Disseny: Estudi transversal basat en la informació registrada a 4.141.286 històries clíniques informatitzades d’atenció primària de l’Institut Català de la Salut Anàlisi estadística: S’estimarà la prevalença de cadascuna de les patologies amb els seus respectius intervals de confiança del 95% (IC95%) assumint una distribució binomial. La comparació de les prevalences estimades en el nostre estudi respecte a les prevalences de l’ESCA es realitzarà a través d’aquests intervals de confiança al IC95%: si la prevalença de l’ESCA no està inclosa en el IC95% considerem que les dues prevalences són diferents. Variables: S’inclouen variables sociodemogràfiques (edat i sexe), així com variables de morbiditat crònica, basades en les que reflecteix l’Enquesta de Salut de Catalunya (ESCA) de l’any 2006. Morbiditat crònica percebuda (ESCA 2006). Només es van analitzar els problemes de salut registrats a l’ESCA: pressió alta, infart de miocardi, altres malalties del cor, varius a les cames, artrosi, artritis o reumatisme, mal d’esquena crònica cervical, mal d’esquena crònic lumbar o dorsal, al·lèrgies cròniques, asma, bronquitis crònica, diabetis, ulcera d’estómac o duodè, problemes de pròstata (només homes) colesterol elevat, cataractes, problemes crònics de pell, restrenyiment crònic, depressió i/o ansietat, altres trastorns mentals, embòlia/atac de feridura, migranya o mals de cap freqüents, mala circulació, morenes/hemorroides tumors malignes, osteoporosi, anèmia, problemes de tiroides. Es va realitzar una conversió (mapping) dels problemes de salut de l’ESCA a la Classificació Internacional de Malalties (CIE-10;), per a això es va constituir un grup de treball format pels quatre professionals (dos metges de família i 2 especialistes en salut pública). El criteris establerts van ser dos: una relació unívoca (d’un problema de salut ESCA a un codi CIE-10) o múltiple (d’un problema de salut ESCA a diversos codis CIE-10). Tots els pacients van ser assignats a un codi CIE-10.

Incorporar el resultat d’un test de diagnòstic ràpid per a la identificació d’estreptococ en l’exsudat faringo-amigdalar dels pacients d’edat pediàtrica que consulten per una clínica de patologia infecciosa faringo-amigdalar, millora l’efectivitat del tractament antibiòtic prescrit mesurada en termes d’adherència ja que ofereix una informació addicional als pares/tutors del pacient sobre l’origen de la patologia consultada i la decisió del tractament antibiòtic resultant que reforça l’explicació verbal del professional mèdic.

La introducció de les noves Tecnologies de la Informació i la Comunicació / TIC
(Internet, mòbil, xats, videojocs, xarxes socials…) a la societat porta a nous estils de comunicació, d’oci i de relació. El seu ús excessiu pot conduir a comportaments de tipus addictiu o desadaptatiu amb importants conseqüències a nivell individual, escolar, laboral i social. La prevalença d’abús, segons la bibliografia de què disposem, es troba entre un 9 i un 40%, depenent de la població enquestada i el disseny de l’estudi. Les activitats preventives des de l?àmbit escolar poden ser efectives per promoure una relació amb les TIC més saludable.

El nostre objectiu és estimar la prevalença d’abús de noves tecnologies entre els joves que cursen l’Educació Secundària Obligatòria (ESO) a la regió sud de la comarca del Vallès Occidental.
Es tracta d’un estudi descriptiu transversal. La població d’estudi són els alumnes d’ESO dels centres de secundària de Sabadell, Castellar del Vallès, Sentmenat, Polinyà, Palau-Solità i Plegamans, Sant Quirze del Vallès i Santa Perpètua de Mogoda. La unitat de mostreig són els centres de secundària, d’on es reclutaran el total d’alumnes dels centres que vulguin participar.
La recollida de dades es farà mitjançant un qüestionari autoadministrat amb dades sociodemogràfiques i els qüestionaris validats en població espanyola per a avaluar comportaments de risc en l?ús d?Internet (CERI), mòbil (CERM) i videojocs (CERV).

Aquest treball és la primera part d’un projecte a major escala que inclou una sèrie d’intervencions educatives a través del programa Salut i Escola per a disminuir l’impacte negatiu de les noves tecnologies en els nostres joves. La recerca actual permetrà dimensionar el problema, dirigir les estratègies per a posar-hi solucions i establir una línia de base per a avaluar-ne l’efectivitat en el futur.

JUSTIFICACIÓN: Conocer qué piensan sobre las sustancias tóxicas los adolescentes nos puede ayudar a planificar las acciones de promoción de la salud a llevar a cabo, así como poder orientarlas de forma más acertada. OBJETIVO: Conocer los hábitos de consumo de sustancias tóxicas en los adolescentes de tercero y cuarto de ESO de las escuelas del Sector Sanitario del Barcelonès Nord. MATERIAL Y MÉTODOS: Estudio descriptivo transversal en adolescentes de tercero y cuarto curso de ESO de las escuelas del Secto Sanitario del Barcelonès Nord (Badalona, Sant Adrià de Besòs, Sta. Coloma de Gramanet, Montgat, Teia, Alella i Masnou). En todos los casos se vehiculizará la intervención a través de los profesionales sanitarios de los centros de atención primaria que participan en el programa salud y escuela. Las variables a estudiar son sociodemográficas (edad, sexo, curso, nombre del centro educativo, nacionalidad, personas del núcleo de convivencia, manera de obtención del dinero y cantidad de dinero disponible a la semana), y de consumo de sustancias tóxicas (tabaco, alcohol y drogas). La recogida de datos se realizará meidante encuesta autocumplimentada confeccionada al efecto para que puedan responder los alumnos con total confidencialidad. Para el análisis de datos emplearemos técnicas univariantes, bivariantes y multivariantes, donde la variable dependiente será la presencia o ausencia de hábitos de consumo de sustancias tóxicas y la técnica empleada será la regresión logística. APLICABILIDAD DE LOS RESULTADOS ESPERADOS: Conocer los hábitos de consumo de sustancias tóxicas que tienen los adolescentes nos ayudará a planificar de forma más realista las intervenciones de promoción de la salud a desempeñar en los centros educativos sobre hábitos tóxicos.

La Diabetes Mellitus tipus 2 es considera una epidèmia a nivell mundial, ja que anualment milions de persones presentes complicacions macro o microvasculars conjuntament amb una elevada mortalitat. D’aquí el grau d’interès que s’ha creat en els estadis previs a la malaltia, és a dir, la prediabetis. L’American Diabetes Association reconeix l’existència d’un ampli nombre d’individus amb xifres glicèriques elevades, no diabètics, però que presenten un elevat risc a desenvolupar la malaltia i per tant, la seva comorbiditat a llarg termini.

La Diabetis Mellitus (DM) és una malaltia crònica amb una prevalença a Espanya entre el 4,5% i el 18,5% i a Catalunya entre el 10,3% i el 14,5%, segons els diferents estudis realitzats en els darrers anys. Donat que els pacients diabètics presenten un risc de 2 a 4 vegades major de desenvolupar malalties macrovasculars (cardiopatia isquèmica, malaltia cerebrovascular o arteriopatia perifèrica) i microvasculars específiques (retinopatia diabètica, neuropatia i insuficiència renal) que la població general, es considera que és a més una de les malalties amb major impacte sòcio-sanitari. Existeixen múltiples estudis que demostren que l’aparició d’aquestes complicacions depèn en bona part del grau de control glicèmic i també del control intensiu dels principals factors de risc cardiovascular associats, com la hipertensió arterial (HTA), dislipèmia, obesitat i tabaquisme. En aquest sentit, l’estudi STENO-2 posa de manifest que el tractament intensiu i multifactorial dels pacients amb DM2 redueix el risc de presentar malaltia cardiovascular (53%), nefropatia (61%), retinopatia (58%) i neuropatia autonòmica. També s’ha demostrat amb el seguiment de la cohort de pacients de l?estudi UKPDS que el benefici d’un bon control glicèmic persisteix en el temps.
Tot i aquestes evidències científiques i la presència de les diferents guies internacionals (ADA/NICE) que recullen els criteris de diagnòstic i tractament per a la DM i la resta de factors de risc cardiovascular, el control d’aquests pacients és complex i encara insuficient. De fet només un 7-9% dels pacients diabètics assoleixen un control òptim de tots els factors de risc, segons els diferents estudis publicats.
D’altra banda, donat que els pacients diabètics presenten patologia i medicació crònica, existeix un consens, també avalat per l’Organització Mundial de la salut (OMS), en el que l’atenció multidisciplinar de prevenció i control d’aquests malalts ha de ser a nivell d’atenció primària. En aquest sentit el Grup d’Estudi de la Diabetis en Atenció Primària de Salut (Grup GedapS), va desenvolupar una guia on es recullen les principals recomanacions de control i tractament dels pacients amb DM2. Per tant, les dades existents en aquest àmbit poden oferir una bona aproximació a la realitat dels pacients diabètics tipus 2.

En aquest context s’ha realitzat l?estudi eControlDM amb l’objectiu de conèixer el control glicèmic i multifactorial dels pacients diabètics tipus 2, així com descriure el tractament farmacològic que reben en els centres d?atenció primària de l’Institut Català de la Salut (ICS) de Catalunya.