Objectius
L?objectiu d?aquest treball és analitzar l?adequació del tractament dels pacients derivats a una consulta de crioteràpia realitzada per metges de família en centres d?atenció primària.

Determinar quines són les patologies ateses a l?agenda de crioteràpia.
Determinar quin percentatge de la patologia atesa es podria considerar ?estètica? (fora de cartera addicional de serveis).
Avaluar el nivell de satisfacció dels pacients a qui s?ha aplicat aquesta tècnica.
Valorar la concordança en la orientació diagnòstica entre professionals.
Conèixer el número de sessions realitzades i l? interval entre aquestes.
Valorar la resposta al tractament i aparició d?efectes adversos.

Metodologia
Estudi descriptiu observacional transversal multicèntric dels pacients derivats des d?atenció primària a l?agenda de crioteràpia durant els mesos de gener a desembre del 2019. Es recolliran variables sociodemogràfiques i assistencials, diagnòstic efectuat, petició de proves complementàries i tractament realitzat (nombre de sessions, interval entre sessions, resposta, derivació a dermatologia, aparició d?efectes adversos o complicacions).
S?administrarà una enquesta de satisfacció als pacients a qui es fa crioteràpia durant el període d?estudi.
Resultats esperats
Determinar la proporció de patologia estètica o no coberta per la cartera de serveis de l?ICS tractada.
Predominança de ceratosis actíniques i berrugues víriques com a principals indicacions de crioteràpia.
Resolució de les lesions amb un nombre baix de sessions (< o igual a 2 sessions). Baixa incidència d?efectes adversos. Grau de satisfacció elevat respecte als diferents aspectes del procediment (resolució del problema, atenció rebuda, temps d?espera, informació, efectes adversos?). Revisar la nostra actuació per trobar propostes de millora Impacte potencial esperat Determinar quin percentatge de la patologia atesa es podria considerar ?estètica? (fora de cartera addicional de serveis). Proposar mesures de millora per ser més resolutius en una patologia altament prevalent i de baixa complexitat.

Objectius
L?objectiu d?aquest treball és validar i mesurar la fiabilitat d?una enquesta creada per a analitzar la satisfacció del pacient pel que fa a tècniques i procediments terapèutics que s?ofereixen a la cartera addicional de serveis als centres d?Atenció Primària.

Metodologia
Disseny i validació d?un qüestionari de satisfacció, en català i castellà, per avaluar la satisfacció dels pacients a qui se?ls han aplicat tècniques o tractaments disponibles a la cartera addicional de serveis dels centres d?AP.

Estudi descriptiu observacional transversal de validació d?un qüestionari autocomplimentat per pacients a qui se?ls ha realitzat una tècnica de la cartera de serveis addicional del CAP. Participació dels pacients o dels seus cuidadors atesos durant el període d?octubre a desembre de 2018 (prova pilot) i de gener a maig de 2019 (validació), que sàpiguen llegir i escriure en llengua catalana o castellana.
Es recolliran variables sociodemogràfiques i dades de satisfacció amb l?organització, la informació rebuda i la tècnica o tractament rebuts.
Respostes del qüestionari autocomplimentat i anònim.

Anàlisi de la validesa i la fiabilitat de l?enquesta.

Resultats esperats
Qüestionari vàlid i fiable per a la valoració de la satisfacció dels pacients sobre les tècniques de la cartera addicional de serveis d?Atenció Primària.

Impacte potencial esperat
Obtenir una enquesta de satisfacció dels pacients útil per a totes les tècniques de la cartera addicional de serveis disponibles als centres d?AP, vàlida i fiable.

Objectiu: Avaluar l?efectivitat d?un taller sobre primers auxilis per a la millora dels coneixements dels infants i el professorat, en l?àmbit de l?educació primària (població de 6 a 12 anys).
Mètodes: Estudi quasi experimental amb grup control en infants i professorat de l?àmbit de l?Educació Primària de dues escoles del barri del Clot (Barcelona), amb mesures pre i post taller. S?analitzarà el canvi en els coneixements dels infants i el professorat mitjançant un qüestionari ad-hoc administrat per l?equip investigador, adaptat a les capacitats dels infants i professorat, abans i després del taller, i als tres mesos de la seva realització, en l?escola d?intervenció; i en les mateixes dates en l?escola control.
Resultats esperats: La intervenció, en el format de taller educatiu en l?àmbit escolar millorarà els coneixements dels infants i el professorat d?Educació primària del grup intervenció, per a reforçar les seves capacitats de resposta davant d?una situació que precisi primers auxilis.
Impacte potencial esperat: S?espera tenir impacte en tres àmbits principals: Primer, ampliar del coneixement científic sobre l?efectivitat de tallers de RCP en l?àmbit escolar de l?Educació Primària; segon, garantir que infants i professorat coneguin i disposin de les eines fonamentals per actuar davant d?una situació d?emergència vital, en l?àmbit escolar familiar i social dels infants; i tercer, fomentar vincles cooperatius i futures línies de treball entre el Centre d?Atenció Primària i els Centres Escolars per millorar les conductes saludables des de la petita infància.

Les caigudes i les seves conseqüències són un problema de salut molt rellevant en la gent gran a nivell global, amb importants conseqüències físiques, psicològiques i econòmiques. Entre el 14% i el 46 % de la població major de 65 anys pateixen una caiguda a l’any al nostre país, i entre el 8% i el 26% en pateixen dues o més1 . Les caigudes poden tenir conseqüències negatives en la funcionalitat, en la sensació subjectiva de benestar i en la pèrdua d?autonomia2.
La por a caure (PaC) es pot considerar com una resposta protectora a una amenaça real, avisant a l?ancià al començar activitats amb alt risc de caure. La prevalença de la PaC varia enormement, en ancians que cauen i viuen a la comunitat és del 20 al 92%3 i entre els que no han caigut oscil·la entre 12-65% 4. Aquesta variabilitat és atribuïble a les diverses definicions de la PaC i als diferents instruments que s?han utilitzat per a la mesura.

Existeixen diverses escales per mesurar els efectes psicològics de la PaC: l?escala
d?eficàcia en caigudes (Falls Efficacy Scale (FES)), l?escala de confiança i equilibri en les
activitats específiques (ABC) i l?enquesta d?activitats i PaC a la tercera edat (SAFFE). La
majoria d?investigadors utilitzen la FES, però aquesta no avalua directament la PaC si
no la confiança percebuda per dur a terme algunes activitats, pot ser difícil d?utilitzar
en ancians amb baix nivell educatiu i no és aplicable a poblacions amb un alt nivell
funcional perquè presenta efecte sostre 5,6.
El Geriatric Fear of Falling Measure (GFFM)7 es va desenvolupar per avaluar les percepcions sobre les caigudes i les circumstàncies en les que apareix la PaC en població major de 65 anys a Taiwan. És l?única eina per mesurar el significat percebut de la PaC amb investigació qualitativa i és molt ràpida d?administrar comparada amb d?altres. Consta de 15 ítems que avaluen aspectes positius i negatius de la PaC i inclou tres dimensions: símptomes psicosomàtics, l?adopció d?actituds de prevenció de riscos i les modificacions en el comportament. Es administrada per professionals de la salut.
A major puntuació més PaC. Recentment GFFM s?ha validat a Estats Units 8.
A atenció primària es necessita un instrument que mesuri la PaC que sigui fàcil i ràpid
d?administrar i que no tingui efecte sostre, donat que la majoria de la població anciana
és autònoma amb bon nivell funcional; al mateix temps que és important que pugui ser un bon predictor de caigudes. Per aquest motiu creiem molt interessant traduir i adaptar aquesta eina a la nostra població per poder-la incloure en estudis futurs i veure si compleix totes aquestes propietats.

Antecedents: Tradicionalment, s?ha considerat la figura del cuidador familiar des del moment en què la persona de qui té cura emmalalteix fins que aquesta mor o ingressa en un centre sociosanitari. Ni la recerca ni les institucions han pensat què passava quan una persona deixava de cuidar, quins sentiments podia tenir i com reconstruïa la seva vida quotidiana. Es planteja un programa dissenyat a partir de les seves necessitats i demandes per oferir el suport als post-cuidadors familiars. Hipòtesi/pregunta d?investigació: El disseny i implementació de la intervenció complexa del programa de suport als post-cuidadors familiars pot ser efectiva per al suport d?aquests. Objectius: Avaluar l?efectivitat d?una intervenció de suport als post-cuidadors familiars comparant resultats d’abans i després de la implementació de la intervenció en relació a ansietat, depressió i benestar emocional. Metodologia: Estudi de metodologia mixta seguint la guia de la Medical Research Council sobre avaluació d’intervencions complexes. Fase 1: Modelització i operativització de la intervenció (qualitatiu), Fase 2: Estudi quasi experimental pre i post intervenció amb mesures repetides, Fase 3: avaluació del programa d?intervenció (qualitatiu). Fase 4: Disseminació del programa basat en la intervenció de suport als post-cuidadors familiars a tot el territori. Pla d?anàlisi: Qualitatiu: anàlisi del contingut temàtic interpretatiu i triangulació entre quatre investigadors. Quantitatiu: anàlisi abans i després de la intervenció i als 6 meses per a mostres relacionades. Resultats esperats: Modificar l?abordatge i el suport als post-cuidadors familiars, per disminuir els nivells d?ansietat i estrès, així com el benestar emocional i la qualitat de vida. Aplicabilitat i Rellevància: La realització d?un estudi de metodologia mixta realitzat des de l?Atenció primària i amb col?laboració de la ciutadania, permetria el disseny d?una intervenció més propera a la realitat dels subjectes d?estudi.

La cirrosi hepàtica és una malaltia crònica molt comuna i severa, responsable de l’alta morbiditat, la qualitat de vida deteriorada, els grans costos sanitaris i la mala supervivència, causant aproximadament 170.000 morts l’any a Europa. La cirrosi hepàtica va precedida d’un llarg període de fibrosi hepàtica, asintomàtica, de lent desenvolupament; més comunament causada per malalties hepàtiques grasses no alcohòliques (NAFLD, relacionada amb l’obesitat i diabetis tipus 2), alcohol i infeccions per virus de l’hepatitis B o C. No hi ha cap tractament disponible per revertir la cirrosi hepàtica avançada. Tanmateix, si es pot detectar de forma precoç la fibrosi, totes les causes principals encara són susceptibles de prevenció i tractament. El diagnòstic precoç de la fibrosi hepàtica a la població general és, per tant, crucial per als 10 milions d’europeus estimats amb fibrosi hepàtica no detectada.
El projecte LiverScreen té com a objectiu desenvolupar una metodologia de cribatge dirigida per identificar persones amb fibrosi i cirrosi hepàtica asimptomàtiques entre la població en general. Aquesta metodologia implica: 1) identificació de grups de la població general amb alt risc de patir malaltia hepàtica crònica, 2) cribar la seva rigidesa hepàtica amb la innovadora tecnologia d’elastografia transitòria (TE) (fins ara només valida en pacients amb malaltia hepàtica coneguda) per diagnòstic i 3) determinar el règim de cribatge de seguiment adequat. Dins del projecte LiverScreen, 8 països europeus col·laboraran i realitzaran investigacions en més de 34.000 assignatures per desenvolupar la metodologia de cribratge i demostració
la seva precisió, valor clínic, rendibilitat, acceptabilitat i potencials per implementar els sistemes sanitaris a tot Europa.
Utilitzant el programa LiverScreen, el diagnòstic en una fase inicial pot frenar la progressió de la malaltia hepàtica i tenir un impacte posterior a llarg termini sobre la morbiditat i mortalitat de les malalties hepàtiques i les càrregues associades en termes de costos econòmics i desigualtat de salut. La reducció de costos estimada oscil·la entre? 850 i 4.000 per any de vida guanyat ajustat a la qualitat.

La variabilidad observada en el abordaje diagnóstico y terapeútico de la dispepsia e infección por Helicobacter pylori en la bibliografía hacen presuponer una baja adecuación a las últimas recomendaciones establecidas en las guías de práctica clínica (GPC) por parte de los profesionales médicos en Atención primaria. Conocer las diferencias de actuación de los profesionales respecto a las GPC nos puede permitir plantear estrategias de mejora e armonización en el abordaje.
? Objetivo principal: Determinar si los procedimientos diagnósticos y terapeúticos de la dispepsia e infección por Helicobacter pylori se ajustan a las recomendaciones de las Guías de Práctica Clínica.

La Gestió infermera de la demanda (GID) és aquella resposta que dóna la infermera a un problema agut de salut, de baixa complexitat, que requereix una solució immediata, sempre basat en protocols i algoritmes de decisió consensuats.
Estudis que avaluen l’eficàcia de la GID, mostren un grau de resolució per part d’infermeria que va del 61,8% al 73,3%.
El present estudi pretén avaluar l’efectivitat del model de GID. Respecte a altres estudis realitzats aquest, incorpora la investigació de com variables relacionades amb l’usuari o el professional poden influenciar en el grau de resolució.
Estudi retrospectiu transversal en un centre de salut d’àmbit urbà. Es seleccionarà una mostra aleatòria de 361 individus. Es sol·licitarà la participació a la totalitat d’infermers/es del centre d’estudi. Període d’estudi de 1 de gener de 2018 a 31 de desembre de 2018.
Les variables d’estudi seran recollides a través d’ECAP mantenint la confidencialitat.
Es procedirà a l’anàlisi estadística amb R-comander. Per saber si hi ha relació entre el nivell de resolució i les variables relacionades amb l’usuari i les infermeres que l’atén s’utilitzarà un model de regressió lineal. Per detectar si hi ha diferències amb la mitjana de resolució, entre els diferents motius de consulta protocol·litzats, s’utilitzarà un test d’Anova. Les variables qualitatives seran comparades mitjançant el test de Chi quadrat. Per mesurar la concordança entre el motiu registrat pel personal administratiu i el protocol aplicat per la infermera s’utilitzarà l’índex de Kappa de Cohen.
En tots els contrastos d’hipòtesis es considerarà com estadísticament significatiu un nivell alfa de 0,05 (p <0,05) amb un nivell de confiança del 95%.

Els pacients amb demència prenen una elevada quantitat de fàrmacs que poden ser
potencialment inadequats, generant un elevat risc d’efectes adversos i interaccions; Existeixen
diverses eines de desprescripció en pacients > 65 anys però insuficients per detectar els
fàrmacs potencialment inapropiats (FPI) en el cas de demència, per la qual cosa, sorgeix la
necessitat de dissenyar uns criteris específics de desprescripció per a pacients en edat
avançada i demència, consensuats per experts en el tema i adaptats a les especificitats dels
pacients atesos als Equips d’Atenció primària de Barcelona. Aquesta eina por ser d’utilitat per
detectar la medicació inadequada i desprescriure-la, oferint un abordatge més específic i
individualitzat del pacients i evitats riscos innecessaris derivats de la medicació inadequada.
Objectius
OBJECTIU PRINCIPAL: Dissenyar una eina de desprescripció de fàrmacs potencialment
inadequats (FPI) per a pacients amb diagnòstic de demència (criteris de consens IATROS).
OBJECTIUS SECUNDARIS:
? Consensuar els FPI en pacients amb diagnòstic de demència d’acord amb un comitè
d’experts multidisciplinar d’atenció primària, sociosanitària i hospitalària de Barcelona.
? Conèixer les prescripcions potencialment inadequades (FPI) dels pacients amb
demència dels Equips d’Atenció Primària (EAP) Bon Pastor i El Carmel durant l’any 2019.
? Aplicar l’eina IATROS als pacients dels EAP Bon Pastor i El Carmel.
? Identificar els FPI.
? Classificar les prescripcions en adequades o inadequades segons criteris de consens
IATROS.
? En el cas de prescripcions inadequades (segons IATROS), recomanar la desprescripció
al metges d’Atenció Primària dels pacients.

Objectiu: Describir la adherencia al tratamiento inhalado de pacientes con EPOC que se
visitan en varios centros de atención primaria. Comparar la adherencia al tratamiento inhalado
de los pacientes EPOC de dos zonas con perfiles socioeconómicos diferentes. Valorar si
existen diferencias en la adherencia, en función de características sociodemográficas y
clínicas.
Disseny, àmbit d´estudi: Estudio descriptivo, retrospectivo en la primera fase, transversal
multicéntrico. Participarán centros pertenecientes a dos zonas con diferente nivel socioeconómico de sus habitantes. Un centro pertenece a una zona socialmente deprimida (EAP Raval Sud de l’Àmbit d’Atenció Primària de Barcelona Ciutat, Institut Català de la Salut). El resto de centros pertenecen a zonas con un nivel socio económico medio-alto (EAP Ocata-Teià y EAP El Masnou-Alella, de l’Àmbit d’Atenció Primària Barcelonès-Nord i Maresme, Institut
Català de la Salut).