Antecedents:
El dolor crònic és una problemàtica major en salut pública a Espanya, afectant significativament la qualitat de vida dels pacients. Els tractaments tradicionals, incloent la medicació intensiva amb benzodiazepines, opioides, i altres analgèsics, sovint són insuficients i poden conduir a efectes secundaris significatius, incloent la dependència. Això destaca la necessitat d’estratègies innovadores que no només millorin la gestió del dolor sinó que també facilitin la desmedicalització. El programa REDOCVR ha mostrat potencial amb l’ús de realitat virtual (RV) com a eina complementària en el maneig del dolor crònic, i aquest assaig clínic busca expandir aquesta intervenció per explorar la seva efectivitat en la reducció de l’ús de medicaments.
Hipòtesis:
Hipòtesis Principal:
La integración del programa psicoeducativo REDOCVR con la participación activa de MIR de MFiC facilitarà una reducció més significativa de l’ús de medicaments per al dolor crònic (incluint benzodiazepines, opioides, AINEs, analgésics, antidepresivos y relajantes musculares) en els pacients del grup d’intervenció en comparació amb el grup control que rebrà el maneig estàndard del dolor.
Hipòtesis Secundàries:
Els pacients que participen en el programa REDOCVR, amb el suport dels MIR de MFiC, experimentaran una millora significativa en les mesures de dolor, benestar emocional
IMP-226-ES V03
(utilitzant escales com HADS) i funcionalitat (usant EuroQol-5D-5L) en comparació amb els pacients del grup control.
La participació en el programa REDOCVR augmentarà la satisfacció i la percepció de suport entre els pacients, potenciant la seva adherència al programa i a les estratègies de maneig no farmacològic del dolor.
Els pacients en el grup d’intervenció demostraran una millora en l’autogestió del dolor, amb una reducció més marcada en la dependència de la medicació de rescate comparada amb el grup control.
Objectius:
? Avaluar la reducció en l’ús de medicaments crònics, especialment benzodiazepines i opioides, en pacients participants en el programa REDOCVR comparat amb un grup control.
? Mesurar canvis en les escales de dolor, benestar emocional, i funcionalitat entre els dos grups.
? Examinar la percepció dels pacients i professionals sobre la utilitat i acceptabilitat de la RV com a part del programa psicoeducatiu multidisciplinari.
Metodologia:
Disseny d’Estudi: Estudi pilot prospectiu no aleatoritzat.
Participants: 24 pacients amb dolor crònic, distribuïts en dos grups de 12 (12 en el grup intervenció i 12 en el grup control).
Intervenció: El grup intervenció participarà en el programa REDOCVR, que inclou sessions psicoeducatives amb suport de RV, mentre el grup control rebrà el maneig estàndard del dolor crònic.
Durada: 8 setmanes de programa actiu, amb un seguiment post-intervenció de 3 mesos.
Variables Principals: Uso de medicaments crònics, escales de dolor (EVA), benestar emocional (HADS), funcionalitat (EuroQol-5D-5L).
Anàlisi Estadística: Comparació de mitjanes per a les variables contínues i tests de ?² per a les variables categòriques, amb un nivell de significància del 5%.
Procediments:
Recruitment i Selecció: Identificació de pacients elegibles a través de bases de dades dels CAPs participants.
Visita de Reclutament: Revisió de criteris d’inclusió/exclusió, recollida del consentiment informat.
Valoració Pre-intervenció: Recollida de dades basals, inclòs l’ús de medicaments i valoració inicial de les escales de dolor i benestar.
Implementació del Programa: 8 setmanes de intervenció amb sessions setmanals de 90 minuts per al grup intervenció.
Seguiment: Visites de seguiment al final del programa i a 3 mesos per avaluació final de les variables d’estudi.
Resultats Esperats:
Esperem que el grup intervenció mostri una reducció significativa en l’ús de medicaments crònics i millores en les escales de dolor i benestar en comparació amb el grup control. Això
IMP-226-ES V03
reforçarà la validesa de la RV com a part d’un enfoque integrat per a la gestió del dolor crònic i la desmedicalització.
Implicacions per a la Pràctica Clínica:
Els resultats d’aquest assaig podrien facilitar l’adopció més àmplia del programa REDOCVR com a estratègia efectiva per a la reducció de l’ús de medicaments en el maneig del dolor crònic, així com el reforçament de la col·laboració multidisciplinària en l’atenció primària.

Estudi de metodologia cualitativa i cuantitativa sobre els nivells de participació comunitaria a les accions, proyectes i programes de salud realitzats als centres d´atenció primaria d´alt ISC

Introducción: la fibromialgia es una enfermedad caracterizada principalmente por la presencia de dolor crónico generalizado además de alteraciones en el sueño, en el estado de ánico y a nivel cognitivo, fatiga y parestesias. Su origen idiopático y el diagnóstico clínico generan un clima de incertidumbre entre los profesionales sanitarios. Los nuevos avances en neurociencia del dolor y la falta de compresión de los profesionales sanitarios crea la necesidad de ofrecer una formación gamificada que permita ampliar la visión y valorar desde otra perspectiva dicha patología.
Metodología: se realizará una intervención educativa gamificada cuasi-experimental antesdespués, sin grupo control. El periodo de intervención y recogida de datos será entre septiembre y diciemre de 2024. Se impartirá en una sesión en cada Equipo de hora y media de duración. Los investigadores serán los que realicen la propia intervención educativa. La población de estudio es el personal sanitario de los EAP Besòs, Raval Nord, Raval Sud, Carles Ribas, Gòtic y Badal.
Las variables se basará en las creencias y percepciones de los profesionales las cuales se medirán utilizando el cuestionario «Opiniones sobre la fibromiaglai y la pauta asistencial que utilizamos» del estudio de M.A Pastor y el «Brief Illness Perception Questionnaire» (BIPQ) (Broadbent et al., 2006), traducido y adaptado por Pastor para utilizar en profesionales que se dedican a la salud de las personas con fibromialgia.
También se analizarán las variables sociodemográficad y las relacionadas con el desempeño laboral de los profesionales de los 6 EAP.

INTRODUCCIÓ
L’evidència científica dels models de Gestió de Casos (GC) d’atenció primària s’ha vist dificultada arran la variabilitat amb què aquests s’apliquen en la comunitat. No es disposen de dades d’ingressos i reingressos hospitalaris dels pacients en cartera.
OBJECTIUS
Avaluar l’impacte de la GC en els pacients PCC i MACA en la utilització de recursos (ingressos hospital, reingressos als 30 dies, i dies d’ingrés).
Descriure les característiques sociodemogràfiques i condicionants clínics a l’entrada en GC, i mortalitat en el període d’estudi.
METODOLOGIA
Estudi quasi-experimental pre-post, de la cohort dels pacients PCC i MACA amb nova inclusió en cartera de GC durant el primer semestre de 2024. Es compararan les dades en el període en cartera de GC (post, limitat a 12 mesos) amb els sis mesos previs a la entrada en cartera (pre). Es recollirà informació del nombre d’ingressos, reingressos i dies d’ingrés en els períodes pre i post, que s’estandarditzaran per temps d’exposició, informació sociodemogràfica (edat, gènere), situació sociofamiliar, inclusió en programa d’atenció domiciliària (ATDOM), i patologies cròniques a data d’entrada a GC, i si es èxitus en el període d’estudi.
Es realitzarà estadística descriptiva, amb freqüències i percentatges, amb intervals de confiança del 95%, per les variables qualitatives i mesures de tendència central i dispersió per les quantitatives, i estadística bivariant utilitzant t-test aparellat o test Cochran–Mantel–Haenszelz de comparació de proporcions aparellades.
RESULTATS ESPERATS
Els pacients PCC o MACA en seguiment per GC pateixen menys hospitalitzacions i reingressen amb menys freqüència que quan no estan en seguiment per GC.
APLICABILITAT I RELLEVÀNCIA
Conèixer l’impacte de la figura de la GC en la població objecte de les seves intervencions, permetria valorar la eficiència del seu rol, i contribuiria a avaluar el model actual de GC.
PARAULES CLAU: case management, cost-effectiveness, Hospitalizations, Patient admission, Patient readmissions

En la societat mixta catalana (Riera-Gil, 2016, 2017) conviuen dos grups lingüístics: els castellanoparlants —el grup lingüístic majoritari (GLMaj)— i els catalanoparlants —el grup lingüístic minoritzat (GLMin)—. Tal com demostren les dades (Consell del Col·legi de Metges de Catalunya, 2024; Generalitat de Catalunya, 2019), mentre que els primers tenen garantida l’atenció sanitària en la seva llengua, els segons no sempre troben aquesta disponibilitat lingüística i són moltes vegades atesos en castellà. Generalment, però, degut a l’alta bilingüització dels catalanoparlants —que entenen i parlen tant el català com el castellà—, aquesta conjuntura no s’entén com a problemàtica. Tanmateix, estudis duts a terme amb GLMin d’altres territoris (De Moissac & Bowen, 2017; Espinoza & Derrington, 2021; Olani et al., 2023; Zhao et al., 2021) han demostrat que l’atenció sanitària amb discordança lingüística —és a dir, quan pacient i facultatiu parlen llengües diferents (la minoritzada i la majoritària, respectivament)— pot tenir conseqüències negatives importants per als membres d’aquests GLMin.
Ara bé, aquests resultats no poden ser directament extrapolats al context català, perquè el gruix d’aquesta recerca feta fins ara s’ha centrat sobretot a examinar GLMin amb un nivell molt més baix de la llengua majoritària (i d’atenció primària, en aquest cas) que el GLMin catalanoparlant. Consegüentment, avui en dia encara no existeixen dades que indiquin què passa quan els catalanoparlants són atesos en castellà pel personal mèdic i quines afectacions se’n deriven. Així doncs, a través d’observacions en consultes i d’entrevistes a pacients i facultatius de Ponent i l’Àrea Metropolitana, aquest projecte busca entendre a) quines pràctiques i fenòmens s’esdevenen quan els catalanoparlants són atesos en castellà, b) quines conseqüències se’n poden derivar per als membres d’aquest GLMin i c) quins motius hi ha al darrere d’aquestes afectacions, és a dir, per què els individus del GLMin perceben (o no) que l’atenció sanitària en castellà els causa unes afectacions. D’aquesta manera, aquest treball no només pretén fer una aportació acadèmica rellevant a aquest camp d’estudi inexplorat a Catalunya, sinó també contribuir en l’apuntalament de les polítiques lingüístiques en l’àmbit sanitari català, ja que els resultats ajudaran a sustentar o rebutjar (segons si es detecten afectacions per al GLMin o no) la necessitat de garantir l’atenció mèdica en català.

importància de mantenir les seves mans netes i saludables. Aquests tallers poden ser impartits per professionals de la salut o pels mateixos docents, i solen incloure una combinació d’activitats pràctiques i teòriques per assegurar que els alumnes entenguin els beneficis de rentar-se les mans i com fer-ho correctament. L’ús d’un dispositiu amb llum ultraviolada, la tinta fluorescent i els sensors de luminescència són algunes de les maneres en què la luminescència pot ser utilitzada per visualitzar la importància de mantenir les mans netes i saludables. Aquest estudi qualitatiu forma part del projecte “l’Efectivitat d’una intervenció educativa sobre la higiene de mans en alumnat d’escoles sentinella”, en el qual s’avalua l’efectivitat de una formació i l’ús d’un dispositiu en la higiene de mans d’alumnat d’educació primària.
Objectius: Conèixer les dificultats i barreres, així com també les motivacions i l’acceptabilitat dels i les docents per integrar la intervenció sobre la higiene de mans a l’alumnat del qual són responsables per tal d’adaptar el contingut de la formació i l’activitat de rentat de mans perquè sigui eficaç al llarg del temps.
Metodologia: Estudi d’investigació qualitativa descriptiva amb un enfocament des de la fenomenologia i tècnica conversacional. L’estudi es durà a terme als dos centres educatius participants a l’estudi sobre l’Efectivitat d’una intervenció educativa sobre la higiene de mans en alumnat d’escoles sentinella durant el curs 2024-2025. La població d’estudi seran docents dels cursos que han participat en l’estudi esmenat. Es realitzaran tècniques individuals (entrevistes) i grupals (grups focals). Cada grup focal es compondrà entre 5-6 participants. Es realitzaran o no més sessions fins a la saturació de la informació. Es confeccionarà un guió temàtic i la sessió tindrà una durada de 60-90 min. Les sessions seran gravades en àudio, previ consentiment informat, i es transcriuran literalment.
IMP-226-CT V03
Anàlisis de les dades: Es realitzarà una anàlisi del contingut temàtic amb el suport de programari informàtic. Els temes, categories (i possibles subcategories) finals, s’identificaran per inducció, mitjançant l’anàlisi, reflexió profunda i debats entre les investigadores.
Resultats esperats: Els resultats esperats es plasmaran a un informe que inclogui les dificultats i barreres que perceben els i les docents participants. També es descriuran quines són les motivacions i l’acceptabilitat per poder adaptar la intervenció sobre higiene de mans.

Introducció: Actualment, la hipertensió arterial (HTA) és un dels factors de risc més importants i una de les malalties cardiovasculars més prevalents del món. La utilització del Monitoratge Ambulatori de la Pressió Arterial (MAPA) permet un monitoratge continu de la pressió arterial (PA) durant 24 hores, proporcionant una visió completa de les diferents fluctuacions de la PA. Per aquest motiu, el MAPA és fonamental per la gestió òptima de la HTA i la reducció de les comorbiditats relacionades amb aquest.
Objectiu: L’estudi té com a objectiu analitzar els resultats obtinguts pel MAPA i la seva relació amb el desenvolupament de diferents comorbiditats secundàries de la HTA.
Metodologia: Mitjançant un estudi observacional retrospectiu de cohorts, centrat en el marc de la Regió Sanitària de Lleida, es recolliran les dades obtingudes mitjançant el MAPA dels pacients inclosos en l’estudi i s’analitzaran per proporcionar evidència sobre la importància del MAPA en la gestió de la HTA.
Resultats esperats: S’espera que l’ús del MAPA correlacioni la millora del control de la PA i la reducció de les diferents comorbiditats. Tot això, mitjançant l’anàlisi de les diferents mitjanes de PAS/PAD i patrons obtinguts durant la mesura.

INTRODUCCIÓN
El envejecimiento de la población, evidenciado por el aumento en la esperanza de vida y el consecuente incremento de personas mayores de 80 años, plantea desafíos para el sistema de salud, particularmente en el aumento de enfermedades crónicas y la polifarmacia. En España, la prevalencia de polifarmacia entre adultos mayores alcanza el 27.3%, potencialmente subestimada, y se estima que podría llegar al 37.5%. Los criterios STOPP-Frail, enfocados en la desprescripción de medicamentos inapropiados en pacientes con expectativa de vida limitada, son herramientas cruciales en este contexto. Investigaciones recientes a nivel español resaltan la alta prevalencia de medicación potencialmente inapropiada (MPI) según los criterios STOPP-Frail en pacientes mayores. En este escenario, el Modelo de Atención a la Cronicidad Avanzada (MACA) de Cataluña se presenta como una estrategia para abordar las necesidades complejas de estos pacientes, pero aún se necesita un mayor entendimiento de la prevalencia y características de los MPI en esta población.
OBJETIVO
El presente estudio propone calcular la prevalencia de MPI según los criterios STOPP-Frail en pacientes MACA asignados a los Equipos de Atención Primaria de L’Hospitalet de Llobregat, (Barcelona). Además, se pretende detectar cuáles son las causas de MPI más frecuentes en la población de estudio.
METODOLOGÍA
Se utilizará un diseño multicéntrico observacional, descriptivo transversal, y se recopilarán datos sociodemográficos y clínicos a partir de una extracción secundaria de los mismos de ECAP. Para calcular la prevalencia de MPI se estudiarán 24 criterios de un total de 27 criterios STOPP-Frail y se trabajará con la asociación de los códigos ATC junto al diagnóstico. El análisis estadístico se realizará con SPSS, evaluando la prevalencia de MPI y sus características asociadas.
RESULTADOS ESPERADOS Y APLICABILIDAD
Se espera que el 65% de los planes de medicación de los pacientes MACA en Atención Primària asignados incluya al menos una prescripción inadecuada según los criterios STOPP-FRAIL y, posteriormente, poder realizar intervenciones farmacoterapéuticas a los prescriptores para fomentar la adecuación de los planes terapéuticos y prevenir potenciales problemas con la medicación en este grupo de pacientes.
Palabras claves: polifarmacia, medicamento potencialmente inapropiado, cronicidad, cuidados paliativos.

The main research question is: What is the occurrence of safety events of interest, in particular, preterm birth, preterm delivery or any reduction in time between vaccination and live and non-live births, among all pregnant women who receive ABRYSVO (and their offspring) compared to a matched group of pregnant women who do not receive ABRYSVO during pregnancy (and their offspring)?

Primary objective
The primary study objective is to estimate the incidence, birth prevalence, prevalence ratios and risk ratios (depending on the specific outcome) and time between vaccination and birth (live or non-live) of the following adverse pregnancy, maternal and birth outcomes in women who receive ABRYSVO during pregnancy (and their offspring), compared with a matched group of pregnant women who do not receive ABRYSVO during pregnancy (and their offspring):
• Pregnancy outcomes
o Preterm delivery or birth (less than 37 weeks) among livebirths:
? Extremely preterm delivery or birth (less than 28 weeks)
? Very preterm delivery or birth (28 to less than 32 weeks)
? Moderate to late preterm delivery or birth (32 to less than 37 weeks)
o Time between vaccination and birth among live and non-live births (vaccination date for unvaccinated pregnant woman is the vaccination date of their matched vaccinated pregnant woman)
o Stillbirth among live and non-live births

• Maternal outcomes during pregnancy
o Hypertensive disorders of pregnancy
o Guillain-Barré Syndrome (GBS)
• Birth outcomes (at birth)
o Low birth weight among live births
o Small for gestational age among live births

Secondary objectives
The secondary objectives are:
1. To estimate the incidence, birth prevalence, prevalence ratios and risk ratios (depending on the specific outcome) of the above mentioned pregnancy, maternal and birth outcomes and time between vaccination and birth (live or non-live) in immunocompromised pregnant women or women with high-risk pregnancies who receive ABRYSVO during pregnancy (and their offspring), compared with a matched group of immunocompromised pregnant women or women with high-risk pregnancies who do not receive ABRYSVO during pregnancy (and their offspring).
2. To estimate the prevalence ratio of preterm delivery or birth and time between vaccination and birth (live or non-live) between pregnant women who receive ABRYSVO (and their offspring) compared with a matched group of pregnant women who do not receive ABRYSVO during pregnancy (and their offspring), by week of gestation of vaccination.

Las infecciones son una preocupación emergente en los pacientes con Esclerosis Múltiple (EM) debido a la reciente disponibilidad de terapias modificadoras de la enfermedad (TMEs) de alta eficacia con efectos inmunosupresores. Los escasos datos disponibles sobre el riesgo específico del uso de estos fármacos proceden de ensayos clínicos con criterios de selección estrictos y de escasos estudios observacionales de base poblacional enfocados a las infecciones serias. Se desconoce la frecuencia e impacto en el uso de recursos sanitarios de las infecciones más leves. Así mismo, en el contexto de prevención de las enfermedades respiratorias comunes, los datos sobre la cobertura y efectividad vacunal son escasos. Desarrollaremos un estudio de cohorte de base poblacional de pacientes con EM comparados con un grupo control, analizando el perfil de infecciones y el uso de recursos en salud tanto en la atención primaria como hospitalaria así como la efectividad y cobertura vacunales frente a infecciones respiratorias. Simultáneamente, con el fin de determinar el riesgo de infecciones que confieren los TMEs y el impacto de las mismas en el pronóstico global de la enfermedad, realizaremos un estudio observacional basado en una cohorte abierta y prospectiva de pacientes con EM (Cohorte Cemcat) con inicio en el año 1994 que contiene información demográfica, clínica, biológica y radiológica, en la que además añadiremos información sobre infecciones y aislamientos microbiológicos. Este proyecto contribuirá a la mejora en la prevención, diagnóstico y tratamiento de las infecciones en los pacientes con EM especialmente aquéllos más vulnerables y los expuestos a TMEs con mayor poder inmunosupresor. Dispondremos de un equipo multidisciplinar, analizando bases de datos poblacionales y hospitalarias de alta calidad, con un abordaje multifactorial, pionero a nivel mundial, teniendo en cuenta aspectos demográficos, clínicos y de tratamiento superando las limitaciones de trabajos previos.