La otitis media aguda (OMA) tiene una alta incidencia en niños, siendo una causa muy común de consulta médica con una incidencia estimada de 1,5 episodios de OMA por niño menor de 2 años y año., H. influenzae (48%) y S. pneumoniae (40%) son los patógenos más frecuentes. La introducción de la vacunación universal en población pediátrica con la vacuna conjugada 13 valente (PCV13) en 2016 provocó una disminución de la presencia de este microorganismo en OMA así como una reducción de los serotipos incluidos en la vacuna. Aún así, el serotipo 3 continúa siendo frecuente en esta y otra infecciones neumocócicas. La baja efectividad de la PCV13 contra este serotipo así como su bajo impacto en la prevención de la colonización podrían explicar este hecho.

? Hipótesis y objetivo. En España, la OMA no ha sido estudiada desde la introducción de la
vacunación universal en población pediátrica, que espera que haya modificado el ratio de
colonización de neumococos con serotipos incluidos en la PCV13. Se espera encontrar un
aumento en la presencia de serotipos no incluidos en la PCV13. También cabe esperar un
aumento de la proporción de H. influenzae causante de OMA con respecto a S.pneumoniae. Se recogerán muestras de diferentes centros de atención primaria de la zona sur de Barcelona con el objetivo de estudiar la etiología de la OMA así como la distribución de serotipos de los neumococos aislados.

? Diseño del estudio. Es un estudio prospectivo (Enero 2022-Diciembre 2023) que incluirá
niños con OMA con exudado atendidos en áreas de pediatría de centros de atención primaria de la Gerencia Territorial Metropolitana Sud coordinados por el Dr. Josep Balaguer. Se solicitará la firma del consentimiento informado de los padres o de los pacientes si son mayores de 15 años. Se recogerán muestras de exudados óticos utilizando torundas estériles. Se recogerán datos demográficos así como referentes a episodios previos de OMA, consumo de antibióticos, estado vacunal y otros. Se espera recoger entre 5-8 episodios de OMA por pediatra y año, siendo la muestra total entre 240-300 episodios de OMA.

Antecedents:
L’esteatosi hepàtica no alcohòlica (EHGNA) es una malaltia caracteritzada per l’acumulació d’àcids grassos i triglicèrids als hepatòcits en pacients que no consumeixen alcohol de risc i no presenten altres causes de malaltia hepàtica crònica. La seva prevalença oscil·la entre el 20 i el 30%, i augmenta en el cas de pacients amb Diabetis Mellitus de tipus 2 (DM2) i obesos. Tant la sospita com el diagnòstic de confirmació d’aquesta malaltia són histològics. Tot i així, des d’un punt de vista pràctic, s’utilitzen criteris diagnòstics clínics no invasius que permeten el seu diagnòstic. El
diagnòstic d’EHGNA es realitza mitjançant criteris clínics i ecogràfics després d’haver descartat altres causes d’hepatopatia crònica. En l’última dècada han aparegut multitud de mètodes no invasius, com els biomarcadors Fatty Liver Index (FLI) y Non Alcoholic Fatty Liver Disease – Liver Fat Score (NAFLD-LFS) pel cas d’esteatosi i Non Alcoholic Fatty Liver Disease fibrosis score (NAFLD-FS) pel cas de la fibrosi, que permeten fer una estimació del risc que presenta el pacient d’EHGNA pels dos primers o fibrosi per l’últim.

Hipòtesi:
La prevalença de l’EHGNA en pacients amb DM2 i/o obesos a Salt serà inferior al 60%.

Objectius:
L’objectiu principal és determinar la prevalença d’esteatosi hepàtica no alcohòlica (EHGNA) en pacients amb obesitat i/o DM2 de la població de Salt (Girona).

Metodologia:
Estudi descriptiu transversal amb mostreig aleatori simple. La població d’estudi són les persones usuàries de l’ABS de Salt. S’inclouran persones entre 18-75 anys, obeses i/o que estiguin diagnosticades de DM2. S’exclourà les persones que presenten consum d’alcohol de risc, una hepatopatia vírica, que prenguin fàrmacs hepatotòxics i que estiguin en atenció domiciliària. La variable principal és la presencia d’esteatosi hepàtica no alcohòlica. Les variables secundaries de l’estudi són: sociodemogràfiques (ètnia, edat, gènere), antropomètriques (perímetre abdominal, IMC), clíniques (PAS, PAD, comorbiditats cardiovasculars, SOP, DM2, Síndrome metabòlic),
consum d’alcohol, analítiques (GOT, GPT, TG, GGT, Hb1Ac, Colesterol total, LDL, HDL,
albúmina, FG, VHC, VHB), biomarcadors (NAFLD-LFD, NAFLD-FS) i l’ecografia abdominal.

Antecedents: Durant el període de gestació, les dones experimenten canvis físics i psicològics, que les converteixen en un col·lectiu vulnerable a nivell de salut mental. En aquest sentit, sembla innegable la necessitat d’oferir suport i seguiment psicològic a aquest col·lectiu. L’embaràs representa un període vulnerable quant a l’estat psicològic i emocional de les dones i, diversos estudis, revelen que les dones embarassades refereixen un augment de símptomes d’ansietat i depressió en comparació amb les dones no embarassades. En relació a la situació actual de pandèmia per COVID.19, l’evidència publicada fins ara suggereix que els trastorns mentals en dones embarassades o amb nadons menors de 12 mesos, han augmentat des de l’inici de la pandèmia. Diversos estudis realitzats a diferents parts del món informen que les taxes de depressió i ansietat, en aquest col·lectiu, es van duplicar en comparació amb els estudis anteriors a la pandèmia. Per aquestes raons, queda patent que és fonamental la protocol·lització d’un seguiment i acompanyament psicològic a les dones que es troben als períodes vitals esmentats (gestants, dones en postpart i mares amb nadons menors de 12 mesos de edat).
Hipòtesis: Es plantegen dues hipòtesis. 1) Les gestants, dones en puerperi i mares en el primer any de criança, que viuen aquest període en situació de pandèmia per COVID?19, presenten més simptomatologia associada a la depressió i ansietat; 2) Les gestants, dones en puerperi i mares en el primer any de criança, que viuen aquest període en situació de pandèmia per COVID?19, requereixen un acompanyament psicològic protocol·litzat, dut a terme per un psicòleg amb un perfil específic, que sigui capaç d’atendre a les necessitats associades al període vital i a la situació de pandèmia.
Objectius: L’objectiu general és desenvolupar, mitjançant un estudi de necessitats, un protocol de actuació i seguiment psicològic dirigit a gestants, dones en puerperi i mares en el primer any de criança.
Pel que fa als objectius específics, es plantegen 8 objectius: 1) Estudiar la prevalença de simptomatologia depressiva durant el període gestacional, puerperal i el primer any de criança; 2) Conèixer la prevalença de simptomatologia associada a l’ansietat durant el període gestacional, puerperal i el primer any de criança; 3) Avaluar les pors associades a la situació de pandèmia per COVID?19 al període gestacional, puerperal i el primer any de criança; 4) Evidenciar les diferències entre les necessitats que presenten les dones en període gestacional, puerperal i el primer any de criança, en situació de pandèmia, i les que no han passat aquest moment vital en presència de restriccions per COVID?19; 5) Conèixer si les gestants, dones en puerperi i dones i el primer any de criança, en situació de pandèmia, perceben que cal comptar amb un acompanyament psicològic protocol·litzat, dut a terme per un psicòleg amb un perfil específic, que sigui capaç d’atendre les necessitats associades al període vital i a la situació de pandèmia; 6) Elaborar el perfil professional i establir les característiques que ha de complir psicòleg que intervé i acompanya durant el període gestacional, puerperal i durant el primer any de criança; 7) Establir les activitats, els materials i les sessions que s’han de fer en l’acompanyament de les gestants, dones en puerperi i dones i el primer any de criança, en situació de pandèmia; 8) Visibilitzar la importància de la figura del psicòleg referent en benestar emocional a l’àmbit comunitari.
Metodologia: Aquest projecte contempla l’anàlisi de necessitats de salut psicològica, per tal d’establir posteriorment un protocol d’actuació i seguiment psicològics, de caràcter comunitari, que doni resposta a aquestes necessitats detectades. L’anàlisi de necessitats es durà a terme mitjançant enquestes anònimes.
Anàlisi estadística: Des del punt de vista descriptiu, les variables quantitatives seran tractades analitzant els índexs de centralització i dispersió: mitjana aritmètica i desviació típica. Les variables qualitatives es tractaran analitzant la freqüència absoluta de l’aparició de cadascuna de les categories, així com, les freqüències relatives. S’aplicarà el test de Chi quadrat i la correcció de Fisher en cas que fos necessari per testar les associacions entre les variables qualitatives, un cop comprovada la normalitat de les variables amb el test de Kolmogorov Smirnoff. Per comparar les diferències de mitjanes s’utilitzarà la t de Student si les variables segueixen una distribució normal; altrament s’utilitzarà la U de Mann Whitney. Per contrastar les correlacions de les variables contínues s’emprarà la r de Pearson o Spearman. Es consideren significatius els valors de p<0,05. El paquet estadístic utilitzat serà Stata V. 15. Resultats esperats, aplicabilitat i rellevància: S'espera demostrar i reconèixer que l'enfoc que han rebut les dones gestants, dones en puerperi i mares en el primer any de criança, pel que fa al seguiment i a l'acompanyament psicològic, ha estat insuficient durant la pandèmia, augmentant la simptomatologia vinculada a angoixa, estres i depressió. Aquest resultat està clarament evidenciat a la literatura i es considera que, a la mostra estudiada, els resultats tornaran a revelar aquesta situació. En la línia del que s'ha evidenciat, per tant, es contempla com a necessari que aquest grup tan vulnerable disposi d'un protocol actuació específica centrat en la prevenció, suposant aquest estudi, per tant, un estudi amb aplicació directa. Així, en el present projecte, s'espera donar resposta a aquesta situació establint, no només un perfil professional concret sinó els materials i activitats necessaris per donar resposta a aquesta necessitat. Després de la realització del projecte es contempla la possibilitat de realitzar un segon projecte per pilotar el protocol derivat del present estudi.

Diferentes estudios realizados fuera del ámbito sanitario muestran que las personas trans* se enfrentan a dificultades en el uso del sistema sanitario: entre estas, se encuentran la discriminación secundaria a la cisnormatividad y el desequilibrio de poder con los profesionales. No existen investigaciones desde el ámbito sanitario que estudien la percepción de la calidad desde la perspectiva de las personas trans* de los servicios de salud específicos. Este proyecto pretende cubrir ese hueco en la investigación diseñando y validando un cuestionario para valorar la calidad de la atención que reciben las personas trans* en los servicios específicos y describiendo en profundidad los elementos más relevantes que influyen en la calidad percibida por las personas usuarias. El proyecto se realiza con métodos mixtos y diseño secuencial: inicialmente una parte cuantitativa de diseño y validación del cuestionario y posteriormente una parte cualitativa con entrevistas semiestructuradas en profundidad a personas usuarias del servicio Trànsit. La validación del cuestionario se realizará a partir del análisis estadístico de los datos obtenidos. Se hará un análisis de contenido de los datos cualitativos por dos investigadores de forma independiente. El cuestionario una vez validado podrá ser utilizado en otros servicios específicos y permitirá conocer la perspectiva de las personas trans*, que constituye un aspecto clave en la definición de la calidad y su valoración es necesaria para prestar una correcta asistencia sanitaria, ya que proporcionan su punto de vista en función de sus experiencias con los servicios de salud utilizados.

Antecedents
Davant la creixent prevalença de malalties cròniques, és important tenir en compte com es distribueix entre homes i dones, per poder oferir una atenció en salut de la forma més apropiada possible. La manca d’una perspectiva de gènere en l’abordatge de les necessitats en salut pot ha influït en el poc coneixement que encara es té sobre les diferències entre sexes en aspectes com la simptomatologia, els diagnòstics o els tractaments que s’ofereixen davant de certes casuístiques, la qual cosa pot incidir en una pitjor qualitat de vida, especialment entre dones. Malgrat una major esperança de vida, s’apunta cap a un pitjor estat de salut percebut entre aquesta part de la població que pot ser abordat a partir de coneixement desagregat per sexe i noves estratègies d’abordatge de les seves necessitats.

Hipòtesis
Donada una major esperança de vida, les malalties cròniques són cada cop més prevalents entre la població, manifestant-se de forma diferent entre homes i dones i segons grups d’edat, mostrant una falta d’atenció a certs grups de població.

Objectius
Objectiu general:
Descriure la situació i l’evolució de la prevalença de malalties cròniques segons gènere a la comarca del Bages durant el període comprès entre 2018 i 2021.
Objectius específics:
– Descriure el perfil sociodemogràfic de les persones amb malalties cròniques al Bages
– Descriure el perfil sociodemogràfic i clínic de les persones que tenen ansietat i depressió al Bages
– Descriure la prevalença de pacients amb malalties cròniques greus i comorbiditats al Bages
– Determinar si hi ha major prevalença de malalties cròniques a zones urbanes o rurals
– Descriure la prevalença de pacients que viuen sols i/o reben atenció a domicili
Comparar la prevalença de malalties cròniques amb la resta de comarques de la Catalunya Central, durant el mateix període

Metodologia
Estudi transversal descriptiu de la prevalença de malalties cròniques segons gènere a la comarca del Bages durant el període 2018-2021 i comparació amb dades de les altres comarques de la Catalunya Central.

Anàlisi estadística
Les variables categòriques es descriuran mitjançant freqüències absolutes i percentatges, les variables contínues amb mitjana i desviació estàndard o mediana i quartils, en funció de la distribució de cada variable. Per analitzar la relació entre dues variables s’utilitzarà el contrast de la X2, la T Student o Mann-Whitney en funció del tipus de variable. Es fixarà un nivell de significança del 5% i tots els intervals de confiança seran del 95%. Els anàlisis estadístics es realitzaran amb el software estadístic R versió 4.0.3.

Resultats esperats
Diferències en la prevalença de les dades segons sexe i les diferents variables analitzades, que permetin proposar recomanacions i línies d’actuació per tal de treballar en l’abordatge de la cronicitat de forma més precisa, tant a nivell dels serveis de salut com dels entorns socials i econòmics.

Aplicabilitat i Rellevància
Poder observar l’evolució de la cronicitat a l’àmbit d’atenció primària al Bages adoptant una perspectiva de gènere, que permetin definir de forma més precisa les actuacions a desenvolupar per donar resposta a les necessitats dels diversos perfils que s’observin. Comparant els resultats amb dades de la resta de la Catalunya Central seria possible així mateix extrapolar estratègies que sorgeixin arran d’aquest estudi en un entorn més ampli.

Las enfermedades cardiovasculares son la primera causa de muerte (28.3%) en España y la primera causa de muerte prematura (<70 años) tanto en Europa como en España (1). Dentro de los factores de riesgo cardiovasculares más importantes se encuentran la hipertensión arterial, la diabetes mellitus, la dislipidemia, la obesidad, el tabaquismo, y el consumo de alcohol (1,2). En España, la prevalencia de hipertensión arterial en el 2016 era del 43%, siendo más elevada en hombres que en mujeres, mientras que la prevalencia de diabetes mellitus era de 7-13% y la de dislipidemia alcanzaba el 50% (1). En Barcelona, se reporta una prevalencia del 20% de hipertensión arterial y del 7% de diabetes mellitus en el 2019 (3). Por otra parte, el tabaco está altamente asociado a morbilidad y mortalidad prematura en España, siendo el 23% de la población española de más de 15 años fumador diario, generando 51.870 muertes anuales (4). En cuanto al alcohol, es el tercer factor de riesgo más importante de morbilidad y mortalidad prematura después de la hipertensión arterial y el tabaquismo, siendo más importante que el sobrepeso y la hipercolesterolemia (4). En el 2016, se atribuyó el 2,2% y el 6,8% de mortalidad prematura en mujeres y en hombres respectivamente al consumo de alcohol (4). Al ser la hipertensión arterial y la diabetes mellitus tipo 2 enfermedades crónicas de alta prevalencia, éstas requieren un seguimiento en el tiempo, realizado usualmente por el personal sanitario de Atención Primaria. Sin embargo, el tiempo requerido para dicho seguimiento suele ser superior al tiempo disponible por el personal sanitario durante una visita médica (5-7). En consecuencia, las tasas reales de prestación de servicios de atención médica preventiva y de control de enfermedades crónicas siguen siendo bajos (7,8). Se estima que, en el 2020 en España, el 70% de los pacientes hipertensos en tratamiento no alcanzan los valores de presión arterial adecuados. De la misma manera, el 50% de las dislipidemias y el 31% de los pacientes diabéticos no son controlados adecuadamente (1). Además, un estudio poblacional realizado en Cataluña estimó que solo un 13% de los pacientes con diabetes mellitus tipo 2 tenían un buen control de factores de riesgo cardiovasculares a nivel de atención primaria (1). Varios estudios valoraron la incorporación de asistente médicos como una nueva figura en el sistema de atención primaria para intentar proporcionar una respuesta a este problema, buscando un modelo de gestión de la atención que disminuya la carga de trabajo de los sanitarios al delegarles tareas, que mejoren la calidad de la atención y que mejoren el control de ciertas enfermedades (7,9,10). Para ello, se valoran los diferentes roles que pueden asumir los asistentes médicos; por ejemplo, en el ámbito relacional al realizar tareas de educación en salud o de coordinación de atención médica, así como en el ámbito de documentación teniendo un rol de escriba o de asistente de calidad (9). Se observó que el rol de escriba permite disminuir la carga de registro documental de los sanitarios mejorando la eficiencia y la interacción de las visitas médicas (5), con una mejora significativa en la satisfacción general del médico, sin restarle satisfacción al paciente (6). Los asistente médicos también pueden ingresar pedidos bajo protocolo y ayudar con la documentación (10,11). Por otra parte, los asistentes médicos pueden proporcionar la educación, asesoramiento y orientación a los pacientes en cuanto al manejo de sus condiciones crónicas (7). También se observó que los asistentes médicos pueden contribuir a mejorar las tasas de cribado de ciertas enfermedades, por ejemplo la depresión (12). Este estudio pretende evaluar la efectividad de la incorporación del asistente médico en la mejora del control de la diabetes mellitus tipo 2 y la hipertensión en un centro de atención primaria de Barcelona.

Introducció
El sistema sanitari català està fonamentat en l’Atenció Primària com a eix vertebrador de l’atenció sanitària integral i longitudinal, amb suport de les especialitats i els serveis d’atenció urgent. Això implica que una persona pot ser tractada per múltiples professionals i cal coordinar aquest procés assistencial. La seguretat del pacient i la prevenció de iatrogènia és fonamental. Múltiples estudis de l’àmbit d’Atenció Primària han relacionat la presa de medicació amb risc de iatrogènia, especialment en el context de fàrmacs d’alt risc, polimedicació i moments de transició entre nivells assistencials. A Catalunya, existeixen eines de suport a la prescripció que permeten millorar la qualitat del procés, per exemple, aparellant el diagnòstic pel què es prescriu a un determinat producte. Però l’ús d’algunes eines, com l’associació de diagnòstics i productes, no és obligat en la majoria dels casos.
Hipòtesi i objectius
La hipòtesi és que a la nostra ABS hi ha un percentatge baix de fàrmacs prescrits associats a un diagnòstic compatible, inferior al 90%.
L’objectiu principal és determinar el percentatge de fàrmacs prescrits amb diagnòstic associat compatible.
Metodologia i anàlisi estadística
Estudi transversal de tipus descriptiu. Es realitzaria un mostreig aleatori de pacients de l’Àrea Bàsica de Salut Girona 3 que compleixen els criteris d’inclusió a través de l’anàlisi de la base de dades del CAP (DBS). La recollida de dades es faria a través de la història clínica dels pacients, incloent les dades d’interès a una base de dades d’elaboració pròpia.
L’anàlisi estadística es realitzaria mitjançant anàlisi univariant i anàlisi bivariant de les variables d’interès.
Resultats esperats i rellevància
S’esperaria que el percentatge de fàrmacs lligats a un diagnòstic fos baix, inferior al 90% de les prescripcions valorades. La rellevància de l’estudi consisteix en tenir informació sobre aquest fet i poder instaurar el costum sistemàtic de lligar els tractaments al diagnòstic que l’origina. Aquest fet comporta necessàriament l’anàlisi de la prescripció i permet descobrir tractaments redundants o inadequadament perllongats.

A causa del envejecimiento de la población se produce un incremento progresivo de pacientes con múltiples patologías crónicas y necesidades de atención complejas, que suelen caracterizarse por una especial fragilidad y una elevada necesidad de recursos sanitarios y sociales. Es necesario la implementación de herramientas que proporcionen una valoración multidimensional e interdisciplinar de estos pacientes con modelos que prioricen la valoración de las necesidades y de los recursos de los pacientes y sus familias. El Hexágono de la Complejidad es un instrumento validado que permite una valoración multidisciplinar de la complejidad categorizándola en baja, media y alta.

Hipótesis. El nivel de complejidad predominante de los pacientes crónicos complejos de Vilanova i la Geltrú será el nivel de complejidad medio.
El mayor uso de recursos en todos los niveles asistenciales estudiados lo presentarà la población identificada con complejidad alta.

Objetivo. Conocer el nivel de complejidad y describir los recursos sanitarios utilizados por los pacientes crónicos complejos de Vilanova i la Geltrú.

Metodología. Diseño: se realizará un estudio observacional, descriptivo transversal. Población de estudio: pacientes de 65 años o más identificados como Paciente Crónico Complejo (enero 2021) asignados en los equipos de atención primaria del ICS de Vilanova i la Geltrú (n=451) . Periodo de estudio: enero a diciembre de 2021. Periodo de recogida de datos: abril-mayo 2022. Tamaño muestral: una muestra aleatoria de 88 individus es suficiente para estimar, con una confianza del 95% y una precisio?n de +/- 10 unidades porcentuales, un porcentaje poblacional que se prevé sea alrededor del 47%. El porcentaje de reposiciones necesario se ha previsto que será del 10%. Fuente de información: ECAP y HC3. Variables: Resultado: Nivel de complejidad del PCC (baja, media o alta). Independientes: edad, sexo, presencia de cuidador/a, índice de fragilidad, número de visitas en Atención Primaria, número de visitas en urgencias de atención hospitalaria, número de ingresos en hospital de referencia, número de visitas en hospital de día, número de consultas con servicios sociales.

Determinaciones análisis estadísticos: se realizará un análisis univariante. Los resultados se presentarán como media y desviación estándar para las variables cuantitativas y porcentajes para las variables cualitativas. Los resultados se reportarán con un intérvalo de confianza del 95%. Los análisis estadísticos se realizarán mediante el software estadístico SPSS para Windows versión 27.

Resultados esperados: esperamos encontrar que el nivel de complejidad más prevalente sea el nivel de complejidad medio.

Aplicabilidad y relevancia: creemos que la valoración de los PCC por niveles de complejidad según el modelo propuesto por el Hexágono de la Complejidad puede ser útil para mejorar la eficiencia en la gestión de las necesidades del paciente y su familia y para facilitar la coordinación entre niveles asistenciales.

Palabras clave: Niveles de complejidad, paciente crónico complejo, atención domiciliaria.

Finalitat del projecte: Descriure el perfil clínic, de necessitats socials i de consum de recursos
dels pacients atesos en l’inici d’implementació d’un programa clínic d’atenció a la cronicitat
dissenyat amb els pacients i cuidadors i elaborat a partir d’intervencions clíniques complexes
basades en evidència, per tal d’oferir una cobertura de necessitats de qualitat, liderada per equips
multidisciplinaris d’Atenció Primària del territori en la població de pacients crònics complexes
(PCC) i amb malaltia crònica avançada (MACA).
Antecedents i hipòtesis: Diversos projectes internacionals han demostrat l’eficàcia de
programes clínics adaptats a les poblacions amb múltiples condicions cròniques (high-need highcost/PCC i MACA d’altes necessitats). La majoria de treballs s’han centrat en resultats del
sistema (sovint dissenyats en entorns d’asseguradores d’àmbit nord-americà) i pocs grups han
definit i avaluat aquestes intervencions a partir de les necessitats de les persones ateses. Per
aquest motiu, a la regió Metropolitana Nord l’any 2018 es va obrir un procés de Participació
Ciutadana en què un grup de pacients crònics complexes i amb malaltia crònica avançada, els
seus cuidadors, organitzacions de pacients i clínics van treballar en la creació d’un programa
centrat en les persones PCC i MACA que es va anomenar ProPCC (Programa Integrat
Comunitari per a Persones amb Cronicitat Complexa i Avançada MetroNord ICS).
Hipòtesi: Els/les pacients que compleixen criteris per ser inclosos en el Programa ProPCC tenen
un perfil heterogeni en base a les seves necessitats sanitàries i socials que podem categoritzar en
diferents perfils de complexitat, un associat a major consum de recursos hospitalaris i un altre
associat a major consum de recursos d’atenció primària.
Objectiu general
Determinar clústers de complexitat de les persones que compleixen els requisits d’inclusió al
Programa ProPCC.
Objectius específics:
Descriure el perfil clínic dels malalts atesos.
Descriure les necessitats socials dels malalts atesos.
Descriure el consum de recursos sanitaris dels malalts atesos, abans i després d’entrar al
programa.
Disseny: Estudi de cohort retrospectiva.
Mostra: Tots els malalts admesos al programa des de 05/2018 a 6/2021
Anàlisi: Es farà una anàlisi quantitativa, dividida per 2 períodes: període preCovid-19 (de
05/2018 a 1/2020) i període post-Covid (de 02/2020 a 12/2021). S’analitzarà la mostra sencera i
es subanalitzarà per territoris (Badalona-HUGTiP i Santa Coloma-HES). Es buscaran diferències
en temps passat a casa i en consum de recursos segons EAP i per clústers sanitaris i socials.
Resultats esperats i beneficis potencials: S’espera identificar els perfils de complexitat dels
malalts inclosos al programa ProPCC, així com fer una primera aproximació descriptiva a
l’impacte en diferents resultats dels pacients, de la inclusió en el programa en les persones grans
consumidores de recursos. La descripció d’aquesta complexitat i dels resultats en la fase pilot
d’implementació ens permetrà optimitzar la inclusió d’individus en un futur treball prospectiu
amb grup control.