El proyecto CASSANDRA (Cancer Screening, Smoking Cessation and Respiratory Assessment) es un proyecto ideado por la Sociedad Española de Neumología y Cirugía Torácica (SEPAR), y desarrollado en colaboración con todas las sociedades médicas dedicadas al diagnóstico, tratamiento e investigación en cáncer de pulmón, cuyos objetivos son:
• Creación de un programa piloto multicéntrico (no poblacional) dirigido a sujetos de alto riesgo, incluyendo centros de referencia integrados en el sistema nacional de salud y centros de atención primaria vinculados a dichos centros de referencia que representen al mayor número posible de comunidades autónomas.
• Vincular prevención primaria y secundaria para optimizar el cribado, integrando la cesación tabáquica como elemento clave en el desarrollo del programa.
• Creación de un registro nacional con datos epidemiológicos y resultados del cribado, y un banco de imágenes en red que proporcionen la evidencia científica necesaria reclamada por la estrategia nacional de cáncer relativa al beneficio y potenciales efectos adversos del cribado en nuestro país, y que pueda permitir la integración del cribado de cáncer de pulmón en la cartera nacional de servicios si los resultados del estudio piloto así lo aconsejan.
• Determinar la Sensibilidad, Especificidad, Valor Predictivo Positivo y Negativo, número que es necesario cribar (“number needed to screen”) y valorar el potencial impacto de los efectos adversos (falsos negativos, falsos positivos, estimación de la radiación total recibida y complicaciones tanto de los procedimientos como del tratamiento) del cribado mediante TC de baja dosis en España.
• Aprovechar el proceso de cribar para diagnosticar cormorbilidades de alto impacto como la EPOC, el enfisema, las enfermedades intersticiales y coronarias, educar al paciente, prevenir y deshabituar.
• Crear una seroteca CASSANDRA.
• Crear un comité científico y mecanismos de control con auditoría externa que permitan velar por la integridad del proceso, la privacidad y protección de datos de carácter personal, y la calidad de la oferta asistencial.
• Identificar estrategias para mitigar el impacto de la ansiedad que pueda ocasionar el cribado y el daño incurrido por la detección de un falso positivo.
• Analizar el efecto del cribado en el porcentaje de sujetos que han dejado de fumar al cabo de un año tras recibir la intervención de cesación tabáquica concomitante.
Se propone incluir de inicio a pacientes provenientes de centros de atención primaria o consultas especializadas, fumadores o exfumadores (< 15 años de abstinencia), mayores de 50 años con una exposición tabáquica acumulada de al menos 20 paquetes-año y realizar una primera evaluación que incluya la cumplimentación de un cuestionario epidemiológico, una consulta de cesación tabáquica (si procede en fumadores activos), TC de baja dosis, Espirometría y Análisis de sangre periférica. Existe un protocolo de valoración de nódulos pulmonar, tipo de medición y un algoritmo según los hallazgos radiológicos que puede dirigir al paciente a estudio diagnóstico o a seguimiento secuencial. La cesación tabaquicas será requisito obligatorio en las personas fumadoras que participen en el estudio, incluso de realizarán pruebas objetivas para confirmar la cesación. La duración del programa será de 5 años, con seguimiento protocolizado a todos los pacientes incorporados al programa de cribado independientemente del número de exploraciones radiológicas realizadas. Se realizará seguimiento epidemiológico a largo plazo durante 10 años a todos los participantes. El proyecto CASSANDRA incluye una base de datos y banco de imágenes en red que integra el registro nacional y que incluirá las variables especificadas

Antecedents
La lumbàlgia és un problema de salut pública per la seva elevada prevalença, amb rellevants costos associats pel sistema sanitari així com patiment i discapacitat pels pacients. Fins al 90% dels pacients amb dolor lumbar poden ser controlats pel metge d’atenció primària. Malgrat la prescripció d’exercicis terapèutics supervisats és el tractament de primera línia, es continua fent un ús inadequat de prescripció d’analgèsic.
No hi ha evidències contrastades de que hi hagi un tipus d’exercicis més eficients que altres, però sembla que la supervisió en la realització dels exercicis i l’adaptació d’aquests a la situació del pacient, són elements que ajuden a millorar l’adherència al tractament i una reducció en el nivell de dolor i discapacitat.

Objectius i Hipòtesis
El principal objectiu de l’estudi es avaluar l’impacte dels exercicis recomanats per la Societat Espanyola de Rehabilitació i Medicina Física per la columna lumbar sobre la intensitat del dolor, la qualitat de vida, el consum d’analgèsics i altres variables funcionals en pacients adults amb lumbàlgia crònica inespecífica atesos per Atenció Primària.
Les hipòtesis principals són que els pacients que realitzin la pauta d’exercicis prescrits, millorin de manera significativa el dolor i la qualitat de vida, amb una disminució del consum d’analgèsics, sent aquesta millora superior quan es produeix una supervisió del tractament per part del metge.
Metodologia
Es tracta d’un estudi quasi experimental d’un sol grup amb mesures repetides. Els participants són pacients adults atesos per atenció primària amb lumbàlgia crònica inespecífica sense irradiació a les extremitats inferiors, confirmada segons la codificació CIM-10 de l’E-CAP, amb capacitat cognitiva i física per respondre qüestionaris autoinformats i per traslladar-se al centre d’atenció. S’exclouen pacients que no presentin una lumbàlgia de tipus crònic o que tinguin una causa diagnosticada, entre d’altres criteris.
Les variables de resultat del tractament amb exercici físic seran la intensitat i recurrència del dolor, la discapacitat general i laboral, qualitat de vida, esforç percebut pel pacient, consum de medicaments pel dolor, visites a serveis sanitaris. S’hauran de controlar possibles variables confusores sociodemogràfiques, clíniques i comorbiditats, factors psicosocials així com estil de vida i activitat física. També s’haurà de controlar el nivell d’adherència al programa d’exercicis, les expectatives del pacient i la seva satisfacció, entre d’altres.
Als pacients seleccionats, se’ls ensenyarà la pauta d’exercicis recomanada per la SERMEF per la columna lumbar, els quals s’hauran de realitzar al seu domicili durant un període de 2 mesos. Cada 15 dies es trucarà al pacient per fer seguiment i també serà visitat en consulta al mes i als 2 mesos d’haver iniciat el tractament. Posteriorment, es mantindrà un període de 2 mesos sense realitzar seguiment. Es faran quatre recollides de les variables analitzades: abans del tractament, al mes, als dos mesos i als 4 mesos.
Es realitzarà una anàlisi descriptiva amb càlculs de percentatges i mesures de tendència central i dispersió. Per l’anàlisi inferencial s’aplicarà Chi-quadrat i altres proves paramètriques i no paramètriques segons tipus de variable. Les variables confusores es controlaran mitjançant anàlisi de regressió lineal o logística.
Aplicabilitat i rellevància
De fàcil aplicació als serveis d’atenció primària, amb baix risc pel als pacients i baix cost pel sistema sanitari.
Si els resultats són positius, la implementació d’aquests exercicis seria senzilla i escalable, beneficiant tant als pacients com al sistema sanitari, al reduir visites innecessàries i derivacions, i fomentant una atenció més integral i centrada en la persona.
Limitacions
Diseny quasiexperimental, sense grup de control, sense aleatorització i amb mesures de les variables resultats mitjançant qüestionaris autoinformats.

S’ha demostrat que la hipertensió arterial (HTA) és un dels principals factors de risc per a la progressió de la insuficiència renal crònica (IRC) i a la vegada, el deteriorament renal pot augmentar la incidència de la HTA (Ekholm et al., 2024). El control de la tensió arterial en les persones afectades de IRC actuaria com a factor protector del deteriorament renal i d’altres complicacions relacionades. En aquest treball, es vol estudiar l’eficàcia d’un programa educatiu específic per a contribuir a regular la pressió arterial i controlar la progressió de la malaltia renal crònica. Per això, es plantegen els següents objectius:
Avaluar l’efectivitat d’una intervenció educativa en el coneixement de la malaltia, els estils de vida saludables i l’adherència al tractament en persones amb hipertensió arterial i insuficiència renal crònica
Relacionar el grau d’insuficiència renal crònica amb els nivells de pressió arterial, els estils de vida i l’adherència terapèutica
Identificar l’ús correcte de l’automesura de la pressió arterial ambulatòria
Es pretén realitzar un assaig clínic aleatoritzat. La població d’estudi seran les persones diagnosticades d’HTA i IRC de l’Àrea Bàsica de Salut (ABS) d’Olot. Amb valors del filtrat glomerular entre 30 i 60 ml/min/m2 en els resultats de la darrera analítica cursada i penjada en la història clínica compartida a Catalunya és una iniciativa que té la finalitat de permetre l’accés de manera organitzada a la informació rellevant necessària per prestar una atenció sanitària adequada i de qualitat, respectant els diferents models d’història clínica i els sistemes d’informació de cada organització sanitària. S’analitzaran variables sociodemogràfiques, clíniques i relacionades amb els coneixements sobre la HTA a través d’un qüestionari ad hoc. L’estudi s’iniciarà el maig de l’any 2025 i finalitzarà el maig del 2026.
Paraules clau: hipertensió arterial, insuficiència renal crònica, educació per la salut, adherència terapèutica, estil de vida

Antecedentes. La migraña es una cefalea primaria que forma parte de las 20 principales causas de discapacidad a nivel mundial que tiene un impacto en edades productivas afectando el ámbito social, familiar, académico y laboral de las personas. Los efectos de la migraña difieren según sexo/género, la frecuencia, duración e incapacidad que provocan los ataques de migraña son mayores en mujeres que en hombres. Objetivos. El objetivo principal de este estudio es explorar las creencias, actitudes y experiencias de las personas que padecen migraña en relación con el manejo de su enfermedad y de los profesionales sanitarios que las atienden. Métodos. El presente estudio sigue una metodología cualitativa con perspectiva de género y de los determinantes de la salud que investiga las experiencias de dos grupos de participantes: a) participantes del ensayo clínico que padecen migraña y b) profesionales sanitarios que los tratan y hayan reclutado en el ensayo. El reclutamiento será intencional, razonado y de tipo teórico. El estudio se llevará a cabo entre 2025 y 2026 mediante entrevistas semiestructuradas y grupos focales en Atención Primaria de Cataluña. Análisis de datos. Se seguirá el análisis temático de los datos, siguiendo los criterios de Lucy Yardley, así come el COREQ Checklist para asegurar el rigor y la calidad de la investigación. Aplicabilidad y relevancia. Se espera visibilizar las experiencias de las personas que sufren migraña, así como recoger su experiencia con la participación en el ensayo PREMI (NCT06499116) y con la medicación asignada. Además, permitirá recoger las experiencias de profesionales que tratan a pacientes con migraña y su experiencia reclutando para el ensayo. Este estudio permitirá complementar los resultados del ensayo clínico y mejorar el manejo de las personas con migraña en la Atención Primaria.

Definir els valors de referència estandarditzats en sang perifèrica i per segments poblacionals (pediàtrica, adulta i edat avançada) de: (i) subpoblacions leucocitàries per citometria de flux, (ii) nivells en sèrum de les principals citocines involucrades en la resposta immune, i (iii) assajos de proliferació en sang total per a avaluar la resposta funcional de les cèl·lules T.
Els resultats d’aquest estudi permetran: (i) la seva translació ràpida a la pràctica assistencial, tant al HUGTP com a d’altres hospitals de l’àmbit nacional e internacional; (ii) millorar l’orientació diagnòstica; (iii) identificar precoçment fallides terapèutiques o (iv) personalitzar el tractament i maneig dels pacients contribuint a fer un ús òptim dels recursos.

Antecedents
La síndrome de burnout és molt prevalent en el sector sanitari. L’humor, en el seu vessant
cognitiu, fisiològic i interpersonal, pot ajudar a reduir el burnout i millorar el benestar emocional
dels professionals.
Objectius
Principal:
Avaluar l’efecte d’una intervenció basada en el treball de l’humor i les arts escèniques sobre el
burnout dels professionals de l’EAP Sarrià de Ter.
Secundaris:
Avaluar l’efecte d’una intervenció basada en el treball de l’humor i les arts escèniques sobre el
benestar emocional dels professionals de l’EAP Sarrià de Ter.
Avaluar l’efecte d’una intervenció basada en el treball de l’humor i les arts escèniques sobre
l’ansietat dels professionals de l’EAP Sarrià de Ter.
Conèixer el grau de satisfacció dels professionals amb la intervenció basada en el treball de
l’humor i les arts escèniques.
Metodologia
Disseny d’estudi quasi-experimental abans i després. Es durà a terme una intervenció grupal amb
els professionals de l‘EAP de Sarrià de Ter, on es treballaran amb clau d’humor, situacions
quotidianes que els professionals es troben en el seu entorn laboral. Es faran dues sessions al mes
de 90 minuts, en horari laboral, de setembre 2025 a juny de 2026. Es recolliran dades abans de
començar i en finalitzar la intervenció. S’usaran qüestionaris validats per a respondre els diferents
IMP-226-CT V03
objectius: Maslach Burnout Inventory (Objectiu principal), Warwick-Edinburgh Mental Well-being
Scale i Escala del Trastorn d’Ansietat Generalitzada (GAD-7) (objectius secundaris). També
s’avaluarà la satisfacció de la intervenció amb 5 preguntes. Es convidarà a participar a tots els
professionals de l’EAP (n=45). Es durà a terme una anàlisi per comparar els resultats dels
qüestionaris abans i després de la intervenció. Les variables categòriques es compararan amb el
test de McNemar. Per a variables contínues, s’utilitzarà una prova t aparellada o el test de
Wilcoxon en funció de la distribució.
Aplicabilitat i rellevància
El projecte pot oferir una alternativa innovadora a les estratègies tradicionals de suport emocional
als professionals sanitaris, amb potencial de replicació en l’àmbit de l’atenció primària de la salut.

La cistitis en el hombre se considera una patología complicada por la constante sobreinfección de la próstata, por lo que el tratamiento antibiótico empírico, sin poder descartar una prostatitis, debe realizarse con medicamentos que alcancen el tejido prostático y con una pauta larga. En relación a un documento publicado sobre la optimización del tratamiento antibiótico en la cistitis en hombres refiere que podría llevarse a cabo con una pauta corta de fosfomicina trometamol de forma empírica.

El objetivo principal es determinar el porcentaje de hombres que habiendo recibido fosfomicina trometamol en pauta corta como tratamiento antibiótico empírico por la sospecha de cistitis, no lograron una mejoría sintomática de la infección del tracto urinario. Para ello se propone un estudio analítico observacional retrospectivo, cuya población serán los hombres atendidos en equipos de atención primaria del ICS en Terres de l’Ebre, con sospecha de cistitis y habiendo recibido fosfomicina trometamol en los 4 años previos a la actualidad (2021-2025).

Si con los resultados del estudio se hallase un porcentaje elevado de hombres que no lograron una mejoría sintomática de la infección del tracto urinario con fosfomicina trometamol, se podría generar indicios de la necesidad de nuevos estudios para adecuar la pauta antibiótica empírica para la sospecha de cistitis en el hombre sin poder descartar una prostatitis y de esta forma realizar un tratamiento que cubra además el tejido prostático y evitar una evolución desfavorable en los pacientes.

TÍTOL: Coneixement, actituds i pràctiques del personal sanitari sobre l’atenció a persones sota custòdia policial a les urgències d’atenció primària.
INTRODUCCIÓ: L’atenció a les persones sota custòdia policial és font de dubtes i controvèrsies dins la pràctica sanitària habitual. L’àmplia normativa legislativa i l’absència de formació específica del personal sanitari en aquest àmbit fa que apareguin dubtes envers com procedir. A més a més, la literatura al respecte posa de manifest la necessitat de generar guies de pràctica clínica que homogeneïtzin i estandarditzin l’atenció en aquests casos.
OBJECTIUS: L’objectiu principal és descriure els coneixements del personal sanitari sobre la normativa vigent d’atenció a la persona sota custòdia policial en dispositius d’urgències de l’atenció primària. Secundàriament es volen avaluar les actituds i pràctiques del personal en l’atenció a aquest col·lectiu, les diferències del grau de coneixement entre els diferents grups de professionals i les diferències del grau de coneixement entre el personal que ha atès persones sota custòdia policial respecte el que no.
METODOLOGIA: Estudi descriptiu transversal. La recollida de dades realitzarà mitjançant un qüestionari ad doc que es passarà de forma anònima i voluntària al personal de medicina, infermeria i residents que treballa als centres d’urgències d’atenció primària de Barcelona ciutat en el període de setembre fins desembre de 2025. S’inclouran a 260 professionals. La recollida de dades serà presencial en cada centre i es preguntarà per dades demogràfiques, de nivell de coneixement (6 preguntes amb resposta dicotòmica), actituds (1 pregunta amb resposta Likert) i pràctiques (2 preguntes amb resposta Likert). Els resultats es presentaran en percentatges amb intervals de confiança al 95% per a les variables principals. La relació entre les variables socio-demogràfiques i el nivell de coneixement, actituds i pràctiques es farà mitjançant tests estadístics bivariats: Chi quadrat i test de Fisher.

La legislació espanyola estableix que la patologia d’origen laboral a Espanya ha de ser atesa a les Mútues Col·laboradores amb la Seguretat Social (MCSS), malgrat hi ha evidència limitada que una part d’aquesta patologia s’atén a l’atenció primària.

El present estudi fet a l’atenció primària d’Olot pretén esbrinar el nombre de persones amb patologia d’origen laboral (accident de treball o malaltia professional) que consulten a l’atenció primària en relació a la població activa atesa en les consultes pels professionals investigadors. També se’n volen descriure les seves característiques sociobiogràfiques, el problema de salut que presenten, el tipus d’atenció que precisen i els motius pels quals no s’ha atès a la MCSS.

Per aconseguir aquests objectius s’ha dissenyat aquest estudi descriptiu que es farà recollint dades mitjançant enquestes administrades a la consulta. Les dades sobre la població activa atesa total es recolliran de forma anonimitzada de les bases de dades institucionals.

Els resultats d’aquest estudi descriuran un fenomen poc estudiat i podrien ser interessants a nivell de gestió i política sanitària, per prendre decisions sobre com aconseguir que els pacients siguin atesos al dispositiu que està previst per llei i així no veure els seus drets vulnerats.

Antecedentes: La ecografía de la vena cava inferior (VCI) es un marcador de congestión venosa y proporciona información no invasiva útil en insuficiencia cardíaca (IC), siendo escasos los estudios realizados en atención primaria (AP). Metodología: Estudio observacional descriptivo transversal. Objetivo principal: comparar la prevalencia de descompensacion de IC, primero por signos y sintomas clinicos, y despues por ecografía, en consulta de seguimiento de AP. Una muestra de 120 pacientes diagnósticados de IC se reclutarán por parte de médicos de familia formados para ecografía. La visita clínica incluirá la valoración de los principales síntomas de descompensación (edema, disnea aumento de peso e Iyugular),y revisión de datos de HC, ademas de la realización de ecografia clinica. El estudio de ultrasonido en el plano paraxifoideo se realizará usando el diámetro de la VCI y su índice de colapso inspiratorio. Los pacientes se dividirán en 2 grupos:1. Congestión ecográfica: Tener congestion ecogràfica: >=1 signos ecográficos de congestion ( VCI dilatada con diámetro >=21 mm; variación inspiratoria <50%,),2. NO tener congestion ecogràfica: 0 signos ecográficos de congestion. Para la variable principal de congestión clinica se clasificaran los pacientes ambulatorios según: 1. Congestión clinica: si referían dos o más de los síntomas de: disnea, edemas, aumento de peso o I yugular, 2. No congestión clinica: <2 signos/síntomas clínicos. Los edemas, y disnea se regisraran sean por emperoramineto o de nueva aparicio segin revision en cosulta, el aumento de peso segun refiera el pacient en consulta y la ingurgitacion yugular o reflejo hepaoyuglar segun epxloracion clinica . Resultados: Se espera determinar la utilidad de la ecografía de VCI como marcador de congestión venosa que proporciona información no invasiva junto con la exploración física, permitiendo un mejor ajuste terapéutico en pacientes con IC en seguimiento por AP. Conclusión: Valoramos la ecografía de VCI como una herramienta novedosa en AP que nos permite detectar con mayor fiabilidad la congestión del paciente con IC.