Objectiu general: Descriure la complexitat de l?atenció domiciliària de les persones que es troben en final de vida i són ateses per un equip de suport a l?atenció domiciliària (PADES).
Disseny: Estudi prospectiu longitudinal multicèntric quasi experimental amb observació abans-després. Valoració en la reunió interdisciplinar de les necessitats i recursos a través del instrument anomenat ?hexàgon de la complexitat?.
Àmbit d?estudi : Els equips PADES de Catalunya
Subjectes d?estudi: pacients en final de vida atesos a domicili per un equip de suport a l?atenció domiciliària (PADES) de Catalunya. N=385.
Variables: Dades sociodemogràfiques, dades relatives a la malaltia, dades relatives a la malaltia avançada (MACA), dades relatives a l?assistència, dades relatives a l?èxitus, dades relatives a la complexitat i dades relatives a l? equip de PADES.
Anàlisi estadístic: Programa estadístic SPSS 22.0. En la descripció s?utilitzaran els paràmetres habituals (mitjanes i percentatges) i per l?anàlisi el test de Khi-Quadrat de Pearson, la t de Student i el coeficient de correlació rho de Spearman
Resultats esperats: Els malalts no oncològics atesos són persones significativament més grans que els oncològics, amb un predomini marcat de dones, i amb un significatiu deteriorament cognitiu i funcional; presenten menys complexitat en l?àrea psíquica i més en l?àrea ètica. Hi ha diferències marcades entre els diferents grups de malalts MACA, tant a nivell sociodemogràfic com de complexitat. Hi ha una disminució en la complexitat detectada entre la valoració inicial i final en totes les àrees. Una alta complexitat detectada per PADES s?associa a no poder morir a casa.
Limitacions: La manca d?estudis de validesa del model utilitzat per valorar la complexitat. La complexitat ?detectada? no vol dir la complexitat real. La subjectivitat en la valoració de la complexitat. La necessitat d?entrenament en l?ús de l?instrument de valoració. Les diferències entre els diferents equips PADES.

Hipótesis
La causa del infradiagnóstico de la EPOC es multifactorial y multidiciplinar. La opinión que tienen los profesionales sanitarios y los pacientes de los factores que influyen en el
infradiagnóstico de la EPOC puede contribuir a conocer aspectos sobre los que actuar de forma eficaz para mejorar el manejo de esta enfermedad.
Existen diferencias en la percepción de las causas del infradiagnóstico según el nivel de atención de los profesionales sanitarios así como entre la opinión de éstos y la de los
pacientes. Los cambios en la clasificación de la EPOC así como en la organización y gestión de la información en la historia clínica pueden haber motivado nuevas opiniones entre los profesionales sanitarios respecto a las percepciones de hace 10 años.

Objetivos:
Objetivo principal
Conocer la opinión de los profesionales sanitarios y los pacientes sobre las principales causas del infradiagnóstico de la EPOC.
Objetivos secundarios
1. Comparar la opinión según el perfil profesional (primaria/hospital; asistencial / no asistencial)
2. Comparar la opinión entre profesionales sanitarios y pacientes.
3. Comparar las causas de infradiagnóstico percibidas por los profesionales sanitarios con las identificadas hace 10 años.

Diseño
Estudio descriptivo, semicualitativo, basado en un proceso de consulta orientado a la obtención de consensos utilizando la técnica Delphi con dos rondas de consulta. Se trata de una técnica desarrollada en los años 50 por la RAND Corporation para facilitar la afloración de acuerdos entre expertos, habitualmente con finalidades prospectivas.

RESUM
La lactància materna posseeix múltiples beneficis. En el nostre medi les taxes de lactància materna estan molt per sota de les recomanacions desitjables dels organismes internacionals. És conegut que la seva prevalença i durada pot ser afectada per múltiples factors: Sociodemogràfics, dels propis professionals i pel binomi Mare-fill.
HIPÒTESI
És la incidència i la prevalença de la lactancia materna insuficient en les gestants de la Metropolitana nord?
OBJECTIUS
Conèixer la incidència i la prevalença actual de la lactància durant els primers 6 mesos, identificar els factors de risc que condicionen la duració de la lactància matern, recollir aquestes dades com recomana la OMS, avaluar les dificultats en la lactància i determinar les causes d?abandonament d?aquesta
METODOLOGIA
Proposem un estudi observacional, descriptiu longitudinal de seguiment natural d?una cohort, per conèixer dades de lactància en dones que s?han controlat als ASSIRs durant 2015. Les dades es recolliran en 4 moments: En la visita de les 35 setmanes, del puerperi, en la quarantena i en trucada de 6 mesos. Es recullen les dades sobre tipus i dificultats de lactància, l’observació de la presa i les causes d’abandonament. Hi ha un total de 24 variables.

Objectius:
General: Determinar la utilitat de l’ecografia pulmonar (EP) en el diagnòstic d’insuficiència cardíaca (IC) dels pacients amb sospita clínica atesos a les d’Atenció Primària.
Específics:
– Estimar la sensibilitat, especificitat, valor predictiu positiu i valor predictiu negatiu de l’EP pel diagnòstic d’IC en pacients amb sospita clínica
cardiòleg com a gold standard – Determinar la relació entre el resultat de l’EP, el valor de la porció amino pèptid natriurètic tipus B (NT sospita clínica d’IC.
Disseny: Estudi multicèntric transversal per la validació d’una prova diagnòstica
Àmbit: Atenció Primària (AP) 2017.
Subjectes: Pacients majors de 50 anys, sense diagnòstic previ d’IC, sol·licitud d’NT-proBNP per sospita clínica d’IC atesos a un dels 10 Equips d’Atenció Primària (EAP) participants a l’estudi.

Hipòtesi:
S’ha descrit el consum de begudes refrescants ensucrades entre els nostres joves, havent-se demostrat la seva relació amb la prevalença creixent d’obesitat en aquesta població.
Actualment se senten veus d’alarma per la sospita d’un recent augment en el consum de begudes isotòniques i energètiques entre els nostres joves, segurament relacionat amb un deficient coneixement per part d’ells o dels seus pares sobre els perillosos efectes que poden ocasionar en aquestes edats.
No existeixen dades exactes sobre la magnitud d’aquest problema. Conèixer amb més exactitud, en una mostra representativa de la societat espanyola, de quina consum existeix en les diferents edats, en quines situacions es realitza i quin coneixement tenen tant els adolescents com els pares de nens més joves, pot ajudar a determinar quin tipus de intervencions comunitàries han de realitzar-se i posteriorment avaluar el seu resultat
Objectiu general:
Conèixer els hàbits, les conductes i els coneixements relacionats amb el consum de begudes energètiques, isotòniques i ensucrades entre els nens d’educació primària, secundària i batxillerat de la ciutat de Sabadell
Objectius específics:
– Determinar el consum de begudes ensucrades, energétiques i isotòniques en els 3 grups d?alumnes
– Determinar en quines situacions es consumeixen aquests tipus de begudes
– Determinar de quines maneres es consumeixen aquests tipus de begudes
– Determinar el coneixement que tenen els consumidors respectes dels efectes d?aquestes begudes sobre la salut
Objectius secundaris:
? Analitzar la relació entre dades socio-demogràfiques i el perfil del consum de begudes energètiques, isotòniques i ensucrades
? Avaluar la necessitat de realitzar activitats comunitàries de prevenció per conscienciar pares, nens, mestres, entrenadors esportius i altres membres de la comunitat que aquestes begudes no són saludables per als nens i adolescents i poder avaluar posteriorment la seva efectivitat i impacte.

Metodologia: Estudi transversal d’àmbit poblacional. La població d’estudi són els alumnes dels col·legis i instituts de Sabadell. La recollida de dades es farà mitjançant l’adaptació d’uns qüestionaris autoadministrats validats i utilitzats per l’European Food Safety Authority (EFSA), juntament amb informació sobre aspectes sociodemogràfics

Antecedents: La diferència de pressió arterial entre braços (dPEB) augmentada (?10mmHg) s’ha relacionat recentment amb l’arteriopatia perifèrica i s’ha plantejat com a possible marcador de risc cardiovascular. Per a la seva determinació es recomana l’ús simultani als dos braços d´aparells automàtics de mesura de pressió arterial(PA). No hi ha, però, suficients estudis que analitzin la seva fiabilitat ni la reproduïbilitat en mesures repetides amb diferents mètodes.

Hipòtesis: La concordança entre dos mètodes de mesura automàtica de la PA (dos aparells OMRON M6 i un aparell WatchBPOffice) és alta per a la determinació de la dPEB.

Objectius: Objectiu general: avaluar la correlació entre els dos mètodes de mesura en la determinació de la dPEB en població general. Objectiu específic: analitzar la reproduïbilitat de la dPEB de cadascun dels aparells en mesures repetides. Objectiu secundari: estimar la prevalença d’una dPEB augmentada.

Metodologia: Estudi descriptiu transversal. Mostreig aleatori simple a partir del registre de pacients de 35 a 74 anys del CAP. Reclutament mitjançant trucada telefònica.

Determinacions: Dos professionals d’infermeria entrenats per l’estudi mesuraran la dPEB amb els dos mètodes (alternant el seu ordre d´aplicació)en tots els pacients. A la setmana,es repetiran les mesures de forma idèntica.

Anàlisi estadística: Es farà amb Stata v14. La concordança entre mètodes i la del mateix mètode en diferents temps es farà mitjançant el coeficient de correlació intraclasse, els mètodes gràfics de Bland-Altman i l’índex kappa usant el punt de tall <10mmHg i ?10mmHg. Resultats esperats: Existeix una bona correlació en la determinació de la dPEB entre ambdós mètodes. Aplicabilitat i Rellevància:Es podrien usar els tensiòmetres dels CAP(OMRON M6 HEM 7321-E)en la determinació de la dPEB i plantejar estudis futurs sobre la implicació de la dPEB en l´aparició de la malaltia cardiovascular.

La pàgina web institucional sobre sexualitat, de referència a Catalunya, és la Web Sexe Joves (WSJ). El seu objectiu és contribuir a que els joves gaudeixin d?una sexualitat saludable, plena i responsable, juntament amb la prevenció d?embarassos no planificats i d?infeccions de transmissió sexual. Està orientada a edats compreses entre els 14 i els 25 anys, però pot ser utilitzada com a eina de consulta per la resta de la població adulta.
La WSJ únicament ha estat avaluada, en el marc d?una tesi doctoral, l?any 2012, a través d?un estudi quantitatiu. En la present investigació és pretén explorar en profunditat el punt de vista dels actors principals d?aquesta web, els joves, pel que es fa ús de la metodologia qualitativa.
L? objectiu de l?estudi és aprofundir des d?una perspectiva sòcioconstructivista, en les experiències dels joves de 14 a 25 anys, de gènere femení, masculí o transgènere, d’àrees rurals i urbanes de Catalunya, respecte la WSJ, en termes de coneixement, ús, facilitat d?ús (accessibilitat), utilitat i pertinença de continguts, amb la finalitat de millorar-la i adequar els continguts i recursos destinats. La recollida d?aquesta informació, ajudarà al comitè d?avaluació i editorial de la pàgina web a disposar de dades essencials per avaluar-la.
Aquesta perspectiva metodològica escollida respon al desig de descriure i interpretar els significats socials, que s?han generat col?lectivament. La tècnica emprada per a la
recollida de les dades és el grup focal.
El tipus de mostreig és teòric, amb els joves que acompleixen els diferents perfils definits per l?encreuament de les variables escollides.
Es realitza un anàlisi del discurs, dels joves participants en els grup focals i es fa servir el programa informàtic ATLAS.ti.
La WSJ es tracta d?un recurs de salut pública, gestionat per l’Institut Català de la Salut.
Mitjançant l?anàlisi dels discursos dels joves, es disposarà d?una valuosa informació per plantejar les seves futures línies estratègiques a seguir.

HIPÒTESI
El dèficit de vitamina D es comporta com a factor de risc d?agudització dìnfecció respiratoria de vies baixes (IRVB) en pacient MPOC amb fenotip agudtizador

OBJECTIUS (PRINCIPAL I SECUNDARIS)
PRINCIPAL:
Conèixer si el dèficit de vitamina D es comporta com a factor de risc independent de IRVB (infecció respiratòria de vies baixes) en els pacients amb MPOC (malaltia pulmonar obstructiva crònica) i fenotip aguditzador.
SECUNDARIS:
1. Conèixer les diferències entre MPOC aguditzadors (casos) i no aguditzadors (controls).
2. Conèixer la prevalença de la MPOC.
3. Conèixer la taxa d’incidència de IRVB en els pacients amb MPOC i la taxa d?hospitalització.

METODOLOGIA:
Estudi observacional de casos i controls de pacients MPOC >35 anys que consulten per IRVB a Vilassar de dalt.
Casos: MPOC aguditzadors(?2 aguditzacions moderades/ greus /any) atesos per IRVB (tos aguda (<3 setmanes, expectoració purulenta o malestar / dolor toràcic o dispnea o respiració sorollosa, amb o sense febre) inclosa la pneumònia adquirida a la comunitat (PNAC). Controls: MPOC no aguditzador. Variables estudi: edat, sexe, nivells de vitamina D serum (25-OH-colecalciferol (deficient <10ng/mL ,Insuficient: 10 - 29, Òptim >30

HIPÓTESIS
No existen diferencias estadísticamente significativas entre el uso del oscilómetro automático y la sonda Doppler en la determinación del índice tobillo-brazo (ITB).
OBJETIVOS
Objetivo General
Evaluar el grado de correlación en la medición del ITB entre un método oscilómetro automático y el método tradicional mediante sonda Doppler.
Objetivo Específico
-Analizar si el método automático podría ser usado de forma rutinaria en las consultas de AP para la detección de EAP.
-Identificar la presencia de EAP en población con factores de riesgo para iniciar medidas preventivas de forma precoz.
DISEÑO: Estudio Observacional descriptivo transversal.
Población de referencia: Todas las personas que tienen como referencia, para la atención primaria, el centro de salud de nuestra población.
Población de estudio: Todas las personas mayores de 60 años con algún factor de riesgo, en relación a la aparición de EAP, que se visitan en nuestro centro de salud.

2. Hipótesis
El asesoramiento anticonceptivo en el tercer trimestre de embarazo y postparto, y reforzado con material gráfico/digital, y sesión individualizada en el postparto, mejora la prevalencia de uso de anticonceptivos y la ayuda en la toma de decisión respecto el método a utilizar en el primer año postparto.
3. Objetivos
Objetivo general:
Evaluar la efectividad de una intervención de asesoramiento anticonceptivo, dirigida desde la Atención Primaria en el tercer trimestre de embarazo y postparto, en cuanto a la prevalencia de uso de anticoncepción durante el primer año postparto y la satisfacción con el asesoramiento realizado, respecto la práctica habitual.
Objetivos específicos:
? Conocer el perfil sociodemográfico y obstétrico de las mujeres estudiadas en los dos grupos.
? Analizar en ambos grupos si la planificación del embarazo, el tipo de parto, y la lesión perineal influyen en el método anticonceptivo escogido y el reinicio de las relaciones sexuales.
? Valorar los factores asociados a la utilización de anticoncepción: reinicio de las relaciones sexuales y el tipo de lactancia.
? Comparar en el grupo control y el grupo intervención el uso de anticoncepción y los métodos anticonceptivos más utilizados a las 6 semanas, 6 meses y 12 meses postparto, así como los embarazos no deseados (Interrupción Voluntaria del Embarazo: IVE) en el primer año postparto.
? Determinar en las mujeres de ambos grupos el grado de satisfacción con el asesoramiento anticonceptivo y con el método escogido.
? Valorar en el grupo intervención, la satisfacción con el material de soporte gráfico/digital facilitado, y con la «»Sesión individualizada de sexualidad y métodos anticonceptivos en el postparto»».
4. Diseño. Diseño experimental, aleatorizado por clausters, con grupo control y grupo intervención, con evaluador ciego y multicéntrico, con tres cortes transversales a las 6 semanas, 6 meses y 12 meses postparto.