L’objectiu principal és avaluar l’efecte de les pràctiques a l’Atenció Primària (AP) en la modificació sobre els coneixements i actitud dels estudiants de cinquè i sisè de medicina vers l’especialitat de Medicina de Família i Comunitària (MFiC). Objectius secundaris són descriure els coneixements i actituds abans i després de realitzar aquestes pràctiques i estudiar l’associació entre la valoració de les pràctiques i el canvi en aquestes dues dimensions. Estudi d’intervenció «abans i després». Els subjectes a estudi són estudiants de cinquè i sisè de medicina de dues Universitats de Barcelona que faran les pràctiques d’Atenció Primària durant elcurs 2011-2012 ( 250 alumnes). Els alumnes respondran voluntàriament un qüestionari abans i després de realitzar les pràctiques. Les variables independents són les dades sociodemogràfiques, culturals i acadèmiques. La variable dependent és un qüestionari qualitatiu (validat per la Universitat d’Albacete) que mesura, segons l’escala Likert, dues dimensions: actitud i coneixements sobre la medicina de família i l’Atenció Primària. És important que els alumnes de medicina coneguin l’AP com a base del sistema sanitari, per garantir una atenció de qualitat i sostenible. Aquestes pràctiques seran el contacte més ampli i possiblement l’únic que tindran els estudiants de medicina amb l’AP. Aquest estudi permetrà conèixer la seva opinió i en un futur introduir plans de millora per tal de proporcionar unes pràctiques de la major qualitat formativa possible.

La depresión Mayor (DM) es altamente prevalente y tiene asociados un alta carga y costes económicos. Niveles leves de DM pueden ser tratados sin antidepresivos en Atención Primaria (AP). Cuando los antidepresivos son necesarios, la fluoxetina podría ser más coste-efectiva que nuevos fármacos (escitalopram o venlafaxina). Objetivos: 1) Calcular el coste-efectividad de la espera vigilante (recomendada por NICE) vs tratamiento farmacológico antidepresivo para tratar la DM leve en AP, 2) Comparar el coste-efectividad de tres tratamientos farmacológicos (fluoxetina, venlafaxina y escitalopram) para el tratamiento de la DM moderada-severa en AP. Métodos: 400 pacientes (18-75 años) con DM (diagnosticada por el médico de AP (MAP)) serán contratados en los centros de AP. El MAP escogerá, dependiendo de la gravedad, entre las estrategias A)conducta expectante (n=100); y B)tratamiento farmacológico (n=300). En caso de iniciar tratamiento farmacológico, los pacientes se aleatorizarán a fluoxetina (n=100), venlafaxina (n=100) o escitalopram (n=100). Se seguirá a los pacientes durante 12 meses y se evaluarán en tiempo basal, 3, 6 y 12 meses. Se evaluará la gravedad de la DM (PHQ-9), la calidad de vida (EuroQol -5D) y el uso de servicios (versión adaptada del CSRI incluyendo la pérdida de productividad). El coste-efectividad y el coste-utilidad se calculará con 5000 réplicas (bootstrapping) para controlar la incertidumbre. Se realizarán curvas de aceptabilidad del coste-efectividad. Los análisis se harán utilizando dos perspectivas: la del Servicio Nacional de Salud y la de la sociedad.

No se conoce con certeza si la hipertension clinica aislada (HCA) es un fenómeno benigno o si comporta mayor riesgo cardiovascular. No existen estudios prospectivos en la literatura que demuestren que la HCA diagnosticada mediante Automedida de la presión arterial en el domicilio (AMPAd) sea un proceso benigno. El valor pronostico de las lesiones iniciales del fondo de ojo (alteracion de la relacion arteria-vena, espasmos) no esta bien establecido.
Objetivo: conocer la morbimortalidad en pacientes diagnosticados de HCA, de HTA establecida (HTAe) y de normotensión (NT) mediante AMPAd y Monitorización de la presión
aterial (MAPA) a los 10 años de seguimiento. Establecer el valor pronostico de las lesiones iniciales del fondo de ojo en términos de morbimortalidad.
Diseño: estudio prospectivo observacional y multicéntrico de una cohorte de pacientes diagnosticados de HTA en el consultorio y que con posterioridad fueron clasificados mediante medidas ambulatorias de PA (AMPAd y MAPA) como pacientes con HTAD o con HCA. Se sigue también a un grupo control de normotensos en los que se descartó previamente la HTA enmascarada. Durante el seguimiento se realizarán medidas clínicas de PA, AMPAd,MAPA de 24 horas. Participan en el estudio 644 pacientes (156 con HCA, 488 con HTAD y 250 con NT).
Los criterios de inclusión iniciales fueron: pacientes entre 15-80 años, pacientes diagnosticados de nuevo. La recogida de datos se realiza en cortes sucesivos cada 3 años, a partir del historial clínico del paciente.

La práctica habitual de actividad física mejora el pronóstico en pacientes con enfermedad pulmonar obstructiva crónica (EPOC). Sin embargo, no existen intervenciones efectivas para mantener o alcanzar niveles adecuados de actividad física en estos pacientes. Se plantea una intervención de entrenamiento mediante el uso de espacios públicos e itinerarios urbanos, adecuados a las necesidades y capacidades de cada paciente. Objetivo principal: estudiar la efectividad a 12 meses de la intervención respecto a ingresos por EPOC, nivel de actividad física, capacidad de ejercicio, composición corporal, calidad de vida y salud mental. Objetivos secundarios: identificar y clasificar circuitos urbanos para el entrenamiento de pacientes con EPOC; y estudiar el coste-efectividad de la intervención. Diseño: ensayo clínico multicéntrico, controlado, aleatorizado 1:1 a grupo intervención (tratamiento habitual + entrenamiento urbano) o control (tratamiento habitual), con evaluación
enmascarada por terceros. Sujetos: muestra aleatoria y estratificada por centro de 1300 pacientes con EPOC de 54 zonas de salud (centros de salud y hospitales) de Barcelona, Badalona, Mataró y Viladecans. Intervención: recomendación de caminar al menos 5 días a la semana en circuitos urbanos adecuados para el paciente; y estimulación de mantenerse activo mediante mensajes SMS a su teléfono móvil. Medidas basales y finales: ingresos hospitalarios, actividad física (acelerómetro y cuestionario), prueba de la marcha de 6 minutos, estado nutricional (exploración física y bioimpedanciometría), calidad de vida, ansiedad y depresión, costes directos e indirectos, datos sociodemográficos, consumo de tabaco y alcohol, comorbilidades, función pulmonar, disnea y mortalidad. Análisis estadístico: efecto de la intervención por intención de tratamiento mediante análisis de regresión; y coste efectividad desde la perspectiva social y del Sistema Nacional de Salud.

Objetivos:
Investigar la existencia de factores genéticos del huésped que condicionen el estado de portador. Estudiar comparativamente las características microbiológicas de las cepas de casos y portadores.
Metodología: Estudio prospectivo observacional de factores genéticos asociados al estado de portador. Estudio prospectivo de casos incidentes y de portadores de Neisseria meningitidis entre contactos de los casos y en una muestra de pobalción escolar.

L?alteració de l?equilibri és un factor de risc per patir caigudes en la gent gran amb les conseqüències físiques, psíquiques i econòmiques que això representa.
Objectius: L?objectiu principal d?aquest projecte és avaluar l?efectivitat d?una intervenció amb la consola Wii de Nintendo (joc Wii Fit + Wii Balance Board) per millorar l?equilibri en les persones de més de 70 anys. Els objectius secundaris són avaluar la correlació de l?equilibri determinat per la consola Wii i el valor obtingut en el test de Tinetti, avaluar la utilitat de la consola en la disminució de la por a caure i en la disminució del percentatge de caigudes, així com també conèixer l?acceptabilitat i el grau de satisfacció amb la consola en aquest col·lectiu.
Mètodes: Assaig clínic controlat aleatori dins de l?àmbit de l?atenció primària en pacients iguals o més grans de 70 anys. El grup intervenció, amb la consola Wii de Nintendo, realitzarà una taula d?exercicis orientats a millorar l?equilibri amb una freqüència de 2 sessions a la setmana durant 3 mesos, mentre que el grup control no realitzarà cap entrenament.
S?avaluarà l?equilibri mitjançant el test de Tinetti i el Timed Up and Go i també mitjançant la consola Wii a l?inci de l?estudi, als 3 mesos de la inclusió (final intervenció) i al cap de l?any de la intervenció. També es farà un seguiment telefònic quadrimestral durant tota la intervenció i els 12 mesos posteriors a aquesta intervenció per tal de recollir informació sobre caigudes produïdes durant aquests temps i les seves conseqüències.
Resultats esperats: Esperem que hi hagi una bona correlació entre el percentatge d?equilibri calculat per la consola i el test de Tinetti. També esperem que l?entrenament amb la consola serveixi per millorar l?equilibri, per evitar caigudes i per disminuir la por a caure. Creiem que hi haurà una bona acceptació amb aquesta nova eina i que el grau de satisfacció serà elevat.
Impacte potencial esperat: La millora de l?equilibri en el grup de població que més caigudes pateix i amb conseqüències més greus té un valor indiscutible. Si a més aquesta millora es pot aconseguir amb una consola al propi domicili en comptes d?haver d?anar a programes de rehabilitació o a activitats físiques dirigides els avantatges encara són més grans. Millorant l?equilibri poden disminuir les caigudes i la por a caure que tants problemes de dependència genera. La consola ens aporta comoditat d?execució (al propi domicili), estalvia despesa sanitària al no requerir personal especialitzat i pot ajudar a millorar l?equilibri.

L’alteració de l’equilibri és un factor de risc per patir caigudes en la gent gran amb les conseqüències físiques, psíquiques i econòmiques que això representa.

OBJECTIU: L’objectiu principal d’aquest projecte és avaluar la correlació de l’equilibri determinat per la consola Wii de Nintendo (joc Wii-Fit + Wii Balance Board) i el valor obtingut en el test de Tinetti en persones de més de 70 anys. També volem avaluar la utilitat de la consola en la millora de l’equilibri, en la disminució de la por a caure i en la disminució del percentatge de caigudes, així com també conèixer l’acceptabilitat i el grau de satisfacció amb la consola en aquest col·lectiu.

MÈTODES: Estudi d’intervenció amb grup control dins de l’àmbit de l’atenció primària en pacients iguals o més grans de 70 anys. El grup intervenció, amb la consola Wii de Nintendo, realitzarà una taula d’exercicis orientats a millorar l’equilibri amb una freqüència de 2 sessions a la setmana durant 3 mesos, mentre que el grup control no realitzarà cap entrenament.
S’avaluarà l’equilibri mitjançant el test de Tinetti i el Timed Up and Go i també mitjançant la consola Wii a l’inici de l’estudi, als 3 mesos de la inclusió (final intervenció) i al cap de l’any de la intervenció. També es farà un seguiment telefònic quadrimestral durant tota la intervenció i els 12 mesos posteriors a aquesta intervenció per tal de recollir informació sobre caigudes produïdes durant aquests temps i les seves conseqüències.

RESULTATS ESPERATS: Esperem que hi hagi una bona correlació entre el percentatge d’equilibri calculat per la consola i el test de Tinetti. També esperem que l’entrenament amb la consola serveixi per millorar l’equilibri, per evitar caigudes i per disminuir la por a caure. Creiem que hi haurà una bona acceptació amb aquesta nova eina i que el grau de satisfacció serà elevat.

IMPACTE POTENCIAL ESPERAT: La millora de l’equilibri en el grup de població que més caigudes pateix i amb conseqüències més greus té un valor indiscutible. Si a més aquesta millora es pot aconseguir amb una consola al propi domicili en comptes d’haver d’anar a programes de rehabilitació o a activitats físiques dirigides els avantatges encara són més grans. Millorant l’equilibri poden disminuir les caigudes i la por a caure que tants problemes de dependència genera. La consola ens aporta comoditat d’execució (al propi domicili), estalvia despesa sanitària al no requerir personal especialitzat i pot ajudar a millorar l’equilibri.