Fonament: Les infeccions urinàries representen un motiu freqüent perquè els pacients visitin un centre de salut i són una causa freqüent de prescripció d’antibiòtics. A causa del creixent problema de la resistència antimicrobiana, molts països han revisat les seves guies per al tractament de les infeccions no complicades del tracte urinari inferior. No obstant això, hi ha un coneixement limitat sobre com s’han implementat aquestes guies a l’atenció primària de diferents països, així com sobre com les perceben i apliquen els metges en la pràctica clínica. L’objectiu és investigar les percepcions dels metges de família sobre les millors pràctiques per al diagnòstic i el tractament d’infeccions urinàries no complicades en relació amb les guies clíniques actuals de
cada país participant. Mètode: Es tracta d’un estudi transversal internacional basat en casos realitzat entre metges que treballen en atenció primària de diferents països. Es convidaran metges de família i residents en medicina familiar a participar en sessions de formació contínua completaran un qüestionari autoadministrat que inclou informació demogràfica, així com breus
casos clínics ficticis que destaquen aspectes clau de les directrius actuals sobre infeccions no complicades del tracte urinari inferior. Les preguntes de seguiment avaluen què volen fer després en funció dels resultats de la tira reactiva d’orina i dels cultius d’orina. Beneficis potencials: L’estudi pretén millorar la comprensió de com s’apliquen les guies actuals per a les infeccions
urinàries a l’atenció primària de diferents països. Les llacunes de coneixement identificades, incloses les desviacions en les recomanacions de tractament, proporcionaran una base per al desenvolupament de programes nacionals adaptats de maneig d’antimicrobians per a les infeccions urinàries a l’atenció primària. Això pot contribuir a una prescripció més racional dels
antibiòtics, reduir la resistència als antibiòtics i millorar l’ús dels recursos d’atenció mèdica.

La insuficiència cardíaca (IC) es classifica habitualment segons la fracció d’ejecció del ventricle esquerre (FEVE), de manera que es diferencien tres fenotips: IC amb FEVE reduïda (ICFEr), quan és = 40%, IC amb FEVE lleugerament reduïda o intermèdia (ICFEmr), quan està entre 41-49%, i IC amb FEVE conservada (ICFEc), si FEVE = 50%. També és habitual utilitzar la classificació funcional de la Nova York Heart Association (NYHA) per a descriure el grau d’IC, basada en la gravetat dels símptomes que presenta el pacient.
L’objectiu del tractament de la IC és reduir la mortalitat, reduir el risc d’hospitalitzacions per descompensació de la malaltia i millorar la simptomatologia. El tractament farmacològic recomanat segons l’evidència científica varia en funció del fenotip de IC.
L’objectiu d’aquest estudi és descriure les característiques clíniques i sociodemogràfiques de les persones diagnosticades de IC i els tractaments farmacològics que s’utilitzen per al maneig de la malaltia.
Recentment hem dut a terme aquest estudi a Catalunya, mitjançant la base de dades de SIDIAP. El nostre objectiu és replicar el mateix estudi amb dades nacionals procedents de BIFAP per a poder comparar els resultats.

Rationale and background
Benzodiazepines are commonly prescribed for their anxiolytic, hypnotic, and sedative effects. Despite the use of benzodiazepines during pregnancy, there is limited evidence to support their use during this period or to favour their use over alternative treatments that may provide similar symptom relief with differing safety profiles. Understanding the patterns of benzodiazepine use during pregnancy in Europe, together with the rates of pregnancy losses, is essential for evaluating safety and effectiveness. Despite detailed pregnancy information in many data sources, pregnancy episodes in electronic health record (EHR) data are often inconsistently coded across sources.
As part of the upcoming benzodiazepines periodic safety update report single assessment (PSUSA), the Pharmacovigilance Risk Assessment Committee (PRAC) has requested real-world evidence (RWE) on the utilisation of commonly used benzodiazepines during pregnancy. Additionally, the background rates of pregnancy losses will be described to help contextualise the assessment of treatment safety during pregnancy. To date, two data partners within the DARWIN EU® Data Network have pre-processed pregnancy episodes and developed a Pregnancy Extension Table (PET). While the table has been successfully employed in other contexts, this study marks the first application of this table within the DARWIN EU® Data Network.
Research question and objectives
Research Question: This study is meant to inform on the use of benzodiazepine among pregnant individuals and the feasibility of a risk-assessment study that investigates benzodiazepine use during pregnancy.
The specific study objectives are the following:
1. To characterise users of benzodiazepine and alternative treatments (SSRIs, SNRIs, Z-hypnotics, and Melatonin) during pregnancy in terms of demographics, prior medications, history of mental illness and other comorbidities.
2. To characterise treatments with benzodiazepine and alternative treatments during pregnancy in terms of duration, posology, and indication of prescription during pregnancy.
3. To describe the prevalence of benzodiazepine and alternative treatments’ use during pregnancy
4. To describe trajectories of prescriptions fills for benzodiazepine and alternative treatments throughout the year before pregnancy, pregnancy period, and one month following pregnancy end date.
5. To estimate the incidence of pregnancy loss among all pregnancies and in benzodiazepines and alternative treatment users during pregnancy (when numbers allow).
6. To characterise individuals with pregnancy loss in terms of demographics, comorbidities, and prior medications.
Objectives 1, 2, 5, and 6 will also include stratification by age categories and pregnancy periods. When counts allow, objectives 2, 3, 4, and 5 will be stratified by each benzodiazepine active ingredient, grouped by
MODEL DE SOL·LICITUD
2 IMP-126-CT Versió 07
benzodiazepines’ half-life (short and long-acting). When referring to alternative treatments, each alternative treatment will be reported separately (except for objective 4).
Exploratory objectives (to assess their suitability for subsequent analyses)
7.To estimate the incidence rates of potential negative control outcomes (e.g., musculoskeletal injuries, skin conditions, urinary tract infection) in benzodiazepine and alternative treatment users.
Methods
Study design:
Cohort study design.
Study Period:
From 01/01/2010 until 31/12/2023 or the first and last date of data availability in each database.
Population:
Individuals of female sex (at birth) and at least one year of prior database history, with a pregnancy episode during the study period (2010-2023) and a pregnancy start date on or before December 31, 2022. For specific objectives, the following nested cohorts will be defined as follows:
Objectives 1, 2, and 3: Individuals exposed to drugs of interest during pregnancy. For objectives 1 and 2, only the first exposure episode will be considered.
Objective 4: Individuals exposed to drugs of interest at any point during the year preceding pregnancy, pregnancy, or within 1 month following pregnancy end date.
Objective 5: No subset will be required. The main analysis will not impose any exclusion for a prior history of pregnancy, while additional analysis will: 1. exclude anyone with a pregnancy history in the year before the pregnancy start date. 2. exclude anyone with an unknown pregnancy outcome.
Variables
Indications: Indications will be derived from data by the presence of at least one diagnostic code for the following conditions (assessed using different time windows relative to index date): anxiety disorders, sleep disorders, including insomnia, and history of mental illness (a more general group of » mental illnesses» [including depression, bipolar disorder, schizophrenia and psychotic disorders, excluding anxiety and insomnia/sleep disorders]).
Exposures of interest:
– Benzodiazepines (at the active ingredient level). Prescription of any benzodiazepine, defined as the presence of any RxNorm codes.
Alternative treatments:
– Selective serotonin reuptake inhibitors (SSRI) (at the active ingredient level). Prescription of any SSRI, defined as the presence of any RxNorm codes.
– Selective noradrenaline reuptake inhibitors (at the active ingredient level). Prescription of any SNRI, defined as the presence of any RxNorm codes.
– Z-hypnotics (at the active ingredient level). Prescription of any Z-hypnotic, defined as the presence of any RxNorm codes.
– Melatonin (at the active ingredient level). Prescription of Melatonin, defined as the presence of any RxNorm codes.
Outcomes of interest
This study will describe the characteristics of benzodiazepine and alternative treatment users, treatment patterns (including first treatment era duration and dose), and indications. The prevalence of benzodiazepine and alternative treatment use will be estimated. Prescription trajectories categorised as restarting, switching, restarting with switching to another, or discontinuation will be assessed. The incidence of pregnancy loss (miscarriage and stillbirth combined, and separately) will be estimated, and individuals
who experience these events will be characterised. Additionally, the study will estimate the incidence of potential negative control outcomes, such as musculoskeletal injuries, skin conditions, and urinary tract infections, among benzodiazepine and alternative treatment users.
Relevant covariates
Pregnancy start and end date, gestational week, pregnancy year (pregnancy start date), age groups (=24, 25-29, 30-34, =35), selected conditions and medications, number of healthcare visits, prior pregnancies, and pregnancy period (<20, >20 weeks).
Follow up
The index dates and follow-up will be different for the cohorts of interest and objectives and will consist of:
For the general population cohort, individuals will be followed from the first date of eligibility criteria fulfilment (pregnancy start date), whereas for the benzodiazepine and alternative treatment nested cohorts, follow-up will start at the date of first treatment initiation during pregnancy (index date). Follow-up will end with pregnancy end date (irrespective of the outcome), or censoring (due to loss to follow-up, death), whichever occurs first.
For objective 4, follow-up will begin at the first initiation of the treatment of interest (index date) within the period contained within the year prior to pregnancy start, pregnancy, and one month following pregnancy end date, or censoring (due to loss to follow-up, death), whichever occurs first.
Data sources
The following data sources, which have already implemented the PET, will be used for this study.
1. Sistema d’Informació per al Desenvolupament de la Investigació en Atenció Primària (SIDIAP), Spain.
2. The Norwegian Linked Health Registry data (NLHR), Norway.
Statistical analysis
Characterisation of users of benzodiazepines and alternative treatments during pregnancy and individuals experiencing pregnancy losses will be done using PatientProfiles and CohortCharacteristics R package. For objectives 2 and 4, we will use the DrugUtilisation and TreatmentPatterns R packages to characterise benzodiazepines and alternative treatments during pregnancy, including counts (%) for each class, duration of treatment, prior medication use, and trajectories of prescription fill. For the calculation of the prevalence of benzodiazepines and alternative treatments during pregnancy, and the incidence rates of the outcomes of interest, the IncidencePrevalence R package will be used. Rates will be reported with the 95% Poisson confidence intervals. A minimum cell counts of 5 will be used when reporting results, with any smaller count reported as “<5”. All analyses will be reported by country/database, overall and stratified by age groups and pregnancy period, when possible (minimum cell count reached). No meta-analysis will be performed.

Antecedents:
El tractament de primera línia de l’insomni crònic és la teràpia cognitivoconductual (TCC-I). No obstant, no s’ofereix en la majoria de territoris de Catalunya, fet que fa que sigui una potencial causa d’augment de consum de fàrmacs hipnòtics, sedants i ansiolítics per als pacients que pateixen insomni crònic. Aquesta teràpia (TCC-I) ha demostrat en estudis previs augmentar les taxes de desprescripció de farmacoteràpia per a l’insomni. L’ús d’eines digitals actualment facilita la pràctica clínica i l’accessibilitat als tractaments proposats com a primera línia en l’insomni crònic.
Hipòtesis:
La implementació de la TCC-I digital millora l’evolució de l’insomni i a més augmenta la desprescripció d’hipnòtics pautats en el tractament de l’insomni crònic en la regió de Catalunya Central.
Objectius:
Implementar un protocol estratègic basat en la TCC-I digital i en la desprescripció de la farmacoteràpia per a l’insomni crònic.
Metodologia:
Es realitzarà un estudi experimental tipus assaig clínic aleatoritzat on s’inclouran aquells pacients que compleixin els criteris d’inclusió.
Aplicabilitat i Rellevància:
Si els resultats són els esperats es permetrà oferir una estratègia innovadora, útil i eficaç per al tractament de l’insomni crònic i conseqüentment anirà lligat a la reducció de la prescripció de fàrmacs hipnòtics, sedants i ansiolítics no recomanats, contribuint així a reduir les pràctiques clíniques de baix valor, promovent la medicina basada en l’evidència científica.

El malestar emocional en les persones grans fràgils és una problemàtica de gran rellevància, associada a sentiments de soledat, depressió i ansietat, que contribueixen al deteriorament de la qualitat de vida i a un augment del risc de dependència. Diversos estudis han demostrat que les intervencions intergeneracionals poden reduir l’aïllament social i fomentar un millor estat d’ànim tant en persones grans com en adolescents.
Hipòtesi:
Una intervenció grupal intergeneracional (on participen gent gran i adolescents) i basada en activitats recreatives provoca una millora del benestar emocional de les persones que hi participen (gent gran i adolescents).
Objectiu principal:
Avaluar l’impacte d’aquesta intervenció en el benestar emocional de les persones grans fràgils del municipi d’Abrera (s’espera un increment aproximat del 20% en l’escala utilitzada).
Objectius secundaris:
Valorar també la possible millora del benestar en els adolescents participants, la percepció de suport social i la qualitat de vida en les persones grans, així com el grau de satisfacció amb la intervenció.
Metodologia:
Es durà a terme un estudi quasi-experimental amb disseny pre-post. La mostra estarà formada per persones grans fràgils identificades des de l’Atenció Primària i els Serveis Socials d’Abrera, i per adolescents seleccionats des de l’Espai Jove. L’intervenció consistirà en sessions grupals de cadència setmanal amb activitats recreatives intergeneracionals co-dissenyades amb els participants.
Anàlisi estadística:
Es realitzarà una anàlisi descriptiva i bivariant (utilitzant, per exemple, la prova t de Student per a dades aparellades o el test de Wilcoxon, segons la distribució), complementada per anàlisis multivariants per controlar possibles factors de confusió.
Resultats esperats:
Es preveu una millora significativa en les escales de benestar emocional, suport social i qualitat de vida, així com un alt nivell de satisfacció global amb la proposta.
Aplicabilitat i rellevància:
Els resultats d’aquest estudi aportaran evidència per a la implementació de programes intergeneracionals com a eina de promoció del benestar emocional en persones grans fràgils, amb un alt potencial de replicabilitat en altres territoris i amb altres col·lectius vulnerables.
Paraules clau:
Benestar emocional (MeSH: Emotional Well-being)
Intervenció intergeneracional (MeSH: Intergenerational Intervention)
Fragilitat (MeSH: Frailty)
Persones grans (MeSH: Older Adults)
Adolescents (MeSH: Adolescents)
Activitats recreatives (MeSH: Recreational Activities)

Este proyecto de intervención se centra en la identificación y seguimiento activo de personas mayores de 70 años que no han tenido contacto con su centro de salud ni con los servicios sociales en los últimos tres años.
La hipótesis principal es que la búsqueda proactiva de este grupo poblacional puede mejorar su estado de salud mediante la aplicación de medidas preventivas, la detección y el tratamiento oportuno de patologías, y el fortalecimiento de su autonomía a través de la adaptación de apoyos sociales en el hogar. Desde un enfoque multidisciplinar, el proyecto busca reducir la brecha asistencial, garantizar una atención integral y personalizada, y reforzar la red de apoyo social para las personas mayores en situación de vulnerabilidad.
OBJETIVO GENERAL: Evaluar el proceso de vinculación mediante contacto telefónico y propuesta de visita de personas mayores de 70 años que no han hecho uso de los servicios sociales y sanitarios públicos en los últimos 3 años, en los territorios de Sarrià, Vallvidrera, Les Planes y Raval Nord, de la ciudad de Barcelona.
OBJETIVOS ESPECÍFICOS
1.Garantizar la identificación del 100% de las personas mayores de 70 años que no se visitan hace 3 años en servicios sociales ni en el CAP de los territorios de Sarrià, Vallvidrera, Les Planes y Raval Nord.
2.Describir los motivos de no aceptación de la primera visita propuesta de los casos contactados.
3.Describir el número de actividades preventivas realizadas en las patologías más prevalentes (vacunación, cribados, control patología crónica…) en aquella población que acepta la primera visita.
4.Describir el número de patologías detectadas, en los pacientes que aceptan la primera visita.
5.Valorar a nivel social al 100% de los casos que hayan aceptado la primera vista y describir las necesidades sociales que se detecten y la respuesta a aquellas.
6.Describir el incremento del número de visitas conjuntas entre servicios sociales y CAP.
7.Evaluar el nivel de satisfacción de las personas mayores atendidas en el proyecto con respecto a la atención recibida, al acompañamiento, a la accesibilidad de los servicios, al impacto en calidad de vida, mediante elementos de medida estandarizados.
Este proyecto se enmarca en un estudio observacional descriptivo multicéntrico con un enfoque proactivo y comunitario.
El diseño de la actuación se basa en un enfoque proactivo y multidisciplinar que incluye las siguientes fases:
1.Identificación de la muestra del estudio
2.Contacto inicial y aceptación del estudio
3.Primera visita presencial
4.Valoración social y coordinación con los servicios sociales municipales
5.Seguimiento y vinculación

Antecedentes: La soledad no deseada se ha convertido en un problema emergente en la población adulta mayor. Se asocia con un mayor riesgo de mortalidad, comparable al de otros factores de riesgo como el tabaquismo y la obesidad, y puede afectar la salud física, psicológica y social. Además, puede contribuir a la fragilidad, acelerando el deterioro físico y cognitivo. Sin embargo, existe poca evidencia sobre la relación entre la soledad, la fragilidad y el riesgo de desnutrición en el ámbito de la atención primaria, a pesar de su papel fundamental en la detección y abordaje de estos factores.
Objetivo general: Explorar la relación existente entre la soledad percibida, el nivel de fragilidad y el riesgo de desnutrición en personas mayores de 65 años asignadas a cinco centros de atención primaria de la ciudad de Barcelona.
Objetivos específicos:
1. Estimar la prevalencia de la soledad percibida en la población mayor de 65 años atendida en cinco áreas básicas de salud en atención primaria en Barcelona ciudad.
2. Conocer el nivel de fragilidad y la condición física según la soledad percibida en la población mayor de 65 años atendida en los EAPs de Barcelona.
3. Determinar el riesgo de desnutrición según la soledad percibida en personas mayores de 65 años atendidas en los EAPs de Barcelona.
4. Describir posibles factores asociados a la soledad percibida en esta población, como el nivel de actividad física, comportamiento sedentario, aislamiento y variables sociodemográficas.
Metodología:
• Diseño de estudio: estudio observacional, descriptivo transversal.
• Población de estudio: se incluirán pacientes mayores de 65 años asignados a cinco EAPs: Bon Pastor, El Carmel, Encants, Passeig de Sant Joan y Xafarines.
• Muestra: se selecciona de forma consecutiva, aplicando un algoritmo sistemático a los pacientes de 65 años o más que acudan a consultas de los cinco centros de atención primaria y que cumplan con los criterios de inclusión y exclusión establecidos. Cada residente participante reclutará a 20 pacientes, por lo que la muestra será de 160. En este caso la precisión del estudio será del 6,5%.
• Variables de estudio:
Equipo de Atención Primaria (EAP): Bon Pastor, Carmel, Encants, Passeig Sant Joan y Xafarines.
Variables sociodemográficas: Edad (años), Género (hombre, mujer, no binario, otros), Estado civil (soltero/a, casado/a o en pareja, viudo/a, divorciado/a o separado/a). Unidad de convivencia (tal y como se redacta en la escala validada Gijón): a) Vive con familia sin dependencia físico/psíquica; b) Vive con cónyuge de similar edad; c) Vive con familia y/o cónyuge y presenta algún grado de dependencia; d) Vive solo y tiene hijos próximos; e) Vive solo y carece de hijos o viven alejados. Nivel educativo: a) sin estudios; b) estudios primarios; c) estudios secundarios; d) estudios superiores Convivencia con mascota: a) no tengo mascota; b) tengo mascota; c) tengo mascota y la paseo. Comorbilidades (según historia clínica): hipertensión arterial (HTA), diabetes mellitus (DM), cáncer, enfermedad pulmonar obstructiva crónica (EPOC), ataque cardíaco, insuficiencia cardíaca congestiva, angina de pecho, asma, artritis, ICTUS, enfermedad renal. Soledad percibida (Escala de Soledad de De Jong Gierveld abreviada), Condición o forma física y fragilidad (Short Physical Performance Battery (SPPB)) , Riesgo de desnutrición (Mini Nutritional Assessment (MNA)), Nivel de actividad física (Brief Physical Activity Assessment Tool (BPAAT)), Comportamiento sedentario (Sedentary Behaviour Questionnaire (SBQ))
Aplicabilidad y relevancia: La identificación de la relación entre soledad, fragilidad y riesgo de desnutrición en atención primaria permitirá mejorar estrategias de detección y prevención, promoviendo intervenciones dirigidas a reducir el impacto de la soledad en la salud de las personas mayores.

Antecedents: Els pacients amb insomni crònic sovint es senten abandonats, pel què fa a la cerca de solucions. L’insomni crònic té un important impacte sobre la seva vida, sobretot en el desenvolupament laboral, les relacions personals i professionals i els hàbits de vida. L’estrès és considerat una de les majors causes d’insomni representant el 39%. En les primeres etapes de l’insomni els pacients es mostren reacis a consultar a un professional sanitari. Quan finalment consulten a un professional sanitari, la seva condició sovint ja s’ha cronificat i sol ser més greu. La TCC-I és la teràpia de primera línia recomanada en les guies de tractament de l’insomni, però la disponibilitat, el seu accés/acceptació i la seva adherència són limitats, per això en moltes ocasions es realitza la prescripció farmacològica, tot i que les opcions són deficients i no estan indicades a llarg termini.
Hipòtesis: La població i els professionals de Catalunya Central identifiquen una falta de recursos per al maneig de l’insomni crònic en el nostre territori
Objectius: Avaluar la percepció que es té de l’insomni crònic per part dels professionals d’Atenció Primària i Salut Mental de la Catalunya Central i de la població d’aquest mateix territori a través d’una enquesta elaborada per l’equip investigador
Metodologia: Es proposa un estudi de mètodes mixtes en el que es durà a terme un estudi observacional descriptiu transversal a través d’enquestes i un estudi qualitatiu de disseny fenomenològic a través de grups focals on es pretén analitzar la percepció de l’insomni crònic i el seu maneig i tractament actual per part de la població i els professionals d’Atenció Primària i Salut Mental de Catalunya Central.
Aplicabilitat i Rellevància:
L’estudi proposat permetrà conèixer la percepció del maneig que tenen els propis pacients de la seva patologia, l’insomni, fet transcendental per comprendre la seva base i el seu impacte sobre la població. A més podrem conèixer i analitzar la visió dels professionals del territori mitjançant la realització de grups focals. Amb tots aquests resultats es permetrà elaborar un pla amb estratègies de millora per tal d’oferir recursos òptims pel maneig de l’insomni crònic en un futur proper.

Antecedents: L’Aturada Cardiorespiratòria (ACR) és una situació d’emergència que ocorre quan el cor deixa de bategar i /o es deixa de respirar. Les causes poden ser cardíaques o respiratòries i representa una important amenaça per a la vida. La tassa de mortalitat varia segons els països i depèn de la ràpida actuació dels serveis sanitaris, de la disponibilitat de desfibril·ladors i de la formació en reanimació cardiopulmonar.
La Reanimació Cardiopulmonar (RCP) és una tècnica fonamental per salvar vides en casos de ACR. Consisteix en una sèrie de maniobres que permeten mantenir l’oxigenació dels òrgans vitals fins que arribi l’assistència mèdica. La realització precoç i correcta de la RCP, juntament amb la desfibril·lació primerenca, augmenta significativament les possibilitats de supervivència. La formació en RCP és essencial per a tots els ciutadans, però especialment per als professionals de la salut. Tanmateix, mantenir actualitzat el nivell competencial (coneixements, actituds i habilitats) en RCP és un desafiament a causa del ràpid avanç de les tècniques i a la necessitat d’una pràctica regular. La simulació clínica ofereix una oportunitat única perquè els professionals practiquin les tècniques de RCP en un entorn segur i controlat, replicant situacions reals. Això permet adquirir experiència i millorar la confiança a l’hora d’enfrontar una emergència real.
Objectiu general: Implementar la simulació clínica en els cursos de Suport vital per a professionals de l’AP ICS TE, amb la finalitat de millorar la qualitat de la RCP, a través de la millora de coneixements i habilitats en CRP, i augmentar així les taxes de supervivència de pacients en aturada cardíaca. Objectius específics: (2) Desenvolupar escenaris de simulació realistes i rellevants per a la pràctica clínica dels professionals de l’AP ICS TE en Suport Vital. (3) Avaluar l’impacte de la simulació en el nivell competencial (coneixements, actituds i habilitats en CRP) dels professionals sobre Suport Vital en comparació amb el seminari tradicional. (4) Identificar les barreres i facilitadors per a la implementació de la simulació en aquest context. (5) Avaluar la retenció de coneixements i habilitats al cap d’1 any d’haver rebut la intervenció. (6) Avaluar i comparar la satisfacció de les 2 metodologies per part dels professionals d’AP.
Metodologia: Estudi quasi experimental de dos grups paral·lels no aleatoritzats de 434 professionals de l’AP ICS TE, 217 al grup intervenció i 217 al grup control. El grup control rebrà una intervenció basada en un seminari teòric-pràctic tradicional i el grup experimental rebrà una intervenció basada en simulació, ambdues orientades a mantenir el nivell competencial sobre el Suport Vital. L’adquisició d’aquests coneixements s’avaluarà a través del qüestionari de coneixements del Consell Català de Ressuscitació (CCR), de 12 preguntes de resposta múltiple amb només una resposta correcta abans i després de les intervencions, un qüestionari de satisfacció tipus Likert (0-5). Les habilitats s’avaluaran amb la graella d’habilitats del CCR (Apte/No Apte). Els resultats obtinguts s’analitzaran estadísticament amb el programa SPSS.
Resultats esperats: S’espera que la intervenció amb simulació incrementi i/o mantingui l’adquisició de coneixements i habilitats sobre SV respecte a la intervenció habitual.

Antecedents. L’augment continuat de la prevalença de la Malaltia Renal Crònica (MRC) i l’alta taxa d’infradiagnòstic estimada, així com la despesa considerable que suposa pel sistema sanitari aquesta malaltia, configuren la MRC com un repte significatiu per a les organitzacions sanitàries.
Hipòtesis. La implementació d’IntERKit incrementa la detecció precoç de MRC i optimitza la qualitat del seu abordatge inicial a l’àmbit de l’Atenció Primària.
Objectius. L’objectiu principal del projecte és implementar IntERKit per aconseguir optimitzar l’abordatge primerenc de la MRC.
Metodologia. Estudi observacional prospectiu amb disseny no experimental per avaluar la implementació d’IntERKit en l’abordatge inicial de la MRC en l’àmbit de l’Atenció Primària. La intervenció consisteix en la implantació estructurada d’un model basat en eines d’autoavaluació i plans d’acció.
Aplicabilitat i Rellevància. Els resultats esperats passen per estandarditzar l’abordatge de la MRC al conjunt de les organitzacions sanitàries, optimitzant l’ús de recursos i millorant la monitorització de resultats en salut a la població des de la fase de detecció de la malaltia, contribuint així a la millora contínua d’aquest abordatge.