El objetivo de este proyecto de investigación operacional es evaluar la implementación de un programa de cribado a la poblacion imigrante de Cataluña utilizando una herramienta informática incorporada a la historia clínica de AP que ayude al profesional de salud en la toma de desiciones.Se revisará en la literatura las recomendaciones basadas en la evidencia sobre cuál es la mejor estrategia de cribado en población inmigrante y se elaborarán unas propias adaptadas al contexto de Cataluña.
Se implementará un programa piloto en 4 áreas básicas de salud del territorio durante un año.Se implementará un programa /software mediante el cual, dependiendo de las variables país de origen, tiempo de estancia en nuestro país, edad y sexo, el sanitario a cargo del enfermo recibirá un tipo de alerta en su programa informático indicando las recomendaciones específicas en ese individuo3.Se seleccionarán aleatoriamente otras áreas de salud con perfiles similares demográficos de población inmigrante y se les realizará una formación puntual con las recomendaciones obtenidas en el punto uno. Al final del estudio se realizará un análisis económico del mismo donde se comparará la estrategia de intervención del programa de cribado con la estrategia de no realizar ninguna intervención específica. Resultado esperado; Aumento del cribado en pacientes inmigrantes en el periodo estudiado y sensibilización de los profesionales de la Atención Primaria frente a las necesidades de salud del colectivo inmigrante

Objectiu principal
Valorar l’eficàcia d’una intervenció dirigida als professionals sanitaris orientada a la millora de l’avaluació del dolor en pacients amb Demència Alzheimer avançada i l’adequació del tractament, així com la seva repercussió en el control dels símptomes psicològics i conductuals associats a la demència.

Metodologia
Estudi d’intervenció abans després.

Població d’estudi: Professionals sanitaris responsables de l’atenció dels pacients institucionalitzats de les Residències geriàtriques(RG) adscrites als Equips d’atenció Primària (EAP) de l’Hospitalet de Llobregat (11 RG, 751 places residencials) i de les comarques del Penedès i Garraf ( 24 RG, 1800 places residencials)
Es realitzarà una Intervenció educativa dirigida als professionals de medicina i d’infermeria que constarà d’una sessió formativa i elaboració d’un tríptic informatiu orientat a Incorporar a la pràctica clínica habitual l’avaluació sistemàtica del Dolor mitjançant l’escala PAINAD; millorar els coneixements relacionats amb la indicació i l’adequació dels tractaments del dolor i el maneig dels símptomes psicològics i conductuals associats a la demència.

L’impacte de la intervenció es mesurarà en els pacients mitjançant els canvis en la intensitat del dolor pre i post intervenció) i d’altres variables clíniques extretes del la historia clínica informatitzada.

Resultats esperats
Assolir una correcta gestió del dolor en el pacient institucionalitzat amb demència d’Alzheimer avançada, entès com un adequat coneixement sobre el maneig del dolor, identificació, valoració i adequació dels tractaments mitjançant una actitud proactiva per part dels professionals sanitaris davant el correcte maneig del dolor, que probablement tingui en un futur un impacte sobre la qualitat de vida d’aquests pacients.

El nostre grup ja ha treballat en prevenció de caigudes amb l?estudi E_Wii19 demostrant que una intervenció amb la consola Wii de Nintendo redueix un 11?5% les caigudes en el grup intervenció comparat amb el grup control. En aquesta mateixa direcció volem continuant fent recerca, aquesta vegada amb la quantificació de l?estabilitat postural i els predictors de risc de caigudes. Tenint en compte que la posturografia és el patró de referència creiem que les noves eines implementables a la consulta d?atenció primària haurien d?estar contrastades amb aquesta prova.

HIPÒTESI:
1. Creiem que pot haver-hi una relació positiva entre l?estabilitat mesurada per la posturografia, l?equilibri calculat per la consola Wii de Nintendo i la força extensora del genoll.
2. Creiem que la posturografia, força extensora del genoll i l?equilibri calculat per la consola Wii de Nintendo poden ser bons predictors de caigudes de la nostra població.

OBJECTIUS:
Principal: Conèixer la relació entre la posturografia, la consola Wii de Nintendo i la força extensora del genoll.

Secundari: Avaluar si la posturografia, l?equilibri calculat per la consola Wii de Nintendo i la força extensora del genoll són bons predictors de caigudes de la nostra població.

DISSENY: Estudi de cohorts prospectiu

ÀMBIT: Atenció Primària

SUBJECTES D’ESTUDI: una submostra de participants de l’estudi E_Wii (persones de més de 70 anys amb capacitat de deambulació autònoma).

Antecedents: La Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica (MPOC) és un problema de salut pública de gran magnitud, morbimortalitat en augment i elevat cost tant en consum de recursos sanitaris com en pèrdua de qualitat de vida relacionada amb la salut (QVRS). L?abordatge integral d?aquesta malaltia complexa, promovent l?autocura, millora la QVRS i la situació clínica dels pacients, tal i com demostren diversos estudis, però es necessari realitzar més estudis per corroborar aquests resultats a l?àmbit de l?Atenció Primària (AP), i formular recomanacions clares sobre el tipus d?intervenció més efectiva.

Hipòtesis: En pacients amb MPOC moderada-greu, la intervenció estructurada en autocura es més efectiva que la intervenció habitual en les principals variables associades a la malaltia: QVRS, funció pulmonar, aguditzacions, ingressos hospitalaris, en l?àmbit de l?AP en un seguiment de 6, 12 i 24 mesos

Objectius: Avaluar l?impacte d?una intervenció integral per afavorir l?autocura i millorar la QVRS en persones amb MPOC a l? AP.

Metodologia: Assaig clínic aleatoritzat amb grup control i multicèntric, realitzat a Centres d?AP de Barcelona.

Determinacions: Mitjançant qüestionaris específics, estandarditzats i validats, com el St George?s Respiratory per la QVRS.

Anàlisi estadística: Per intenció de tractar. Estadístics descriptius de les variables dels grups intervenció i control comprovant-ne l’homogeneïtat al començament de l’estudi. S?avaluaran les diferències entre grups i s?analitzarà la variància de mesures repetides (ANOVA) per avaluar l’efecte de la intervenció.

Resultats esperats: Millora significativa en la QVRS dels pacients amb MPOC atribuïble a la intervenció realitzada.

Aplicabilitat i Rellevància: Incorporar a la pràctica clínica habitual la intervenció i estandarditzar els continguts.

HIPÒTESIS
– El control de FRCV en els pacients amb malaltia cerebrovascular es deficient.
– Existeixen variables modificables relacionades amb el pacient i amb els professionals que intervenen en l’adherència a les GPC en la prevenció secundària de la malaltia cerebrovascular.
– L’estudi d’aquestes variables permetrà dissenyar intervencions de millora.

OBJECTIUS
– Conèixer l’adherència a les recomanacions de les GPC en prevenció secundària de la malaltia cerebrovascular
– Identificar les variables, de pacients i professionals, que es relacionen amb el grau d’adherència en aquests pacients
– Identificar les variables que es relacionen amb l’aparició d’un nou episodi d’ictus.

Objectius específics
– Conèixer les característiques dels pacients amb antecedents d’ictus en atenció primària en el nostre medi.
– Descriure els tipus d’ictus i grau d’afectació.
– Conèixer la incidència de nous episodis d’ictus en el nostre medi.

METODOLOGIA
Disseny. El projecte està dissenyat en dues fases:
– 1ª fase: Estudi observacional transversal multicèntric.
– 2ª fase: Estudi prospectiu amb cohort històrica.
Àmbit. Estudi multicèntric i multidisciplinar en una Direcció d?Atenció Primària.
Subjectes d?estudi
– Tots els pacients majors de 18 anys amb antecedent d?ictus adscrits a la Direcció d’Atenció Primària
– 2ª fase de seguiment de cohort: pacients diagnosticats d’un primer ictus durant l’any 2011.
Criteris d’inclusió: Pacients amb diagnòstic d’ictus (establert o transitori -TIA-) a eCAP fins desembre 2012, i pels episodis del 2011, també a registres hospitalaris.
Criteris d’exclusió: Pacients desplaçats temporalment a la zona estudiada.
Recollida de dades. S’extrauran la majoria de dades de manera centralitzada d’eCAP. En el subgrup de pacients diagnosticats en 2011 (uns 1000 individus) s?extrauran les dades no assequibles de forma centralitzada mitjançant revisió de les històries clíniques i informes hospitalaris.

En aquest estudi incorporem l’aplicació de la fracció terminal del Brain Natriuretic Peptide i de l’eco-cardiograma a l’Atenció Primària en fases clíniques anteriors a les que es fa actualment, per al diagnòstic de la insuficiència cardíaca.
Objectius principals:
1.Determinar la prevalença d’IC en pacients d’entre 45-60 anys asimptomàtics, amb ?2 factors de risc cardiovascular i un criteri de Framingham (Major o Menor)
2. Determinar el punt de tall òptim de pro-BNP per detectar IC amb ecocardiograma.
Objectiu secundari: Determinar el Valor Predictiu Positiu (VPP) del pro-BNP envers l’electrocardiograma, la radiografia de tòrax i criteris clínics.
Metodologia i anàlisi estadística.
Estudi observacional transversal de prevalença. Multicèntric. Pacients d’entre 45-60anys (ambdós inclosos) amb ?2 factors de risc cardiovascular i un criteri diagnòstic de Framingham. L’estudi de les variables es farà amb els test habituals per a variables normals i no normals. Anàlisi amb el programa estadístic SPSSv21.
Resultats esperats: Proporcionar informació de l’aplicació del pro-BNP com a diagnòstic precoç a l’AP, en pacients susceptibles de patir IC. Obtindrem un diagnòstic i intervenció precoç, per tal d’aconseguir una millora de la morbimortalitat, del pronòstic dels pacients i indirectament una reducció de les despeses sanitàries.
Aplicabilitat i Rellevància: Amb l’obtenció d’un punt de tall de pro-BNP confirmat per eco-cardiograma aconseguirem una eina d’ ús a l’AP per seleccionar pacients candidats a l’eco-cardiograma de manera més restringida i acurada, a més de facilitar el diagnòstic precoç i diferencial, millorar la qualitat diagnòstica, i afavorir l’establiment d’estratègies preventives i terapèutiques.

Antecedents: La diferència de pressió arterial entre braços (dPEB) augmentada (?10mmHg) s’ha relacionat recentment amb l’arteriopatia perifèrica i s’ha plantejat com a possible marcador de risc cardiovascular. Per a la seva determinació es recomana l’ús simultani als dos braços d´aparells automàtics de mesura de pressió arterial(PA). No hi ha, però, suficients estudis que analitzin la seva fiabilitat ni la reproduïbilitat en mesures repetides amb diferents mètodes.

Hipòtesis: La concordança entre dos mètodes de mesura automàtica de la PA (dos aparells OMRON M6 i un aparell WatchBPOffice) és alta per a la determinació de la dPEB.

Metodologia: Estudi descriptiu transversal. Mostreig aleatori simple a partir del registre de pacients de 35 a 74 anys del CAP. Reclutament mitjançant trucada telefònica.

Determinacions: Dos professionals d’infermeria entrenats per l’estudi mesuraran la dPEB amb els dos mètodes (alternant el seu ordre d´aplicació)en tots els pacients. A la setmana,es repetiran les mesures de forma idèntica.

Anàlisi estadística: Es farà amb Stata v14. La concordança entre mètodes i la del mateix mètode en diferents temps es farà mitjançant el coeficient de correlació intraclasse, els mètodes gràfics de Bland-Altman i l’índex kappa usant el punt de tall <10mmHg i ?10mmHg. Resultats esperats: Existeix una bona correlació en la determinació de la dPEB entre ambdós mètodes. Aplicabilitat i Rellevància:Es podrien usar els tensiòmetres dels CAP(OMRON M6 HEM 7321-E)en la determinació de la dPEB i plantejar estudis futurs sobre la implicació de la dPEB en l´aparició de la malaltia cardiovascular. Objectius: Objectiu general: avaluar la correlació entre els dos mètodes de mesura en la determinació de la dPEB en població general. Objectiu específic: analitzar la reproduïbilitat de la dPEB de cadascun dels aparells en mesures repetides. Objectiu secundari: estimar la prevalença d'una dPEB augmentada.

Els trastorns afectius en general i la depressió en particular són malalties molt freqüents que provoquen una gran càrrega tant als pacients com a les seves famílies i a la societat en general Les estimacions epidemiològiques indiquen que la prevalença-vida es situa al 14,6% en països d’ingressos elevats i al 11,1% en països amb baixos ingressos i que més de 300 milions de persones les pateixen en el món. Les malalties cardiovasculars representen una important càrrega de malaltia a nivell mundial, i són la primera causa de mortalitat i de despesa de recursos sanitaris i socials a nivell global. L’any 1987 es va publicar la primera metanàlisi de la relació entre la depressió i les MCV que mostrava una associació significativa però de validesa limitada pel caràcter transversal dels estudis inclosos. Els darrers metanàlisis publicats, ara ja sí amb estudis longitudinals són consistents amb aquestes troballes. Tanmateix, els mecanismes específics pels quals la depressió incrementa el risc cardiovascular no és del tot conegut. S’han proposat diversos models, però tot i que coneixem la importància de la inflamació crònica i la disfunció autonòmica i endotelial en aquest procés, desconeixem como aquests mecanismes es relacionen entre ells i com actuen en l’increment del risc cardiovascular.
Aquest projecte de recerca, busca incrementar el coneixement sobre els mecanismes fisiopatològics diferencials de MCV entre les persones amb trastorns afectius i sense aquests trastorns des d’una perspectiva poblacional. Concretament, proposa aprofitar l’existència de la cohort poblacional REGICOR que està focalitzada en les malalties cardiovasculars i que es troba en el nostre territori per afegir-hi una línia de recerca en trastorns afectius. L’objectiu principal de la proposta és determinar el grau d’associació de diversos mecanismes de risc cardiovascular amb la incidència d’esdeveniments cardiovasculars depenent de la presència o absència de diversos trastorns afectius en la població general. Com a objectius secundaris, proporcionar dades poblacionals sobre la incidència, persistència i remissió de diversos trastorns afectius així com determinar-ne el risc associat depenent de diverses variables clíniques i sociodemogràfiques. Es proposa utilitzar un disseny de cohorts prospectiu amb una mostra representativa de la població general de 4.000 participants, una avaluació específica dels trastorns afectius amb instruments estandarditzats i l’avaluació del risc i els esdeveniments cardiovasculars d’acord amb els procediments estàndards de l’estudi REGICOR.

Introducció
En múltiples zones urbanes, les partícules aèries en suspensió (PM10) i la concentració de NO2 constitueixen un dels contaminants més preocupants i amb major impacte en la salut pública. Hi ha estudis que relacionen la contaminació atmosfèrica amb l?augment de la pressió arterial a la consulta, però en el nostre medi, no existeix cap estudi que relacioni aquesta amb la pressió arterial ambulatòria.

Objectiu
Avaluar la relació entre la pressió arterial ambulatòria determinada per monitoratge ambulatori de pressió arterial (MAPA) de 24 hores i nivells de concentració de contaminants atmosfèrics (partícules de PM10, PM2,5, NO2, O3, SO2, CO i metalls).

Metodologia
Disseny:
estudi descriptiu transversal.

Àmbit de l’estudi:
centres d’Atenció Primària i Unitats d’Hipertensió de la zona metropolitana de Barcelona

Població diana:
Tots els pacients, sense tractament antihipertensiu, que tinguin registrada una primera MAPA vàlida a la base de dades CARDIORISC (SEHLELHA). S’avaluarà l’associació entre pressió ambulatòria de 24 h, diürna i nocturna, amb els nivells de contaminants atmosfèrics mitjans de 24 h, diürns i nocturns del mateix dia i lloc de realització de la MAPA segons dades registrades pel
Departament de Medi Ambient. L’anàlisi s’ajustarà per variables sociodemogràfiques, patologia concomitant i temperatura ambiental.

Resultats esperats
S’espera una associació positiva significativa independent entre les xifres tensionals mitjanes per MAPA i nivells de contaminació (mitjanes de PM10,PM2,5,NO2,O3,SO2,CO i metalls).

Aplicabilitat i rellevància
Creiem que els resultats que es derivin d’aquest estudi ens permetran identificar millor les variacions de pressió, els nivells de contaminació ambiental i els factors de risc relacionats, fet que ens permetrà aplicar diferents mesures de prevenció i promoció de la salut.