OBJETIVOS PRIMARIOS:
Determinar la eficacia y coste-efectividad de un programa de manejo de pacientes con síndrome de apneas del sueño (SAOS) realizado en Atención Primaria respecto al manejo habitual en Atención Especializada.

OBJETIVOS SECUNDARIOS:
Eficacia de los dos programas mediante las siguientes variables:
a) test de calidad de vida: cuetionario FOSQ, SF36 y escala analógica de bienestar
b) adherencia y cumplimiento del tratamiento

DISEÑO:
prospectivo, aleatorizado, controlado, abierto, paralelo de no-inferioridad. 280 pacientes serán aleatorizados para ser manejados en primaria o en especializada. El seguimiento será de 6 meses y 4 evaluaciones.

ANÁLISIS ESTADÍSTICO: compararemos el cambio de escala Epworth antes y después de la intervención entre ambos brazos mediante análisis de covarianza. La premisa de no inferioridad es de -2 en el límite inferior del IC 95%. Las variables secundarias se analizarán mediante las diferencias en medias independientes (o equivalente no paramétrico) o Chi2 para variables dicotómicas.

Objectius:
General: Determinar la utilitat de l’ecografia pulmonar (EP) en el diagnòstic d’insuficiència cardíaca (IC) dels pacients amb sospita clínica atesos a les consultes d’Atenció Primària.

Específics:
– Estimar la sensibilitat, especificitat, valor predictiu positiu i valor predictiu negatiu de l’EP pel diagnòstic d’IC en pacients amb sospita clínica usant l’ecocardiograma com a prova patró.
– Determinar la relació entre el resultat de l’EP, el valor de la porció amino-terminal del pèptid natriurètic tipus B (NT-proBNP) i els criteris de Framingham en pacients amb sospita clínica d’IC.

Disseny: Estudi multicèntric transversal per la validació d’una prova diagnòstica

Àmbit: Atenció Primària (AP) d’àmbit urbà en el període de març del 2015 a juny del 2016.

Subjectes: Pacients majors de 50 anys, sense diagnòstic previ d’IC, amb una sol·licitud d’NT-proBNP per sospita clínica d’IC atesos a un dels 10 Equips d’Atenció Primària (EAP)participants a l’estudi.

Instrumentació i Determinacions:
– Història clínica i exploració física per part d’un metge de família de l’equip investigador.
– Exploracions complementàries: ECG. Radiografia de tòrax. Ecografia pulmonar amb ecògraf portàtil v-scan. Determinació en sang venosa d’NT-proBNP. Realització d’un ecocardiograma-doppler.
– Avaluació de la història clínica i les proves complementàries (ECG, radiografia de tòrax, NT-proBNP i ecocardiograma-doppler) per part d’un cardiòleg cec al resultat de l’ecografia pulmonar (EP) per tal d’establir el diagnòstic d’IC.

Variables: Variables socio-demogràfiques, tabaquisme, índex de Massa Corporal (IMC), Estatus Chronical Risk Group, comorbiditats principals, tractament farmacològic, criteris de Framingham, electrocardiograma, congestió radiològica tòrax, NT-proBNP, línies B de Kerley (ecografia pulmonar), ecocardiograma-Doppler.

Anàlisi estadístic:
Es calcularà la sensibilitat, especificitat, valor predictiu positiu i valor predictiu negatiu de l’ecografia pulmonar respecte a l’ecocardiograma, amb un interval de confiança del 95%.
Es calcularà l’índex kappa per l?ecografia pulmonar (positiva/negativa en funció de si presenta o no alguna línia B de Kerley) respecte l’ecocardiograma (positiu/negatiu segons valoració del cardiòleg) i respecte NT-proBNP (positiu/negatiu) usant el punt de tall 280pg/mL Es calcularà la correlació entre el nombre de línies B de Kerley i els valors de NT-proBNP (variables contínues) amb el coeficient de correlació d’Spearman i s’avaluarà la seva concordança amb el coeficient de correlació intraclasse i els mètodes gràfics de Bland-Altman. S’usarà l’índex kappa per a valorar la fiabilitat inter i intra observador de l’EP.

Resultats esperats: S’espera obtenir alta sensibilitat (>90%) i especificitat (>70%) de l’ecografia pulmonar en el diagnòstic d’IC, similars a les d’NT-proBNP. Es preveu una relació lineal entre l?increment del valor d?NT-proBNP i el nombre de línies B pulmonars presents a l’ecografia. Així s’espera poder comptar amb l’ecografia pulmonar com a una eina complementària més als ja validats pèptids natriürètics en el diagnòstic d’insuficiència cardíaca
Limitacions: Infrarepresentació dels casos no sospitats (aquells que no consultin al centre d’atenció primària o que no siguin identificats com a probable IC pel metge de capçalera). S’exclouen de l’estudi els pacients menors de 50 anys, per tenir una baixa incidència d’IC. Alguns fàrmacs podrien alterar el resultat de les exploracions complementàries, per això es registrarà el tractament dels participants. L’EP és una prova observador-depenent; es calcularà l’índex de correlació (kappa) per garantir-ne la fiabilitat, tant inter-observador com intra-observador.

Pel fet que solament els pacients amb amigdalitis aguda per Estreptococ Beta hemolític del grup A EBHGA (i per alguns altres agents bacterians) es beneficien de la teràpia antimicrobiana, l’objectiu d’una avaluació diagnòstica ha de ser per predir quins pacients tenen una alta probabilitat de faringitis per EBHGA.
En el marc d’un programa de Política Antibiòtica iniciat el 2012 a tota la comarca d’Osona, que permeti millorar la prescripció antibiòtica tant en les persones com en veterinària i així reduir la incidència de microorganismes amb multiresistències antibiòtiques, s’ha creat un grup de treball format per metges, farmacèutics i microbiòlegs de l’assistència primària i hospitalària per portar a terme iniciatives en aquesta línia. Una de les intervencions l’hem volgut centrar amb una patologia infecciosa molt freqüent com és la faringoamigdalitis aguda, que comporta un alt consum antibiòtic, malgrat el 70-80% siguin de causa vírica.

Ens hem plantejat la realització d’aquest treball, sobre la hipòtesi que els nous tests de diagnòstic ràpid per a Estreptococs aplicats a adults en la pròpia consulta del metge d’atenció primària (en nens ja s’aplica sistemàticament), pot reduir la prescripció inadequada d’antibiòtics a la comarca d’Osona.

Calibratge i discriminació del model SCORE (Systematic COronary Risk Evaluation) per països de baix risc i de la nova equació de risc de la US American College of Cardiology (ACC)/American Heart Assoc

El càlcul del risc cardiovascular s?utilitza freqüentment en la presa de decisions a la prevenció primària. La validació externa d?aquests models, a partir de mesures com el calibratge i la discriminació, és un pas important per avaluar la seva aplicabilitat en altres escenaris diferents d’on van ser desenvolupats.
L?objectiu principal d?aquest estudi és realitzat un validació externa independent del model SCORE (Systematic COronary Risk Evaluation) per països de baix risc, així com de l?equació de la ACC/AHA en individus asimptomàtics (prevenció primària).

Disseny
Estudi transversal d?una cohort de treballadors a nivell nacional

Participants
Seran inclosos els treballadors examinats entre abril de 2006 i desembre de 2007, que no hagin patit cap malaltia cardiovascular o diabetis

Variable de resultats
Nous esdeveniments cardiovascular durant un període de 5 anys de seguiment

Anàlisi estadística
El risc cardiovascular es calcularà per a cada participant utilitzant les equacions de la ACC/AHA Risk Equation i el model de risc SCORE i es compararan amb la morbiditat i mortalitat (només mortalitat pel model SCORE) observada a l?estudi. La precisió dels models de risc cardiovascular es mesurarà amb el calibratge i la discriminació.
La prova chi-quadrat de bondat d?ajust de D?Agostino-Nam (versió de Hosmer-Lemeshow) mesurarà l?acord entre el número d?esdeveniment predits i observats en el diferents nivell de risc per cadascú dels models. Per a la discriminació del model es mostrarà la corba ROC (Receiver Operating Characteristic) i es calcularà l?àrea sota la corba o estadístic c. També es calcularà la sensibilitat, especifitat, raó de verosimilitut i l?índex de Youden.

Antecedents: La malaltia pneumocòccica és causa important de morbi-mortalitat i diversos
factors d’estil de vida i comorbiditats s’han relacionat amb major risc de patir-la. La
vacunació antipneumocòccica (VAN) és la mesura preventiva més important per
combatre la malaltia.
Objectiu: Avaluar la cobertura de VAN en població general en Atenció Primària (AP) després
de l’aplicació d’una intervenció de millora durant un any.
Mètodes: Projecte estructurat en 2 fases. 1ªfase: Estudi observacional retrospectiu d’una
cohort representativa obtinguda per mostreig sistemàtic dels pacients assignats a un
centre d’AP. A partir dels registres d’història informatitzada (eCAP) s’obtenen dades
sociodemogràfiques, factors de risc per malaltia pneumocòccica i dosis administrades de
VAN. S’analitzen dades procedents de 899 subjectes (52,1% homes) de 36,6 (±22,1) anys
d’edat mitjana, 22,9% d’edat pediàtrica i 16,5% >60 anys. La cobertura vacunal dels <15 anys va ser del 52,9% i en >60 anys del 49,6%. Les cobertures registrades segons factors
de risc per malaltia pneumocòccica en general van ser baixes-mitges, susceptibles de
millora. 2ªfase: Estudi d’intervenció mitjançant pla de millora per augmentar la VAN amb
diverses intervencions seqüencials: informació als professionals de les indicacions VAN i
cobertures actuals, aplicació d’un procediment de VAN, detecció activa dels pacients (per
edat i factors de risc) amb indicació de VAN mitjançant programa eCAP i recomanació
individualitzada d’administració de VAN. Anàlisi de la cobertura vacunal a l’any d’inici de
la intervenció.
Resultats esperats (hipòtesi): una intervenció de millora basada en els professionals
augmentarà significativament la cobertura de VAN en població de ris per patir malaltia
pneumocòccica.

OBJECTIU: descriure el grau de cobertura vacunal amb la vacuna antineumocòccica polisacàrida conjugada (PnC13), en la població amb indicacions finançades pel sistema Nacional de Salut. Analitzar també la seva associació amb les següents variables: data de naixement, gènere, indicacions actives que motiven la vacunació, motiu no administració VNP23 (contraindicació, rebuig, no oferiment, desconegut), motiu no administració PNC13 (contraindicació, rebuig, no oferiment, desconegut).

Aquest estudi avalua la utilitat de l’ecografia de pulmó en la valoració de la congestió pulmonar en pacients ambulatoris amb IC i sospita de descompensació i comparar els seus resultats amb la estimació clínica del pacient, el resultat de l’NT-proBNP i altres exploracions del parènquima pulmonar con la radiografia de tòrax .

HIPÒTESIS
L’ecografia pulmonar és útil en l’avaluació ambulatòria de pacients amb IC que pateixen una descompensació.

OBJECTIUS
Objectiu principal:
Relacionar el resultat de l’ecografia pulmonar amb la avaluació clínica (CF i score de descompensació de Framingham) en la valoració de pacients ambulatoris diagnosticats d’IC amb sospita de descompensació.

Secundaris:
– Contrastar el rendiment de l’ecografia pulmonar i la radiografia de tòrax en la valoració de la congestió pulmonar en pacients ambulatoris amb sospita de descompensació d’IC.
– Confrontar el resultat de l’ecografia de pulmó amb el resultat de l’NT-proBNP en pacients ambulatoris amb sospita de descompensació d’IC.
– Relacionar el resultat de l’ecografia pulmonar, la Rx de tòrax i l’NT-proBNP amb un nou ‘subscore’ dels criteris de descompensació de Framingham, que inclogui 6 dels ítems del l’score global (DPN, crepitants basals, III soroll, ortopnea, taquicàrdia sinusal, reducció de la tolerància a l’exercici). Aquest nou subscore s’anomenarà ‘Score de descompensació esquerra’.

Las imágenes de fondo de ojo conforman un entorno ideal para analizar el sistema circulatorio de los pacientes ya que
es posible acceder a él de una manera no invasiva. El árbol vascular retiniano se ve afectado, como el resto de los
vasos del cuerpo, por diversas patologías, como la hipertensión, diabetes o enfermedades cardiovasculares, entre
otras, que pueden alterar propiedades de los vasos del árbol vascular (calibre, curvatura, etc). Dada la alta
accesibilidad de la microcirculación retiniana y su relación con patologías relevantes, el estudio de estas alteraciones
se vuelve una herramienta muy potente como factor pronóstico y de seguimiento desde etapas iniciales de desarrollo
de la patología. De entre los diferentes biomarcadores asociados a la microcirculación retiniana, y sus alteraciones,
destacan, entre otros, el índice arterio venoso (AVR) y la tortuosidad vascular.

Los avances en el procesado automático de imagen y en concreto en el tratamiento de imagen de retina han permitido
que dichos índices puedan ser obtenidos de forma cómoda mejorando la productividad y la calidad asistencial en los
diferentes entornos clínicos. Es por ello que el equipo solicitante dispone en la actualidad de una plataforma, SIRIUS,
que integra la medición automática de los biomarcadores retinianos mencionados de manera objetiva y reproducible.

En este proyecto se pretende validar la plataforma tecnológica SIRIUS en dos vertientes. Por un lado, realizar su
validación para la integración y uso de dicha plataforma en los protocolos clínicos de diferentes servicios de sistemas
sanitarios. Esto es importante puesto que permitiría su adaptación para práctica clínica diaria. Por otro lado, se
pretende estudiar la relación de dichos biomarcadores con diferentes patologías asociadas, incorporando a la
herramienta la estratificación del riesgo asociado a cada una de ellas mediante escalas de referencia. Concretamente,
se propone el estudio de las siguientes patologías: diabetes, hipertensión, enfermedades cardiovasculares, Isquemia
Cerebral Silente (ICS) y Enfermedad Pulmonar Obstructiva Crónica (EPOC). Dotando a la herramienta de esta
capacidad se habilitaría su utilidad en diversas especialidades clínicas así como en procesos de cribado o chequeo.

Objetivos principales: Tras 8 años desde la visita inicial:1) Evaluar la incidencia y progresión de la aterosclerosis
cérvico-cerebral en la cohorte AsIA, y los factores relacionados; 2) Estudiar la implicación de la aterosclerosis
cérvico-cerebral subclínica en el riesgo de sufrir un primer ictus en la cohorte AsIA. 3) Estudiar la implicación de la
aterosclerosis cérvico-cerebral subclínica en el riesgo de sufrir deterioro cognitivo y demencia en la cohorte AsIA.
El presente proyecto clínico estará coordinado con un proyecto básico centrado en estudio de marcadores
genéticos en la cohorte AsIA. Metodología: Estudio de base poblacional, prospectivo. La cohorte del estudio
AsIA (Asymptomatic Intracranial Atherosclerosis Study) fue reclutada entre 2007-2010 (proyecto FIS IP07/0393) y
consta de una muestra aleatoria de 933 sujetos >50 años sin antecedentes previos de enfermedad cardiovascular
ni demencia. En la visita inicial se recogieron variables clínicas y de laboratorio, se estudió la presencia de
aterosclerosis cérvico-cerebral subclínica mediante eco-doppler, se evaluó el rendimiento cognitivo y se
almacenaron muestras biológicas (biobanco). Durante los primeros 24 meses actualizaremos los datos de todos
los voluntarios con visitas presenciales en nuestro centro que incluirán: (1) eco-doppler cervical y transcraneal
para actualizar la progresión de las lesiones ateroscleróticas y la incidencia de aterosclerosis cérvico-cerebral en
los previamente libres de enfermedad; y (2) un nuevo estudio neuropsicológico para evaluar la caída del
rendimiento cognitivo y detectar los casos de demencia incidente. Además, realizaremos llamadas semestrales
para detectar ictus incidentes, que serán confirmados en visita presencial

La alfabetización en salud se define como el grado en que los individuos tienen la capacidad para obtener, procesar y entender la información sobre salud necesaria para tomar decisiones apropiadas de salud. Objetivos: Determinar la relación del nivel de alfabetización en salud y otros determinantes sociodemagráficos en las prácticas de autocuidado de los pacientes con insuficiencia cardíaca atendidos en atención primaria. Diseño: Estudio descriptivo transversal multicéntrico. Ámbito de estudio: Centros de atención primaria del Servicio de Atención Primaria Delta del Llobregat. Participantes: Mayores de 18 años, atendidos en los centros de atención primaria del estudio con diagnóstico codificado de insuficiencia cardíaca.
Variables: Dependientes. Prácticas de autocuidado. Independientes. Nivel de alfabetización sanitaria. Confusoras: Nivel de grupo de riesgo clínico. Ingresos hospitalarios en el último año por insuficiencia cardíaca. Número de visitas al equipo de atención primaria de referencia.
Seguimiento en Unidades Específicas de IC. Participación en programas educativos. Polifarmacia. Cumplimiento terapéutico. Insturmentos de medida: European Heart Failure Self-care Behaviour Scale. Health Literacy Survey Questionnaire -European Union. Test de Morisky- Green-Levine. Análisi estadístico: Muestreo. Selección aleatoria estratificada. Tamaño de la muestra: 344 calculada con un riesgo alfa de
0.05 para una precisión de ± 0.05 unidades sobre una proporción estimada de 0.50 en contraste bilateral, asumiendo una tasa de reposición del 20%. Plan de análisis: análisis descriptivo univariante y bivariante con prueba de ji cuadrado y/o t-Student. El análisis multivarante se realizará mediante un modelo de regresión logística para comprobar el efecto de los factores estudiados en la variable dependiente del estudio.