Title
DARWIN EU® – Drug Utilisation Study of prescription opioids.
Rationale and Background
Prescription opioids, while effective for managing severe pain, have led to a public health crisis due to misuse, addiction, and overdose, particularly in the US. Recently, concerns have been growing in Europe due to increasing opioid use and related mortality. Factors such as chronic pain, mental health disorders, and advanced age can exacerbate misuse and the development of dependence. Given the potential for global spread of this issue, enhanced surveillance and in-depth research into opioid utilisation patterns are imperative. A drug utilisation study using a Common Data Model (CDM) is a promising approach to supplement European opioid monitoring systems, providing more granular data to inform evidence-based decisions on this complex topic.
Research question and Objectives
The objectives of this study are
i To investigate the annual incidence and annual period prevalence of use of opioids (overall, active drug substance, strength (weak/strong opioids) and route (oral, transdermal or parenteral), stratified by history of cancer/no history of cancer and for calendar year, age, sex and country/database during the study period. (ii) To determine duration of prescription opioid use, as well as characteristics of new users and indication for opioid prescribing/dispensing overall and in people with history of cancer/no history of cancer, all stratified by calendar year and country/database.
Research Methods
Study design
• Population level cohort study (Objective 1, Population-level drug utilisation study on opioids)
• New drug user cohort study (Objective 2, Patient-level drug utilisation analyses regarding summary characterisation, duration, and indication of opioid use)
Population
Population-level utilisation of opioids: All people registered in the respective databases on 1st of January of each year in the period 2012-2024 (or the latest available, whatever comes first), with at least 1 year of prior data availability, will participate in the population-level analysis (period prevalence calculation in Objective
MODEL DE SOL·LICITUD
2 IMP-126-CT Versió 07
1). Therefore, children aged <1 year will be excluded. New users of opioids in the period between 1/1/2012 and 31/12/2024 (or latest date available, whatever comes first), with at least 1 year of data availability, and no use of the respective opioid in the previous 12 months, will be included for incidence rate calculations in Objective 1. Patient-level drug utilisation: New users of opioids in the period between 1/1/2012 and 31/12/2024 (or latest date available, whatever comes first), with at least 1 year of data availability, and no use of the respective opioid in the previous 12 months, will be included for patient-level drug utilisation analyses. Variables Drug of interest: Opioids (substances listed in ATC classes N01AH, N02A and R05DA); naloxone; and fixed naloxone-opioid combinations. Data sources 1. Estonian Biobank (EBB), Estonia 2. IQVIA LBD Belgium, Belgium 3. Integrated Primary Care Information Project (IPCI), The Netherlands 4. The Information System for Research in Primary Care (SIDIAP), Spain 5. Clinical Data Warehouse for Bordeaux University Hospital (CDWBORDEAUX), France 6. Danish Data Health Registries (DK-DHR), Denmark 7. Institut Municipal Assistència Sanitària Information System (IMASIS), Spain 8. Norwegian Linked Health Registry (NLHR), Norway Sample size No sample size has been calculated. Data analyses Population-level drug utilisation will be conducted in all databases. Patient-level DUS analyses will be conducted in all databases. No duration will be calculated for EBB. Population-level opioid use: Annual period prevalence of opioid use and annual incidence rates per 100,000 person years will be estimated. Patient-level opioid use: Summary patient-level characterisation by list of pre-defined conditions/medications of interest will be conducted at index date, including patient demographics, and history of comorbidities and comedication. Frequency of indication at index date, and in the immediate time before will be calculated. Cumulative treatment duration will be estimated for the first treatment era and the minimum, p25, median, p75, and maximum will be provided. For all analyses a minimum cell count of 5 will be used when reporting results, with any smaller counts will be noted as <5.

El aumento del uso de pantallas por la población infantil, especialmente en preescolares, en los
últimos años y la identificación de aumento de retrasos en diferentes áreas del neurodesarrollo
ha hecho saltar las alarmas entre los pediatras de alrededor del mundo, impulsando a estudiar los
factores prevenibles sobre el uso indebido de las pantallas tanto en los niños y niñas como en sus
familias para poder crear recomendaciones basadas en la evidencia. Partiendo de la hipótesis que
el abuso de pantallas por parte de los niños y niñas y sus familias afecta negativamente al
desarrollo del lenguaje entre los 12 y los 59 meses de edad, el objetivo de este estudio es
determinar la relación entre el uso de pantallas con el grado de desarrollo del lenguaje a esta
edad y secundariamente ver si hay relación con datos sociodemográficos de nuestra población.
Los datos de las diferentes variables se recogerán con dos encuestas creadas ad hoc para este
estudio que cumplimentarán las propias familias de los pacientes que acudan al centro de
atención primaria durante 3 meses y cumplan los criterios de inclusión. El análisis estadístico se
realizará en función de las características de las variables para obtener relaciones bivariables y
será realizado por el investigador principal. La aplicabilidad de este estudio, si se demostrara la
hipótesis propuesta, prima en la posibilidad de hacer a futuro un estudio con mayor muestra que
permita actualizar los datos poblacionales respecto al tema de estudio y crear actividades
preventivas sobre el uso de pantallas más individualizadas a la población de referencia.

Antecedents
El dolor és un problema de salut pública important i una de les principals causes de discapacitat. La població recorre sovint a l’ús d’analgèsics i antiinflamatoris no esteroides (AINES) per alleujar el dolor, però l’automedicació amb aquests fàrmacs ha augmentat en les últimes dècades, especialment a causa de l’accés fàcil a medicaments i informació a través d’internet.
Hipòtesis
La població adulta atesa a l’Atenció Primària de la Catalunya Central presenta una alta prevalença d’ús autoadministrat (la persona prengui medicació de manera independent sense consultar-ho amb cap professional i també quan hi ha la prescripció “si cal” en la recepta electrònica i el recullen a la farmàcia quan ho precisen) d’analgèsics no opioides, amb una tendència al sobre ús i a l’obtenció de receptes mèdiques “si cal”.
Objectiu:
Identificar l’ús d’automedicació amb analgèsics no-opioides per part de la població adulta de la Catalunya Central.
Metodologia
La primera part de l’estudi consisteix en una anàlisi retrospectiva de les dispensacions de medicaments no opioides durant els últims cinc anys. La segona part de l’estudi consta d’un qüestionari transversal destinat als pacients d’Atenció Primària.
Aplicabilitat i rellevància
Aquest estudi permetrà conèixer la prevalença i els motius de l’automedicació amb analgèsics no opioides en la població adulta de la Catalunya Central per tal de desenvolupar intervencions comunitàries, programes d’educació sanitària i millores en els protocols de prescripció i seguiment d’aquests fàrmacs.

-Antecedentes: En plena era digital, donde tenemos herramientas tecnológicas que presuntamente facilitan la conexión con nuestros iguales, vemos que sobre todo en el colectivo de persones mayores presentan indicadores alarmantes de soledad, que implica un gran impacto en la salud de nuestras comunidades.
-Hipótesis: Los programas de prescripción social basados en activos, mejoran los indicadores de soledad, ansiedad y depresión de persones mayores de 60 años con criterios de soledad objetiva.
-Objetivo: Analizar el cambio en los niveles de soledad, depresión y ansiedad en personas de 60 años o mayores con soledad no deseada al participar en un programa de prescripción social en la población de Banyoles.?
-Metodología: Es un estudio pre post de un solo grupo.

Background: Non-communicable diseases (NCDs) are a major global health challenge, contributing to significant morbidity, mortality, and healthcare burden worldwide. Monitoring NCDs is essential for tracking disease prevalence, evaluating trends, and assessing the impact of preventive and control measures. In response to this need, the World Health Organization (WHO) developed the NCD Facility-Based Monitoring Guidance, which provides a framework and a set of core and optional indicators to assess patient care and health programs at the primary care level. Leveraging electronic health records (EHRs) can facilitate reliable and timely monitoring, enabling data-driven policy and healthcare decisions.
Objective: We aim to demonstrate how primary care EHR data can be used to monitor NCDs in Europe using the WHO-proposed indicators.
Methods: A population-based descriptive epidemiological study will be conducted using routinely collected data from multiple European databases willing to participate. Databases that have already committed to participate include SIDIAP (Spain) and IPCI (Netherlands). The study will cover the period from January 1, 2010, to the most recent data available. Specifically, the study will (1) assess the feasibility of estimating the WHO-defined indicators using European databases mapped to the Observational Medical Outcomes Partnership Common Data Model (OMOP CDM), (2) develop phenotypes for selected indicators, and (3) estimate prevalence rates of these indicators over time, stratified by age, sex, socioeconomic status, nationality, and Charlson Comorbidity Index.
Expected results: This study will demonstrate the feasibility of using EHR data to systematically track NCD indicators across Europe. The findings will support data-driven decision-making for policymakers and healthcare providers, contributing to improved NCD prevention and management strategies.

Antecedents: l’anquiloglòssia pot afectar fins al 12% dels nadons, i és una de les causes de l’abandonament de la lactància materna en les primeres setmanes postpart. Tot i la disponibilitat d’eines de detecció precoç i la resolució de l’anquiloglòssia amb una senzilla intervenció, a Catalunya no hi ha un protocol establert ni tampoc la formació adequada i sistemàtica dels professionals (infermeres pediàtriques i llevadores) per a la detecció precoç i la seva resolució.
Hipòtesis: Una intervenció educativa dirigida a infermeria pediàtrica i llevadores i disposar d’un protocol per a la detecció precoç de l’anquiloglòssia i la seva gestió millorarà l’autoeficàcia en la lactància materna de mares en puerperi mediat.
Objectiu: avaluar l’efectivitat d’implementar un protocol i una intervenció educativa dirigida a les infermeres pediàtriques i llevadores per a la detecció precoç i tractament de l’anquiloglòssia en mares de nadons en puerperi mediat en diferents CAPs de la Catalunya Central per a la millora de l’autoeficàcia en la lactància materna.
Metodologia: Es durà a terme un estudi experimental, assaig clínic aleatoritzat multicèntric. L’estudi tindrà lloc entre el 2025 i el 2027 a tots els CAPs de la Catalunya Central que desitgin participar-hi. La meitat dels CAPs seran grup control i l’altra meitat grup intervenció, on s’implementarà un protocol i es formarà a les infermeres pediàtriques i llevadores per a la gestió precoç i tractament de l’anquiloglòssia.
Aplicabilitat i rellevància: aquest estudi pretén demostrar l’efectivitat en la millora de la lactància materna de la implementació d’un protocol senzill i la formació dels professionals dels CAPs per a la detecció i tractament precoç de l’anquiloglòssia, oferint eines als professionals per millorar els resultats de salut maternoinfantil en la comunitat.

General:
Describir la calidad del sueño y el bienestar emocional en los profesionales de medicina y enfermería de cinco Equipos de Atención Primaria de Barcelona Ciudad.
Específicos:
Evaluar las diferencias entre la calidad del sueño y el bienestar emocional según el perfil profesional, adjuntos y residentes de medicina y enfermería familiar y comunitaria.
Analizar la asociación entre la realización de guardias, la calidad del sueño y el bienestar emocional.
Valorar la asociación entre la calidad del sueño y el bienestar emocional.

Objetivos: Evaluar la efectividad clínica de 2 pautas antibióticas de fosfomicina: 3 g de fosfomicina trometamol monodosis y 3 g de fosfomicina trometamol una vez al día, 2 días.
Diseño: Estudio observacional con medicamentos (Active comparator New user design that emulates a target trial).
Ámbito de estudio: pacientes de la base de datos de un proyecto previo ITUCAT, que contiene información registrada de pacientes de la base de datos SIDIAP (Sistema de Información para el Desarrollo de la Investigación en Atención Primaria) entre los años 2012-2021.
Población de estudio: Todas las mujeres = de 18 años no embarazadas con diagnóstico de infección urinaria baja no complicada (IUBNC) o cistitis, que hayan iniciado un tratamiento antibiótico en monoterapia con fosfomicina en el período comprendido del estudio y que hayan sido atendidas en alguno de los centros sanitarios del instituto catalán de la salud (ICS) y con registro en la base de datos de SIDIAP.
Variables: necesidad de un segundo antibiótico a los 7 días, a los 14 días y a los 28 días, incidencia de pielonefritis durante los 28 días posteriores a la fecha índice, días hasta la recepción de un segundo antibiótico tras la fecha índice.
Análisis estadístico: Todos los análisis se realizarán mediante el software estadístico R (versión 4.3.1)
Resultados esperados, aplicabilidad, relevancia y limitaciones:
En base a resultados previos se espera encontrar que la fosfomicina 3 g monodosis sea inferior al tratamiento de dos dosis en IUBNC en mujeres adultas. Ante la ausencia de información entre las diferentes pautes antibióticas que se utilizan en Cataluña, este estudio permitirá aportar información de cuál es el tratamiento óptimo para el manejo de las IUBNC. Asimismo, se realizará un target trial emulation que permitirá reducir al máximo los sesgos inherentes a los estudios observacionales. El hecho de que tengamos un número de muestra grande permitirá analizar la efectividad clínica de ambos antibióticos en función de diferentes covariables. Asimismo, este estudio se comparará con el estudio SCOUT para comparar un ensayo clínico con un estudio similar utilizando real world data.
Sin embargo, no debemos obviar que se trata de un estudio observacional y aun cuando, se trata de minimizar al máximo los sesgos, pueden existir debido a que hay variables confusoras que no se conocen y no se pueden tener en consideración en el análisis.
Los datos necesarios para la realización del proyecto se realizarán mediante la reutilización de la base de datos del proyecto ITUCAT. Este proyecto contiene datos de la base de datos SIDIAP (de la historia clínica del ECAP, y del Conjunto Mínimo Básico de Datos (CMBD) de altas hospitalarias (CMBD-AH y de urgencias (CMBD-URG) y datos del registro de medicamentos de dispensación hospitalaria (MHDA).

Antecedents
Les dones puerperes, especialment en el seu primer naixement, sovint se senten desbordades física, emocional i socialment, experiència que les situa en una posició de vulnerabilitat. Les llevadores detecten que moltes mares expressen la necessitat d’un acompanyament més intensiu en el postpart, incloent-hi informació i suport per a la cura del nadó. Enquestes i estudis mostren que hi ha marge de millora en l’atenció rebuda, amb mancances en el seguiment postpart i la informació proporcionada. A més, la càrrega assistencial dels professionals de salut sovint provoca que les visites programades siguin insuficients per cobrir totes les necessitats de les mares.
Aquest projecte busca optimitzar l’atenció a les dones embarassades de l’ABS Navàs-Balsareny mitjançant la recollida de dades en el primer trimestre de l’embaràs per preveure les seves necessitats de consulta fins al postpart.
Hipòtesis
La recollida d’informació focalitzada i dirigida en funció de les necessitats de la mare gestant permetrà identificar patrons i variables que permetran predir la necessitat de consulta amb la llevadora i per tant millorarà la gestió de l’agenda, podent disminuir les llistes d’espera.
Objectius
1. Determinar les variables necessàries a recollir en les dones embarassades en el primer trimestre de l’embaràs per crear una base de dades amb capacitat de predir les necessitats de consulta fins al post-part a la llevadora

2. Crear i avaluar el sistema de previsió de futures visites d’acollida/post part/ Puerperi derivades de les dades obtingudes a l’ABS Navàs-Balsareny per part de la llevadora.
Metodologia
Es realitzarà un estudi observacional longitudinal a l’ABS Navàs-Balsareny amb cohort de dones embarassades (des del primer trimestre d’embaràs) per analitzar les seves necessitats de consulta fins al postpart. S’inclouran totes les dones que compleixin els criteris d’inclusió durant 2025 mitjançant un reclutament per conveniència a consulta. Es recolliran dades sociodemogràfiques, clíniques, sobre les visites de seguiment, alletament matern, i dades relatives al postpart per predir les futures visites i avaluar l’eficàcia de la base de dades en predir aquestes visites. Les dades seran recollides per la investigadora principal mitjançant un Excel codificat i emmagatzemat als servidors de l’ICS. S’utilitzarà el programa estadístic R per analitzar les dades amb tècniques descriptives i inferencials, establint un nivell de significança del 5%.
Aplicabilitat i rellevància
Crear una base de dades obtingudes de les dones gestant en el primer trimestre, per poder-les d’explotar i així crear una eina informàtica que ens permeti fer una previsió en el temps , de forma àgil i gràfica, del moment del part i per conseqüència de la necessitat de visita d’acollida de vida, de postpart i de puerperi de cada usuària i per així poder modificar i adequar l’agenda de la llevadora de l’ABS Navàs-Balsareny, per poder atendre de forma eficient aquestes demandes assistencials

Davant l’augment de malalties infeccioses emergents i reemergents i les malalties importades per viatgers i migrants que hi ha veiem en les consultes d’Atenció Primària (AP) ens plantegem avaluar com és el maneig d’aquetes malalties arreu del territori, si els/les professionals sanitàries de l’AP de Catalunya tenen els mateixos coneixements, eines diagnòstiques i circuits assistencials pel cribratge, diagnòstic i seguiment d’aquestes malalties.
Mitjançant una enquesta anonimitzada de 32 preguntes que es difondrà als professionals d’atenció primària a través de la Societat Catalana de Medicina de Família (CAMFIC) i de les gerències de l’Institut Català de la Salut (ICS) als seus treballadors i altres Gerències de proveïdors del SISCAT. Així es recolliran les dades i es podrà fer una valoració de com es detecten i se segueixen aquestes malalties arreu del territori. Per realitzar l’anàlisi de dades s’utilitzarà el programa EPIINFO.
S’espera trobar molta heterogeneïtat en el territori pel que fa a proves, circuits i coneixements. Amb aquestes dades i segons els resultats es podran construir accions de millora, ja sigui en formació, demanar incorporar proves, establir o refermar circuits assistencials, pel millor maneig de les patologies importades a l’AP a Catalunya.