Les patologies cròniques suposen actualment el 80% de la mortalitat, i consumeixen més del 50% dels recursos del sistema. El canvi a la població requereix una reorganització del sistema sanitari i l?adaptació a les noves situacions de dependència i cronicitat. Hi ha un ampli consens internacional en el fet que l?atenció integral, integrada i centrada en la persona és el millor enfocament en aquest context. L?abordatge de les necessitats complexes de salut es fa en un contínuum en què l?enfocament social i sanitari pren diferents graus de protagonisme.
El Programa d’Atenció Integrada Sanitària i Social «»Salut + Social»» és un projecte en el qual participen els serveis de salut (Centres de Salut, Hospitals de referència, Hospitals sociosanitaris) i Serveis Socials (Ajuntaments o Consells Comarcals). El projecte pretén afavorir la coordinació i comunicació entre el diversos professionals i amb el pacient al centre del sistema. L’eina tecnològica va ser creada pel Departament d’Informàtica de la Gerència Territorial de l’ICS (Institut Català de la Salut) a Terres de l?Ebre i el primer municipi on es va implantar el projecte va ser Amposta al juliol del 2014.
La nostra hipòtesis és que les persones que participen en el programa Salut+Social milloren la seva qualitat de vida, l?adherència terapèutica i la freqüentació dels serveis, així com la sobrecàrrega dels cuidadors.
L?objectiu principal de l?estudi és implementar i avaluar l?efectivitat del model Salut+Social en qualitat de vida, adherència al tractament, freqüentació dels serveis i sobrecàrrega del cuidador en els usuaris de la comarca de la Ribera d?Ebre.
El disseny és un estudi quasiexperimental pre i post intervenció amb mesures repetides, amb metodologia mixta, s?utilitzaran qüestionaris per la part quantitativa i grups focals per la qualitativa.
Es realitzarà un anàlisi descriptiu de totes les variables estudiades, utilitzant la mitjana i la desviació estàndard per a les quantitatives i el percentatge amb el seu interval de confiança per a les qualitatives.
La població objecte de l?estudi son tots els usuaris amb condicionants de Salut i Social que siguin susceptibles a ser tractats de forma coordinada i col.laborativa per part dels agents de salut i socials en l?àmbit de la comarca de la Ribera d?Ebre.
Es tracta d?un projecte rellevant per la seva gran aplicació tant des de la vesant sanitària com social ja que les patologies cròniques representen una elevada incidència en el grup d?estudi.

Antecedents:

els equips d’AP (EAP) a Catalunya fan l’atenció inicial del 17% dels codi IAM. En els EAP el temps de presa de decisions en el codi IAM creiem que és molt llarg, fet poc adient en una patologia temps-depenent.

Hipòtesi:
Es pot disminuir el temps d’assistència en l’atenció del codi IAM en els EAP mitjançant dues noves eines: un video formatiu breu i un checklist

Objetivo.
Detectar la comorbilidad de otras infecciones de transmisión sexual ( ITS ) a raíz de un diagnóstico de condilomas acuminados en una consulta de referentes de ITS, en un área con alta incidencia de ITS.
Método
Diseño y ámbito de estudio. Estudio descriptivo transversal entre Noviembre 2017 y diciembre 2019, llevado a cabo en la consulta de referentes de ITS.
Sujetos. Pacientes visitados en la consulta de referentes, donde el motivo de consulta son condilomas, estando asintomáticos para otras ITS.
Instrumentación. Ecap, consentimiento informado. Registro de datos en eCap de laboratorio Valle Hebrón.

Estudiar la prevalencia de hipercolesterolemia familiar heterocigota (HFH) en el área urbana de 50000 pacientes atendidos en los dos centros de Salud participantes. El aumento de detección de la HFH al aplicar un programa rutinario de cribado de HFH basado en la información disponible en la historia clínica y la detección primaria para el diagnóstico clínico y genético de la HFH en pacientes de riesgo.

Es tracta d?un estudi d?intervenció abans-després en el que l?objecte d?estudi son visites i agendes assistencials i la seva gestió. S?inclouran totes les visites a reprogramar que gestiona el mateix EAP (medicina de família, pediatria, infermeria, treball social, especialistes, tècniques, odontologia. Es farà una primera recollida de dades relacionades amb la reprogramació de visites, s?analitzaran les dades i s?informarà dels resultats als professionals assistencials. La informació es donarà a nivell grupal i individual. Es tornarà a recollir les mateixes dades, durant els mateixos mesos a l?any següent per evitar factors de confusió, como podrien ser els mesos de vacances, i es tornaran a analitzar les dades i les compararem amb les recollides la primera vegada.

Antecedents:
La prevalença de factors de risc cardiovascular (FRCV) com la Diabetis Mellitus tipus 2 (DM2) i la morbimortalitat cardiovascular s’eleven més en els pacients amb trastorn mental sever (TMS) que en la població general.

Hipòtesi:
Els pacients DM2 i TMS presenten major mortalitat i pitjor grau de control que els no TMS.

Objectius:
Estimar la mortalitat dels pacients diabètics TMS/no TMS. Avaluar el grau de control i evolució de la diabetis i altres FRCV en ambdós grups.

Metodologia:
Estudi longitudinal retrospectiu de 2 cohorts de pacients amb DM2, TMS/no TMS. Inclosos pacients majors d’edat assignats a equips d’atenció primària de l’Institut Català de la Salut, amb diagnòstic actiu de DM2 i el de TMS, 2007 -2014. S’estimen 1889 subjectes amb DM2 amb TMS i 7556 DM2 sense TMS per detectar diferències significatives; acceptant un risc alfa 0.05 i un beta<0.2 en un contrast bilateral (taxa de pèrdues:20%). Determinacions: Variables sociodemogràfiques, mortalitat, grau de control de la DM2 de la base de dades SIDIAP. Anàlisi estadística: S'estimaran taxes de mortalitat amb intervals de confiança del 95%. S'usaran models de regressió logística (grau de control) i de Cox (mortalitat) per valorar diferències entre grups i ajustar segons factors de confusió. Resultats esperats: S'espera una mortalitat més elevada i un pitjor grau de control de la DM2 i FRCV en el grup de diabètics amb TMS. Aplicabilitat i rellevància: Sensibilitzar als professionals de l'atenció primària, salut mental i gestors sanitaris de la importància d'invertir més recursos i esforços en aquests pacients.

Evaluar la efectividad de una intervención de asesoramiento en el plan de nacimiento (PN), basado en la ?toma de decisiones compartida?, en mujeres gestantes en relación con la entrega del plan de nacimiento en el Hospital, las preferencias respecto al parto, el grado de satisfacción con la información recibida sobre el parto, y satisfacción del parto respecto al asesoramiento habitual.

Objetivo: Comparar la eficacia del Programa de Ejercicios de Otago (OEP) aplicado de forma grupal versus individual en sujetos con edad entre 65-80 años no institucionalizados, sobre la probabilidad de caídas, la mejora de su equilibrio dinámico y estático y calidad de la marcha en los 12 meses de seguimiento.
Diseño: Ensayo clínico de no-inferioridad, multicéntrico, simple ciego (cegamiento en el análisis), con dos intervenciones, aplicación del OEP de forma grupal o individual, asignadas de modo aleatorio. Los sujetos de estudio se seleccionarán de entre los pertenecientes a una area básica de salud .La asignación de cada individuo a cada uno de los grupos de estudio se realizará de forma aleatoria, la secuencia de aleatorización se hará por bloque permutado de 2, 4, 6. La secuencia de aleatorización se mantendrá oculta.

Objectiu
L’objectiu principal és avaluar l’efectivitat d’una intervenció grupal psicoeducativa realitzada per infermeres d’atenció primària, per millorar la taxa de remissió i de resposta de la depressió en pacients amb malaltia crònica física (diabetis mellitus tipus 2 (DM II), malaltia pulmonar obstructiva crònica (MPOC), asma i/o cardiopatia isquèmica (CI)). Secundàriament, avaluar el cost-efectivitat de la intervenció, l’efectivitat per millorar el control de la patologia física, l’impacte sobre la qualitat de vida i la factibilitat de la intervenció.

Metodologia
Assaig clínic multicèntric, aleatori, de dos grups amb avaluació emmascarada i 1 any de seguiment.
Es seleccionaran 504 pacients (250 en cada grup), majors de 50 anys assignats a 25 Equips d’Atenció Primària (EAPs) de Catalunya, amb depressió major i, almenys, una de les següents malalties: diabetis mellitus tipus 2, malaltia pulmonar obstructiva crònica, asma, i/o cardiopatia isquèmica.
Es distribuiran de forma aleatòria en dos grups.
El grup intervenció participarà en grups psicoeducatius: 12 sessions setmanals de 90 minuts liderades per dues infermeres d’AP consistent en educació sanitària sobre la malaltia física crònica i els símptomes depressius.
Mesuraments principals: remissió clínica de la depressió i/o resposta a la intervenció (Inventari de depressió de Beck, BDI-II).
Mesuraments secundaris: millorança en el control de la patologia crònica (paràmetres analítics i físics), compliment farmacològic (test de Morinsky-Green i recompte envasos), qualitat de vida (EQ-5D), utilització de serveis (visites i ingressos per complicacions) i factibilitat de la intervenció (satisfacció i adherència).
Les avaluacions seran emmascarades i es realitzaran els 0, 3, 6 i 12 mesos.

L’activitat de l’investigador principal que sol·licita l’Ajut XB es durà a terme centralitzada en la Unitat de Suport a la Recerca (USR) de l’Àmbit d’Atenció Primària (AP) de Barcelona i en 12/13 EAPs de l’Àmbit d’AP de Barcelona ciutat (1.200.066 de població assignada) i serà l’entrenament a professionals no participants en el estudi, en quaderns de recollida dades i escales específiques per assegurar el bon desenvolupament del projecte i la elaboració d’informes i resultats preliminars als 3, 6, 9 i 12 mesos juntament amb la IP del projecte

Resultats esperats
Que la intervenció grupal psicoeducativa sigui factible en els EAPs on es dugui a terme.

Que hi hagi milloria de tots els símptomes de depressió dels pacients que participin de la intervenció grupal psicoeducativa en un termini curt de temps després de dur a terme aquesta intervenció, i que aquets milloria perduri en el temps.

Que la intervenció grupal psicoeducativa tingui un impacte beneficiós en el control de la patologia física en els pacients amb depressió i comorbiditat física

Impacte potencial esperat
L’impacte de la intervenció proposada en el projecte Efectivitat d’una intervenció grupal psicoeducativa realitzada per infermeres d’Atenció Primària en pacients amb depressió i comorbiditat física al ser específica, breu i realitzada per professionals d’infermeria amb una formació prèvia, òbviament te un impacte real en l’activitat assistencial i tots el àmbits de treball de l’atenció primària (AP) i de l’atenció familiar i comunitària (AFiC).

Els resultats del projecte, derivats d’un assaig naturalístic, al ser més propers a la pràctica clínica habitual de les infermeres en els entorns i àmbits d’AP, no precisen de grans canvis estructurals i organitzatius, ni despeses per ser implementats i desplegats en el territori, per millorar la salut física i mental dels pacients.

Objectiu:
Avaluar el nivell de millora dels hàbits de salut a partir de la capacitació de persones de 5 anys amb un programa d?intervenció comunitària per adults que no acudeixen el centre.
Mètode:
Estudi quasi experimental abans-després d?intervenció comunitària, de 12 mesos de durada a la població de 50 anys de Nou Barris (Barcelona)
Les variables estudiades seran sobre activitats preventives que demostrin eficàcia en aquest grup segons buscada bibliogràfica prèvia.
Es portarà a terme una formació inicial en hàbits de salut, introduint l?educació sobre factors de risc en el grup d?intervenció concret i realitzant valoracions a l?inici, als 2, 6 i 12 mesos.