Antecedentes: En Cataluña interrumpen voluntariamente el embarazo unas 20.000 mujeres y personas gestantes al año. Existen diferentes barreras para el acceso a la interrupción voluntaria del embarazo como las restricciones legales, grandes distancias de viaje debido a la disparidad territorial de los centros acreditados o el posicionamiento restrictivo (e.g. objeción de conciencia, estigma, falta de capacitación) de profesionales que trabajan en hospitales, ASSIR (Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva) o CAP (Centre d’Atenció Primária). Posiciones morales, falta de formación, estigma, presión social, y/o dificultades burocráticas para nuevas acreditaciones podrían condicionar a un/a profesional a practicar o no un aborto voluntario.

En España solo profesionales médicos con especialidad de ginecología pueden practicar abortos -farmacológicos e instrumentales- y legalmente son los únicos que pueden acogerse a la objeción de conciencia (OC). La objeción de conciencia es el incumplimiento a una obligación legal, por motivos de sus convicciones en materia ética, religiosa, moral o filosófica. La Ley Orgánica 1/2023, de 28 de febrero, por la que se modifica la Ley Orgánica 2/2010, de 3 de marzo, de salud sexual y reproductiva y de la interrupción voluntaria del embarazo (IVE) obliga a las CCAA a disponer de un registro de profesionales objetores con el fin de planificar los recursos. Las comadronas, aunque no puedan realizar abortos y por tanto objetar, juegan un papel muy notable en el circuito de acceso en Cataluña. Eso hace que también sea importante explorar tanto el tipo de formación que reciben y posicionamiento con respeto al IVE. En relación a la formación el déficit de formación sobre la interrupción voluntaria del embarazo y que también puede suponer otra barrera, especialmente en las edades gestacionales avanzadas.

Hipótesis: Se espera demostrar que los motivos que puedan condicionan la decisión de facilitar o no abortos por parte de comadronas y profesionales de obstetricia y ginecología (OB/GIN) son diversos y complementarios. También se espera que la OC en Cataluña se debe a aspectos morales o éticos, falta de formación, estigma personal, y/o estigma profesional (falta de prestigio).

Objetivos: Los objetivos generales del estudio serán conocer los factores que pueden condicionar a OB/GINs o comadronas a facilitar o no una IVE incluyendo la formación en varias técnicas, posiciones morales, estigma, presión social, y dificultades burocráticas para nuevas acreditaciones. Este estudio examinará cómo valores personales, ideología y aspectos sociales (estigma desde colegas o familia debido a trabajar en el ámbito del aborto), y la formación impactan la decisión de facilitar abortos farmacológicos e instrumentales. También se quiere identificar cuales motivos son los más importantes a participantes y si/como diferentes motivos de no practicar IVE interactúan con unos y otros. Los objetivos específicos para el estudio cuantitativo son las siguientes: (1) Identificar una estimación aproximada de la prevalencia de profesionales de la salud que han practicado IVE y/o han proporcionado acompañamiento emocional e/o informativo en sus centros (2) Identificar motivos comunes por los que profesionales de la salud no han practicado IVE a varias edades gestacionales y/o no han proporcionado acompañamiento emocional e/o informativo en los últimos cinco años (3) Identificar el estigma sobre las prácticas de IVE en profesionales de la salud. (4) Identificar los contenidos de la formación curricular sobre el aborto (aspectos técnicos, éticos, legales, contracepción, acompañamiento emocional, acompañamiento informativo) recibida por profesionales de la salud y (5) Identificar aquellos factores que están asociados y condicionan la provisión o no de la IVE.

Los objetivos específicos para el estudio cualitativo son las siguientes (1) Explorar las motivaciones para practicar/no practicar la IVE y para proporcionar, o no, acompañamiento emocional e/o informativo en profesionales de la salud (2) Explorar qué factores contribuyen a la práctica/no práctica de la IVE en profesionales de la salud.

Metodología: Estudio mixto cuantitativo y cualitativo en dos fases. La población del estudio para las dos fases del estudio incluirá OB/GINs, y comadronas que estén en activo y todas las regiones de Cataluña en el ámbito ASSIR, centro de atención primaria, hospitales públicos, hospitales privadas concertadas, y hospitales privadas. Se usará muestra intencional para reclutar a OB/GINs y comadronas en Cataluña en el fase cuantitativo y en el fase cualitativo. Se distribuirán los cuestionarios y convocatorias de entrevistas a través de sociedades científicas y de profesionales: L’Associació Catalana de Llevadores para las comadronas y por la Societat Catalana d’Obstetricia i Ginecologia para los OB/GINs. También se hará difusión del estudio directamente a través de los correos electrónicos de los ASSIR de Catalunya. Se hará también difusión del estudio a través de las redes sociales de L’Associació de Drets Sexuals i Reproductius y también via WhatsApp. El primero fase (cuantitativo) consistirá de la administración de un cuestionario autoadministrado a cada grupo profesional.
El segundo fase (cualitativo) consistirá en realizar entrevistas semiestructuradas con los mismos colectivos profesionales para contrastar los resultados cuantitativos y facilitar una exploración más profunda de las posicionamientos y elementos facilitadores u obstaculizadores a proporcionar la IVE. El objetivo será reclutar participantes desde el mismo grupo que ya había contestado los cuestionarios, así como reclutar a participantes que no habían contestado los cuestionarios. Se hará la recogida de datos desde las oficinas de L’Associació Drets Sexuals i Reproductius en Barcelona. El estudio se llevará a cabo en octubre 2024.

Análisis: Para los datos cuantitativos se hará análisis estadístico descriptivo a reportar frecuencias y proporciones de las personas encuestadas que eligen una respuesta en cada categoría. Los datos obtenidos de los cuestionarios se explorarán estadísticamente utilizando análisis de frecuencias para cada uno de los variables, así como tablas de contingencia, la prueba de ji al cuadrado de Pearson y el estadístico exacto de Fisher para cada combinación de los variables dependientes con los variables independientes. Para los datos cuantitativos, también se hará regresión logística multivariable para explorar factores sociodemográficos asociados con proporcionar o no una IVE. El variable dependiente para esto análisis será proporcionar las IVEs o no, y los variables independientes serán: edad, genero, años de experiencia como ginecólogo/a o comadrón/a, ámbito actual del trabajo (ASSIR, centro de atención primaria, hospital privado, hospital privado concertado, hospital público), años trabajados en este ámbito, región sanitaria en Cataluña, si ostentan algún cargo de jefatura, y si practican IVE en sus centros. Para el estudio cualitativo, se grabarán y transcribirán las entrevistas, y se leerán las transcripciones. Se identificarán temas emergentes y se revisarán la lista de temas después de revisar todas las transcripciones. Se finalizarán las listas de temas y código y se realizará la codificación temática de las respuestas para extraer información de las entrevistas.

Resultados esperados: Se estima que hay actualmente 1000 comadronas, y 1300 OB/GINs en Cataluña. La calculadora de tamaños de respuesta de la Universidad de California – San Francisco estima que para detectar diferencias de tamaño moderado con la prueba de ji y con p<0.05, se necesitará un tamaño de muestra de 90 OB/GYNs y 90 comadronas. Eso se requiere un tamaño de respuesta de 10% (90 comadronas, 90 OB/GINs). La misma calculadora estima que usando regresión logística multivariable, para detectar diferencias entre un razón de posibilidades (RP) de 1 y 1,5 con p<0.05 y con 44% de la población de estudio que no proporcione abortos (grupo de exposición), se necesitará un tamaño de muestra mínima de 197 OB/GINs y 197 comadronas. En la segunda fase del estudio, se reclutará desde la misma población. Se reclutarán 20 OB/GINs y otras 20 comadronas. Si en tres entrevistas consecutivas no haya temas nuevas (dentro del mismo grupo), se considerará que la información sea saturado. Estos criterios de saturación de la información se determinarán la muestra final. Aplicabilidad y relevancia: Los resultados del proyecto proporcionarán una comprensión de la formación del aborto y las motivaciones a la hora de facilitar el mismo entre comadronas, y OB/GINs en Cataluña que ayudará a establecer iniciativas que puedan mejorar la aceptabilidad del IVE entre profesionales y, por consiguiente, mejorar la prestación en Cataluña. Entender la intersección entre valores y formación del aborto en Cataluña a través de este estudio ayudara´ a determinar aquellos factores que suponen mayores barreras para el acceso al aborto. Profundizar en el fenómeno de la OC y otros factores que influyen el posicionamiento de comadronas nos ayudará a entender la situación y podría ayudar en las estrategias de abordaje tanto en Cataluña como en otras comunidades autónomas.

El «Pla Integral d’Alzheimer i altres Demències» mostra que més del 50% dels casos de deteriorament cognitiu (DC) en estudis poblacionals estan sense detectar. La xifra és especialment alarmant en el cas de les demències lleus, de les que fins a un 90% estarien sense diagnosticar. La prevalença de la demència lleu es situa entre el 0.05% en les persones entre 40 i 65 anys. Aplicant les dades poblacionals del INE a les xifres anteriors, el número superaria les 700.000 entre els majors de 40 anys al 2050. Amb aquesta proposta es pretén millorar el diagnòstic preclínic del DC. Tenir un model predictiu de desenvolupament de DC el més sensible possible, que s’associï a una probabilitat elevada de desenvolupar demència, permetrà el seu seguiment per prevenir o retardar la seva aparició.
El nostre projecte resulta d’una combinació única d’investigadors centrats en l’anàlisi clínic i bàsic del DC. La IP, l’equip coordinador i els investigadors clínics, metodològics i bàsics són experts en diferents àrees de coneixement; el que permet proposar objectius ambiciosos i interdisciplinaris orientats al diagnòstic personalitzat del DC amb una aplicabilitat real a la Pràctica Clínica. Tot això, amb l’objectiu d’utilitzar el poder combinat de la integració en pacients, de dades clíniques, moleculars, proteòmiques, genòmiques, assistencials, socials, ambientals i de conducta, utilitzant tècniques d’intel·ligència artificial avançada de processament i anàlisi de dades, amb l’objectiu de generar models predictius per la detecció preclínica de DC en població de 55-65 anys.
Estudi observacional multicèntric, no intervencionista, de mètodes mixtes convergents. Mostra reclutada aleatòriament entre els usuaris del sistema públic de salut de les localitzacions geogràfiques participants. Les dades es recolliran en 6 CCAA (Andalusia, Castella-Manxa, Catalunya, Comunitat Valenciana, Madrid i País Basc) i la seva xarxa d’Atenció Primària (AP) d’àmbit rural i urbà.
Subjectes no institucionalitzats, amb edats de 55 a 65 anys, adscrits als Centres d’AP dels territoris inclosos en l’estudi, amb «història viva»(apunts en últims 12 mesos) i sense diagnòstic de DC establert. Els investigadors garantiran el degut compliment de les disposicions legals, reglamentàries i administratives en relació amb tots els aspectes ètics d’aquesta proposta. El DC afecta en un major grau a les dones i s’analitzarà el seu potencial impacte en els resultats.

Antecedents: La fragilitat de les persones és una entitat multidimensional i per ser ben atesa requereix d’un abordatge multidisciplinari. La incorporació en els últims anys de diferents perfils de professionals sanitaris als Equips d’Atenció Primària (EAP), fa que el treball en equip de forma interdisciplinària sigui més fàcil i possibilita certes intervencions que fins ara no es contemplaven.
D’altra banda, els estudis fets d’intervencions grupals han demostrat bons resultats en moltes de les dimensions que afecten els pacients fràgils, com la millora de la mobilitat i equilibri, de l’estat nutricional, la depressió i malalties com la diabetis, obesitat i complicacions cardiovasculars.
Tot i que cada vegada és mes freqüent el treball en equip per abordar el pacient fràgil, l’evidència parla que encara es necessiten més estudis a l’atenció primària per demostrar l’eficàcia d’aquestes intervencions.
El present estudi vol aportar evidència sobre la intervenció d’un equip interdisciplinari a l’atenció primària amb la participació d’una treballadora social, una terapeuta ocupacional, un nutricionista, una fisioterapeuta, una higienista, una referent de benestar emocional i una farmacèutica d’atenció primària, quant a l’augment de la qualitat de vida dels pacients i una millora en la interrelació amb la resta de professionals assistencials, metge i infermera i unitat d’atenció al ciutadà.

Hipòtesi: La intervenció grupal de l’equip interdisciplinari millora la qualitat de vida dels pacients fràgils en l’àmbit emocional, social i físic.

Objectius:
Avaluar l’efectivitat de la intervenció grupal d’un equip interdisciplinari sobre la qualitat de vida del pacient fràgil.

Metodologia: Estudi pre-post per avaluar la intervenció del treball en equip interdisciplinari de l’EAP de Sant Hipòlit de Voltregà. S’inclouran els usuaris adults majors de 18 anys que hagin estat valorats amb índex fràgil-VIG amb el resultat de fragilitat inicial (0.20-0.35) i que compleixen els criteris d’inclusió i exclusió. La intervenció constarà de dotze sessions de 90 minuts amb una periodicitat de dues per setmana. Cada sessió la durà a terme un mínim de dos professionals de l’equip interdisciplinari. L’estudi es portarà a terme durant l’any 2024.

Anàlisi estadística:
Es descriuran les variables categòriques mitjançant freqüències absolutes i percentatges, i les variables continues amb la mitjana i desviació típica o mediana i quartils en funció de la distribució de cada variable. Es descriuran les escales al pre i post, pel total de la mostra i segmentades segons les variables sociodemogràfiques. Per poder comparar els resultats de les escales entre el pre i el post s’utilitzaran proves aparellades; t-test aparellat o Wilcoxon. Per poder comparar resultats d’escales independents, s’utilitzarà proves de mitjanes independents: t-test o Mann-Whitney. Les relacions entre variables categòriques s’analitzaran mitjançant el contrast de la X2.

Resultats esperats:
Demostrar l’efectivitat del treball interdisciplinari en una intervenció grupal a l’EAP de Sant Hipòlit de Voltregà en la millora de la qualitat de vida dels pacients amb fragilitat inicial.

Aplicabilitat i Rellevància:
L’estudi aportarà evidència de l’efectivitat de la intervenció grupal de l’equip interdisciplinari en la millora de la qualitat de vida de pacients amb fragilitat inicial.

La rellevància de l’abordatge interdisciplinari i en aquest grup de pacients pot portar a un resultat satisfactori en la millora de la qualitat de vida dels pacients i de la integració dels nous perfils professionals en el si de l’EAP.

Antecedents:
Els defectes del desenvolupament de l’esmalt (DDE) en dentició primària (DP) es defineixen com les alteracions de les matrius dels teixits durs i la seva mineralització que sorgeixen durant l’amelogènesi. Els factors associats dels DDE estan relacionats amb diversos factors prenatals, perinatals i postnatals (possibles variacions genètiques, exposició a antibiòtics o substàncies químiques…) sense haver pogut arribar a un consens sobre la seva etiologia.
Hipòtesis:
Hi ha factors materns i del nen que predisposen l’aparició de DDE en la seva DP.
Objectius:
• Determinar la prevalença dels DDE en DP en els nens d’Osona.
• Identificar els factors associats prenatals, perinatals i postnatals materns i propis del nen als DDE en DP en els nens d’Osona.
• Analitzar l’impacte dels factors associats esmentats, materns i propis del nen en els DDE en DP a Osona.

Metodologia:
Estudi epidemiològic retrospectiu transversal.
Determinacions:
L’estudi permetrà elaborar estratègies de salut per a prevenir o minimitzar els DDE en DP i dentició permanent.
Anàlisi estadística:
Calcular la prevalença dels DDE a la DP. Es calcularan models de regressió logística per veure quins factors materns i del nen hi ha associats a la presència de DDE. L’anàlisi estadística es realitzarà mitjançant el programa R o SPSS.
Resultats esperats:
Associacions estadísticament significatives entre l’existència de factors materns i propis del nen i la presència de DDE en DP, des del període prenatal fins a l’any de vida.
Aplicabilitat i Rellevància:
L’estudi permetrà elaborar estratègies de salut per a prevenir o minimitzar els DDE en dentició primària i permanent.

Antecedents:
El virus respiratori?sincitial?(VRS)?és la causa més freqüent de bronquiolitis i d’infeccions de les vies respiratòries baixes en menors 2 anys, per tant causa de nombroses consultes a Atenció Primària i a urgències pediàtriques durant els mesos de tardor i hivern. Genera també cada any ingressos hospitalaris i a l’UCI amb el conseqüent increment en els costos assistencials. Fins ara, no hi ha disponible cap vacuna per al?VRS. Comptem només amb dos anticossos monoclonals, el?palivizumab?i el?nirsevimab, recentment incorporat al calendari d’immunitzacions de Catalunya. S’especula que una mesura com aquesta portarà un gran impacte en la salut pública ja que s’espera una disminució significativa de les infeccions respiratòries baixes, dels ingressos hospitalaris per?VRS, així com de les complicacions derivades d’aquesta.

Hipòtesi i objectius: obtenir dades retrospectives prèvies a la incorporació del?nirsevimab, de la població pediàtrica afectada pel?VRS?que han requerit o no ingrés hospitalari, i d’aquella no afectada pel?VRS?i sense ingrés hospitalari, ajudarà a identificar possibles factors relacionats amb l’ingrés i l’evolució de la malaltia que sumin a la informació disponible fins a l’actualitat.

Metodologia: estudi observacional, descriptiu i retrospectiu de la població pediàtrica menor de 15 anys assistida a l’Hospital Comarcal i en els equips d’atenció primària pediàtrica de la Comarca de l’Anoia, Barcelona, Catalunya.

Anàlisi estadística: estudi descriptiu de les variables de la mostra per cada un dels grups d’estudi; es descriuran les variables categòriques mitjançant recompte i percentatges i les variables continues mitjançant mitjana, mediana, desviació típica i quartils. També es descriurà l’evolució i es calcularà la prevalença dels casos durant els anys d’estudi per la mostra global, i segmentant per edat i sexe. A més, s’analitzarà possibles relacions entre les variables a través del contrast de la X2, de la T de Student o bé de Mann-Whitney. Tots els anàlisis es realitzaran amb el programa estadístic R Studio, amb un nivell de significança del 5% i amb intervals de confiança del 95%.

Resultats esperats: obtenir informació de la població pediàtrica de la Comarca previ a la incorporació del?nirsevimab, que permeti constituir una base de dades sòlida.

Aplicabilitat i Rellevància: aportar informació d’utilitat per als professionals de la salut en la presa de decisions i per a la planificació de polítiques de salut pública. Podria ser d’utilitat també per a comparar amb els resultats d’estudis realitzats a futur, posteriors a la incorporació del?Nirsevimab.

Certain imported diseases(ID), only prevalent in migrants and travellers, are at risk of transmission in non-endemic areas under special circumstances (e.g., transplants), are potentially severe in immunosuppressed patients, and are emerging as a consequence of the migration but also of the rising trends of international travel. There has been a high development of clinical decision support systems(CDSS) in which the characteristics of an individual are matched to a computerized clinical staff knowledge based on patient-specific assessments and recommendations are then presented in electronic health records system(EHR) to the clinical staff for decision. The decrease in consultation time, wrong diagnosis, and test duplication at primary care support the cost-effectiveness of implementing CDSS in screening.
The general objective is to develop an integrated and primary care based, imported diseases early detection tool for migrant populations and travellers in Spain in order to promote better health.
Aim 1: To evaluate the burden of imported diseases in migrants, to identify risk-factors associated with them and with poorer outcomes of such infections.
Aim 2: To develop an algorithm that identifies travellers based on unstructured free text variables from EPR data using natural language processing (NLP) algorithms.
Aim 3: To develop a personalized CDSS tool to early detect ID in migrants and travellers based on automated algorithms using advanced statistical methods (i.e., machine learning).
Aim 4: To design and test a tool that integrates the CDSS in the electronic patient records of Primary care, to early detect ID in migrants and travellers at Primary Care, and to evaluate its feasibility, acceptability, and preliminary efficacy.
For this purpose, we will
1. Assess the infection risk of ID and novel risk factors associated with severe outcomes in migrants and travellers and evidence for screening (Year 1).
2. Develop an algorithm that identifies travellers based on unstructured free text variables from EPR data (Year 1).
3. Develop and validate a personalized decision support tool based on automated algorithms for detecting ID in migrants and travellers (Year 2).
4. Implement a pilot study to establish the feasibility, and acceptability and preliminary efficacy data of the screening decision support system (Year 3).

La Enfermedad Pulmonar Obstructiva Crónica (EPOC) es la una entidad con una elevada morbimortalidad y tiene un alto impacto a nivel sanitario, económico y social. Los pacientes con EPOC tienen, a su vez, una elevada comorbilidad cardiovascular asociada que condiciona un aumento del riesgo de eventos cardiovasculares, principalmente de Infarto Agudo de Miocardio (IAM). La inflamación sistémica y la hipoxia tisular que comparten ambas entidades justificaría en parte su asociación. Además, estos pacientes tendrían un mayor riesgo de mortalidad que los pacientes EPOC sin IAM. Son escasos los estudios que tratan de determinar la incidencia de IAM en los pacientes diagnosticados de EPOC y su relación con el género.
El objetivo del estudio es determinar la incidencia de IAM en los pacientes EPOC según
el género y determinar sus características asociadas. A su vez se pretende determinar la
incidencia de mortalidad global y los factores de riesgo asociados.

Policymakers and clinicians are currently perplexed on how to reduce alcohol harms in drinkers, because of contradictory guidelines: abstention is proposed as the healthiest option by many health advocates, stating that “there is no safe level of alcohol intake”; but most nonrandomized studies found lower all-cause mortality and other beneficial outcomes in moderate drinkers than in abstainers among subjects >50 years. However, potential biases may compromise these latter studies, particularly when effects are null or moderate. A large pragmatic randomized controlled trial (RCT) of realistic advice aimed to change behaviour addressing clinical endpoints is long overdue. It will provide first-level evidence to confront the harms of one of the most widely used substances by humankind.
The European Research Council has funded, through an Advanced Research Grant (2023-2028) to the University of Navarra (Spain), as Host Institution, a 4-year non-inferiority RCT with >10,000 drinkers (men 50-70 years or women 55-75 years consuming >=3 but <40 drinks/wk). The name of the trial is UNATI (University of Navarra Alumni Trialist Initiative). Ten thousand drinkers will be randomized in a 1:1 ratio to repeatedly receive 2 different advices: 1) abstention; 2) moderation (<=7 drinks/wk (women) and <=14 drinks/wk (men)), avoidance of binge drinking, with preferential consumption of red wine with meals, and consumption spread out throughout the week, following the traditional Mediterranean Alcohol Drinking Pattern (MADP). Moderate consumption is hypothesized to be non-inferior. No initiation or increment in alcohol intake will be promoted. The primary endpoint will be a global index of all-cause mortality, cardiovascular events, cancer, liver disease, type 2 diabetes, depression, dementia, major injury requiring hospital admission or tuberculosis or other major infections requiring hospitalization. As a sensitivity analysis, the most severe outcomes (mortality, invasive cancer, stroke, myocardial infarction) will be considered independently with sufficient priority over less severe outcomes, using ad hoc methods. The UNATI trial will provide for the first time an evidence-based answer to a question of the utmost interest in clinical medicine, given the high prevalence of moderate alcohol intake, and the current situation of equipoise with opposing views in the scientific community on the most sensible advice for moderate drinkers. The starting date is December 1, 2023. The randomization of participants will start on June 2024.

Antecedentes
Relisten es una solución de software basada en inteligencia artificial desarrollada por Recog Analytics que permite a los y las pacientes recibir una atención médica más cercana y completa. A través de una conversación natural entre el profesional sanitario y el paciente, Relisten utiliza grabaciones para extraer campos relevantes para la historia clínica de forma estructurada y posteriormente enviarlos al Sistema de Información Sanitaria (tras la corrección/aprobación del profesional sanitario). Al emplear este enfoque, el profesional puede dedicar toda su atención al paciente sin necesidad de realizar múltiples tareas para documentar las notas clínicas.

Hipótesis
Las hipótesis para este estudio es que esta solución no sólo mejora la calidad de la atención prestada, sino que también disminuye el tiempo empleado a las tareas de transcripción de información. .

Esto permitirá gestionar a los y las pacientes con una atención mejorada.

Objetivos
El objetivo principal de esta Prueba de Concepto (PoC) es demostrar el valor añadido que Relisten puede aportar en relación a las siguientes métricas:
– Aumentar la calidad asistencial percibida por los y las pacientes con el uso de Relisten en la consulta.
– Aumentar la satisfacción del personal médico en cuanto a la atención y dedicación al/la paciente en la consulta.
– Disminuir el tiempo del personal médico dedicado a la entrada de notas en los historiales clínicos digitales.

La migranya és una dolència crònica prevalent al nostre medi. L’abordatge inadequat fa que ocasioni una discapacitat rellevant a les persones afectades i uns costos elevats al sistema de salut. Pensem que la millora de la detecció, l’abordatge i la coordinació entre els nivells assistencials pot donar una resposta a aquest problema de salut més àgil, eficient i de millora de la qualitat assistencial de tot el procés clínic. Volem incrementar el diagnòstic de migranya i la prescripció de tractaments preventius en els casos indicats. Es determinarà una mostra aleatoritzada de pacients amb diagnòstic de migranya segons codificació a la història clínica assignats als Equips d’Atenció Primària dels investigadors participants a l’estudi. Es farà una anàlisi de les mostres abans i després de la intervenció. S’espera un major nombre de pacient amb millora del símptomes per l’ús de tractaments preventius. Ens permetrà fer una orientació diagnòstica i terapèutica més adequada que ocasionarà una reducció de la discapacitat individuals i una reducció dels costos socials, econòmics i laborals.