HIPOTESIS
La salud mental del MIR empeora a lo largo del proceso formativo. La inteligencia emocional influye en la evolución de la salud mental.
OBJETIVOS
El objetivo principal es determinar el cambio en los niveles de burnout, empatía, estrés y presencia de psicopatología a lo largo del tiempo.
Como objetivos secundarios planteamos:
– Analizar si la inteligencia emocional está relacionada con el grado de estrés, burnout, empatía y síntomas psicopatológicos.
– Si el consumo de substancias influye en el grado de estrés, burnout, empatía y síntomas psicopatológicos.
Salud Mental del MIR en la Metropolina Nord Página 7
– Establecer cualitativamente los principales temas asociados al malestar durante la residencia.

Antecedents: El càncer d’ovari (CO) es diagnostica tard. Les guies recomanen sol?licitar el CA-125 en l’Atenció Primària quan es presenten símptomes i signes suggestius de CO. Tot i la baixa sensibilitat i especificat, un CA-125 elevat donaria suport a demanar proves i/o fer una derivació a l?atenció especialitzada.

Hipòtesi: El patró d?utilització CA-125 durant el període 2006-2019 a l?Atenció Primària i el rendiment diagnòstic és variable i baix i es veurà influenciat per la implementació pilot d?un circuit diagnòstic ràpid (CDR) i d?un programa de formació en CO.

Objectiu: Descriure el patró d’utilització del CA-125 durant el període 2006-2019 en dones ateses en l?àmbit de l?Atenció Primària de l?ICS i els seus diagnòstics.

Hipòtesis: Hi ha variables de qualitat assistencial i de resultats de salut que poden explicar la despesa de farmàcia. Objectius: Avaluar els factors de la demanda, oferta, organització, qualitat i resultat de salut, a nivell d’equip d’atenció primària (EAP), professional i pacient relacionats amb (1) la despesa de farmàcia i (2) el grau d?ajust de la despesa de farmàcia al pressupost assignat per EAP (DMA). Disseny: Estudi descriptiu poblacional multinivell amb base de dades del Sistema d’Informació per al Desenvolupament de la Investigació en Atenció Primària (SIDIAP). Població d?estudi: Població adulta assignada als EAPs de l?Institut Català de la Salut (ICS), metges de família assignats a qualsevol dels EAPs i tots els EAPs que atenen població adulta. Obtindrem dades de la base de dades SIDIAP i a partir de les informacions calculades periòdicament pel SISAP. Variables dependents: (1) Despesa en farmàcia de cada EAP i (2) grau d?ajust de la despesa de farmàcia al pressupost assignat per EAP, definit com la diferència entre el pressupost (DMA) i la despesa (facturació) aportades per CatSalut. Variables independents: factors de la demanda, oferta, organització, qualitat i resultat de salut. S?elaboraran models de regressió lineal i models d?efectes aleatoris o models multinivell utilitzant dades a nivell de individu, professional i d? EAP. L’estudi proposa avaluar si hi ha variables de qualitat assistencial i de resultats de salut que poden explicar la despesa de farmàcia. Això podria plantejar una modificació en les fórmules de repartiment pressupostari, ajustant les variables capitatives amb una variable correctora.

Antecedentes: las lesiones en los pies son una de las complicaciones más graves de la Diabetes Mellitus tipo 2 (DM2) y la primera causa de amputación no traumática en los países desarrollados.
Objetivo: Conocer la prevalencia de úlceras en las extremidades inferiores y pie diabético (UEIP) de los pacientes diabéticos tipo 2 atendidos en atención primaria en Cataluña.
Diseño del estudio: estudio descriptivo transversal a partir de los registros de historiales médicos
electrónicos de la base de datos SIDIAP.
Pacientes: Pacientes diagnosticados de DM2, usuarios de centros de atención primaria del ICS el día 31 de diciembre de 2018.
Determinaciones: Edad,sexo,hábitos tóxicos, diagnóstico de la DM2,años de evolución de DM2,IMC,Presión arterial , ITB, monofilamento, sensibilidad vibratoria con diapasón, comorbilidades, Articulación de Charcôt, amputaciones, variables de laboratorio, variables relacionadas con la ulcera, medicación concomitante.
Plan de análisis: Se realizará un análisis descriptivo general de las variables incluidas en los objetivos. Se presentarán las distribuciones de frecuencias absolutas y relativas de las variables cualitativas, así como las medidas de tendencia central y dispersión (media desviación típica, mediana, mínimo y máximo) de las variables cuantitativas globalmente y en función del grupo (UEIP registrada versus no).
Resultados esperados: la prevalencia de ulceras que se espera encontrar es de un 1-2%
Aplicabilidad i relevancia: La realización de un análisis específico de SIDIAP centrado en lesiones en los pies en pacientes diabéticos nos puede aportar gran información acerca de la prevalencia de esta complicación en nuestro país.Las conclusiones obtenidas podrán ser extrapoladas sin dificultad al total de las personas con pie diabético de Catalunya

La farmacoterapia durante el embarazo y la lactancia implica el posible riesgo de trastornos congénitos y otras enfermedades en la descendencia, por lo que es necesario evaluar el balance beneficio-riesgo de todos los tratamientos farmacológicos antes de recetarlos en mujeres embarazadas o en período de lactancia.
El uso de drogas en el embarazo y la lactancia materna se ha evaluado a través de diferentes estudios y, últimamente, a través de estudios de bases de datos, que ofrecen ventajas tales como información vinculada a la madre y el período de seguimiento a largo plazo para las madres y los bebés, información sobre los resultados maternos y del parto. , e información sobre factores de confusión.
El uso de medicamentos durante el embarazo y la lactancia materna no se ha evaluado a través de registros de salud electrónicos en nuestro entorno y planeamos evaluarlo a través de un estudio de base poblacional realizado con datos del SIDIAP en todas las mujeres con embarazo y lactancia registradas en esta base de datos a lo largo de 2010-2018 .
Planeamos analizar el uso de drogas durante el embarazo y la lactancia materna, focalizándonos en trastornos cardiovasculares, neurológicos y psiquiátricos; analizar el uso de vacunas durante estos periodos; y para detectar posibles trastornos congénitos y otras enfermedades durante la infancia que pueden ser causadas por la exposición a medicamentos de las madres durante el embarazo y la lactancia.

L?Organització Mundial de la Salut avisa que entre 2015 i 2050, el percentatge dels habitants major de 60 anys del planeta quasi es duplicarà, passant del 12% al 22%, i en conseqüència augmentarà la possibilitat de viure sol. Viure sol no comporta directament sentir-se sol, però segons Dickens (2011) aproximadament un 40% de les persones grans diuen sentir-se soles.
I la soledat no volguda és un factor de risc de patir depressió.

Objectiu: Es pretén analitzar el sentiment de soledat no volguda de les persones ?80 anys que viuen soles a Barcelona i conèixer les característiques sociodemogràfiques, socials i emocionals relacionades.

Mètodes: Estudi observacional transversal multicèntric realitzat a 9 centres de la Gerència Territorial de Barcelona. Les treballadores socials entrevistaran a persones de ?80 anys que viuen soles (amb diagnòstic Z60.2 (viu sol/a)) i recollirà les dades següents: edat, sexe, situació sociofamiliar, situació econòmica, habitatge, relacions socials, benestar emocional, suport social i sentiment de soledat, a partir d?escales i d?una entrevista estructurada (prèviament entrenada).

Resultats esperats: S?espera determinar la relació entre la soledat no volguda i el suport social i estudiar la relació entre la soledat no volguda i el seu benestar emocional.

Impacte potencial esperat: Es coneixeran les dades i la realitat de les persones grans que viuen soles amb sentiment de solitud i permetrà, en una segona fase, un cop estudiades les possibles intervencions des del treball social sanitari adreçades a aquest col·lectiu, fer un segon estudi per analitzar l?impacte o eficàcia d?aquestes intervencions en l?entorn de l?atenció primària de salut.

INTRODUCCIÓN: Las lesiones relacionadas con la dependencia son un importante problema de salud a nivel mundial y las complicaciones de curación de heridas son un problema clínico con una considerable carga socioeconómica. Aunque los principales factores responsables de su aparición son la presión y la cizalla, otros factores predisponentes o coadyuvantes como la edad, la inmovilidad, la humedad o la nutrición van a incrementar el riesgo de desarrollar estas lesiones.

OBJETIVOS: Describir los factores de riesgo de desarrollo de una herida por dependencia en la población de estudio identificando los factores intrínsecos y extrínsecos a la lesión asociados al proceso de cicatrización, comparar los factores de riesgo entre las personas que tienen y no tienen un diagnostico de herida por dependencia en la población de estudio e identificar las intervenciones y recursos de cuidados en las personas que tienen herida crónica y su relación con el tiempo de curación de la herida.

MATERIAL Y MÉTODO: Estudio observacional longitudinal y prospectivo de un año de seguimiento de los factores intrínsecos y extrínsecos, del riesgo de aparición y curación de las lesiones relacionadas con la dependencia en personas atendidas en un programa de Atención Domiciliaria de Barcelona. Los datos se recogerán entre mayo de 2019 y mayo de 2020. Se realizará un análisis descriptivo de los factores asociados a la aparición y curación de las lesiones y se ajustará modelos de regresión multivariante para determinar dichas asociaciones. Se asumirá un nivel de significación del 5%.

RESULTADOS ESPERADOS: Se espera encontrar un mayor tiempo de curación de las heridas en los usuarios con mayor nivel de malnutrición y de otros factores de riesgo que inciden en la curación de las lesiones por dependencia. Se espera encontrar una mayor prevalencia de factores de riesgo de aparición de lesiones por dependencia en aquellos pacientes que presentan o hayan presentado lesiones al inicio del estudio.

IMPACTO POTENCIAL: Las heridas crónicas tienen importantes implicaciones sociales, económicas y en la calidad de vida de las personas. Conocer los factores que influyen en la aparición y cicatrización en las lesiones relacionadas con la dependencia en una unidad de atención domiciliaria permitirá abordar dichas lesiones de una forma más óptima e identificar áreas de mejora en la práctica clínica basada en la evidencia. En particular, a través de la implementación de planes de cuidados integrales, que aborden todos los factores que influyen en su aparición y curación.

Objectiu general: millorar l’adequació de l’ús dels antidiabètics no insulínics en pacients amb diabetis tipus 2 tenint en compte els criteris d’eficàcia i seguretat de les Pautes d’Harmonització de la diabetis mellitus tipus 2, l’Índex de Qualitat Farmacèutica (IQF) de CatSalut i l’Estàndard de Qualitat de la Prescripció Farmacèutica (EQPF) de l’ICS. Entre els objectius específics hi ha fomentar l’ús dels principis actius i combinacions recomanades i reduir l’ús de glibenclamida sobretot en persones grans o amb risc d’hipoglucèmia. Altres objectius secundaris tenen a veure amb fomentar l’ús segur dels antidiabètics no insulínics en persones grans, amb insuficiència renal i altres comorbiditats rellevants. S’avaluarà el grau de satisfacció dels metges de família amb una enquesta dissenyada específicament.

Metodologia de l’estudi:
estudi quasi-experimental, multicèntric, abans-després en què es vol avaluar l’impacte d’una intervenció formativa, informativa i organitzativa. L’àmbit d’estudi és la Gerència Territorial de Barcelona, essent el grup intervenció els centres del SAP Muntanya de Barcelona (17 EAP, 356.446 habitants, dels quals un 22,2% tenen més de 64 anys segons RCA 2018); el grup control seran els centres de la resta de la Gerència Territorial de Barcelona (34 EAP, 857.433 habitants, 21% majors de 64 anys segons RCA 2018).
Criteris d’inclusió: La població d’estudi seran tots els pacients adults amb prescripció activa d’antidiabètics no insulínics atesos als centres del SAP Muntanya de Barcelona (19.660 persones, 5,5% de la població); el grup control seran els adults amb prescripció activa atesos a la resta de centres de la Gerència Territorial de Barcelona (39.506 persones, 4,6% de la població).
Criteris d’exclusió: No s’inclouran les persones que no tinguin cobertura per CatSalut, els pacients ingressats a residències geriàtriques gestionades pels equips EAR de MUTUAM, els pacients a qui només s’hagin fet receptes en paper no enregistrades a ecap (ja que no els podrem identificar com a tractats), els pacients que no rebin tractament farmacològic per la diabetis i els que només rebin tractament amb insulines.

Sovint a les consultes d?atenció primària atenem pacients amb antecedents de depressió recurrent i símptomes residuals que expressen dificultats per relacionar-se, per trobar un espai o una xarxa social pròpia i, en conseqüència, es fa manifest un determinat grau d?aïllament social.
Existeix una sòlida evidència en relació a la funcionalitat social, com un dels determinants socials de la salut més important. En aquest sentit, l’aïllament i la disfunció social representen un terreny fèrtil per a la mala salut i impedeixen portar una vida activa. Per això, considerem rellevant la potencia terapèutica de la socialització i de la participació en activitats de la pròpia comunitat. La prescripció social té una especial indicació en el context de malestars emocionals, problemes psicològics i també en situacions d?aïllament social. Així, els professionals de salut utilitzem cada vegada més els recursos dels pacients i de la seva comunitat (actius de salut) per tal d?ajudar-los a portar una vida més saludable. En el cas de les persones diagnosticades de depressió recurrent amb cert grau d?aïllament social volem donar eines i obrir les portes a la comunitat per tal de millorar la seva funcionalitat social i el seu estat d?ànim.

Objectius:
-Avaluar l?impacte d?una intervenció educativa per millorar el grau d?aïllament social (Inventari de discapacitat de Sheehan o SDI) del pacient amb trastorn depressiu recurrent.
-Avaluar l?efecte de la intervenció en l?estat d?ànim (escales de Hamilton per depressió i ansietat) en aquests pacients.

– Avaluar l?efecte de la intervenció en la qualitat de vida dels pacients amb trastorn depressiu recurrent (Escala EuroQol-5D-5L)

Objectivo:

Valorar en que medida los pacientes que presentan fenómeno de alerta (FA) o fenómeno de bata blanca (FBB) en el momento de la medición de su presión arterial (PA),muestran cifras elevadas de presión arterial (PA) relacionadas con un estado de ansiedad subyacente no valorado.

Método:

Medición de la presión arterial en los pacientes tanto si estos son hipertensos conocidos como si todavía no están diagnosticados de hipertesión.
Entrega de una encuesta autocumplimentable sobre su estado de ansiedad, siguiendo el cuestionario validado en español State Trait Anxiety inventory (STAI) estado-rasgo sobre ansiedad.
Anotación mediante una hoja para el registro autocumplimentable de todos los valores de la presión arterial durante un periodo de 6 dias (martes a domingo).
Todos estos documentos se recogerán en un dosier para cada paciente.

Resultados esperados:

Demostrar que los pacientes que presentan FA o FBB en el momento de la medición de la PA mediante un aparato de automedida de la presión arterial (AMPA) tienen un estado de ansiedad elevado.