A l’ABS Raval Sud de Ciutat Vella, els tre equips de pediatria atenen i fan el seguiment de 3.259 nens de 0a 15 anys, el 51% dels quals són fills d’immigrants. Aquest col·lectiu de nens immigrants presenten una problemàtica social i unes malalties diferents als nens d’aquí. Els desequilibris nutricionals donen lloc a anèmies ferropèniques i raquitismes, les parasitosis intestinals, la tuberculosi, el paludisme, és molt freqüent en aquest col·lectiu de nens que procedeixen d’altres països. També hi ha una major freqüència de malalties infeccioses, respiratòries i gastrointestinals per viure en vivendes amb poc espai, males condicions i poca higiene. A tot això, s’afegeix el mal cumpliment de les prescripcions mèdiques, a causa dels greus problemes de comunicació oral i de la inadaptació de les famílies en el nostre entorn. L’atenció a aquest col·lectiu ha de fer referència a l’assistència, prevenció, promoció i educació per la salut. Les activitats de promoció de la salut, hande ser accessibles a aquests grups essent un mitjà útil la formació d’agents de salut per coordinar diferents àmbits i per millorar els problemes d’aquest col·lectiu. Hem prioritzat el tema de formació dels agents de salut per la vital importància que té el concepte de salut des del punt de vista de la cultura de cada ètnia. A partir d’aquí resultarà més fàcil la integració social de les diferents comunitats

OBJETIVOS: El objetivo principal es evaluar el estado mental de los hijos de pacientes afectados de Esquizofrenia y Trastornos afectivos, atendidos en la Unidad de salud mental de Hospitalet. El objetivo secundario sería elaborar, a partir de los datos obtenidos de un Programa de Asistencia a los hijos de pacientes psiquiátricos, conjuntamente con los médicos de Atención Primaria. HIPÓTESIS: los hijos de los pacientes con trastornos mentales severos son un grupo de riesgo por sufrir psicopatología que a veces trada en ser diagnosticada. MÉTODOS: Estudio transversal, Atención Primaria de Salud Mental. A medida que los pacientes sean detectados por el clínico de referencia y acepten participar en la investigación, en primer lugar se realizará con los padres una anamnesisi de los hijos y un test de Achenbach. A continuación, un proceso diagnóstico con los hijos, evaluando factores cognitivos y de personalidad: Los tests de Brazelton o Gesell a los menores de 2 años y el de McCarthy si tienen de 2 a 6 años. Entre los de 6 y 17 años administraremos un test de Wechsler (WISC-R) para valorar el C.I., y el test de la familia de Corman de los 6 a los 13 años, o un EPQ a partir de los 14 años. RESULTADOS ESPERADOS: Detectar la incidencia de psicopatología en los hijos de pacientes con trastornos mentales severos y la elaboración posterior de un Programa de Asistencia a los hijos de padres con trastornos psiquiátricos. IMPACTO POTENCIAL ESPERADO: El estudio que se propone y la elaboración del Programa de Asistencia significará en un futuro una disminución de la incidencia de psicopatología en la edad adulta

OBJECTIU: Avaluar l’impacte de la intervenció en la millora dels factors de risc cerebrovascular en pacients que han patit ictus isquèmics. DISSENY: Estudi d’intervenció abans i després. ÀMBIT DE L’ESTUDI: Població adscrita a una Àrea Bàsica de Salut (ABS) urbana de Santa Coloma de Gramanet (31.132 habitants) SUBJECTES D’ESTUDI: Pacientes >=18 anys pertanyents a l’ABS que han patit un ictus isquèmic durant el període comprès entre l’1 de gener de 1996 i el 31 de desembre del 2002. INSTRUMENTALITZACIÓ: Creació i complimentació d’un full de recollida de dades pels factors de risc estudiats, dades sociodemogràfiques i tipus d’ictus.

L’envelliment creixent de la nostra població està considerat un fet únic a la història de la humanitat, aquest és un fet positiu però, ens comporta transformacions socials que es fan necessàries abordar-les de forma interdisciplinària i dotades de creativitat i celeritat. Tanmateix, es manifesta d’una forma generalitzada, el tema de la violència, la qual es constata en tots els àmbits de l’activitat humana, social, econòmica i molt especialment en les relacions intrafamiliars. Aquesta agressió no solament afecta a les víctimes de forma individual sinó que colpeix a tot el grup familiar, és per aquest motiu que no s’ha de focalitzar el tema per el gènere, el sexe o l’edat, així la intervenció ha de contemplar també la gent gran com a membre del context familiar. Nombrosos estudis fets sobre l’amplitud i la freqüència de la violència envers les persones d’edat avançada (Pedrick-Cornell i Gelles, 1981; Eastman, 1984; British Geriatrics Society, 1989; Pillemer, K. 1988; Podnieks, E. 1992, entre altres) constaten la confirmació de la violència amb els vells i també preveuen que aquesta violència augmentarà en els propers anys motivada per l’increment de l’esperança de vida i l’augment de les persones amb deteriorament cognitiu (demències d’Alzheimer i altres). En el nostre context, el descobriment i la evidència per part dels diversos professionals que presten els seus serveis en el centres de serveis socials d’atenció primària, de que, persones d’edat avançada són objecte d’abusos i maltractaments per part de les seves famílies, de persones cuidadores, o bé de serveis en els que han dipositat tota la seva confiança, ens ha plantejat la necessitat d’aprofundir en el coneixement d’aquestes situacions. En ocasions, la nostra societat, manté una situació insolidària respecte aquest tema per el fet de minimitzar les conseqüències que es deriven. En les societats democràtiques una forma de generar violència és silenciar-la. Estem per tant davant d’un fenomen molt complex, no es pot relegar solament a l’esfera mèdica, és també una qüestió psicològica, social, jurídica i administrativa, que pel moment no se li ha prestat la suficient atenció i com a conseqüència tenim una gran mancança de coneixement de la nostra realitat. En el nostre país no disposem d’estudis rigurosos amb dades extrapolables i per aquest motiu es fa del tot necessari disposar d’una recollida d’informació respecte les característiques de les víctimes i dels autors del maltractament, així com de la seva relació. Desenvolupar un model terapèutic d’intervenció i posar en funcionament polítiques i processos de prevenció. El fet d’arribar a conèixer i identificar els factors de risc farà possible la prevenció i per tant la intervenció millorarà el pronòstic de les persones maltractades respecte a la seva qualitat de vida, la salut i variables de l’esfera biopsicosocial.

La Fundació Jordi Gol i Gurina donarà suport al disseny, seguiment i avaluació del «Programa per a la disminució de llistes d’espera en la Regió Sanitària Centre» que es farà als sectors de Granollers, Sabadell, Cerdanyola i Terrassa. Aquest programa es basarà en una sèrie d’intervencions a realitzar a un conjunt d’especialitats, el seu seguiment i avaluació a finals del 2004. L’objectiu del projecte és millorar el nivell de resolució d’atenció primària, disminuir les llistes d’espera de les especialitats objecte d’estudi i augmentar la satisfacció dels professionals de l’atenció primària i de l’atenció hospitalària. La Fundació Jordi Gol i Gurina no es farà càrrec de la seva execució ni del registre de la informació necessària per a la seva avaluació (llistes d’espera, satisfacció dels professionals, activitat assistencial i productes intermedis, audit sobre compliment criteris de derivació, característiques dels centres professionals) ja que serà responsabilitat dels proveïdors involucrats en l’estudi i de la Regió Sanitària Centre del Servei Català de la Salut (RSC)