HIPÒTESIS:
La prevalença de Chlamydia trachomatis en joves està infraestimada perquè és asimptomàtica i per les possibles reinfeccions.

El testatge en els llocs de freqüentació dels joves pot augmentar la detecció de la infecció en joves que desconeixen si estan infectats.

OBJECTIUS
General:
Avaluar l’efectivitat del mostreig de conveniència en espais clau per a reclutar joves de 16 a 24 anys i detectar la infecció per CT.
Secundaris:
Estimar la prevalença de CT.
Caracteritzar la prevalença de CT.
Descriure les barreres i facilitadors de realitzar el test de CT

Antecedents

Les ferides cròniques suposen un greu problema de salut per a les persones amb importants repercussions d’impacte sobre la seva qualitat de vida, morbi-mortalitat i consum de recursos. Per tal de minimitzar aquests efectes s’estan portant a terme diferents intervencions, una d’elles és la implementació d’unitats especialitzades anomenades «»Telecura»».

Hipòtesis

La intervenció «»Telecura»» aplicada a ferides de llarga evolució produirà una reducció en el temps de curació d’aquestes.

Objectius

Avaluar l’efectivitat de la intervenció «»Telecura»» com a part del procés d’atenció en ferides cròniques de pacients del nostre territori.

Antecedents
La incontinència urinària (IU) en les dones és avui un problema important en l’assistència
sanitària amb un impacte negatiu en la percepció de la qualitat de vida i l’autoestima personal.
L’embaràs i el part són els principals factors de risc en el debilitament del Sòl Pelvià
(SP).L’entrenament té evidència científica demostrada per tractar la incontinència quan es
tracta de contraccions selectives voluntàries (exercicis de Kegel),ara bé hi ha discussió en
l’evidencia de la contracció sinèrgica del transvers abdominal (TrA)com a tractament de la
incontinència d’orina.

Hipòtesi
El treball de sòl pèlvià (SP) i transvers abdominal (TrA)en gestants al segon i tercer trimestre
d’embaràs prevé la incontinència urinària(IU), millora la competència abdominal davant l’esforç
al final de la gestació (36 setmanes ) i a les 12 setmanes postpart

Objectius
Objectiu general:
Avaluar l’efectivitat d’un taller del sòl pelvià i treball de transvers abdominal impartit en el segon
i tercer trimestre de gestació per prevenir la incontinència urinària (IU) i millorar la Competència
abdominal davant l’esforç durant la gestació i el postpart.

Antecedents:
Les Tecnologies de la Informació i Comunicació (TICs) proporcionen noves eines de comunicació entre pacients i professionals sanitaris, però son escassos els estudis que valoren el seu impacte en la nostra agenda diària. Els models amb un sistema integral de registre de salut com el de Kaiser Permanent als Estats Units redueixen de manera important el nombre de visites presencials amb un increment considerable de les consultes telefòniques i els correus electrònics. A Catalunya disposem, des de 2009, de la carpeta personal de salut, Cat@Salut La Meva Salut (LMS), accessible mitjançant certificat digital o utilitzant un usuari i una contrasenya que es proporcionen en el centre d’atenció primària (CAP) de referència del ciutadà. Un dels recursos que ens facilita LMS és l’eConsulta. Aquest és un nou canal de comunicació àgil per resoldre consultes del ciutadà de manera virtual. Pot iniciar la conversa tant el professional com el pacient. Es facilita, així, l’accés dels ciutadans al sistema sanitari i es dóna resposta a una part de la demanda assistencial sense concertar entrevistes presencials, amb l’estalvi de tràmits i temps que això comporta per als ciutadans i els professionals.
Actualment no hi ha cap estudi publicat a Catalunya que valori l’impacte que pot tenir l’eConsulta sobre el comportament i utilització de serveis per part dels usuaris del nostre Sistema Sanitari.

Hipòtesis:
Existeixen variables i condicionants determinants que influeixen de manera significativa en l’ús de l’eConsulta per part dels ciutadans. El seu coneixement pot determinar i redissenyar el model tradicional de les agendes dels professionals sanitaris cap a un model més flexible i satisfactori tant pels professionals com els pacients.

Objectius:
Conèixer quins són els factors associats a la utilització de l’eConsulta per part de la població

Metodologia:
Disseny: Estudi observacional de casos i controls

Àmbit, periode i subjectes d’estudi: Usuaris d’un Centre d’Atenció Primària (CAP) d’entorn semirural amb possibilitat d’utilització de l’eConsulta des de l’any 2016.
Determinacions: Es definiran com a casos aquells pacients que hagin utilitzat l’eConsulta en un periode determinat i com a controls aquells usuaris de les mateixes característiques (edat, sexe, comorbiditats) que no l’hagin utilitzat. Mitjançant un qüestionari s’explorarà els possibles factors associats amb l’utilització d’aquest recurs: condicions sòcio-demogràfiques, condicions de salut i comorbiditats, condicions de l’entorn social i de la llar….

Aplicabilitat i Rellevància:
Experiències prèvies al Regne Unit mostren la necessitat de realitzar més estudis de camp amb un enfoc realista que investiguen quins son els factors facilitadors i quins dificulten l’ús de la consulta virtual per poder millorar les polítiques d’implantació de la consulta virtual.

Antecedents:
Les lesions als peus són una de les complicacions més greus de la Diabetis Mellitus (DM) i la primera causa d’amputació no traumàtica en els països desenvolupats. La infecció de la lesió és el factor determinant més important en l’amputació. No s’ha trobat cap treball realitzat a l’atenció primària (AP) que tingui com a objectiu conèixer els principals gèrmens implicats en les infeccions de les ferides als peus dels pacients diabètics.

Hipòtesis:
Es trobarà almenys un microorganisme en el 80 % dels cultius. Els grampositius seran els organismes aïllats amb més freqüència, seguits pels bacils gramnegatius Enterorobacteriaceae.

Objectius:
Conèixer la prevalença dels gèrmens més freqüents implicats en les infeccions de les úlceres dels peus dels pacients diabètics atesos en els centres d’AP del Barcelonès Nord i Maresme.
Conèixer la seva sensibilitat als antimicrobians per tal d’adequar la política de l’ús dels antibiòtics, evitant l’aparició de microorganismes multiresistents.

Objectius específics:
Conèixer el grau de coneixement que tenen els professionals sanitaris de les recomanacions de les principals guies publicades i augmentar aquest coneixement.
Conèixer el nombre de cultius que es realitzen en un període de 6 mesos.
Conèixer l’evolució de l’úlcera i del pacient als 6 mesos de seguiment.

Metodologia:
Estudi prospectiu multicèntric observacional

S’ha comprovat que el període de residència (MIR) està relacionat amb l’aparició d’estrès i malestar emocional, però s’ha investigat poc en residents de medicina de família i en concret trobem a faltar estudis que analitzin la intel·ligència emocional (IE) com element preventiu de la salut mental. Davant la sospita que la salut mental dels residents empitjora durant el procés formatiu, plantegem un estudi descriptiu longitudinal amb l’objectiu de determinar els canvis en el nivell de burnout, empatia, estrès i presència de psicopatologia al llarg d’aquest període, en una mostra de 31 MIR de medicina familiar a la Unitat Docent Metropolitana Nord, incorporats des de 2016 fins 2019. Se’ls administrarà anualment durant quatre anys una bateria de qüestionaris composada per l’Escala Mèdica d’Empatia de Jefferson, Qüestionari de Burnout de Maslach, Inventari de Símptomes SCL-90-R,Escala d’Aconteixements Estressants, Trait Meta Mood Scale-24, i es recolliran altres variables de control. Les dades seran analitzades amb SPSS 23.0 per calcular la freqüència absoluta i relativa de les variables qualitatives i la mitjana i desviació estàndard de les variables quantitatives, i contrastar les relacions entre elles. Els resultats que se n’extreguin han de permetre la detecció precoç de problemes de salut mental dels MIR i desenvolupar noves estratègies preventives dirigides al residents, tutors i pla d’estudis i organització, per tal d’actuar preventivament millorant la seva salut mental i el seu treball assistencial.
En aquest moment tenim recollides les dades de 4 anys de seguiment. El propòsit de la sol·licitud d’aquesta beca és disposar d’una alliberament de temps per analitzar-los i acabar l’estudi.

Per aconseguir una atenció centrada en la persona, eficaç i eficient, és imprescindible que respongui a necessitats. Per determinar-les són fonamentals les persones (amb les seves percepcions) i els professionals (amb les seves). I per a dissenyar aquesta atenció en general i l’atenció domiciliària en particular són fonamentals quatre pilars (quàdruple aim): l’efectivitat i l’eficiència de les pràctiques clíniques, i la satisfacció del pacient i del professional.

HIPÒTESI
Disposar de les opinions de professionals i persones ateses permetran entendre el nostre procés ATDOM, els nostres resultats actuals i també elaborar propostes de re-disseny, centrats en necessitats reals.

OBJECTIUS
General:
Descriure les percepcions de professionals i usuaris quant al programa ATDOM
Específics:
Descriure les característiques dels pacients inclosos al programa ATDOM a l’equip de Ronda Prim i alguns aspectes relacionats amb el seu consum de recursos durant 2019.
Elaborar propostes de millora respecte a aquest tipus d’atenció

Disseny
Es tracta d’un estudi observacional. L’estudi, de metodologia mixta, consta de tres parts: Una de base quantitativa; una de base qualitativa; Estudi qualitatiu amb les persones

Objetivo: Adaptar la versión española de la escala Clinical Learning Environment, Supervision and Nurse Teacher (CLES+T) en el contexto de la formación práctica de los residentes en Atención Primaria de Salud, y determinar cuáles son sus propiedades psicométricas.
Ámbito de estudio: Unidad Docente Multiprofesional de Atención Familiar y Comunitaria Costa de Ponent.
Metodología: estudio descriptivo transversal. Población: Todos los residentes de medicina y enfermería de la especialidad de Familiar y Comunitaria en la Unidad Docente Multprofesional de Costa de Ponent que hayan estado un período mínimo de 4 meses rotando en su centro de salud asignado durante sus años de residencia. Se utilizará como instrumento el CLES+T adaptado a la atención primaria y a la formación especializada. Además, se incluirán otras variables como edad, sexo y año de residencia: Para la confiabilidad del instrumento se estimará con los coeficientes alfa de Cronbach que examinarán la consistencia interna de la versión en español del instrumento y de cada sub-dimensión. Realizaremos la prueba de Kaiser – Mayer – Olkin (KMO) y la prueba de esfericidad de Bartlett para confirmar la adecuación de la muestra y los elementos.

Els baixos nivells d’activitat física (AF) en la població adolescent és un dels principals problemes de salut pública del segle XXI, en especial en les noies. L’Organització Mundial de la Salut estima que el 84,7% de la població de noies adolescents d’11 a 17 anys són insuficientment actives i això repercuteix en què no gaudeixen dels beneficis que aporta l’AF. Aquestes dades es relacionen amb múltiples causes i desigualtats que precisen ser explorades, ja que perpetuen els baixos nivells d’AF i les diferencies de gènere. OBJECTIU: Descriure les pràctiques relacionades amb l’activitat física i la seva relació amb els factors personals i contextuals en la població de noies adolescents entre 12 i 18 anys d’Esplugues de Llobregat (Barcelona). METODOLOGIA: Estudi amb metodologia mixta, amb una primera fase d’enfocament quantitatiu, en què s’identifiquen els nivells d’AF a partir del qüestionari IPAQ i els factors condicionants de la pràctica d’AF a partir de les escales del model de promoció de la salut de Pender. En la segona fase, amb metodologia qualitativa fenomenològica, es pretén conèixer les experiències de les noies en l’inici, manteniment i abandonament de l’AF, a partir de grups de discussió on s’explorin en profunditat aquests nivells de pràctica i els factors condicionants inicialment detectats. RELLEVÀNCIA: El coneixement dels factors condicionants de la pràctica d’AF de les adolescents permetrà dissenyar programes d’intervenció més efectius, que aportin beneficis i contribueixin a reduir les desigualtats en salut vinculades al gènere.