Antecedentes
El aumento de la esperanza de vida de las personas ha conducido a un envejecimiento de la población. Este hecho ha ido acompañado de un incremento de la prevalencia de las enfermedades neurodegenerativas que cursan con deterioro cognitivo.1-3
En relación con el deterioro cognitivo, cabe describir el deterioro cognitivo leve, que es una fase intermedia entre los cambios en la memoria relacionados con la edad, y el deterioro cognitivo ya relacionado con la demencia, que se puede clasificar como leve, moderada o avanzada.4,5
En relación a este proyecto, es importante destacar que un diagnóstico precoz de la demencia comporta muchos beneficios, tanto para la persona que la padece como para las personas cercanas.10,11
Hipótesis
El Mini-Examen Cognoscitivo de Lobo y el Plan de Curas de Pérdida de Memoria del Programa ARES evalúan de manera correcta y con resultados similares el estado cognitivo de los pacientes.
Objetivos
• Objetivo general
Comparar los resultados obtenidos para el estudio inicial del paciente con sospecha de deterioro cognitivo utilizando el Mini-Examen Cognoscitivo de Lobo con los obtenidos mediante el Plan de Curas de Pérdida de Memoria del programa ARES.
• Objetivos específicos
? Describir los ítems de las escalas utilizadas en el estudio de sospecha de deterioro cognitivo en cada método.
? Indicar las instrucciones descritas para realizar los test de forma correcta.
? Detallar el significado de los resultados de los distintos test utilizados según la puntuación obtenida y explicar la consecuente acción a realizar.
? Describir la población estudiada a partir de las principales variables sociodemográficas.
? Ver si existe alguna relación entre los dos métodos utilizados y las principales variables sociodemográficas.
? Promover la normalización de la práctica asistencial a través del seguimiento de Programa ARES de armonización de estándares de curas enfermeras en la Atención Primaria.
? Contribuir a mejorar la calidad de vida de los pacientes y su entorno, tratando de garantizar un cribado precoz del deterioro cognitivo leve.
Metodología
En este trabajo se realiza un estudio transversal descriptivo, utilizando dos metodologías para el estudio inicial del paciente con sospecha de deterioro cognitivo, el Mini-Examen Cognoscitivo de Lobo y el Plan de Curas de Pérdida de Memoria del programa ARES, y comparando los resultados obtenidos.
El estudio se llevará a cabo entre octubre del 2023 y mayo del 2024. La población de referencia será la atendida en los Centros de Atención Primaria CAP Igualada Urbà y CAP Igualada Nord.
Se incluirán en el estudio los pacientes a los cuales se les haya realizado un Mini-Examen Cognoscitivo de Lobo desde enero del 2022 con resultado negativo y a los que desde el inicio del estudio consulten por sospecha de deterioro cognitivo. De todos estos, a los que acepten participar en el estudio, se les pasaran los dos tipos de cribado estudiados al mismo tiempo para poder comparar los resultados.
Análisis estadístico
Para analizar los datos, primero se describirá la muestra a través de un análisis descriptivo univariante. Las variables categóricas se describirán mediante frecuencias absolutas y porcentajes, y las variables continuas mediante la media y la desviación típica. Se describirán los resultados del test con proporción y se acompañarán de los intervalos de confianza del 95%. Se utilizarán estos intervalos de confianza para realizar las comparaciones entre los dos test. Todos los análisis se realizarán con R versión 4.2.1.
Resultados esperados
A través de los resultados se espera demostrar que las dos metodologías estudiadas evalúan de manera correcta y con resultados similares el estado cognitivo de los pacientes.
Aplicabilidad y relevancia
Los resultados del estudio buscan favorecer la detección de la sospecha de deterioro cognitivo desde la consulta de atención primaria comparando los modos de cribado utilizados hasta ahora, con el fin de permitir una detección precoz de estos deterioros cognitivos para poder tratar de enlentecer su evolución y mejorar la calidad de vida de los pacientes afectados.

-Introducción
Las úlceras venosas son lesiones que afectan en gran medida a la calidad de vida de las personas que las sufren. Así pues, para tratarlas, la terapia compresiva es la medida terapéutica de primera elección.
Tras la evidencia de la importancia del personal de enfermería en su manejo y el uso de terapia compresiva para su tratamiento, se demuestra la necesidad de realizar una intervención para formar al personal de enfermería del ICS Camp Tarragona sobre las bases y la utilización de la terapia compresiva.
-Objetivo
Evaluar el conocimiento de los profesionales de enfermería de los EAP del ICS Camp Tarragona que formen residentes de enfermería tras realizar una intervención sobre terapia compresiva.
-Metodología
Estudio cuasi-experimental pre-post sin enmascaramiento. El proyecto se llevará a cabo durante el periodo de octubre 2023 a marzo 2024. Se basa en realizar una sesión educativa grupal y presencial en la que se impartirán conocimientos sobre terapia compresiva en los EAP del ICS Camp de Tarragona que hay residentes de enfermería familiar y comunitaria en
formación. Previo a la intervención se pasará a los asistentes un cuestionario ad hoc para IMP-226-ES V03
evaluar los conocimientos y un mes después de la sesión, se volverá a pasar el mismo cuestionario para evaluar el nivel de conocimientos adquiridos.
-Palabras clave
Vendajes en compresión, úlcera varicosa, atención primaria de salud, conocimiento, actitudes y prácticas en salud.

Antecedents: La diabetis és un important problema de salut per la seva alta prevalença, la seva forta morbiditat i l’elevat volum de recursos sanitaris que consumeix. Pel que fa als costos directes del sistema nacional de salut, uns estudis mostren que la diabetis tipus 2 consumeix al voltant d’un 15%; altres estudis situen el cost de la diabetis mellitus tipus 2 (DM2), a l’atenció sanitària,
prop dels 2500 milions d’euros anuals.
La diabetis tipus 2 és una malaltia complexa, que empitjora les alteracions de la producció d’insulina i de la resistència a aquesta, afavorint l’aparició de complicacions vasculars i cardiovasculars de la pròpia malaltia. La coexistència de la diabetis, juntament amb la hipertensió, dislipèmies, obesitat, síndrome
metabòlica i hàbit tabàquic, contribueix al desenvolupament d’altres complicacions com la
retinopatia diabètica, nefropatia diabètica i peu diabètic.
Els factors de risc més importants per l’aparició d’aquesta malaltia són: l’obesitat, l’adipositat
central, la inactivitat física i uns hàbits d’alimentació poc saludables (dieta hipercalòrica amb un
elevat consum de greixos i un baix consum de fibra vegetal) (Steyn i cols., 2004).
Per tot això, aquest, és un estudi pioner dins el “Programa per a la promoció d’una alimentació
saludable i la prevenció i abordatge de malalties a l’atenció primària i comunitària” de l’Institut
Català de la Salut, en què es vol valorar la intervenció feta pel Dietista-Nutricionista dins l’atenció
primària i específicament de la seva cartera de serveis. A més, la intervenció nutricional a pacients
amb DM2 mitjançant el midó resistent, i la utilització de l’àcid acètic del vinagre, s’han estudiat
ben poc a Catalunya.
Hipòtesis: La intervenció mitjançant l’educació nutricional, amb recomanacions sobre a la
incorporació del midó resistent i de l’àcid acètic del vinagre a la dieta, millorarà el control glucèmic
(reduirà les xifres de glucosa basal en dejú, de glucosa postprandial i d’HbA1c); per tant hi haurà
una millor resposta en el tractament i/o control de la malaltia en pacients amb DM2.
Objectiu principal: Avaluar i determinar l’efectivitat del programa “Alimentació i Diabetis tipus 2”.
IMP-226-CT V03
Objectius específics: Avaluar l’efectivitat d’una intervenció amb la incorporació de noves pautes
alimentàries (segons el programa d’intervenció) en la població cribada amb Diabetis Mellitus tipus
2. Determinar les barreres i els facilitadors de l’aplicació del programa. Descriure la millora en la
resistència a la insulina dels participants. Descriure l’evolució de la motivació dels pacients al llarg
de les sessions d’intervenció.
METODOLOGIA: Disseny: Assaig comunitari d’intervenció amb grup control i aleatori. Àmbit i
període d’estudi: Atenció Primària i Comunitària. Durant un període de 2 anys. Població d’estudi:
homes i dones d’entre 30 i 70 anys diagnosticats amb Diabetis mellitus tipus 2. Intervenció: Tots
els participants rebran la intervenció en format de sessions grupals, el grup d’intervenció (GI) a
més rebrà recomanacions i formació específiques sobre el midó resistent i sobre l’efecte de l’àcid
acètic del vinagre en el metabolisme dels hidrats de carboni. Determinacions: Es duran a terme
durant 2 anys mitjançant l’autocontrol de la malaltia, amb determinacions periòdiques de la
glucèmia basal i la postprandial (tres determinacions per setmana: 1 determinació de glucèmia
basal i 2 determinacions de glucèmia postprandial). També és realitzarà de forma rutinària i dins
del protocol rutinari establert en pacients amb Diabetis tipus 2, una determinació mitjançant
analítica de laboratori (extracció sanguínia) dels valors d’HbA1c. Aquests valors s’enregistraran
dins l’aplicació de l’eCAP Assistencial.
A l’inici i al final del programa també es realitzaran dos tests, ja inclosos i validats que estan
disponibles dins l’aplicació de l’ECAP Assistencial, el Qüestionari d’Adherència a la Dieta
Mediterrània (QADM), per la valoració dels hàbits alimentaris i el test URICA per la valoració de
l’estat emocional del pacient per afrontar el canvi d’hàbits alimentaris.
Anàlisis estadístic: S’avaluaran els factors determinants (glucèmia basal, glucèmia postprandial,
HbA1c, Test URICA i QADM); i es compararan els resultats de l’inici i del final de la intervenció,
mitjançant un anàlisis de regressió logística.
Resultats esperats: Els valors d’HbA1C, la glucèmia basal i la glucèmia postprandial tindran millors
resultats en el grup d’intervenció que en el grup control. A més, millorarà l’adherència a la dieta
mediterrània i la posició en l’escala motivacional. Per tant, en el grup d’intervenció hi haurà una
millorar en la resistència a la insulina i en el control de la malaltia.
Aplicabilitat: Els resultats de la investigació podran aportar millores per la prevenció de
complicacions de la Diabetis M. tipus 2, així com la disminució de la prevalença de les
complicacions de la malaltia i el millor control d’aquesta en pacients ja diagnosticats; a més de
generar noves estratègies nutricionals per l’abordatge del pacient amb Diabetis Mellitus tipus 2.
Amb els resultat obtinguts es podrà valorar l’aplicació i la implantació del programa d’intervenció
en alimentació i Diabetis tipus 2 en la població general en l’entorn comunitari; així mateix es
podran fer actualitzacions a les guies de pràctica clínica.
Rellevància: Aquest programa de caire educacional en alimentació i diabetis tipus 2 és de fàcil
aplicació en l’àmbit de l’Atenció Primària i comunitària, ja que forma part de la cartera de serveis
del Dietista-Nutricionista. No requereix de la prescripció de fàrmacs i, promou uns hàbits
d’alimentació i un estil de vida saludables, amb l’objectiu de prevenir i millorar les complicacions
de la malaltia.

Objectiu general: Avaluar l’efectivitat d’una intervenció grupal basada en educació alimentària, activitat física i teràpia conductual proactiva dirigida a reduir els factors de risc cardiovascular en persones amb síndrome metabòlica.
Objectius específics: Promoure i fomentar hàbits alimentaris saludables i sostenibles, i contribuir a l’estat nutricional i la qualitat de vida de les persones adultes amb SM; acompanyar i empoderar a les persones amb SM per nodrir el seu propi canvi; facilitar eines, recursos i estratègies alimentàries i culinàries relacionades amb la gestió de la compra i preparació dels aliments per millorar la condició; aprendre a reduir els tòxics a la cuina per a tenir millor salut i reduir el context inflamatori; millorar la salut dels óssos per a prevenir la fragilitat associada a la SM a través del moviment i l’alimentació; afavorir una bona salut circadiana; potenciar una alimentació més plena i conscient; i reduir els factors de risc de la malaltia cardiovascular relacionats amb la SM.
Metodologia: Estudi multicèntric de metodologia mixta amb 1) assaig clínic controlat i aleatoritzat, per avaluar l’efectivitat d’una intervenció grupal multidisciplinària en quant a la reducció del risc cardiovascular en persones amb SM, i 2) estudi qualitatiu des d’una perspectiva fenomenològica descriptiva per al co-disseny i optimització final de la intervenció amb la participació ciutadana/comunitària.
Per a l’estudi qualitatiu es realitzaran grups focals pre- i post-intervenció amb els participants de l’estudi. Per a l’assaig clínic es recolliran dades en condicions basals (abans d’iniciar les sessions grupals), al finalitzar-les (després de 1 mes), i als 3, 6 i 12 mesos per valorar el manteniment dels canvis a llarg termini, tant en el grup intervenció com en el grup control (seguiment individual habitual). S’avaluaran dades d’alimentació, activitat física, benestar emocional, hàbit intestinal i qualitat de vida. Les dades seran analitzades mitjançant el programa estadístic SPSS i r.

La dehiscencia de la herida perineal posparto se asocian con una morbilidad periparto significativa y una recuperación posparto prolongada, llegándose a alargar hasta las 8 semanas posparto. La dehiscencia de la herida perineal suele producirse en los primeros 7 a 14 días después del parto y puede asociarse con infección. Sin embargo, se desconoce la prevalencia real de las dos complicaciones, que oscila entre el 0,1% – 23,6% y el 0,2% – 24,6%, respectivamente, aunque se estima que las dehiscencias ocurren en el 10% de las lesiones perineales de 2º, 3ºy 4º grado, o episiotomías.
? Los cambios en la microbiota vaginal se han relacionado con un aumento del riesgo de enfermedades de transmisión sexual, infecciones por VIH, parto prematuro, resultados adversos del embarazo como sepsis postaborto, abortos tempranos, tardíos y recurrentes, resultados perinatales adversos y endometritis posparto.
? La nutrición, el tabaquismo y el estrés son factores de riesgo modificables tanto para sufrir alteraciones en la microbiota vaginal como para sufrir dehiscencia de la herida perineal.
? Puesto que la disbiosis vaginal ha demostrado ser factor de riesgo para sufrir infecciones ginecológicas y malos resultados obstétricos, con este estudio se pretende conocer si diferencias en la composición de la microbiota vaginal, así como una alta a-diversidad, podría ser también factor de riesgo para la dehiscencia de las heridas perineales posparto.
?
? Diseño: Estudio multicéntrico de casos y controles anidados de mujeres con parto vaginal con lesión de 2ºgrado, episiotomía o lesión del esfínter anal (eutócicos o instrumentados).
?
? Sujetos de estudio: Puérperas con parto vaginal y lesión de 2º, episiotomía o lesión del esfínter anal, que realicen el parto en Hospital Clínic de Barcelona – Seu Maternitat y en Hospital Sant Joan de Déu – Esplugues de Llobregat. La población de origen será compuesta por las gestantes de 37-416w que realicen su parto en el Hospital Clínic de Barcelona-Seu Maternitat y en Hospital Sant Joan de Déu – Esplugues de Llobregat. Las pacientes que sufran dehiscencia de la herida conformarán el grupo de casos. Posteriormente, se seleccionarán los controles entre las pacientes que no han sufrido dehiscencia de la herida perineal.
?
? Intervenciones: Recogida de frotis vaginal y determinación de pH vaginal a las gestantes de 37-416 semanas a su llegada a urgencias obstétricas. La muestra recogida se mantendrá a -80º. Una vez ocurrido el parto, se seleccionará a las pacientes de la cohorte de estudio: mujeres que han tenido un parto vaginal y han sufrido una lesión de 2º, episiotomía o lesión del esfínter anal. A todas ellas se les realizará una llamada telefónica a los 7-10 días posparto. En caso de referir dehiscencia, infección o dolor intenso en la cicatriz de la herida perineal, serán citadas en la consulta de suelo pélvico posparto. En caso de que durante la visita posparto en el ASSIR sea diagnosticada una dehiscencia de la herida perineal, la matrona de atención primaria derivará a la paciente a la consulta perineal del hospital donde ha parido (Hospital Maternitat o Hospital Sant Joan de Déu Esplugues). Se recogerá muestra vaginal y del lecho de la dehiscencia. En la consulta perineal se seguirá a las pacientes hasta su completa cicatrización. Una vez completado el número de pacientes con dehiscencia de la cicatriz perineal ya no se reclutarán más pacientes. Posteriormente, se seleccionarán los controles en relación 1:1. Se ha estimado una muestra de 25 pacientes por grupo.
?
? Resultados esperados: Evidenciar algún desequilibrio microbiótico que influya en la dehiscencia de la cicatriz perineal posparto, así como, identificar y comparar la presencia de especies microbióticas tanto a nivel de dehiscencia de la herida como vaginal, en el grupo de casos. Evidenciar algún desequilibrio en la ingesta de alimentos que contengan hierro y/o Vit A, D, E, C y ß-caroteno que influya en la dehiscencia de la cicatriz perineal posparto.
?
? Análisis a realizar: Las variables continuas se presentarán como mediana (percentil 25, 75). Las variables categóricas se presentarán como números o porcentajes (%). Se estudiará la microbiota mediante la amplificación y secuenciación masiva del gen 16S. Esto permitirá comparar la alfa-diversidad de las muestras y la composición bacteriana entre los dos grupos. Se realizarán múltiples análisis univariantes y multivariables.
? El análisis estadístico se realizará con QIIME2, R y SPSS. Todas las diferencias se considerarán estadísticamente significativas con una p <0,05 con hipótesis alternativas bilaterales.

Europe’s urban areas face significant challenges to ensure the availability and consumption of healthy, affordable, safe and sustainably produced food. Such challenges converge within local food environments, but are often neglected by public planners. Promising initiatives taken by municipal governments to change the architecture of food choice often fail to become embedded in the multi-level governance context and to reach deprived and vulnerable groups. Key factor responsible for this are siloed ways of working and fragmentation of empirical knowledge on facilitators of, and barriers to, transformation of urban food systems, which hinder the development and implementation of integrated urban food policies.
FOODCLIC will create strong science-policy-practice interfaces across eight European city-regions (45 towns and cities). The backbone of such interfaces will be provided by Food Policy Networks, which will be trained in Living Labs to build a policy-relevant evidence base through learning-in-action through real-life interventions, using an innovative conceptual framework (the CLIC), which emphasizes four desired outcomes of food system integration (sustainability co-benefits, spatial linkages, social inclusion and sectoral connectivities). Capacity-building and direct support for intensive multi-stakeholder engagement will enable policy actors and urban planners across partner city-regions to develop continuously evolving integrated urban food policies and render planning frameworks food-sensitive. Results will be communicated and disseminated amongst others by extending the novel policy practices to another eight city-regions in Europe and Africa, an online Knowledge-Hub, a high-level Think Tank and partners’ networks.
In these ways, FOODCLIC aims to contribute to urban food environments that make healthy and sustainable food available, affordable and attractive to all citizens (including deprived and vulnerable groups).

En el present estudi plantegem una intervenció individual basada en la realització de dejuni intermitent en pacients amb DM2 en un centre d’atenció primària de Barcelona.
Objectiu
Avaluar l’efectivitat d’una intervenció basada en dos protocols diferents de dejuni intermitent en el control glucèmic de pacients amb diabetis mellitus tipus 2:
– Protocol 12:12 (12 hores de dejuni i 12 hores d’ingesta d’aliments)
– Protocol 16:8 (16 hores de dejuni i 8 hores d’ingesta d’aliments)
Disseny:Estudi d’intervenció no aleatoritzat sense grup control (estudi d’abans-després). Estudi pilot.
Àmbit en un Centre d’Atenció Primària de Barcelona. Període des de 2023 fins a acabar 1 any de seguiment per a cada pacient i amb possibilitat de mantenir seguiment a més llarg termini. Pacients del CAP Passeig de Sant Joan.
Població d’estudi: Pacients amb diagnòstic de diabetis mellitus tipus 2 pertanyents a l’Àrea Bàsica de Salut de l’EAP Passeig de Sant Joan.
Criteris d’inclusió:Edat 18 – 70 anys; Diagnòstic registrat de Diabetis mellitus de tipus 2 (codi CIE-10 E.11 i subcategories) amb o sense complicacions derivades; Menys de 5 anys d’evolució des del diagnòstic de diabetis mellitus tipus 2; Darrer valor registrat de HbA1c > 7.5%; No intensificació de tractament antidiabètic durant els últims 4 mesos.
Mostreig no probabilístic consecutiu , fins a obtenir 31 pacients per cadascun dels 2 grups, és a dir 62 pacients inclosos en total.
Les persones que compleixin criteris d’inclusió i entrin dins la mostra consecutiva seran convidades a una visita mèdica on l’investigador principal de l’estudi informarà el pacient sobre el mateix; resoldrà tots els dubtes que en pugui tenir; es posarà especial èmfasi a informar clarament dels possibles riscos i efectes adversos de la intervenció, i se’ls subministrarà un Full d’informació sobre el mateix, així com un consentiment informat.
Descripció de la intervenció:
Es proposarà a cada participant inclòs a l’estudi un assessorament per la realització de dejuni intermitent, adaptada de forma personalitzada a cada pacient en base als seus horaris d’alimentació i àpats habituals i rutina diària habitual. Els temps de dejuni proposat a les intervencions pot variar entre protocols de dejuni intermitent de 12:12 (12 hores de dejuni amb 12 hores d’ingesta d’aliments) o 16:8 (16 hores de dejuni amb 8 hores d’ingesta d’aliments).
Variables dependents:
Paràmetres analítics: glucèmia basal (mg/dl), HbA1c (%), insulinèmia en dejuni (mIU/L) avaluació de model homeostàtic de resistència a insulina (HOMA-IR) i de funció de cèl·lula beta pancreàtica (HOMA-beta), perfil lipídic incloent colesterol total, colesterol HDL, colesterol LDL i triglicèrids (mg/dl), pressió arterial sistòlica, diastòlica i mitja (mmHg), funció renal amb creatinina (mg/dl) i filtrat glomerular (ml/min/m2), albúmina en orina (mg/L) i creatinina (mg/dl) en orina, determinació de microalbuminúria (MAU: quocient albúmina/creatinina -mg/g creatinina-).
Paràmetres antropomètrics: pes corporal (kg), talla (m), índex de massa corporal (IMC kg/m2), perímetre abdominal (cm), plecs cutanis abdominal, suprailíac, subescapular, bicipital, tricipital, cuixa, cama (mm per plicòmetre), percentatge de greix corporal (per bioimpedanciometria estandaritzada manual)
Percepció de salut mesurada amb el qüestionari validat (short-form survey o SF-12).

Introducción
Las enfermedades cardiovasculares son la causa más importante de morbilidad y mortalidad en el mundo, siendo la más frecuente la enfermedad ateroesclerótica (EA). Se ha objetivado que muchos de los eventos cardiovasculares ocurren en personas aparentemente sanas o clasificadas como de riesgo cardiovascular (RCV) bajo-moderado, hecho que sugiere que, probablemente, las calculadoras infraestiman el RCV.
Hipótesis
En prevención primaria de RCV, el hecho de introducir la ecografía como prueba de cribado para valorar la salud vascular, reclasifica el RCV del individuo, cambia los objetivos terapéuticos, modifica el abordaje terapéutico y disminuye la incidencia de ECV
Objetivos
Objetivos principales:
Valorar la incidencia de ECV (mejorando la morbimortalidad CV), después de la valoración de RCV con ecografía vascular en prevención primaria, en 10 años.
Objetivos secundarios
1. Mejorar la clasificación de RCV de los pacientes en prevención primaria en torno a los umbrales de decisión de tratamiento
2. Aumentar la concienciación de la población y cumplimiento terapéutico (medidas no farmacológicas (MNF) y fármacos)
3. Valorar posibles efectos secundarios (EESS) de los fármacos implicados en el manejo
4.Valorar el cambio de abordaje terapéutico por parte de los profesionales implicados
5.Valorar el cambio de control de los FRCV (dislipemia, tabaco, HTA, obesidad)
Metodología
Población de estudio:
237 pacientes con presencia de placa de ateroma (EA2-3) de la provincia de Lleida provenientes de las consultas de atención primaria (AP) que cumplan todos los criterios de inclusión y ninguno de exclusión.
Diseño: Estudio de cohorte longitudinal retrospectivo
Duración del estudio: Inicio: mayo 2013 final: mayo 2023
Análisis estadístico: Se evaluará el efecto de la intensificación del tratamiento sobre los eventos cardiovasculares (angina de pecho, IAM, accidente cerebrovascular (ACV) y/o enfermedad arterial perife´rica) a los 10 an~os del inicio del estudio mediante regresiones logísticas multivariables.

Antecedents: El restrenyiment és un dels problemes digestius més freqüents en la societat actual. A l’Estat Espanyol s’estima que aquesta oscil·la entre el 12-20% de la població sent més freqüent en dones, i contribueix considerablement en la qualitat de vida, a l’augment de visites mèdiques i elevats costos per al sistema sanitari.
Hipòtesis: Els pacients que realitzin la reeducació conductual i els massatges abdominals reduiran el restrenyiment i milloraran la qualitat de vida a curt i mitjà termini.
Objectius: Reduir la taxa de restrenyiment i l’ús de laxants a curt termini amb d’un programa estructurat de rehabilitació que consti de massoteràpia abdominal i reeducació conductual. Com a objectius secundaris, es planteja millorar de la qualitat de vida d’aquests pacients i valorar si el tractament proposat és eficaç a curt i mitjà termini.
Metodologia: Protocol d’assaig clínic aleatoritzat, amb dades recollides de persones amb restrenyiment del Centre d’Atenció Primària Igualada Urbà. El Grup Control rebrà el tractament habitual en Atenció Primària; el Grup Intervenció C rebrà formació sobre reeducació conductual en el restrenyiment, mentre el Grup Intervenció CM rebrà formació sobre massatges abdominals a més de reeducació conductual. El restrenyiment es valorarà amb l’escala de Bristol i Criteris de Roma IV i la quantitat de laxants; i la qualitat de vida amb el Qüestionari CVE-20.
Anàlisi estadística: Es realitzarà la prova Chi-Quadrat i ANOVA entre els tres grups. Totes les anàlisis estadístiques es realitzaran amb el programari estadístic R (R Foundation for Statistical Computing, Viena, Àustria). Els intervals de confiança seran del 95% i el nivell de significació del 5% .
Aplicabilitat i Rellevància: És necessari investigar sobre un tractament conservador i no farmacològic per intentar reduir una de les principals patologies que afecta la sanitat pública, i així minvar les possibles malalties associades al restrenyiment i disminuir els costos per al sistema sanitari.