La diabetes mellitus es una de las enfermedades crónicas con mayor impacto sociosanitario cuyo control y manejo son fundamentales para evitar complicaciones asociadas a la enfermedad.
En la actualidad se sabe que hay diferencias en la prevalencia de diabetes entre la población extranjera y la autóctona. A este hecho, se añade que existen estudios que ya han constatado una diferencia entre el control diabético de pacientes migrantes y el de la población autóctona. Es por ello que el manejo y control de la diabetes en población migrante, en el caso de este estudio, en población marroquí, supone un reto para el sistema sanitario y sus profesionales.
El análisis de las causas del mal control en población inmigrante, desde una perspectiva fenomenológica e intercultural, supone un reto novedoso, dada la escasez de estudios con metodología cualitativa que profundizan en aspectos como las creencias, percepciones y actitudes de dicha población, ante la enfermedad.
Por tanto, la implicación práctica de esta investigación es mejorar el conocimiento de los profesionales sanitarios de atención primaria en los factores personales y culturales que influyen en los pacientes diabéticos de origen marroquí con la intención de limitar la incidencia de futuras complicaciones diabéticas y evitar la consiguiente carga del sistema sanitario junto con el control de sus costes.
Está claro que la prevención de las complicaciones de la diabetes es esencial para la sostenibilidad a largo plazo del sistema de salud.

Objetivos
1. Objetivo principal: Evaluar la tasa de portadores nasofaríngeos de Streptococcus pneumoniae en niños sanos y en niños con otitis media aguda (OMA) en España desde los 6 meses hasta los 5 años de vida.
2. Objetivos secundarios
2.1. Estudiar la distribución de los serotipos de neumococo colonizadores más prevalentes, valorando si se ha producido un reemplazo de los serotipos incluidos en la vacuna conjugada neumocócica 13-valente (PCV13) por serotipos no vacunales.
2.2. Analizar la dinámica de la colonización nasofaríngea por neumococo en niños menores de 5 años.
2.3. Analizar los serotipos de S. pneumoniae predominantes según la edad del paciente, pertenencia a un medio rural o urbano, asistencia a guardería y administración de antibioterapia reciente.
2.4. Valorar si existen diferencias en la frecuencia y distribución de serotipos en nasofaringe de niños sanos y con OMA.
2.5. Analizar el perfil de resistencia antibiótica de los neumococos aislados, especialmente a penicilina y macrólidos, comparando los aislamientos de niños sanos con los de los niños con OMA.
2.6. Comparar experimentalmente la capacidad de formación de biofilm de los serotipos aislados en niños sanos y con OMA.
Hipótesis clínica
1. La implementación de la vacunación universal con la PCV13 en España ha dado lugar a una reducción de la colonización nasofaríngea por serotipos vacunales y a su reemplazo por serotipos no vacunales en niños menores de 5 años.
2. El impacto sobre la tasa global de portadores sanos, la edad de inicio y el pico máximo de colonización ha sido bajo. Los factores de riesgo asociados a la colonización asintomática son los mismos que en el periodo prevacunal.
3. El reemplazo de los serotipos vacunales en niños sanos, más resistentes a los antibióticos, por serotipos no vacunales más sensibles ha contribuido a una recuperación de la sensibilidad a betalactámicos y macrólidos en las cepas colonizadoras.
4. La colonización por neumococo en niños con OMA es más alta que en niños sanos y los serotipos aislados pueden ser los principales responsables de la otitis neumocócica en la actualidad.
5. Los neumococos colonizadores más frecuentes son los que más capacidad tienen para producir biofilm. 2.2

Metodología
Estudio transversal, observacional, multicéntrico, de niños entre 6 meses y 5 años, atendidos en centros de salud de atención primaria a nivel nacional, en los que se estudiará durante el periodo de 1 año la colonización por S. pneumoniae mediante muestra de frotis nasofaríngeo.
Criterios de inclusión: Se incluirán dos grupos de niños: Grupo 1) niños sanos de 6 meses a 5 años que se reclutarán cuando acudan a controles de promoción de la salud o por patología no infecciosa y Grupo 2) niños de 6 meses a 5 años atendidos en los centros participantes con diagnóstico de OMA.

Antecedents:
Els objectius del tractament de la diabetis mellitus tipus 2 (DM2) comprenen prevenir les complicacions microvasculars i macrovasculars i perllongar la supervivència. Tanmateix és rellevant evitar les hipoglucèmies, esdeveniment advers que s’associa amb les caigudes i fractures, particularment en pacients ancians i/o fràgils. Un control excessiu de la DM s’ha relacionat amb un major risc d’hipoglucèmia el qual està implicat en caigudes i deteriorament cognitiu. A més la hipoglucèmia greu s’ha relacionat amb un increment del risc de complicacions cardiovasculars en pacients d’edat avançada. És necessari ajustar la teràpia antidiabètica en aquests pacients fent una valoració integral del pacient, tenint en compte sobretot el risc de presentar hipoglucèmies.

Hipòtesis:
Una intervenció farmacèutica estructurada amb recomanacions específiques i individualitzades és més efectiva que les intervencions menys individualitzades per tal de disminuir els riscos associats a la hipoglicèmia en pacients ancians.

Objectiu Principal:
Compareu l’efectivitat de dues estratègies d’intervenció dirigides als metges d’atenció primària (MF) per millorar l’adequació del tractament antidiabètic en pacients > 80 anys, diabètics tipus 2 (DM2), tractats amb 2 fàrmacs o més i amb control metabòlic excessiu.
Objectiu Secundari:
Avaluar el grau d’acceptació de les recomanacions.
Metodologia:
Disseny: estudi gairebé experimental multicèntric amb intervenció.
Àmbit d’estudi: atenció Primària de Salut de 4 àrees sanitàries: 38 equips d’atenció primària (EAP), 527 MF que donen cobertura a 787.413 adults.
Població d’estudi: MF que atenen pacients DM2, >80 anys, tractats amb 2 o més fàrmacs antidiabètics amb control metabòlic excessiu (hemoglobina glicosilada: HbA1c <7). Font de dades: història clínica d'atenció primària. Període d'estudi: 6 mesos Intervenció: L'assignació a cada grup d'intervenció es farà de manera aleatòria per EAP. La intervenció la realitzarà el farmacèutic d'atenció primària (FAP) i consistirà en: ?Intervenció mínima: infografia + possibilitat de disposar de llistat pacients que compleixen els criteris. ?Intervenció intensificada: infografia + recomanacions individualitzades per a cada pacient elaborades pel FAP. Anàlisi de les dades: Variable principal: variació del % de pacients de l'estudi abans i després de cada tipus d'intervenció. Variables secundàries: % de recomanacions acceptades global i segons acció (retirar, modificar dosis/pauta, substituir); variació del nombre d'antidiabètics pre i post intervenció. Les variables de l'estudi s'analitzaran segons els paràmetres estadístics corresponents. Resultats Dades basals: S'hi identifiquen 745 pacients que compleixen els criteris d'inclusió. Representen un 5,90% del total DM2 >80 anys. L’edat mitjana és de 85, 2 (DE 3,6) anys. Un 52,2% són dones.
Els professionals amb pacients que compleixen criteris d?inclusió van ser 361 MF (68.5% del total de MF).
Les pautes amb tres o més fàrmacs representen un 34%.
Combinacions més freqüents: metformina+sulfonilurea (n=130, 17,5%); metformina+inhibidors de la dipeptidilpeptidasa (n=95, 12,8%); metformina+insulina basal (n=76, 10,2%); metformina+sulfonilurea+inhibidors de la dipeptidilpeptidasa (n=51, 6,9%).
La distribució segons estratificació de HbA1c: <6: n=160, 21,11%; 6-6,5: n= 262, 34,56%; >6,5: n=336, 44,33%.
Aplicabilitat i Rellevància
La implementació del projecte permetrà conèixer quina estratègia és més efectiva i alhora influir en l?adequació del tractament antidiabètic en ancians amb control excessiu.

OBJETIVOS
Objetivo principal:
? Estimar el grado de concordancia descriptiva y diagnóstica de la ecografía abdominal para patología biliar y urinaria entre los médicos residentes de MFyC y los radiólogos de referencia.

Objetivo secundarios:
? Evaluar el grado de concordancia en la identificación y medición de órganos realizada por médicos residentes de MFyC y realizada por los radiólogos.
? Comparar el tiempo de espera para realizar la ecografía abdominal entre radiología y atención primaria.

METODOLOGIA:

Tipo de estudio: Estudio observacional de pruebas diagnósticas.

Población de estudio: Pacientes asignados y atendidos mayores de 17 años en los centros de atención primaria Carles Ribas y La Marina, entre julio 2022 y marzo 2023.

Ámbito: Centros de atención primaria Carles Ribas y La Marina y servicio de radiología
de Manso.

The implementation of screening programmes for migrants requires innovative and integrated approaches to provide more efficient and cost-effective services while optimizing scarce health resources. INNoMiG’s will use a novel approach to improve integrated screening for migrants on infectious diseases, female genital mutilation and vaccination programs. This will also permit a knowledge transference to health professionals of the National Health System. We will: 1) Develop an evidence-based Spanish guide on migration health screening (including female genital mutilation) and vaccination, which will be driven by a review of current existing guidelines for migrant screening and a consensus on a transdisciplinary national collaboration network. 2) Evaluate the implementation of an innovative digital and user-friendly software tool integrated in the electronic patient record system of primary care that recommends personalized screening for migrants in primary care centres in Catalonia and Andalusia. The software identifies individuals who should be screened using key routinely collected health data (country of origin, age and sex). Through this individual-based risk assessment, resulted from the evidence-based Spanish guide, the software will notify health professionals at real time about screening and vaccinations that should be considered, and the risk of female genital mutilation. A pilot cluster control randomized trial will be designed where selected centres using the novel software will be compared to others that do follow the current routine practice. A comprehensive analysis of the implementation process, challenges, integration into clinical practice, costseffectiveness and efficiency of the software will be carried out with the help of an established analytical framework.

El hecho que la mayor parte de las personas tengan múltiples enfermedades ha propiciado que la OMS promuevaun cambio en el modelo de atención a las personas, pasando de uno basado en los problemas de salud a otrobasado en las capacidades de la persona, definiendo la capacidad intrínseca (CI) como «la combinación de todaslas capacidades físicas y mentales con las que cuenta una persona». Para ello ha desarrollado la estrategiaICOPE, pensada principalmente para personas mayores con un nivel alto de autonomía, que mediante uninstrumento de cribado pretende detectar problemas en cinco dominios #cognitivo, motricidad, vitalidad (queaborda la nutrición deficiente), psicológico (que aborda los síntomas depresivos) y sensorial# para encontrar ytratar las causas subyacentes y detener y evitar la progresión de la discapacidad.[][]Por otra parte ya existen intervenciones que pueden ser útiles para la prevención de la discapacidad,especialmente las que combinan diferentes componentes.[][]La intervención AMICOPE es un programa multicomponente destinado a personas de 70 o más años con algúnproblema en los dominios de movilidad, nutricional o psicológico. Es un programa grupal de 12 semanas deduración que incluye actividad física estructurada y adaptada, y dinámicas que promueven el apoyo social yabordan la soledad, el aislamiento social y los síntomas depresivos.[][]El presente estudio es un ensayo clínico en el que se pretende evaluar la eficacia de la intervención AMICOPEen relación al tratamiento habitual para mantener la calidad de vida autopercibida y en el mantenimiento de lacapacidad intrínseca

Antecedents: La imatge corporal positiva és un constructe multidimensional que representa l’amor i el respecte, l’acceptació i l’apreciació dels individus i la comoditat amb el seu cos, independentment del seu aspecte físic real, així com la seva capacitat per interpretar missatges d’una manera protectora del cos. Existeixen estudis sobre la imatge corporal positiva entre adults
però entre els adolescents ha continuat sent poc estudiada, tot i que la formació d’actituds i percepcions corporals positives és important durant el desenvolupament de l’ adolescència tant per a noies com per a nois. Existeixen diferents instruments per avaluar la imatge corporal positiva en adults però pocs en adolescents. En aquesta línia, l’escala PBIAS mesura el constructe d’imatge corporal positiva en els adolescents i a més engloba en una única escala components que s’ha estudiat per separat. Així doncs, en aquest projecte s’ha escollit validar PBIAS ja que reflecteix la multidimensionalitat de la imatge corporal positiva en adolescents.
Objetiu: Traduir l’escala PBIAS (Positive Body Image among Adolescents Scale) al català i espanyol i validar estadísticament ambdues versions per assegurar la seva equivalència amb l’escala anglesa original.
Disseny: Estudi de validació instrument de mesura
Participants: Per tal d’assolir l’objectiu de la validació la mostra aleatòria serà d’un mínim de 150 adolescents entre 12 i 16 anys que cursen ensenyament secundari obligatori (ESO) a centres educatius de formació reglada de la xarxa publica de Catalunya. Criteris inclusió dels participants serà alumnes matriculats a ESO de parla catalana i/ o castellana.
Metodologia: Seguirem el model proposat per Argimon et al (Argimon-Pàlls et al., 2009) per calcular al rang i la derivació estandard (SD) i calcularem les freqüències. la fiabilitat de l’escala, se’n verificarà la consistència interna mitjançant l’alfa de Cronbach. L’anàlisi factorial es farà servir per simplificar la informació donada per una matriu de correlació per fer-la més gran. Aplicarem el software SPSS versió 27.0 (SPSS INC., Chicago, IL, USA) per a la anàlisis estadístic. Els resultats es consideraran significatius amb una p < 0,05. Resultats: Obtenir la validació catalana i castellana de l'escala PBIAS per adolescents per aplicar en programes de promoció d'una sana imatge corporal i prevenció de trastorns de la conducta alimentaria en adolescents.

Background:
Understanding the determinants of childhood health inequity has never been more urgent, given its influence on life-long health and lifestyle. It is increasingly recognized that the environment plays an important role in health in/equity and that it provides important potential for community-level intervention. However there are important gaps in the knowledge about the impact of changing environment on childhood health e.g. moving from urban to rural environments and vice versa.

Objectives:
The overarching objective is to examine how changes in the environment (air pollution, green spaces, social environment, built environment, unhealthy food environment) influence childhood health equity by applying artificial intelligence methods to analyse a unique and complex electronic record database of 1.6 million children living in urban and rural environments.

Dataset:
The project will use already existing ECOHCAT dataset, therefore there will be no need to make a new data extraction.

Methodology: The study will exploit the large resource of available primary care data of 1.6 million children (80% of the population) and the extensive individual data already available in a mother-child cohort in Catalonia. It will also collect new data on school children (10-12 years) in one Catalan city, Sabadell, where anthropometric measurements will be combined with questionnaires to obtain data on obesity and important risk factors. Geographical information system technologies will be used to estimate exposure to the different urban environment indicators at census tract level for the whole Catalonia and at home and school address level for Sabadell city. Individual-level mediators including diet, physical activity, and psychological well-being will be evaluated for their role in the association between urban environment indicators and childhood obesity. A health impact assessment will be developed based on this study and available literature. Machine learning methods will be considered to complement epimiology study designs and statistical approaches to uncover spatial and temporal movement patterns and associations with child health outcomes.

Expected results: The study will be novel in modelling multiple community-level urban environment
indicators and by evaluating potential individual-level mediators. A final impact assessment will help decision makers to develop urban environment policies aimed at reducing and preventing childhood obesity in
Catalonia.

na de les característiques del procés infermer és que la cura de la persona ha de ser individualitzada d’acord a les necessitats d’aquesta i la seva família. Individualitzar significa que la infermera formula diagnòstics i planifica l’atenció necessària en funció de l’avaluació que aquesta ha realitzat de la persones, la seva família i el seu entorn, tot avaluant periòdicament els resultats obtinguts.
A Catalunya, la Terminologia ATIC s’empra com a vocabulari infermer en els registres d’història clínica electrònica, el desenvolupament d’estàndards de cures, i l’explotació de la informació de la prestació de cures infermeres. L’any 2017, l’Institut Català de la Salut va presentar el Projecte ARES-AP, que incorpora els diagnòstics i les cures infermeres estandarditzades a l’eCAP, emprant la terminologia ATIC. Actualment existeixen estudis que avaluen el procés d’elaboració dels plans de cures infermers a través de programa ARES, però aquests es centren en entorns hospitalaris. Així doncs, l’objectiu d’estudi és estudiar els facilitadors i les barreres en el procés d’elaboració de plans de cures, mitjançant el programa ARES, a l’àmbit de l’Atenció Primària. Per això ens plantegem un estudi amb metodologia mixta, una primera fase quantitativa a través de qüestionaris adhoc i una segona fase qualitativa mitjançant grups focals. Conèixer la valoració de les infermeres d’atenció primària sobre el programa ARES ens orientarà a una millor gestió de l’atenció de les persones mitjançant aquest programa.