Antecedents: La infecció del tracte urinari (ITU) és la segona patologia infecciosa, després de les respiratòries, més freqüentment atesa a l’atenció primària. Es tracta d’ una causa comuna de prescripció d’antibiòtics, i per tant, limitar-ne l’ús innecessari i inadequat en pacients amb sospita d’ITU és un pas crucial per controlar la resistència als antimicrobians.
Hipòtesis: L’ elaboració de guies de tractament antimicrobià, formació a professionals i monitoratge i avaluació d’indicadors ajudarà a millorar la qualitat assistencial de la teràpia antimicrobiana al nostre àrea sanitària.
Objectius:
– Millorar l’adequació del tractament antibiòtic i els resultats clínics de les dones ateses a l’Atenció Primària amb cistitis.
– Minimitzar els efectes adversos associats a la utilització dels antimicrobians.
– Controlar l’aparició de resistències.
– Garantir la utilització de tractaments cost-efectius.

Metodologia: Elaboració de material formatiu i retorn periòdic de resultats.
Anàlisi estadística: Descriptiva qualitativa i quantitativa.
Resultats esperats: Disminució d’exposició antibiòtica d’ampli espectre.
Aplicabilitat i Rellevància: L’aparició i propagació de les infeccions causades per bacteris que són resistents al tractament amb antibiòtics constitueix una de les amenaces més greus a què s’enfronta la salut pública i, consegüentment, suposa un dels reptes més importants per a la medicina moderna.
La major part del consum d’antibiòtics es produeix en l’àmbit extrahospitalari on aquest consum representa, aproximadament, el 85-90% del total. L’elevat consum d’antimicrobians en aquest àmbit es veu afavorit, no només per l’alta prevalença de malalties infeccioses, sinó també per altres factors, com les pròpies expectatives del pacient a rebre antibiòtics, l’automedicació, l’incompliment terapèutic, la incertesa diagnòstica-etiològica, la manca de coneixement o la pressió de la indústria farmacèutica, entre d’altres.

La present investigació té com objectiu mesurar quin és l’estat emocional i el suport que tenen les persones trans per part del seu entorn i com aquest evoluciona al cap de 6 mesos mitjançant el qüestionari ‘Outcome Rating Scale’ (ORS). Aquest qüestionari mesura: benestar emocional individual, benestar de l’entorn, benestar social/laboral i benestar general. Es recolliran les dades enregistrades de forma anonimitzada i seguint els criteris ètics i es farà un anàlisis estadístic descriptiu de les mateixes. A més, hem afegit diferents variables per a poder tenir una millor interpretació dels resultats i poder analitzar-les i creuar-les com són: edat, identitat de gènere, estudis, lloc de residència i procedència. A partir de les dades obtingudes, podrem saber quina és la situació: suport que tenen les persones trans a Catalunya per part del seu entorn, dades que avui dia desconeixem del nostre context. Aquest estudi ens permetrà poder fer una millor interpretació del nostre context per millorar la nostra práctica profesional i poder pensar en eines i estratègies per millorar la qualitat de vida de les persones trans així com l’abordatge que fem des de Trànsit. S’aborda la recerca amb perspectiva de gènere donat que és un col?lectiu fins fa poc invisibilitzat i del qual coneixem molt poc.

Objectius: Determinar la prevalença i la incidència de l’infart de miocardi silent (IMS) en la població de 35 a 79 anys segons criteris electrocardiogràfics i determinar el valor predictiu positiu (VPP) dels criteris electrocardiogràfics d’IM (Codis Minnesota) en el diagnòstic de l’IMS en utilitzant com a gold standard la objectivació de necrosi miocàrdica segons proves d?imatge. Per determinar la prevalença poblacional d?IMS per criteris ECG s’utilitzaran les dades de la línia de base d?un estudi de cohort de base poblacional de 6700 individus de 35 a 79 anys reclutat durant els anys 2002 i 2006 on es va recollir informació sobre les mesures d’edat, sexe, antecedents de cardiopatia isquèmica, factors de risc cardiovascular i fàrmacs. A tots se’ls va realitzar un ECG. Per a determinar la incidència poblacional d’IMS per criteris ECG realitzarem un seguiment de la cohort abans descrita a 5 anys aproximadament. Es passarà una enquesta per determinar si han patit un IM en el seguiment i es realitzarà un nou ECG. En els dos casos, a tots els pacients que presentin criteris electrocardiogràfics d’infart ( Codis Minnesota) i que no presenten cardiopatia isquèmica coneguda se’ls diagnosticarà d’IMS. Per determinar el VPP dels criteris electrocardiogràfics d’IM (Codi Minnesota) pel diagnòstic de necrosi miocàrdica, es citaran a tots els pacients diagnosticats d’IMS i se’ls realitzarà una ecocardiografia, una prova d’esforç isotòpica amb injecció del radiofàrmac i una ressonància magnètica amb acumulació tardana de gadolini (gold standard). En tots el casos, la classificació final es realitzarà per consens dels quatre especialistes que realitzen les proves d’imatge.

JUSTIFICACIÓ: Actualment no es disposa de informació sobre l’impacte de l’aplicació de programes de conciliació de la medicació consensuats entre nivells assistencials. OBJECTIU: Valorar l’impacte d’una intervenció dirigida a millorar el procés de la conciliació de medicaments. Els objectius secundaris són: 1. Descriure la conciliació de la prescripció entre l’alta hospitalària (AH) i la primera visita en atenció primària (AP) abans i desprès de la implementació de la intervenció. 2. Avaluar la freqüència, tipus de discrepància de conciliació i la seva gravetat. METODOLOGIA: Es tracta d’un estudi prospectiu d’intervenció abans-desprès a l’atenció Primària i l’atenció especialitzada d’una comarca. S’inclourà a tots els pacients donats d’alta del servei de Medicina Interna de l’Hospital Comarcal en períodes de quinze dies. L’estudi s’ha dividit en 3 fases: la part de l’estudi abans s’ha definit com a FASE A (observació de l’estat de la conciliació), la intervenció com a FASE B i la part de després de la intervenció FASE C (observació de l’estat de la conciliació després de la intervenció). Per l’anàlisi de la conciliació es compararà la medicació a l’AH i en l’AP classificant les discrepàncies en: omissió o stop, canvi de posologia o via d’administració, duplicitat, canvi de medicació i inici de tractament per un procés agut i/o per un procés crònic. La principal variable de resultat serà el percentatge de discrepàncies entre la medicació habitual del pacient amb la medicació prescrita a cada nivell assistencial.

OBJECTIU PRINCIPAL: Avaluar l’efectivitat d’una intervenció conjunta del professional farmacèutic comunitari i els professionals mèdic i d’infermeria d’Atenció Primària sobre l’adequació del tractament farmacològic en pacients majors de 64 anys polimedicats. DISSENY: Assaig d’intervenció comunitària, controlat, multicèntric, aleatoritzat amb assignació per conglomerats. POBLACIÓ D’ESTUDI: Pacients majors de 64 anys amb 5 o més medicaments crònics. DESENVOLUPAMENT DE L’ESTUDI: FASE 1: Reclutament de les oficines de farmàcia (OF) participants en l’estudi. FASE 2: Selecció de la mostra i creació dels grups d’estudi. Les oficines de farmàcia (OF) es distribuiran en grup control i grup intervenció. Mitjançant aleatorització simple, es seleccionarà la mostra a partir de la base de dades dels pacients majors de 64 anys amb 5 o més medicaments crònics. FASE 3: Reclutament dels pacients. El període de reclutament serà de 3 mesos. Els pacients que hagin estat seleccionats i desitgin participar, es reclutaran quan vagin a la seva OF habitual. Als pacients que s’incloguin en l’estudi se’ls explicarà i entregarà el full d’informació al pacient i el de consentiment informat. FASE 4: Avaluació inicial. S’emplenarà el Medication appropriateness index (MAI) per part d’un avaluador extern. FASE 5: Intervenció. Registre de la informació: El farmacèutic comunitari avaluarà si el pacient utilitza els medicaments de forma adequada a les seves necessitats clíniques, en les dosis correctes segons els seus requeriments individuals, durant el període de temps adequat i amb la informació pel seu correcte ús. També avaluarà el compliment terapèutic mitjançant el Test de Haynes-Sackett. Es registraran els medicaments emmagatzemats en la farmaciola. Identificació i registre dels problemes relacionats amb els medicaments (PRM)/resultats negatius associats a la medicació (RNM) per part del farmacèutic comunitari. Resolució PRM/RNM: Consens de les intervencions a realitzar pel professional farmacèutic i el professional mèdic i d’infermeria d’atenció primària. Seguiment (12 mesos): En el moment en què el pacient del grup intervenció retiri de la OF un nou medicament, el farmacèutic realitzarà una dispensació activa, identificant i resolent, conjuntament amb el metge i infermeria, els nous PRM/RNM. FASE 6: Avaluació final. Un avaluador extern emplenarà el MAI als 12 mesos de la inclusió del pacient en l’estudi. Amb la posta en marxa d’aquest projecte s’espera una millora en l’adequació de les medicacions per evitar, així, l’aparició de possibles efectes adversos relacionats amb els medicaments. Aquesta intervenció, al mateix temps, pot suposar un benefici per el sistema sanitari en el sentit que la revisió de la medicació no adequada per part d’un equip multidisciplinar (professional mèdic i d’infermeria i farmacèutic comunitari) pot disminuir tant el número d’ingressos hospitalaris com el cost dels plans terapèutics.

L’alteració de l’equilibri és un factor de risc per patir caigudes en la gent gran amb les conseqüències físiques, psíquiques i econòmiques que això representa. OBJECTIU: L’objectiu principal d’aquest projecte és avaluar la correlació de l’equilibri determinat per la consola Wii de Nintendo (joc Wii-Fit + Wii Balance Board) i el valor obtingut en el test de Tinetti en persones de més de 70 anys. També volem avaluar la utilitat de la consola en la millora de l’equilibri, en la disminució de la por a caure i en la disminució del percentatge de caigudes, així com també conèixer l’acceptabilitat i el grau de satisfacció amb la consola en aquest col·lectiu. MÈTODES: Estudi d’intervenció amb grup control dins de l’àmbit de l’atenció primària en pacients iguals o més grans de 70 anys. El grup intervenció, amb la consola Wii de Nintendo, realitzarà una taula d’exercicis orientats a millorar l’equilibri amb una freqüència de 2 sessions a la setmana durant 3 mesos, mentre que el grup control no realitzarà cap entrenament. S’avaluarà l’equilibri mitjançant el test de Tinetti i el Timed Up and Go i també mitjançant la consola Wii a l’inici de l’estudi, als 3 mesos de la inclusió (final intervenció) i al cap de l’any de la intervenció. També es farà un seguiment telefònic quadrimestral durant tota la intervenció i els 12 mesos posteriors a aquesta intervenció per tal de recollir informació sobre caigudes produïdes durant aquests temps i les seves conseqüències. RESULTATS ESPERATS: Esperem que hi hagi una bona correlació entre el percentatge d’equilibri calculat per la consola i el test de Tinetti. També esperem que l’entrenament amb la consola serveixi per millorar l’equilibri, per evitar caigudes i per disminuir la por a caure. Creiem que hi haurà una bona acceptació amb aquesta nova eina i que el grau de satisfacció serà elevat. IMPACTE POTENCIAL ESPERAT: La millora de l’equilibri en el grup de població que més caigudes pateix i amb conseqüències més greus té un valor indiscutible. Si a més aquesta millora es pot aconseguir amb una consola al propi domicili en comptes d’haver d’anar a programes de rehabilitació o a activitats físiques dirigides els avantatges encara són més grans. Millorant l’equilibri poden disminuir les caigudes i la por a caure que tants problemes de dependència genera. La consola ens aporta comoditat d’execució (al propi domicili), estalvia despesa sanitària al no requerir personal especialitzat i pot ajudar a millorar l’equilibri.

OBJECTIU: Realitzar la validació predictiva de l’instrument de cribratge de fragilitat enfront de l’aparició dels resultats dependència funcional, deteriorament cognitiu, confinament (inclusió en programa d’atenció domiciliària), institucionalització o mort en un seguiment de set anys en població de 70 anys o més que atén la consulta d’Atenció Primària de Salut. Identificar les variables que s’associen amb un empitjorament en la qualitat de vida, en la capacitat funcional, en l?estat cognitiu, la inclusió en programa d’atenció domiciliària, la institucionalització o mort després d’un seguiment de set anys. DISSENY: Estudi prospectiu multicèntric de seguiment d?una cohort de gent gran als set anys de la seva configuració, amb estudi de validació prospectiva d’un instrument de detecció de fragilitat aplicat en la consulta d’Atenció Primària de Salut. ÀMBIT: Atenció Primària de Salut a Barcelona i província. SUBJECTES: Cohort de 691 persones de 70 anys o més l?any 2005, amb història clínica oberta en els diferents centres de salut participants. VARIABLES PRINCIPALS Basals: Instrument de cribratge de fragilitat. Valoració Geriàtrica Integral. Qualitat de Vida Relacionada amb la Salut. VARIABLES PRINCIPALS EN EL SEGUIMENT: Qualitat de Vida Relacionada amb la Salut, estat funcional, confinament, institucionalització, defunció. RECOLLIDA DE DADES: Obtenció automatitzada de la informació de la història clínica informatitzada dels últims 7 anys. Revisió manual de la història clínica i entrevista telefònica complementària. VALIDACIÓ DE L’INSTRUMENT: S’estudiarà la validesa predictiva comparant els resultats que desenvolupen les persones durant el seguiment amb els resultats del cribratge inicial.

L’objectiu del nostre estudi és avaluar l’impacte en la reducció del nombre de derivacions en tres especialitats després de la implementació en una àrea d’Atenció Primària (AP) d’una eina de comunicació online entre professionals d’AP i metges especialistes (projecte ECOPIH). Aquesta comunicació s’estableix mitjançant una plataforma virtual basada en tecnologia web 2.0 (plataforma e-Catalunya) que permet la consulta de casos clínics i la compartició de coneixement. S’estudiaran la reducció total de derivacions per a cada especialitat, si aquells professionals que utilitzin ECOPIH la redueixen més en relació amb aquells que no l’utilitzin i si hi ha diferències entre participar de forma activa o simplement com a lector. S’avaluarà el grau de satisfacció dels professionals amb l’ús d’aquesta eina i en quina mesura s’adapta a les seves necessitats. Per tot això, s’ha dissenyat un estudi d?intervenció no aleatoritzat, controlat, multicèntric, obert i de 24 mesos de seguiment. La població d’estudi inclourà els 131 metges d’AP pertanyents a nou centres de salut. Es compararà aquells professionals mèdics inscrits en ECOPIH, amb aquells que no ho estan, i també es tindran en compte els professionals que s’inscriguin al llarg de l’estudi. S’analitzarà el nombre de derivacions anuals durant el primer i segon any de seguiment, i es compararan amb les realitzades en l’any anterior a la implementació de l’eina.

L’osteoporosi és un factor de risc de fractures caracteritzat per una sèrie de canvis ossis que comporten una disminució de la resistència de l’òs, un increment de la fragilitat òssia i de la susceptibilitat a fracturar-se. L’osteoporosi presenta una elevada prevalença a la nostra població, especialment en dones postmenopàusiques. Es calcula que a Espanya el 17,2% de les dones entre 50-60 anys pot tenir osteoporosi i que aquest percentatge pot augmentar fins un 40% entre els 60 i 70 anys d’edat. Aquest problema de salut té un cost social i econòmic important perquè incrementa el risc de fractures i s’associa amb un augment de la morbi-mortalitat de la població afectada adés que les complicacions clíniques associades a la fractura per fragilitat inclouen l’increment de la morbiditat (dolor, discapacitat física, empitjorament de la qualitat de vida, …), del risc de presentar noves fractures i de la mortalitat. Existeix una elevada proporció d’inadequació en el tractament i abordatge de l’osteoporosi, una part important d’aquesta inadequació és atribuïble a l’heterogeneïtat de criteris i guies d’aplicació, així com a la subjectivitat dels professionals que indiquen aquests tractaments. La intervenció sobre aquests procediments i professionals mitjançant la creació i aplicació d’un pla de millora en l’abordatge de l’osteoporosi ens millorarà l’adequació del tractament de l’osteoporosi en un 20% en les dones en edats compreses entre 60 i 74 anys.