Antecedents: Els actius en Salut pretenen ser una eina transformadora basada en la utilització dels
recursos comunitaris ja existents als diferents municipis. La prescripció social dels actius en salut
des dels diferents centres d’atenció primària és un recurs implementat a arreu del territori per a
aquells proveïdors de salut que empren eCAP des del 2017 en la línia que proposa l’Organització
Mundial de la Salut. D’altra banda manquen dades en relació amb l’ús que es fa d’aquest recurs
des de la seva implementació.
Objectiu general: Descriure l’estat de la Prescripció Social als centres d’atenció primària de l’ICS de
la regió Sanitària de Girona
Objectius específics:
1. Descriure les característiques de les persones que reben la prescripció.
2. Comparar els nivells de prescripció social en territoris amb nivell socioeconòmic alt VS
territoris amb nivell socioeconòmic baix.
Metodologia: Estudi quantitatiu descriptiu i transversal.
Aplicabilitat i rellevància: Els resultats d’aquest estudi permetran obtenir una visió transversal de
la utilització d’aquest recurs i poder identificar les característiques de les persones que reben la
prescripció social, generar una hipòtesis i proposar accions de millora.

La pèrdua auditiva associada a l’edat és una patologia amb una prevalença creixent en els últims
anys, i està guanyant rellevància com a problema sanitari i de salut pública, atès l’impacte sobre la
socialització que la pèrdua d’aquest sentit pot tenir, relacionant-se a la solitud i fins i tot, la
demència. Entre els motius principals d’aquest increment de casos està l’envelliment de la
població al nostre medi, lligat a hàbits de vida que afecten negativament aquesta capacitat. Una
correcta estimació de la càrrega de malaltia així com dels factors associats permetrà dissenyar
intervencions més efectives dirigides a prevenir i reduir el seu impacte.
Es proposa un estudi transversal per a estimar la prevalença de la pèrdua auditiva relacionada
amb l’edat (PARE) en la població de l’àrea sanitària Barcelonès Nord de 40 a 70 anys. Es
seleccionarà una població aleatòria a la qual s’oferirà la realització d’una audiometria automàtica,
tècnica validada a l’àmbit ambulatori.
Per donar resposta a l’objectiu principal, es calcularà la prevalença de la pèrdua auditiva
relacionada amb l’edat (PARE) de la mostra, juntament amb l’interval de confiança del 95%
(IC95%). Es calcularan les prevalences amb IC 95% pels grups d’edat definits i segons gènere.
A nivell clínic, l’aplicabilitat de determinar la prevalença d’hipoacúsia a la població i la
implementació posterior d’un programa de cribratge, permetrà fer un pas endavant per a la cura
de la salut auditiva de la població, inèdit fins a l’actualitat en el nostre entorn.

Amb la direcció del CAP i l’equip de qualitat de l’EAP Salt es planteja la millora del procés
d’extraccions dels CAPs de Salt. Dins d’aquest projecte una de les mesures que es recollirà és la
satisfacció de l’usuari que fa ús del servei d’extraccions per la qual cosa s’ha elaborat una
enquesta per mesurar la satisfacció global i d’altres ítems, és una enquesta senzilla, amb
preguntes curtes a valorar amb escala de Likert i donat les característiques de la població, amb
diversitat de nivells de comprensió del català o castellà, s’ha afegit al costat la valoració en escala
visual.

Antecedents
Els equips d’atenció primària (EAP) del sistema de salut de Catalunya (SISCAT) han anat incorporant canvis per atendre a la cronicitat complexa, tant en la pràctica assistencial, com en la manera d’organitzar-se internament i en la seva manera de coordinar-se amb els nivells secundaris d’atenció. Aquests canvis organitzatius han donat lloc a una diversitat de models per prestar atenció domiciliària (ATDOM) i per atendre als pacients crònic complexes o amb malaltia crònica avançada (PCC/MACA). Així doncs, actualment coexisteixen diversos models organitzatius en el territori, anant des dels models tradicionals amb una unitat bàsica d’atenció (UBA) metge-infermera a models en què tots els pacients ATDOM i/o els PCC i MACA són visitats només per un metge i/o per una o dues infermeres de l’EAP, o a models que reben suport assistencial d’estructures territorials per atendre aquestes poblacions. La diversitat de models d’atenció ATDOM i PCC/MACA al SISCAT fa necessari analitzar els seus resultats i avaluar quin és més eficient. Es planteja realitzar una avaluació econòmica que permeti comparar globalment els diferents models organitzatius, tant pel que fa als resultats en salut de la població que atenen com per l’ús de recursos que es deriva d’aquesta atenció.
Objectiu
L’objectiu principal d’aquest estudi és identificar el model organitzatiu per a l’ATDOM i PCC/MACA en què la relació entre els costos i els resultats sigui més favorable en el major nombre de dimensions d’efectivitat avaluades mitjançant un estudi de cost-efectivitat.
Metodologia
Es durà a terme un estudi avaluatiu de comparació entre models organitzatius incloent cohorts ATDOM i PCC/MACA amb seguiment retrospectiu durant l’any 2022. L’anàlisi de cost-efectivitat es farà en l’àmbit de l’atenció primària de Catalunya, amb la perspectiva del Sistema nacional de salut, amb un horitzó temporal d’un any. S’analitzaran variables obtingudes a través del Sistema d’Informació dels Serveis d’Atenció Primària (SISAP), tant de resultats en salut com d’ús de recursos, utilitzant els models organitzatius tradicionals com a comparadors. El temps passat a domicili habitual serà la variable de resultat principal, tot i que també s’analitzaran altres variables com la longitudinalitat de l’atenció, la valoració integral dels pacients, complicacions de pròpies del pacient enllitat, caigudes i fractures òssies, entre d’altres.
Un cop obtingudes les dades, es farà una anàlisi descriptiva de les variables, així com una anàlisi bivariant i multivariant de les variables d’efectivitat. Es calcularà el rati de cost-efectivitat incremental de cadascuna de les variables d’efectivitat per cada model organitzatiu i es farà una anàlisi mitjançant un model lineal generalitzat per estudiar l’efecte d’estar dins dels diferents models ATDOM o PCC/MACA amb el cost, així com els factors associats amb l’augment de costos en pacients inclosos als diferents models. Es realitzaran models d’anàlisi multinivell de regressió lineal o logística en funció de les variables de resposta, ajustats per les variables significatives i rellevants. També s’avaluaran les interaccions i la col·linealitat dels models, es calcularà la mida de l’efecte (d de Cohen) i es faran anàlisis de sensibilitat. El nivell de significació dels models es fixarà en el 5%.
Resultats esperats
Amb aquest estudi de cost-efectivitat es pretén donar resposta a un encàrrec comissionat de la Direcció Assistencial d’Atenció Primària de l’Institut Català de la Salut (ICS) i la Direcció Estratègica d’Atenció Primària i Comunitària del Departament de Salut a l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS). Els resultats que se’n derivin han de d’ajudar a conèixer amb quins models organitzatius s’obtenen resultats més favorables per a la població atesa i la ciutadania en general.

Antecedents: There is still inadequate or insufficient information to characterize indoor air pollution, identify their determinants, sources, indoor/outdoor interactions, and which are the specific pollutants that contribute to deteriorate the health of school-age children.
Objectius: The objective of the project is to evaluate the health impact of indoor air pollution determinants, focusing on respiratory infections, eye and skin symptoms, asthma control, absenteeism and neurological and cognitive symptoms in environments occupied by school-age children aged between 6-13 years.
Metodologia i determinacions: The project is focused on the exposure of primary school children to airborne chemicals, particle concentrations, microorganisms, and physical parameters in different microenvironments (school, homes, sport halls and public transport). The epidemiological study will be conducted in 10 schools in Barcelona, involving children from 10 different classrooms in each school. Children will be followed during one school year. Weekly questionnaires on respiratory infections and symptoms will be filled by the parents. Children will also perform several cognitive tests at school. At the end of the school year, we will obtain the number of visits to primary care or hospital emergency visits related to respiratory infections and symptoms. Indoor air quality will be monitored continuously at schools.
Analisi estadística: We will link the number of visits for respiratory infections to indoor air quality of the classrooms using Poisson regression models (with overdispersion), adjusting for potential confounders. The cognitive outcomes will be analyzed using linear regression models with random effects.
Resultats esperats: The investigators hypothesize that good IAQ conditions at schools are associated with a lower incidences and prevalence of acute symptoms, respiratory infections, improved asthma control, lower school absenteeism, and better cognitive performance.
Aplicabilitat i rellevància: The project results will be useful to know the indoor air quality of schools in Barcelona, know the associated health effects and to propose interventions to improve air indoor air quality at schools.

Relevancia del estudio. La atención domiciliaria se ha convertido en una de las grandes necesidades y aplicaciones en la atención primaria y la atención integral de un gran volumen de pacientes de la sociedad actual. (1)(2) Esto es debido a la prevalencia del envejecimiento que presenta la población y, consecuentemente con la aparición de enfermedades crónicas.(3) La atención domiciliaria presenta ciertas limitaciones como pueden ser los recursos que dispone el equipo a la hora del diagnóstico y manejo del paciente.
La disnea es un síntoma frecuente en pacientes ancianos o que presentan pluripatología, por lo que un gran volumen de pacientes visitados en domicilio puede presentar éste síntoma en algún momento de su vida.
El desarrollo de equipos ecográficos portátiles y de gran calidad a un precio asequible ha permitido facilitar el diagnóstico precoz del enfermo con disnea.(4)(5)
Igual que el fonendoscopio, el cual es una de las herramientas más “imprescindibles” para cualquier médico y, es uno de los pocos instrumentos que se obtienen en la atención domiciliaria.
Objetivos. Evaluar la utilidad de la ecografía clínica como herramienta complementaria al fonendoscopio en la atención domiciliaria de los pacientes del barrio de la Bordeta de Lleida. De esta manera, estudiar los posibles beneficios del uso de la ecografía a pie de cama en enfermedades que producen disnea de manera más frecuente en ésta población
Metodología. Estudio observacional cuantitativo. Ámbito de estudio: pacientes del barrio de la Bordeta de Lleida y que se les visite en el domicilio con motivo de disnea. El proyecto de investigación fue aprobado por el comité de ética e investigación clínica.
Se recogerán los datos en un cuaderno de recogida de datos y se dispondrá de una base de datos con todas las variables estudiadas.
Resultados esperados. Se espera comprobar que el uso de la ecografía clínica pulmonar y de la vena cava en sintomatología de disnea en enfermedades como la insuficiencia cardíaca congestiva (ICC), la enfermedad pulmonar obstructiva crónica (EPOC) o la infección respiratoria de vías bajas permite realizar un diagnóstico precoz, promoviendo así más seguridad diagnóstica para el médico en el domicilio y, probablemente, un manejo terapéutico más intensivo.

Resumen
Introducción
El cuidado de una persona dependiente supone un exceso de trabajo que conlleva una carga emocional, física, social y económica en la persona que presta el cuidado, definida como sobrecarga del cuidador. Dicha sobrecarga supone un importante problema de salud pública.
La escala de sobrecarga y necesidad de apoyo del cuidador informal (ESNAC) es un instrumento que permite medir el grado de sobrecarga de los cuidadores formales e informales e incluye, además de la subescala del grado de sobrecarga, que mide la necesidad de apoyo profesional. Es una escala breve y validada para cuidadores de personas con demencia, sin embargo, no se ha establecido un punto de corte. La escala de Zarit reducida (EZ) es breve y utilizada como “gold estándar» en atención primaria, pero que no aborda la necesidad de apoyo.
Este estudio tiene como objetivo establecer un punto de corte para la escala ESNAC y a su vez validarla en cuidadores de personas dependientes en el ámbito de la atención domiciliaria, así como también, establecer un punto de corte en correlación a la EZ para la identificación de las situaciones de sobrecarga y necesidad de apoyo.
La escala ESNAC ha sido validada inicialmente en población de habla castellana, pudiendo tener una mejor comprensión por parte de los cuidadores de nuestro entorno en relación a la EZ.

Metodología
Estudio observacional transversal. Se incluyen cuidadores informales de personas dependientes (Barthel =60) que serán reclutados durante las visitas del programa de atención domiciliaria en un periodo de 6 meses a partir de octubre de 2023 hasta alcanzar la muestra en cuatro centros de atención primaria de Lleida.
La recogida de datos se realizará coincidiendo con la visita de atención domiciliaria de la enfermera, en la que se facilitaran las escalas autoadministradas ESNAC y Zarit. Una vez cumplimentadas se realizará una encuesta ad hoc para analizar la comprensión de las dos escalas por parte del cuidador.

Resultados esperados
Obtener la validación y establecer un punto de corte para la escala ESNAC en cuidadores de personas dependientes en el entorno comunitario.
Medir la correlación de los resultados de sobrecarga entre las dos escalas (ESNAC y Zarit).
Identificar cuál de las escalas analizadas tiene mayor grado de comprensión y aceptación por parte de los cuidadores.

Marc teòric: els desnonaments, amb una xifra de 27.874 casos l’any 2021 a Espanya, constitueixen un problema freqüent el qual les seues repercussions a la salut han sigut estudiades quantitativament els últims anys, però hi ha una manca d’informació qualitativa al respecte.
Objectiu: explorar l’impacte dels desnonaments sobre la salut de les persones adultes desnonades o amb inseguretat residencial a la província de Girona (Catalunya, Espanya).
Metodologia: es plantegen grups focals formats per persones majors de 18 anys que estiguen patint inseguretat residencial al moment de l’estudi o l’hagen patit els últims 10 anys a la província de Girona. Seran seleccionades mitjançant un mostreig per conveniència i en bola de neu.

Antecedents: La gestació és un període vital clau per a la persona gestant en què es donen nombrosos canvis físics i psicològics, augmentant la incidència de trastorns emocionals. S’ha vist que fins a un 40% de les gestants mostren símptomes d’ansietat i un 25% presenten símptomes depressius. Els problemes emocionals durant la gestació tenen afectacions importants en l’embaràs, el part, el postpart i fins i tot en el desenvolupament de la criatura, sent la principal causa de depressió postpart. Tot i que actualment s’utilitzen eines de cribratge per tal de detectar possibles trastorns emocionals durant l’embaràs, un 80% dels casos es detecten i només un 20% són intervinguts adequadament, suposant un problema no resolt en el sistema de salut. Les estratègies actuals de cribratge de patologia emocional sembla que no són suficients per millorar aquest infradiagnòstic dels trastorns emocionals. Així doncs, és necessària la integració d’un cribratge validat per als problemes emocionals durant la gestació i opcions d’intervenció no farmacològica, efectives i de fàcil accés.
Hipòtesis: La intervenció preventiva biopsicosocial digital tindrà un efecte positiu en el benestar de les gestants reduint la incidència de símptomes depressius i/o ansietat durant la gestació i el postpart, i de retruc, tindrà un impacte en el desenvolupament de la criatura.
Objectiu: Desenvolupar una intervenció preventiva biopsicosocial per mitjà d’una aplicació mòbil i avaluar la seva eficàcia a través d’un assaig clínic aleatoritzat, amb dos grups paral·lels.
Metodologia: La intervenció es facilitarà a través d’una aplicació mòbil i estarà basada en tècniques cognitivo-conductuals i acompanyarà a la persona embarassada a través de pràctiques i exercicis diaris des de la setmana 16 fins a la setmana 36 de gestació. Els principals temes que s’abordaran en l’aplicació mòbil són la salut física durant la gestació i el postpart, hàbits nutricionals i d’activitat física, gestió emocional durant la gestació i postpart, preparació de la relació de parella, desenvolupament i vincle prenatal, el part, el postpart i la criatura. Per avaluar-ne l’efectivitat i l’impacte que tindria una intervenció d’aquest tipus, s’ha dissenyat un assaig clínic aleatoritzat a doble cec amb dos grups paral·lels de 114 gestants sanes cadascun que realitzen el seguiment de la gestació en el servei d’Atenció de la Salut Sexual I Reproductiva (ASSIR) de Reus. El grup control seguirà el cribratge i tractament habitual mentre que el grup experimental, a més del cribratge i tractament habitual, tindrà accés a la intervenció preventiva. Durant l’estudi es recollirà dades sobre salut mental, per mitjà de diferents qüestionaris, així com també diferents variables de l’estat físic de la persona gestant i de la criatura. Un cop finalitzat l’estudi, les dades seran analitzades i comparades entre els dos grups mitjançant les eines estadístiques adequades.
Determinacions: Al llarg de la gestació, part i postpart s’avaluaran els estats emocionals de la dona, així com dades relacionades amb hàbits i estils de vida. També es recolliran dades clíniques i obstètriques de la gestació, part i postpart.
Resultats esperats: Per mitjà d’aquesta estudi s’espera en el grup experimental en comparació al grup control: (1) identificar nivells similars de simptomatologia depressiva i d’ansietat en l’avaluació inicial; (2) després de la intervenció s’espera disminuir la incidència de símptomes de depressió i ansietat i millorar el benestar i l’autoeficàcia; (3) en el part s’espera un augment dels parts eutòcics i millor salut de la criatura, (4) menys símptomes de depressió i ansietat en el postpart i augmentar la satisfacció amb la vida i el vincle matern-filial.
Aplicabilitat: Aquest projecte pretén respondre preguntes científicament i socialment rellevants i contribuir a les prioritats temàtiques del pla de recerca científica, tècnica i d’innovació 2021-2023 del Govern espanyol. De les sis prioritats temàtiques, aquest projecte pretén contribuir a Salut i Cultura, creativitat i societat inclusiva. A més, un d’els objectius principals del pla és aprofitar els beneficis de la digitalització per a ciutadans, empreses i administracions.
Rellevància: En el context actual, i degut a la elevada incidència de problemes emocionals a població comunitària, es necessari poder validar l’efectivitat d’intervencions psicològiques universals dirigides a la població general per tal de prevenir problemes de salut mental així com millorar els nivells de benestar. Així doncs, si la intervenció resulta eficaç en la disminució de símptomes de problemes emocionals i en l’increment del benestar de la persona gestant, aquesta serà de fàcil implementació a baix cost, tenint un impacte positiu tant en la salut mental de les persones gestants com de les generacions posteriors.

Antecedents
La xarxa Escoles Sentinella va néixer en el marc de la pandèmia de la COVID-19 amb el projecte de recerca “Escoles Sentinella: Monitoratge i Avaluació de la Infecció per SARS-CoV-2 en Edat Pediàtrica” encarregat pels Departaments de Salut i d’Educació per monitorar la infecció del SARS-CoV-2, els seus determinants i les mesures de prevenció adoptades en l’entorn escolar. Amb el projecte s’han pogut elaborar polítiques sanitàries i educatives de millora de la prevenció i control de l’epidèmia en aquest context i adaptades a cada moment. A més a més, els resultats han identificat altres aspectes de la promoció de la salut, com és el benestar emocional i la prevenció d’altres infeccions, que requereixen el manteniment de la vigilància en salut pública dirigida a poblacions sentinella de l’entorn escolar per poder monitorar els determinants de salut així com l’aplicació d’intervencions més sistèmiques, descentralitzades i col·laboratives amb la comunitat educativa.
Objectius
El principal objectiu d’aquest projecte és monitorar els coneixements, actituds i conductes de l’alumnat sobre la prevenció de malalties infeccioses i promoció del benestar emocional, i desenvolupar amb alumnat i docents eines de millora de la promoció i prevenció de la salut a l’àmbit escolar.
Metodologia
Aquest estudi és un estudi transversal seriat en diversos centres educatius (Escoles Sentinella) de Catalunya amb mètodes quantitatius i d’investigació-acció participativa amb durada de dos anys (2023-2025). L’alumnat adolescent d’ESO, batxillerat i cicles formatius fins als 19 anys respondran a una enquesta anual sobre coneixements, actituds i conductes en relació l’estat de salut general, el benestar emocional i les malalties infeccioses. A més, alumnat a partir de 5è d’educació primària i docents es convertiran en co-investigadors/es del projecte a partir de dinàmiques que es treballaran dins i fora de les aules per millorar la promoció de la salut mental i la prevenció de malalties virals respiratòries. D’entre totes les aules participants, s’escolliran aleatòriament una submostra per avaluar aquesta recerca participativa i el capital científic adquirit mitjançant un
IMP-226-CT V03
estudi quasi-experimental pre-post amb grup control no equivalent. Amb aquestes intervencions, es construiran uns indicadors sociodemogràfics i epidemiològics per monitorar diferents aspectes sobre salut de l’alumnat , així com indicadors per avaluar els canvis en el model de promoció de la salut. També, es pilotarà en una submostra de la xarxa un estudi de vigilància sindròmica de virus respiratoris i gastrointestinals. Per últim, la xarxa Escoles Sentinella servirà per pilotar estudis que promoguin la salut que sorgeixin de necessitats identificades al propi projecte o identificades pels Departaments de Salut i Educació.
Anàlisi estadística
Es farà una anàlisis descriptiva de les principals variables recollides caracteritzant la població d’estudi. S’analitzarà la significació estadística dels canvis associats a la salut mental, la prevenció i promoció de la salut, les malalties infeccioses i l’aprenentatge de les ciències a nivell individual i de centre educatiu mitjançant models de regressió logística univariant i multivariant investigant els seus factors associats. Es calcularan les mesures d’associació Odds Ratio o prevalence ratio amb els seus intervals de confiança al 95% i les prevalences de les exposicions. S’utilitzarà l’anàlisi de classes latents, utilitzant models logístic mixtes per verificar l’associació dels símptomes i la seva gravetat. Les dades qualitatives obtingudes de l’objectiu de recerca participativa s’analitzaran mitjançant anàlisis descriptives i temàtiques.
Per la comparació dels qüestionaris pre i post-intervenció es farà una anàlisi de mostres aparellades mitjançant prova de Wilcoxon o test de McNemar. Per la comparació d’ambos qüestionaris entre el grup control i el grup intervenció es farà servir el test t de Student o Mann-Whitney.
Rellevància
La informació recollida en aquest projecte descriurà un conjunt d’indicadors sociodemogràfics, epidemiològics, de coneixements, actituds i conductes envers la promoció i prevenció de la salut i d’avaluació de les intervencions de recerca participativa a l’àmbit escolar. Conéixer i entendre aquests aspectes serà clau per dissenyar millores educatives i sanitàries en aquesta població entorn la salut pública. Per últim, la recerca participativa pretén esdevindre una millora en l’aprenentatge de les ciències, en la seva percepció de la utilitat de la ciència per resoldre problemes de salut, i en la definició i implementació d’intervencions de promoció de la salut.