Antecedents
El Qüestionari QRP-45, una evolució del QVP-35 creat pel Dr. Salvador García Sánchez, s’ha actualitzat amb la col·laboració del Dr. Josep Casajuana, aplicant principis de Psicologia Organitzacional i Psicometria per avaluar percepcions sobre qualitat relacional, qualitat del lideratge, clima laboral, satisfacció i qualitat de vida professional en el sector sanitari. Aquest instrument, amb 45 ítems repartits en 7 dominis, es basa en una escala Likert de 11 punts i ha estat traduït del català al castellà per a la seva validació psicomètrica, buscant mesurar de manera precisa diferents dimensions psicosocials relacionades amb el lideratge, l’actitud professional i la cultura d’empatia.

Hipòtesis
La validació del nou qüestionari de Qualitat Relacional i Professional QRP-45 en les seves versions catalana i espanyola demostrarà una alta fiabilitat i consistència interna, així com una bona capacitat discriminativa per a l’avaluació de la qualitat relacional i professional en equips sanitaris en entorns de parla catalana o espanyola.

Objectius
Validar psicomètricament el Qüestionari de Qualitat Relacional i Professional QRP-45 en la versió catalana i espanyola

Metodologia
Estudi transversal de validació psicomètrica amb anàlisi de contingut (índexs I-CVI i S-CVI-Ave), de constructe (anàlisi factorial exploratori i confirmatori), de criteri (validesa convergent, discriminant i predictiva), consistència (alfa de Cronbach i omega de McDonald) i estabilització (test-retest) del qüestionari QRP-45 en versions catalana i espanyola. Es preveu una mostra aleatòria mínima de 450 professionals, seleccionats d’un grup més gran de 900. La recollida de dades es farà a través de Microsoft Forms amb consentiment informat, incloent un seguiment a 30 dies per l’anàlisi de consistència i estabilitat. S’utilitzarà anàlisi factorial per determinar les dimensions del qüestionari.

Resultats esperats
Els resultats esperats de la validació del qüestionari inclouen la confirmació de la seva fiabilitat i validesa com a eina d’avaluació de la qualitat relacional i professional dels equips sanitaris. Aquests resultats proporcionarien evidència robusta de la utilitat del qüestionari com a eina d’avaluació en el context sanitari.

Aplicabilitat
El qüestionari està dissenyat per mesurar la qualitat de les relacions i el treball en equips sanitaris de parla catalana i espanyola, adaptant-se a diferents entorns com hospitals i centres de salut.

Rellevància
La validació del qüestionari és crucial per assegurar la seva efectivitat com a eina d’avaluació en l’àmbit sanitari, proporcionant mesures fiables i precises de la qualitat relacional i professional dels equips sanitaris. Aquesta validació pot millorar significativament la comprensió de les dinàmiques de treball en equips sanitaris, contribuint a optimitzar la col·laboració i la qualitat de l’atenció al pacient. A més, pot servir de guia per a futures intervencions formatives i de desenvolupament professional en els entorns de salut.

La enfermedad pulmonar obstructiva crónica (EPOC) es una afección pulmonar caracterizada por síntomas crónicos, como disnea, tos y producción de esputo, causados por obstrucciones en las vías aéreas. Su diagnóstico se basa en la espirometría y su manejo se centra en terapias inhaladas que incluyen beta- adrenérgicos de larga acción (LABA), anticolinérgicos de acción larga (LAMA) y corticoides inhalados (ICS).

Este protocolo propone una investigación que busca evaluar la aplicación de las últimas guías terapéuticas en pacientes con EPOC y eosinofilia en atención primaria. En México se realizó un estudio piloto multicéntrico que encontró que una proporción reducida de pacientes con EPOC en atención primaria recibía tratamiento conforme a las pautas recomendadas. Otro estudio realizado en un centro de atención primaria en Texas, informa sobre la falta de adecuación del tratamiento a las pautas en pacientes con EPOC, en el que se empleaba un uso excesivo de corticoides inhalados sin una optimización previa de broncodilatadores de acción prolongada. Todo ello sugiere que la educación continua podría mejorar el manejo de la EPOC en atención primaria.

Se trata de un estudio transversal cuyo objetivo principal será describir la adecuación del tratamiento a las nuevas guías en pacientes EPOC teniendo en cuenta la eosinofilia.
La hipótesis que se plantea con nuestro estudio es que más del 50% de los pacientes EPOC con eosinofilia en seguimiento por atención primaria, no están recibiendo el tratamiento recomendado por las últimas guías terapéuticas. Este estudio se llevará a cabo en un centro de atención primaria en Canet de Mar, Cataluña de las UAB 02, 07, 018 con un tamaño muestral de 100 pacientes. Para ello, se empleará la información extraída del programa de historia clínica informatizada de atención primaria llamado ECAP (Estació Clínica d´Atenció Primaria) con previo consentimiento informado firmado por los participantes del estudio. Tras la recopilación de datos, se realizará un análisis descriptivo de la muestra, utilizando para los datos cuantitativos medidas de tendencia central y de dispersión, y para los datos cualitativos, medidas de distribución de frecuencias.

Este estudio tiene como objetivo evaluar si los pacientes con EPOC y eosinofilia en atención primaria reciben el tratamiento recomendado por las últimas guías terapéuticas. Sus hallazgos podrían mejorar la atención médica, tener un impacto en la salud pública, optimizar recursos y reducir los costos de atención médica, beneficiando a los pacientes y a los sistemas de atención médica en general.

Antecedents
Diversos estudis han mostrat que existeix una estreta relació entre les crisis d’angoixa i la respiració. Una respiració irregular i toràcica, activa el Sistema Nerviós Simpàtic (SNS) i desactiva el Sistema Nerviós Parasimpàtic (SNP). En aquest estat, el cor bombeja sang amb més freqüència (taquicàrdia) i amb més força, es fan més respiracions per minut (hiperventilació), la qual cosa va associada amb un dèficit de CO2 i un excés d’O2 que pot acabar produint crisis d’angoixa. Aquest patró respiratori va acompanyat de sudoració, sensació d’ofec o fins i tot de mareig i d’opressió toràcica i diafragmàtica. Quan existeix un baixa amplitud respiratòria també s’altera la temperatura corporal, la conductància electrodèrmica, la freqüència cardíaca, el pols i la tensió muscular, pressió arterial i ritme respiratori.
Si s’ensenya a respirar abdominalment es pot aconseguir activar el SNP alhora que fer disminuir l’activació ansiosa sotmesa al SNS. No obstant això, hi ha pocs estudis amb tècniques de biofeedback centrats en pacients amb crisis d’angoixa que hagin abordat el tema amb rigor. A més, sovint presenten limitacions notables. Per exemple, en la major part d’aquests no és possible discernir l’efecte atribuïble a la tècnica de biofeedback strictu senso (monitorització de les respostes fisiològiques), de l’efecte atribuïble a la presència activa i a la intervenció del clínic durant les sessions de tractament. En segon lloc, molt pocs estudis fan un seguiment longitudinal dels casos. Tercer, moltes vegades, els estudis fan servir mostres clíniques molt heterogènies pel que fa al diagnòstic, temps d’evolució i comorbilitats. Malgrat aquestes limitacions, els resultats ens indiquen que les tècniques de biofeedback poden ser en molts casos una bona alternativa terapèutica de primera elecció.
Hipòtesis
La respiració abdominal estarà associada a una disminució de la freqüència i la intensitat de les crisis d’angoixa
Les tècniques de biofeedback adreçades a ensenyar respiració abdominal seran eficaces per aconseguir la reducció de les crisis d’angoixa.
Objectius
1) Analitzar si l’aprenentatge de tècniques de respiració abdominal produeix una disminució en la freqüència, duració i intensitat de les crisis d’angoixa.
2) Comparar els efectes diferencials entre un tractament basat en proporcionar informació sobre tècniques de respiració més biofeedback i un altre basat en proporcionar informació més senyals de biofeedback placebo
Metodologia
L’estudi és un assaig clínic aleatori cec amb un grup experimental i un grup control
Anàlisis estadística
L’anàlisi estadística es realitzarà mitjançant freqüències absolutes i percentatges per les variables categòriques, mitjana i desviació típica o mediana i quartils per les variables contínues. Per a determinar les possibles associacions entre les variables s’utilitzarà la prova de Chi-quadrat o el Test de Fisher segons correspongui. Per analitzar diferències entre dues variables contínues s’utilitzarà la prova de la T Student o Mann-Whitney segons correspongui.
Resultats esperats
S’espera observar un efecte positiu en l’aplicació de les tècniques de respiració abdominal i per tant, s’observarà una disminució en la freqüència, duració i intensitat de les crisis d’angoixa.
Aplicabilitat i rellevància
Intervenció breu en atenció primària evitant l’abús de medicació i enfocant-nos, en la mesura del possible, en la desmedicalització implicant el pacient en el seu problema, adquirint coneixement i autocontrol sobre les crisis. Aquest aprenentatge i autocontrol permetrà no acudir constantment als serveis d’urgències ni d’atenció primària disminuint les llistes d’espera en salut mental i reduint la farmacologia en aquests pacients.
L’expertesa professional en aquesta adquisició d’autocontrol i aprenentatge per poder-ho difondre en els pacients, no és complexa ni exclusiva de cap perfil professional.

L’orientació comunitària es presenta en tres nivells: el primer amb l’atenció sociosanitària amb un
model biopsicosocial, el segon que treballa l’educació per la salut amb models d’aprenentatge
significatius i el tercer on es dinamitzen processos comunitaris fora dels centres sanitaris.
A l’àmbit de l’atenció primària i comunitària de Catalunya, des del 2020, s’han incorporat nous
agents de salut, entre ells els el Referents de Benestar emocional (RBEC), les nutricionistes i els
fisioterapeutes.
El present estudi pretén indagar la percepció dels professionals de l’APiC sobre la incorporació
dels nous perfils professionals i la seva relació amb els tres nivells d’orientació comunitària als
equips d’atenció primària (EAPs) de la demarcació de Girona.
La hipòtesi que es formula és que la percepció dels professionals de la província de Girona és que,
amb la incorporació d’aquests professionals, s’ha estimulat més el nivell dos d’orientació
comunitària. Per comprovar la hipòtesi formulem els següents objectius:
O1.-Conèixer la percepció dels professionals de l’Atenció Primària i Comunitària de la província de
Girona sobre l’impacte de l’entrada de nous agents comunitaris pel que fa les accions
comunitàries als equips d’Atenció Primària.
O2.- Explorar canvis soferts en els nivells d’orientació comunitària dels equips d’Atenció Primària i
Comunitària amb l’entrada de nous agents comunitaris.
O3.- Valorar aspectes organitzatius de la inclusió de nous agents en les comissions de comunitària
dels equips d’Atenció Primària i Comunitària.
Es projecta un enfocament de mètodes mixtos amb un disseny paral·lel convergent. Durant el
període de l’estudi es recolliran dades quantitatives i qualitatives per a anàlisis separades.
L’anàlisi quantitatiu correspon a un estudi observacional, transversal no experimental. Les dades
s’obtindran a partir d’una enquesta creada ad hoc, autocomplementada i de contesta anònima,
adreçada a professionals de l’APiC. L’anàlisi qualitativa correspon a un enfocament
fenomenològic, es vol conèixer les opinions dels informants sorgides de l’experiència compartida
del treball en context comunitari. El tipus d’estudi és exploratori i descriptiu. Les dades
IMP-226-CT V03
s’obtindran a partir de dos grups focals: un de professionals de l’APiC vinculats a les comissions de
comunitària i un altre de REBEC. L’anàlisi de les dades qualitatives s’efectuarà mitjançant una
anàlisi manual de contingut, a partir de la transcripció literal dels discursos.
A posterior es triangularan els resultats per treure conclusions globals.
Actualment, no hem trobat dades sobre l’impacte de l’entrada de nous perfils professionals a
l’APiC. Serà rellevant conèixer científicament la percepció dels professionals de l’APiC sobre en
quin grau i de quina manera s’influeix en cada nivell d’orientació comunitària. Percepció que amb
l’estudi mixt es pretén recollir des d’una vessant pràctica i amb reconeixement de les barreres i
facilitadors que disposem avui en dia. Els resultats poden: orientar a l’acció direccions que
gestionen els equips que porten a terme les accions en matèria de comunitària als EAPs de Girona;
i encetar noves línies de recerca que analitzin l’efecte dels nous perfils professionals amb els
resultats en salut de les comunitats.

Se trata de un estudio cualitativo fenomenológico que incluye una parte de investigación con profesionales sanitarios para conocer las preferencias actuales en relación a la prescripción de antibióticos en IUNC y, por otro lado, para conocer las percepciones de mujeres afectadas por IUNC y que han recibido tratamiento antibiótico.
El principal objetivo de este estudio es explorar las experiencias, creencias y actitudes sobre el uso de antibióticos en profesionales sanitarios, así como en mujeres adultas afectadas por IUNC.
El estudio se llevará a cabo durante el año 2024 y parte del 2025 en 4 comunidades autónomas diferentes: Cataluña, Madrid, Baleares y Aragón.

WomEC, es un test molecular de diagnóstico in vitro indicado para descartar el Cáncer de Endometrio (CE) en mujeres posmenopáusicas, que presentan sangrado vaginal anormal (ABV) y para aportar información sobre el tipo histológico del tumor para guiar el tratamiento quirúrgico de la paciente con cáncer. El presente proyecto pretende avanzar en todas las fases de desarrollo hasta llegar a la validación clínica prospectiva. Especifcamente, este proyecto pretende alcanzar el desarrollo del prototipo, su validación analítica, la evaluación de la prepraración y análisis de la muestra, y por último, la validación clínica que se plantea de manera retrospectiva y prospectiva.

Antecedentes: El departamento de Salud en sus líneas estratégicas, dentro del plan de salud de Cataluña 2021-2025, menciona la alimentación poco saludable entre los infantes y como se quiere revertir mediante el cambio de hábitos. A pesar de no haber estudios que midan los conocimientos de desayunos saludables en adolescentes, está demostrado que las personas que no desayunan o desayunan poco, tienen un rendimiento y una capacidad de mantener la atención menor que las que sí lo hacen.
Hipótesis: La participación en un taller de desayunos saludables de los alumnos de primero de Educación Secundaria Obligatoria (ESO) aumenta los conocimientos sobre desayunos saludables.
Objetivo: Evaluar los cambios en los conocimientos sobre desayunos en los alumnos de primero de ESO después de un taller de desayunos saludables.
Metodología: Se trata de un estudio antes-después sin grupo control. La intervención consta de un taller de desayunos saludables impartido por la dietista-nutricionista del equipo de atención primaria (EAP) correspondiente a los alumnos de primero de la ESO de los institutos adheridos a Salut i Escola. Se realizará un análisis descriptivo univariado de las variables del estudio. Para analizar las respuestas a las encuestas pre y post intervención, se aplicarán análisis de medidas apareadas.
Resultados esperados: Aumento de los conocimientos de los alumnos de primero de ESO sobre desayunos saludables.
Aplicabilidad y utilidad práctica de los resultados del estudio: El estudio es replicable y reproducible a todos los EAPs. Se contará con una herramienta comunitaria de colaboración entre atención primaria y centros educativos con el fin de mejorar los hábitos de alimentación en el desayuno de los adolescentes.

Breast cancer is the first cause of death for women globally. Mastectomy is usually part of breast cancer treatment and so it has to be considered for breast reconstruction (BR). It is well known that BR improves the quality of life of women that have undergone a mastectomy.
There is the aim to ensure quality of care in cancer treatment and try to avoid inequalities to its access, however, neither is known the trends of BR in Catalonia in the past 10 years. Regarding this knowledge gap we have considered it necessary to study the trends of BR and the factors associated with undergoing an IBR or DBR, and the waiting time for DBR.
Hypothesis
During the past 5 years there has been an increasing trend in IBR rates and so a decline in waiting time for DBR.
Objective
To assess the secular rates in IBR in Catalonia during the 2016-2021 period and to determine the factors associated with DBR and IBR and the secular trends in these procedures.
METHODS
A multicenter retrospective cohort study including the period between 2016 and 2021.
Women older than 18 years with a breast cancer diagnosis and who have undergone a mastectomy in a hospital that belongs to the Institut Català de la Salut will be included in this study.
Variables
Sociodemographic, clinical, hospital variables.
Statistical analysis
A descriptive analysis of all data will be done in the first place, and a logistic regression will be done to known the associated factors with rates.

Introducción La migración es un fenómeno que tiene impacto en la salud, debido a factores como el estrés o las condiciones de vida en el país de destino. En España, el acceso a la salud para migrantes se ha visto condicionado por el Real Decreto-ley 16/2012 y por la pandemia de COVID-19. Para abordar la atención a la salud de los extranjeros son importantes herramientas como la competencia intercultural y el cuidado transcultural. En Cataluña la población migrante representa un porcentaje significativo y, en Girona, especialmente la hondureña. Se propone este estudio para conocer su experiencia en la Atención Primaria (AP). Objetivos Esta investigación busca comprender la vivencia de las personas migrantes hondureñas en las consultas de AP en Girona. Se enfoca en la comunicación intercultural, las barreras y los facilitadores del acceso a la sanidad, la influencia del género y otros determinantes sociales en la salud, así como en explorar las necesidades expresadas por este colectivo en el ámbito de la AP. Metodología Se trata de un estudio descriptivo cualitativo con enfoque fenomenológico que se desarrollara en Girona. Los participantes son personas migrantes hondureñas usuarias de la AP de dicha ciudad. El muestreo será de conveniencia mediante diferentes técnicas para tener en cuenta variables de heterogeneidad. La recogida de datos se hará mediante entrevista grupales e individuales semiestructuradas. Se hará un análisis narrativo de la información obtenida.