L’envelliment creixent de la nostra població està considerat un fet únic a la història de la humanitat, aquest és un fet positiu però, ens comporta transformacions socials que es fan necessàries abordar-les de forma interdisciplinària i dotades de creativitat i celeritat. Tanmateix, es manifesta d’una forma generalitzada, el tema de la violència, la qual es constata en tots els àmbits de l’activitat humana, social, econòmica i molt especialment en les relacions intrafamiliars. Aquesta agressió no solament afecta a les víctimes de forma individual sinó que colpeix a tot el grup familiar, és per aquest motiu que no s’ha de focalitzar el tema per el gènere, el sexe o l’edat, així la intervenció ha de contemplar també la gent gran com a membre del context familiar. Nombrosos estudis fets sobre l’amplitud i la freqüència de la violència envers les persones d’edat avançada (Pedrick-Cornell i Gelles, 1981; Eastman, 1984; British Geriatrics Society, 1989; Pillemer, K. 1988; Podnieks, E. 1992, entre altres) constaten la confirmació de la violència amb els vells i també preveuen que aquesta violència augmentarà en els propers anys motivada per l’increment de l’esperança de vida i l’augment de les persones amb deteriorament cognitiu (demències d’Alzheimer i altres). En el nostre context, el descobriment i la evidència per part dels diversos professionals que presten els seus serveis en el centres de serveis socials d’atenció primària, de que, persones d’edat avançada són objecte d’abusos i maltractaments per part de les seves famílies, de persones cuidadores, o bé de serveis en els que han dipositat tota la seva confiança, ens ha plantejat la necessitat d’aprofundir en el coneixement d’aquestes situacions. En ocasions, la nostra societat, manté una situació insolidària respecte aquest tema per el fet de minimitzar les conseqüències que es deriven. En les societats democràtiques una forma de generar violència és silenciar-la. Estem per tant davant d’un fenomen molt complex, no es pot relegar solament a l’esfera mèdica, és també una qüestió psicològica, social, jurídica i administrativa, que pel moment no se li ha prestat la suficient atenció i com a conseqüència tenim una gran mancança de coneixement de la nostra realitat. En el nostre país no disposem d’estudis rigurosos amb dades extrapolables i per aquest motiu es fa del tot necessari disposar d’una recollida d’informació respecte les característiques de les víctimes i dels autors del maltractament, així com de la seva relació. Desenvolupar un model terapèutic d’intervenció i posar en funcionament polítiques i processos de prevenció. El fet d’arribar a conèixer i identificar els factors de risc farà possible la prevenció i per tant la intervenció millorarà el pronòstic de les persones maltractades respecte a la seva qualitat de vida, la salut i variables de l’esfera biopsicosocial.