán dos variables de interés: el nivel de RCV relativo (adecuado/inadecuado) y la variación a lo largo del seguimiento de las estimaciones RCV. Se imputará los valores perdidos y se aplicarán análisis de supervivencia, modelos de riesgo y modelos estructurales.

Belluga’t de cap a peus; promoció de l’activitat física saludable en pacients sedentaris i amb risc metabòlic

  • IP: Alba Lloret Capdevila
  • Duración: 2013-2016
  • Financiadores: ICS - Institut Català de la Salut

Existeix una forta associació entre les malalties cardiovasculars i els estils de vida, especialment amb el sedentarisme; que resulta ser un factor de risc independent a la mortalitat cardiovascular. Un altre factor de risc important que s’associa a les malalties cardiovasculars és una correcta ingesta d’aliments (pròxima a la dieta mediterrània). En aquest projecte es planteja la avaluació de una intervenció d’exercici físic basada en l’assessorament en hàbits saludables per modificar els estils de vida en pacients sedentaris amb un o més factors de risc cardiovascular. Es planteja millorar els factors de risc metabòlic, forma física i incrementar els hàbits d’exercici físic. Es proposa un estudi prospectiu on s’assignarà a sorts als pacients en el grup intervenció o en el grup control. Els dos grups d’estudi rebran consells sobre hàbits saludables (els habituals en la consulta mèdica) i el grup intervenció rebrà el protocol d’actuació a avaluar i que és objecte d’aquesta investigació. Breument; la intervenció consta de 22 sessions que es portaran durant un període de 6 mesos (on s’acabarà i avaluarem la eficàcia del programa). Un cop acabada la intervenció es seguiran els pacients 6 mesos més amb l’objectiu de veure si existeix perdurabilitat dels resultats.

Proyecto de telemonitorización en pacientes crónicos.

  • IP: Sílvia Cordomí Saborit
  • Duración: 2013-2015
  • Financiadores: ICS - Institut Català de la Salut

Objetivo principal: El objetivo principal este estudio es analizar la utilización del telemonitoreo en pacientes multimórbidos en la ciudad de Barcelona y evaluar las consecuencias que ello produce en el uso de los servicios de salud. Objetivos secundarios: También pretende determinar el efecto de telemonitoreo sobre el control de la enfermedad y la calidad de vida de los pacientes y la mejora percepción de la salud en determinadas patologías. Diseño: Ensayo clínico aleatorizado con dos grupos de seguimiento Sujetos de estudio: Pacientes que cumplan estas tres condiciones: 1) estén diagnosticados de Enfermedad pulmonar obstructiva crónica (EPOC) y/o Insuficiencia cardíaca; 2) pertenezcan a los grupos 6 o 7 del método de los Clinical Risk Groups (CRG) y 3) hayan reingresado al menos en una ocasión en los 12 meses previos a la inclusión del estudio. Desarrollo del estudio y variables: Los pacientes que cumplan los criterios de inclusión y acepten participar en el estudio, serán asignados de forma aleatoria a dos ramas: 1) pacientes grupo control según práctica clínica habitual y 2) pacientes grupo intervención. Al grupo intervención se les proporcionará un kit que permite la medida de variables biomédicas (presión arterial, frecuencia cardíaca, glicemia, saturación de oxigeno y peso). Según la enfermedad índice motivo de inclusión al estudio y comorbilidades se aplicará un protocolo de seguimiento y periodicidad en la toma de estas biomedidas, registro de síntomas y calidad de vida. Los datos obtenidos serán enviados vía telemática a la historia clínica del paciente. El médico y la enfermera de atención primaria supervisaran los datos obtenidos y realizarán los cuidados oportunos. Variables incluidas: edad, sexo, nivel socio-económico (índice de privación MEDEA), patologías coexistentes (CIE-10), variables antropométricas (peso, talla), variables de laboratorio (gasometría arterial basal y pro-BNP), variables de calidad de vida (Cuestionario de calidad de vida EuroQ-5D, ¿Cómo me encuentro?), variables de síntomas (Cuestionario EXACT-Pro14 de síntomas de EPOC y ¿Como está mi corazón?), variables de satisfacción del programa a los profesionales implicados, variables de utilización de servicios (frecuentación atención primaria y hospitalaria, urgencias, ingresos hospitalarios, estancia media ingresos, visitas domiciliarias, interconsultas, número de descompensaciones) y mortalidad. Cálculo de tamaño de la muestra: 217 sujetos en cada grupo. Otras fuentes de datos: historia clínica informatizada en atención primaria (e-CAP) y el Conjunto Mínimo Básico de Datos (CMBD). Medidas de resultados: Medidas de resultado principal: número de visitas al centro de salud, número de agudizaciones, el número de ingresos hospitalarios, el cambio en el nivel de gravedad clínica de las patologías, la calidad de vida y los costes.

Utilitat de l’ecografia carotídea i femoral en la valoració del risc cardiovascular en atenció primària, més enllà de l’estimació del risc

  • IP: Eva Miquel Fernández
  • Duración: 2013-2016
  • Financiadores: ICS - Institut Català de la Salut

OBJECTIU: Avaluar l’ecografia carotídea i femoral com a mesura de predicció del risc de patir events cardiovascualars a curt, mitjà i llarg termini (1, 2, 5 i 10 anys) en població assimptomàtica amb factors de risc cardiovasculars. DISSENY I ÀMBIT D’ESTUDI: Estudi prospectiu de seguiment de dues cohorts: un grup d'»intervenció» (GI) i un grup de «control»(GC) que es realitza en un àmbit urbà en centres de salut d’Atenció primària de Lleida, de novembre de 2013 a novembre de 2015. El «grup intervenció» acudeix a la «Consulta avançada en RCV d’infermeria d’Atenció Primària». El «grup control» realitza els controls estandard de RCV de la consulta d’Atenció Primària. SUBJECTES: Mostra de 408 usuaris dels centres de salut, 204 per a la cohort d’intervenció i 204 per a la cohort de control. VARIABLES: – Principal: Valor del GIM i/o presència de placa en l’ecografia carotídea i femoral (grup intervenció). – Secundàries: – Personals: Edat, sexe, FRCV, Història familiar d’ECV precoces. – Clíniques: Tabac, TAS, TAD, PC, IMC, ITB, càlcul RCV REGICOR. ANÀLISI ESTADÍSTIC: Per avaluar la hipòtesi principal s’estimaran les corbes de supervivència general i específic per a cada event CV en el grup control i en el grup intervenció mitjançant el mètode Kaplan Meier. Es compararan les corbes entre ambdos grups mitjançant la proba de Log-rank. Es calcularà el risc de patir un ECV als 10 anys en funció del RCV estimat amb la taula REGICOR, i s’estimarà la infraestimació o suprestimació del risc del grup intervenció amb el REGICOR en comparació amb la probabilitat estimada segons models de regressió de COX ajustats per les variables predictores. RESULTATS ESPERATS: S’espera que l’aportació de l’ecografia carotídea reverteixi en un millor control dels FRCV dels pacients que ho requereixen i serveixi d’ajuda per predir millor els futurs events cardiovasculars. LIMITACIONS: Selecció consecutiva dels pacients que compleixen els criteris d’inclusió per a les dues cohorts, i no aleatòria. Possible sensibilització dels equips d’Atenció primària que participen en l’estudi, podent modificar el seguiment habitual dels seus usuaris.

Coneixements d’infermeria en el diagnòstic de la hipertensió arterial

  • IP: Mar Serrat Costa
  • Duración: 2013-2015
  • Financiadores: ICS - Institut Català de la Salut

La hipertensió arterial és una malaltia molt prevalent a pràcticament tot el món. El 45% de la població mundial té xifres de pressió arterial sistòlica (PAS) > o igual 140mmHg, amb una major prevalença entre les dones (53%) que en els homes (37%) 14,12. Segons l’OMS, la prevalença de la HTA augmenta amb l’edat des d’un 11% entre els 45 a 59 anys fins al 82% en les persones de més de 70 anys. Europa i Àfrica occidental tenen de forma consistent xifres més elevades de pressió arterial (PA) mentre que la Índia i Xina tenen els menors nivells. 2. HIPÒTESI DE L’ESTUDI H1: Les infermeres d’AP no tenen uns coneixements suficients en el diagnòstic de la HTA. H2: Els professionals d’infermeria desconeixen el protocol d’HTA de l’ICS. H3: Les infermeres d’atenció primària es senten capacitades per diagnosticar al pacient hipertens. 3. OBJECTIU DE L’ESTUDI – Identificar els coneixements d’infermeria en el diagnòstic de la HTA. – Comprovar que el col.lectiu d’infermeria coneix les funcions (tasques) que li pertoquen en el diagnòstic de la HTA. – Valorar si el protocol actual de l’ICS defineix les tasques que li pertoquen al col.lectiu infermer. – Avaluar com viu el professional d’infermeria el fenòmen de la hipertensió arterial.

Arteriopatia perifèrica i factors de risc cardiovascular. Avaluació de la millora del seu control mitjançant una intervenció educativa tipus feedback en professionals d’Atenció Primària

  • IP: Àlex Llobera Serentill
  • Duración: 2013-2017
  • Financiadores: ICS - Institut Català de la Salut

Objectius: Valorar l’efectivitat d’una intervenció de feedback sobre els professionals d’Atenció Primària (AP) per millorar el control dels factors de risc cardiovascular (FRCV) i el tractament antiagregant en els pacients amb arteriopatia perifèrica. (AOP)
Disseny: Assaig clínic aleatori per grups o comunitari (cluster randomized
trial).
Àmbit: Àrees Bàsiques d’AP de Girona
Subjectes: Metges d’AP. Unitat d’anàlisi: Pacients amb AOP i es considerarà com cluster l’Equip d’Atenció Primària (EAP). Grup intervenció i control aleatoritzats per mida dels EAP. L’assignació als diferents grups serà per EAPs per evitar la contaminació entre els professionals.
Instrumentació i Determinacions: Es realitzarà una intervenció de feedback, amb una durada d’un any, que constarà d’una activitat formativa, amb auditoria de dades i feedback de forma trimestral i individual a cada professional. Avaluació al final de l’activitat.
Resultats esperats: S’espera una millora en el control dels FRCV i el tractament antiagregant en els pacients amb AOP. Com es parteix d’una línia basal dolenta, es pensa, com diu la bibliografia, que es pot esperar una millora del control dels FRCV

Patronato

Colaboradores

Acreditaciones