Objectiu: Avaluar l’efectivitat d’un taller per la millora de coneixements sobre primers auxilis, autocura i ergonomia dels i les adolescents i el professorat, en l’àmbit de l’educació secundària (població d’11 a 18 anys).

Mètodes: Estudi quasi experimental amb grup control en jovent i professorat de l’àmbit de l’educació secundària de dos instituts del barri de l’Eixample de Barcelona.
S’analitzaran experiències i coneixements previs i adquirits sobre primers auxilis, autocura i ergonomia abans i després del taller, amb mesures pre i post (immediat, als 3 mesos i als 6 mesos). Per mesurar els coneixements es quantificaran les respostes correctes d’un qüestionari ad hoc, auto administrat i online. També s’analitzarà la satisfacció amb el taller entre el jovent i el professorat.

Resultats esperats: La intervenció, en el format de taller educatiu en l’àmbit escolar, millorarà els coneixements dels i les adolescents i del professorat. Esperem una millora d’entre un 50-60% en el número de respostes encertades de l’enquesta.

Objectivo: Los pacientes con diabetes tipo 2 (DM2) tienen un mayor riesgo de deterioro cognitivo. Hay controversia respecto al posible efecto protector de los fármacos antidiabéticos en el desarrollo de deterioro cognitivo o demencia en los pacientes con DM2. El objetivo principal de éste estudio es estimar la asociación de deterioro cognitivo en pacientes DM2 mayores de 55 años según diferentes perfiles de tratamiento antidiabético.

Métodos: Realizaremos un estudio de casos y controles anidado en una cohorte poblacional retrospectiva (Período 2008-2018) utilizando datos anonimizados de la base de datos del ecap de Barcelona ciudad. Los pacientes serán elegibles para entrar en la cohorte en caso de tener 55 años o más, tener un diagnóstico de DM2 en el eCAP en la fecha de entrada (31.12.2008) y no tener un registro de deterioro cognitivo al menos durante los 2 años previos a la fecha de entrada. Los casos se definen como pacientes con diagnóstico de deterioro cognitivo durante el periodo de seguimiento (31.12.2008 a 31.12.2018), tomando en consideración la enfermedad de Alzheimer y las demencias no-Alzheimer. Para cada caso se buscaran 5 controles apareados según edad, sexo, tiempo de evolución de la DM2 y ambulatorio, seleccionados aleatoriamente del conjunto a riesgo. La exposición a los fármacos antidiabéticos se evaluará según las prescripciones realizadas y registradas 24 meses previo al diagnóstico de deterioro cognitivo. Se estimará el riesgo de incidencia de deterioro cognitivo utilizando regresión logística condicional.

Objetivo general
Describir el uso de pantallas de los niños entre 6 meses y 5 años atendidos en cuatro centros de salud de la ciudad de Barcelona, así como conocer los hábitos de uso de sus familias.
Objetivos específicos
– Describir el tiempo de uso, el tipo y las situaciones en que utilizan las pantallas los niños entre 6 meses y 5 años de un área urbana de Barcelona.
– Determinar las características de las familias que se asocian al uso de pantallas.
– Conocer si la utilización de pantallas está relacionada con el desarrollo psicomotor, la calidad del sueño y en el índice de masa corporal.
– Determinar las percepciones y motivaciones de padres y madres sobre el consumo de pantallas.

Objetivo:
Diversos estudios han sugerido que un retraso en el tiempo entre el diagnóstico de la hipertensión y su correcto control (D-C, tiempo diagnóstico-control) está ligado a un peor pronóstico. El objetivo de este estudio fue examinar la relación entre el tiempo D-C y la mortalidad por todas las causas, o la incidencia de eventos cardiovasculares, en pacientes de más de 60 años con diagnóstico reciente de hipertensión.

Métodos:
Se trata de un estudio poblacional longitudinal, retrospectivo, que utiliza datos recogidos de las historias clínicas electrónicas de pacientes recientemente diagnosticados de hipertensión en 45 centros de atención primaria de la salud ubicados en Barcelona (Cataluña). Se construyeron modelos de regresión logística multivariable y regresión de Cox. La bondad de ajuste se evaluó mediante la prueba de Hosmer & Lemeshow.

Resultados:
Se incluyó un total de 18 721 pacientes hipertensos recién diagnosticados entre 2007 y 2012. El
el seguimiento se prolongó hasta octubre de 2015, o la aparición de un evento cardiovascular o la muerte por cualquier causa. La mediana del tiempo de D-C fue de 49 días y su distribución por terciles fue la siguiente: 29 días o menos, 30-124 días y al menos 125 días. El estado hipertensivo más alto, la obesidad, la diabetes mellitus y el sexo masculino se asociaron de forma independiente con un tiempo de D-C más prolongado (125 días). A los 5,4 años
En el seguimiento, los pacientes con tiempos de D-C más largos presentaron una mayor incidencia estadísticamente significativa de mortalidad por todas las causas.

Objectiu
Avaluar les diferències existents en la prevalença de factors de risc cardiovascular (FRCV) i el grau de control d’aquests entre els pacients amb antecedents de neoplàsia maligna i els que mai l’han patit.

Mètodes
Estudi descriptiu transversal. S’inclouran els pacients de 18 anys o més assignats al CAP Gòtic del SAP Litoral de l’àmbit de Barcelona ciutat, atesos a atenció primària en els darrers dos anys, que tinguin antecedents de càncer registrat a la història clínica informatitzada (ECAP). Per cada pacient amb càncer s’identificaran dos controls aparellats per edat ( +/-5 anys) i sexe, atesos en el mateix període.
Un cop obtingut el consentiment informat s’accedirà a la història clínica dels pacients i dels controls per recollir la presència o no de FRCV i el grau de control d’aquests. També es recolliran variables demogràfiques, variables referents a la neoplàsia, variables referents a dany orgànic i variables referents a malaltia cardiovascular.

Resultats esperats
Esperem observar si els pacients que han patit una neoplàsia maligna tenen una prevalença superior als pacients sense aquest tipus d’antecedent.

Impacte potencial esperat
Conèixer el risc cardiovascular, les diferències en la prevalença i maneig dels coneguts factors de risc en aquest grup de pacients ens permetrà de fer una aproximació més acurada i un tractament més efectiu a l’hora de prevenir esdeveniments cardiovasculars i evitar morts prematures, així com dissenyar un protocol d’actuació específic per aquest grup de pacients
Això és d’especial importància si tenim en compte que els malalts supervivents de càncer són un grup cada cop més nombrós dels nostres pacients, i que tant les malalties cardio i cerebrovasculars com el càncer representen les causes més freqüents de mortalitat en la nostra societat, i apareixen cada cop més a edats més joves.

OBJECTIUS:
-Conèixer com vol la Comunitat abordar les activitats de Promoció de la salut en l’àmbit de l’alimentació saludable.
-Compartir i millorar la informació conjuntament amb els participants dels projectes comunitaris per la promoció i prevenció de la Salut en un Centre d’Atenció Comunitària d’àmbit urbà.

MÉTODE:
Estudi d’investigació d’Acció Participativa amb grups homogenis de participants dels diferents projectes comunitaris del nostre centre d’atenció primària mitjançant tècniques conversacionals com és la tertulia café

RESULTATS ESPERATS:
? Donar impuls a usuaris motivats en l’assoliment d´ Hàbits SaludABLES
? Obtindre noves estratègies per millorar la promoció dels hàbits de salut de la Comunitat.
? Fer una promoció de la salut amb i per la Comunitat posant èmfasi a la formació entre iguals
? Treure idees de la comunitat per dissenyar activitats de promoció de la salut que tinguin major compliment per part de la comunitat.
? Conèixer per què les persones de la comunitat no segueixen les nostres recomanacions sobre hàbits saludables. Conèixer on fallem. Conèixer com l’agradaria a la comunitat que fóssin les activitat de promoció de la salut.
? Primer pas per al compliment més efectiu.

IMPACTE POTENCIAL:
Trobar de quina manera podem fer activitats de promoció de la salut al gust de la propia
comunitat.
Potenciar les riqueses de les persones i fer-les partícips de les activitats de Promoció i Prevenció de la salut i el benestar de la seva Comunitat.

L’Horticultura és una activitat cada cop més aplicada a l’àmbit de la salut i a persones amb vulnerabilitat social. La promoció d’aquesta activitat millora l’ activitat física, els hàbits nutricionals, la percepció de salut i el benestar psicològic disminuint l’ estrès i millorant les relacions socials entre d’ altres. Els seus efectes també tenen influència en el medi ambient en la mesura que contribueix a la millora de la contaminació atmosfèrica i disminueix l’efecte de les «»illes de calor»» beneficiant a tota la població de l’entorn.
Barcelona és una ciutat que promou la participació de la ciutadania en la consolidació d’espais de creació col·lectiva i que aposta, clarament, per treballar sobre els determinants socials de la salut.

OBJECTIUS:
Mitjançant aquest estudi pretenem objectivar la repercussió que té per la salut de les persones la participació en l’activitat de l’hort comunitari alhora que observar el procés de transformació i dinamització d’un espai inert a un espai ple de vida i de relacions

OBJECTIUS GENERALS:
? Afavorir l’ús col·lectiu d’espais públics, impulsant un hort urbà ecològic de nova creació autogestionat per millorar la convivència, la participació i la salut de les persones, contribuint a millorar la qualitat paisatgística i del medi ambient del barri de Sant Andreu de Palomar.

? Promoure l’acció comunitària per tal d’afavorir una major cohesió i inclusió social: oferint espais de construcció col·lectiva a persones que formen part de col·lectius especialment vulnerables i afavorir les relacions socials Inter generacionals.

MÈTODES:
Els mètodes utilitzats per tal d’avaluar el projecte són escales auto administrades i mesures antropomètriques dels participants a l’inici i al cap de 18 mesos del funcionament de l’hort. A partir d’aquestes dades s’espera veure l’impacte de l’hort tant en la millora de la salut de la població com en la creació de noves relacions positives entre els participants.

INTRODUCCIÓ:
L’augment de l’esperança de vida, la disminució del temps d’hospitalització, el limitat nombre de places en les residències geriàtriques, el canvi de rol del cuidador en la família tradicional, juntament amb la voluntat de la gent gran de seguir vivint en la comunitat, han afavorit el desenvolupament de serveis d’atenció domiciliària i la tendència és que cada vegada es destinin més recursos a aquesta activitat. L’Atenció Primària (AP) té un paper clau en el seguiment de la fragilitat, cronicitat i complexitat de la població, però per atendre l’alta complexitat de forma adequada cal conèixer i coordinar els diferents recursos existents al territori.

OBJECTIUS:
Conèixer el impacte d’un model específic de atenció domiciliària en un grup de persones ancianes dependents respecte el model d’atenció convencional d’atenció domiciliària en temes de reducció de nombre d’ingressos, , disminució de les urgències hospitalàries, i de l’aparició i temps de curació de les UPP.

MATERIAL I MÈTODE:
Estudi transversal, observacional comparant les dades recollides en dos centres d’atenció primària de la província de Barcelona.

RESULTATS ESPERATS:
El grau de satisfacció dels pacients d’atenció primària domiciliària sembla dependre de les característiques pròpies de cada model organitzatiu, sent el model específic el que presenta un major grau de satisfacció i qualitat assistencial percebuda. S’hauria de realitzar un major nombre d’estudis per generalitzar aquests resultats a altres centres d’atenció primària pertanyents a altres institucions. Els resultats del nostre estudi haurien de servir per promoure el canvi de paradigma en l’atenció domiciliària. L’estudi seria extrapolable a altres centres i institucions sanitàries.

IMPACTE POTENCIAL ESPERAT:
Segons els resultats es podria plantejar augmentar les unitats especifiques d’atenció domiciliària.

La malaltia per fetge gras no alcohòlic (FGNA) és una malaltia lligada a la síndrome metabòlica amb una incidència elevada que representa una càrrega important al sistema sanitari. Els pacients amb FGNA progressen durant un llarg període de temps de forma asimptomàtica i desconeixen la presència de la malaltia abans de l’aparició de les seves complicacions. Actualment hi ha proves no invasives que permeten detectar la fibrosi que és el principal factor que ens indica la progressió i el pronòstic d’aquests pacients. Hi ha directrius que recomanen la detecció de FGNA en pacients amb factors de risc com ara la població diabètica però no queda clar quin algoritme diagnòstic no invasiu s’hauria d’utilitzar.
El nostre objectiu és conèixer la prevalença de FGNA en pacients amb DM2 mitjançant proves no invasives en un centre d’atenció primària de Barcelona i avaluar la prevalença de fibrosi en aquesta població específica.
S’identificaran els pacients diabètics del centre i se’ls calcularà el FLI (índex de fetge gras) i se’ls realitzarà una elastografia transitòria per conèixer la precisió diagnòstica del FLI. Els pacients amb valors superiors a 60 se’ls realitzarà el FIB-4 (fibrosi score) i segons el resultat es classificaran en baix, mig i alt risc de fibrosi. Aquestes dades s’analitzaran amb els valors de l’elastografia transitòria per conèixer la precisió diagnòstica del FIB-4 en fibrosi hepàtica. Els pacients amb risc mitjà i alt seran remesos a l’Hospital Clínic per completar l’estudi hepàtic i descartar altres causes d’hepatopatia.
La detecció de la malaltia en fases asimptomàtiques podria permetre estabilitzar-la i evitar la seva progressió a estadis avançats explicant al pacient quins factors influencien en l’evolució de la malaltia.

OBJECTIUS
OBJECTIU GENERAL

Avaluar l´efectivitat d´un grup de dol multi disciplinar, d’un equip d´Atenció Primària (EAP)

METODOLOGIA PER A L´ANÀLISI DE LA SITUACIÓ
Estudi d´intervenció sense grup control amb seguiment de 18 mesos.
Població d’estudi : pacients > de 18 anys que hagin perdut a un esser estimat per èxitus, entre tres mesos i tres anys abans de l’inici de la intervenció.
Criteris inclusió: pacients > de 18 anys visitats al centre d’atenció primària en el que es desenvolupa l’estudi que han sofert la pèrdua d’un ésser estimat entre tres mesos i tres anys abans i que es troben en situació de dol.
Criteris d´exclusió: malaltia mental greu, dependència a tòxics (excepte tabac), deteriorament cognitiu, dèficits sensitius i dificultat per formar part d’un grup
Intervenció: grup de dol, quinzenal. Primera entrevista individual Qüestionari auto administrat que consta de 21 ítems amb 5 categories de resposta tipus LIKERT. No té punt de tall. A major puntuació major intensitat del dol. Seguiment 18 mesos.

RESULTATS ESPERATS

Esperem que amb un abordatge basat a l´entrevista motivacional i intensiva puguem:

? Ajudar en el procés del dol
? Disminuir el número de visites als seus professionals de referencia
? Disminuir el número de fàrmacs antidepressius en pacients en fase de dol
? Disminuir el número de derivacions a Salut Mental CSM.
? Disminuir el número de fàrmacs ansiolítics i hipnòtics
? Millorar els resultats del tets ansietat/depressió Yesavage, Goldberg i mental de Pfeiffer