Introducció: La prevalença de factors de risc cardiovascular (FRCV) i la morbimortalitat cardiovascular s?eleven més en els pacients amb trastorn mental sever (TMS) que en la població general. Les eines d’estimació de risc cardiovascular (RCV) que s?utilitzen en el nostre entorn estan construïdes en base a població general i no sembla que siguin sensibles als pacients amb TMS. Objectius: El nostre objectiu principal és estudiar si l?estimació del risc cardiovascular mitjançant les escales QRISK3 i REGICOR en la població TMS prediu l?aparició d?esdeveniments cardiovasculars i avaluar les diferències entre les dues escales. Material i mètodes: Estudi longitudinal retrospectiu de dos cohorts de pacients, una amb TMS i l?altra sense. S?inclouran els pacients entre 20 i 85 anys assignats a qualsevol equip d?atenció primària de l?Institut Català de la Salut i que hagin estat atesos alguna vegada entre l?1 de gener de 2007 i el 31 de desembre de 2009. Inclourem a tots els pacients TMS que compleixin els criteris de selecció. La selecció dels pacients del grup no TMS es realitzarà de forma aleatòria i aparellada amb els pacients del grup TMS, amb una proporció 1:2. Es recolliran variables sociodemogràfiques, d?estimació de RCV amb les escales QRISK3 i REGICOR, i els esdeveniments cardiovasculars (ECV) provinents de la base de dades anonimitzada SIDIAP. Anàlisi estadística: Es calcularan les taxes de d?incidència d?ECV amb intèrvals de confiança del 95%. S?usaran models de regressió de Cox per estimar l?associació entre l?estimació de RCV amb les dues escales i la taxa d?incidència d?ECV.

Objectiu:
Detectar de manera precoç senyals d’alarma en el desenvolupament infantil en nens de 2 mesos a 2 anys amb factors de risc atesos a l’EAP la Mina mitjançant l’escala ADBB.

Mètodes:
Estudi descriptiu transversal e n nens de 2 mesos a 2 anys amb factors de risc atesos a l’EAP la Mina. Es tracta d’un treball col·laboratiu entre dos serveis assistencials en edat pediàtrica: l’Equip d’Atenció Primària (EAP) La Mina i el Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç (CDIAP) de Sant Adrià de Besòs. Es durà a terme dins del programa de seguiment del nen sà, en nens amb factors de risc de desenvolupar Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) i en els que existeixen dubtes sobre el seu desenvolupament. El professional del CDIAP realitzarà observació clínica a la consulta de pediatria i aplicarà a cada visita, de forma sistemàtica, l’Escala Observacional de Cribratge per Valorar el Retraïment Relacional (Alarm Distress Baby Scale: ADBB). Segons el resultat de l’escala ADBB es farà intervenció a la consulta o es derivarà per a seguiment al CDIAP.

Resultats esperats:
– Augment de la detecció d’infants i famílies amb risc de dificultats en el desenvolupament, i a edats més primerenques.

Impacte potencial esperat:
– La detecció precoç de lactants que presentin retraïment permetrà detectar nens amb risc de trastorns del desenvolupament i realitzar intervencions oportunes de forma més primerenca, el que pot conduir a una millora del pronòstic d’aquest nens.
– La col·laboració amb el CDIAP permetrà augmentar la formació dels professionals de pediatria de l’EAP La Mina en la valoració sistematitzada del desenvolupament infantil, amb millora de la qualitat de l’atenció.

OBJETIVOS PRINCIPALES:
– Analizar las percepciones, motivaciones y razones que influyen en la elección de la especialidad de Medicina Familiar y Comunitaria (MFyC).
– Explorar la percepción y las propuestas de mejora que tienen los residentes sobre la atención primaria en el sistema sanitario y la formación universitaria en atención primaria.
OBJETIVOS SECUNDARIOS:
– Describir la elección de la especialidad de MFyC y compararla con la elección de otras especialidades médicas durante el proceso MIR de este año 2019.
– Analizar las diferencias en cuanto a la elección de MFyC en los últimos 9 años.

OBJECTIUS
L’Horticultura és una activitat cada cop més aplicada a l’àmbit de la salut i a persones amb vulnerabilitat social. Volem demostrar que la promoció d’aquesta activitat millora principalment la qualitat de vida, mitjançant l’ activitat física, els hàbits nutricionals i l’estat d’ànim i així millora també la percepció de salut. Creiem que l’espai de l’hort afavorirà una major cohesió i inclusió social, fomentant la vinculació entre les persones i l’entorn mitjançant la construcció col·lectiva i ampliant coneixements d’agricultura ecològica.

MÈTODES, RESULTATS I IMPACTE POTENCIAL ESPERATS:
Els resultats s’obtindran a partir d’ escales auto administrades i mesures antropomètriques dels participants a l’inici, als 9 i als 18 mesos del funcionament de l’hort. Es preguntarà sobre hàbits higiènic – dietètics, activitat física i xarxa social
La col·laboració entre els diferents dispositius assistencials del barri implicats en el projecte (l’EAP Casernes , SSMSA -Fundació Vidal i Barraquer ambdós impulsors del projecte) com amb altres centres i entitats socials, culturals i educatives (Ajuntament, Associacions de veïns, instituts, grup cooperatiu TEB) han de fer d’ aquesta experiència un procés comunitari, col·laboratiu i de treball en xarxa de manera que pugui convertir-se en un espai propi de la comunitat, autogestionat però amb el suport dels nostres equipaments, on puguin imaginar-se i desenvolupar-se altres activitats comunitàries d’interès per a tots els veïns i veïnes de Sant Andreu.?

El projecte PRESENTS, un programa d’activitat física en ancians fràgils mitjançant un pla d’entrenament supervisat per alumnes de la ESO pretén millorar els paràmetres de fragilitat física i la qualitat de vida en la gent gran, i alhora potenciar els vincles transgeneracionals.

Objectiu General:
Avaluar l’efectivitat, en termes de millora de l’activitat física, paràmetres de fragilitat i qualitat de vida en ancians sedentaris, fràgils o en situació de risc social mitjançant un pla d’entrenament supervisat per alumnes de la ESO.

Objectius secundaris:
-Avaluar la millora de la qualitat de vida relacionada amb salut i millora del recolzament social percebut.
-Avaluar, mitjançant metodologia qualitativa, la potenciació de vincles transgeneracionals i els seus beneficis, i la percepció de la vellesa que tenen els adolescents.
-Elaborar la guia del programa, amb materials docents i formatius, de cara a la escalabilitat.

Disseny:
1.- Estudi quasi experimental, amb avaluació quantitativa abans-després dels paràmetres de fragilitat, qualitat de vida i recolzament social percebut en els ancians participanta al programa PRESENTS.
2.- Estudi qualitatiu exploratori per aprofundir en les experiències de tots els actors implicats en el programa PRESENTS.

Ambit de l’estudi:
Atenció Primaria i àmbit d’ensenyament secundari del barri de Sant Antoni.

Subjectes d’estudi:
-Persones majors de 65 anys, sedentaris, fràgils o amb risc social del barri de Sant Antoni.
-Alumnes de 2n i 3r d’ESO de l’escola Salesians de Rocafort de l’assignatura: «»aprenentatge i serveis»» i els seus educadors. -Professionals de l’EAP Sant Antoni implicats en la implementació i desenvolupament del programa

Intervenció programa PRESENTS:
Realització d’un programa d’activitat física a 30 participants, durant 6 mesos, 2 hores per setmana, supervisada per alumnes i professionals sanitaris de l’EAP Sant Antoni, a les instal·lacions de l’escola. Se segueix una adaptació del programa d’activitat física VIVIFRAIL. L’activitat a l’escola forma part d’una assignatura optativa d’atenció a la comunitat per a 30 alumnes de 2on i 30 de 3er de la ESO, durant el curs lectiu 2018-19, 2 hores per setmana.

Variables recollides per la part quantitativa:
SPPB, EuroQol, DUKE-UNK, Goldberg d’ansietat i depressió i altres variables i qüestionaris d’exploració física i cognitiva i clínica

Mètodes qualitatius:
grups de discussió, tècnica del Photo-voice, preguntes obertes de satisfacció.

Resultats i impacte potencial esperat:
Es preveu una millora de paràmetres físics en la gent gran, i una millora de la seva qualitat de vida i recolzament social. En tractar-se d’un programa intergeneracional dóna a tots els grups d’edat uns rols significatius, es preveu la potenciació de vincles transgeneracionals i beneficis en la percepció de la vellesa que tenen els adolescents.

El programa seria fàcilment replicable a altres territoris en què ja es dóna la convivència de centres de salut i d’educació.

Los objetivos principales del proyecto son: 1) Conocer la epidemiología de la infección por VH en la zona SAP Muntanya 2) Implementar circuitos rápidos de derivación 3)Diseñar diferentes intervenciones basadas en programas educativos 4) Aumentar el número de diagnósticos de infección oculta 5) Proporcionar atención psicológica especializada a las personas con un nuevo diagnóstico de VIH para atender la situación emocional derivada del impacto del diagnóstico, presenten o no, una situación emocional o psicológica lábil.

Metodología: Se llevará a cabo una evaluación epidemiológica inicial de la población con nfección por VIH atendida en los Centros de Asistencia Primaria que pertenecen a la zona de influencia del Hospital Vall d’Hebron. Se establecerá un circuito rápido de derivación para los pacientes diagnosticados.Se realizarán programas específicos de formación a los profesionales. Se registrarán los nuevos diagnósticos en una base de datos anonimizada. Asimismo se realizará una evaluación psicológica a todos estos pacientes. Por último se realizará una evaluación de resultados de la intervención.

Relevancia: El presente proyecto condiciona mejoras en la atención de los pacientes con infección por VIH. Estas mejoras se resumen en: 1) Conocer mejor la población con infección por VIH de nuestra población 2) Permitir continuidad del proceso asistencial 3) El aumento de diagnósticos aumentará el tratamiento precoz 4) mejorar la atención integral del paciente.

Antecedents: en funció de les troballes de l’estudi SIDIAP 2013, on es va apreciar que aquells individus amb Síndrome Metabòlica (SM) i depressió tenien fins un 30% més de risc de presentar esdeveniments cardiovasculars, i que va ser objecte d’una tesi doctoral per part de la sol·licitant, a banda de diverses publicacions (mirar llistat al final), es planteja una extensió del seguiment a 10 anys de la cohort que es compleix al 2019.

Hipòtesi: el diagnòstic de SM condiciona un alt risc cardiovascular, que s’incrementa amb situacions de patologia mental i també de deprivació socioeconòmica.
Objectius: Determinar el risc cardiovascular (RCV) associat a cadascuna de les diferents combinacions de trets clínics que configuren la síndrome metabòlica (SM) en un seguiment a 10 anys a Catalunya, i determinar el RCV addicional associat a la presència de trastorns depressius/ansietat en individus amb SM.

Objetivos: 1) Determinar y comparar la prevalencia y el coste económico sanitario de la multimorbilidad crónica de pacientes con demencia y sus principales subtipos y niveles de gravedad frente a población general sin demencia de similar edad y sexo; 2) Identificar y comparar fenotipos de multimorbilidad crónica a partir de la agrupación de enfermedades mediante dos técnicas estadísticas distintas de reducción de datos; 3) Identificar y comparar patrones de multimorbilidad crónica basados en las trayectorias individuales de utilización de recursos sanitarios y consumo de fármacos; 4) Determinar la validez predictiva de los fenotipos de multimorbilidad crónica basados en la agrupación de enfermedades y los basados en las trayectorias individuales de utilización de recursos sanitarios y consumo de fármacos respecto a su mortalidad en pacientes con demencia y en población general sin demencia de similar edad y sexo. Metodología: Diseño de cohortes retrospectivo. El tamaño de muestra de la cohorte de demencia será de 8.694 casos y la cohorte sin demencia se ajustará por edad y sexo con una razón 1:4 y será de 34.776 sujetos. Se extraerán las variables de los registros de dos bases de datos de historias clínicas electrónicas de atención primaria y de un registro poblacional específico de demencias. Se calcularán los estimadores muestrales y los parámetros poblacionales mediante intervalos de confianza y se aplicaran técnicas estadísticas de reducción de datos y modelos de regresión de riesgos proporcionales de Cox.

El projecte inclou dos estudis:
El primer estudi, ja fet fa una setmana durant 4 dies amb diverses bases de dades internacionals online, ha estudiat el comportament d’infeccions víriques similars que hi ha hagut en el passat: s’han descrit les característiques de les persones amb complicacions d’infeccions víriques com la grip, s’han valorat els predictors de resultats adversos entre els pacients hospitalitzats amb pneumònies virals, s’han generat algoritmes per identificar els pacients amb més risc de complicacions i/o morbimortalitat, i s’ha avaluat la seguretat dels tractaments utilitzats per a un ús potencial en Covid-19.
El segon estudi vol descriure les característiques de les persones amb Covid-19 a Catalunya, així com desenvolupar models predictius de les complicacions de la Covid-19 fent servir els mètodes i resultats obtinguts en el primer estudi. Per això, es farà la integració de la informació dels pacients infectats amb Covid-19 a Catalunya, la transformació de la nova informació a un model de dades internacional, i després de contrastar les dades amb altres bases de dades d’altres països, s’elaboraran uns criteris pronòstic aplicables a les polítiques de control de pandèmia de Covid-19 al nostre país.
Els models predictius de casos greus d’infecció vírica permetran classificar els pacients amb Covid-19 per gestionar-los adequadament, avaluant la necessitat de que el malalt vagi a l’hospital o es quedi a casa, i les condicions necessàries per al seu tractament.

Antecedents:
L’anèmia es pot definir com una disminució de les xifres de l’hemoglobina (Hb) per sota de 12,5 g/dl en dones i 13,5 en homes i l’hematòcrit menor a 40-52% en homes i 36-48% en dones. Segons l’OMS la prevalença d’anèmia mundial en persones majors de 14 anys és aproximadament del 24% i entre el 5 i 10% en pacients d’entre 65 i 70 anys. Aquesta xifra s’incrementa fins el 15-25% en pacients majors de 80 anys Una de les possibles complicacions de les patologies cròniques és l’anèmia; el seguiment, la detecció precoç i el tractament de la qual té efectes funcionals i socials per les persones, així com econòmics pel sistema sanitari, ja que implica consultes a urgències i ingressos hospitalaris freqüents.

? Objectiu:
Determinar la prevalença d’anèmia al Barcelonés Nord i Maresme, les característiques dels pacients que tenen anèmia y els recursos que utilitzen.

? Disseny:
Estudi transversal descriptiu a partir dels registres clínics informatitzats del Servei Públic de Salut.