L?objectiu és mesurar els canvis d?estadi del càncer d?ovari (CO) i la supervivència a 1 any de les dones diagnosticades de CO, ateses a l?atenció primària (AP) de la xarxa pública i derivades a l?atenció especialitzada (AE) del SISCAT (sistema sanitari integral d?utilització pública de Catalunya), a partir de la implementació d?un Programa de Diagnòstic Ràpid de CO (PDR-CO) i d?un programa de formació dirigit als metges de família (MdF) sobre la identificació i maneig de la sospita de CO (PFMdF-CO). Es defineixen 5 paquets de treball: 1) Avaluació quantitativa del procés assistencial de les dones diagnosticades de CO durant el període 2013-2014 (signes i símptomes, procés diagnòstic, intervals, estadi, supervivència a 1 any); 2) Avaluació qualitativa sobre el procés diagnòstic del CO a través d?entrevistes a ginecòlegs i dones amb CO i grups focals integrats per MdF; 3) Intervenció PDR-CO als EAP que tenen com a referents l?Hospital Vall d?Hebron (21 EAP) i l?Hospital Clínic (19 EAP); 4) Intervenció PFMdF-CO als MdF de les EAP de les Gerències Territorials Metropolitana Sud (54 ABS) i Metropolitana Nord (64 ABS), a través de formació de formadors; 5) Avaluació de les intervencions i comparació de la cohort post-intervenció (2018-19) amb la cohort prèvia (2013-14). S?espera que un millor coneixement dels signes i símptomes associats al CO, l?accés ràpid a les proves i/o derivacions per part dels MdF i una coordinació eficient amb l?AE dels centres del SISCAT, es tradueixi en un menor retard diagnòstic, un estadi més favorable i un augment de la supervivència a 1 any en les dones de les dones ateses a l?AP i diagnosticades de CO en els centres del SISCAT.

Objectius 1. Determinar les malalties cròniques i els patrons de multimorbiditat (MM) en relació als grups d?edat, sexe i posició socioeconòmica; 2. Analitzar les diferències en els patrons de polimedicació (PM) en funció del patró de MM segons grups d?edat, sexe i posició socioeconòmica; 3. Avaluar l’evolució de les prescripcions inadequades, desaconsellades i duplicitats terapèutiques; 4. Avaluar la seguretat de la prescripció en base a: MM, PM, funció renal, funció hepàtica i mortalitat.
Disseny: Longitudinal prospectiu d?una cohort poblacional. Àmbit: 50 equips atenció primària (AP) de l?Institut Català de la Salut de Barcelona. Població: Persones ?65 anys amb MM (200.000 persones). Fonts d’informació: història clínica electrònica d?AP. Període d?estudi: 2009-2014. Variables: Problemes de salut (Classificació Internacional d?AP 2), medicaments (codi Anatomical Therapeutic Classification), grups d?edat, sexe, posició socioeconòmica, funció renal i hepàtica i mortalitat. Anàlisi estadística: Anàlisi dels patrons de MM i PM en individus mitjançant l’anàlisi de correspondències múltiples i l’anàlisi de clústers (k-means). Les persones amb diferents patrons de MM i PM es seguiran en el temps i s?analitzarà la relació dels medicaments amb la funció renal i hepàtica i la mortalitat mitjançant models mixtos generalitzats i/o models d’equacions estimadores generalitzades. Les anàlisis s’estratificaran per grups d?edat, sexe i posició socioeconòmica. Resultats esperats: Els patrons de MM podrien variar al llarg del temps i alguns s?associen a certs patrons de PM. La seguretat de les prescripcions en persones amb MM es relaciona amb la PM.

Objectiu. Cap estudi ha avaluat conjuntament el valor pronòstic dels valors mitjans de pressió arterial ambulatòria, de variabilitat tensional, de pressió de pols ambulatòria i de freqüència cardíaca nocturna sobre la incidència de esdeveniments cardiovasculars i mortalitat. L’objectiu és estimar el valor pronòstic del monitoratge ambulatori de pressió arterial (MAPA) de 24 hores sobre la morbimortalitat global i cardiovascular i validar un algoritme d’estimació de risc cardiovascular basat en els paràmetres de la MAPA.

Mètodes. Estudi de cohort prospectiva a partir de la base de dades de MAPA de la Societat Espanyola d?Hipertensió. S’inclouran tots els pacients amb una visita basal i una primera MAPA vàlida realitzada amb posterioritat a 2008. Seguiment de la cohort estimada d’uns 60.000 pacients fins a juny de 2019.

Variable principal: mortalitat cardiovascular, obtinguda a partir de l’Instituto Nacional de Estadística per tot l?Estat. Subestudi en la població de Catalunya on es registraran també esdeveniments cardiovasculars a partir de la història clínica electrònica compartida i els ingressos hospitalaris. Mitjançant anàlisi de regressió múltiple ajustat per factors de risc i pressió arterial clínica s’estimarà l’associació de les pressions arterials mitjanes ambulatòries, el patró tensional circadià, la variabilitat tensional, la pressió de pols de 24 h i la freqüència cardíaca nocturna amb la morbimortalitat.

Resultats esperats. Esperem estimar el risc de morbimortalitat cardiovascular a partir de la informació addicional que aporta la MAPA de 24 h, més enllà dels valors mitjans de pressió arterial ambulatòria, i validar un algoritme de risc cardiovascular.

Antecedents: Malgrat l’evolució progressiva i l’elevada mortalitat de la IC la majoria dels pacients i molts professionals sanitaris tenen una percepció falsament optimista sobre el futur de la malaltia. Els models pronòstics que s’han desenvolupat han mostrat tenir una capacitat predictiva limitada i no han tingut en compte els pacients atesos en atenció primària.
Objectiu principal: Determinar els factors pronòstics i crear un model predictiu (score) de mortalitat i hospitalització a 1, 3,6 mesos, i a un any, en pacients amb insuficiència cardíaca avançada (ICA).
Objectius secundaris: Descriure les característiques sociodemogràfiques, comorbiditat, estat funcional, experiències i utilització de serveis d’aquests pacients, així com la sobrecàrrega dels seus cuidadors.
Disseny: estudi prospectiu de cohorts en què se seguirà durant un any als pacients amb ICA. Es crearà una cohort de derivació per construir el model i una per a validar-lo en pacients de la mateixa àrea geogràfica.
Les infermeres gestores de casos es desplaçaran al domicili dels pacients per realitzar la mesurai recollida les variables necessàries.
Variables de resultat: mortalitat i hospitalització a 1,3,6 mesos i un any.
Variables predictores: Edat, sexe, utilització de serveis sanitaris, hospitalitzacions prèvies, estat funcional, comorbiditat, qualitat de vida, test psicofísics, exploració física (pressió arterial, índex de massa corporal i greix corporal, freqüència cardíaca) i variables de laboratori (NT-ProBNP, Na, K, filtrat glomerular i hemoglobina)
Resultats esperats:construir un score que ajudi a prendre decisions amb els pacients amb una ICA i una expectativa de vida limitada.

FUNDAMENTO: Actualmente 2 vacunas antineumocócicas, vacuna polisacárida tricosavalente (VNP23) y vacuna conjugada tridecavalente (VNC13), pueden usarse en adultos. Sin embargo, su efectividad clínica comparativa en la práctica es incierta. Objetivo: Investigar y comparar la efectividad clínica de ambas vacunas para prevenir enfermedad neumocócica invasiva (ENI), neumonía neumocócica (NN) y neumonía total de cualquier etiología (NT) en adultos con distintas condiciones de riesgo (inmunodeficiencia/inmunocompromiso, enfermedad pulmonar/respiratoria crónica, cardiopatía, hepatopatía, nefropatía, diabetes, alcoholismo y/o tabaquismo).

Metodología: Estudio de cohortes de base poblacional, multicéntrico atención primaria (establecimiento de la cohorte) y hospitalaria (ocurrencia de eventos), que incluirá aproximadamente dos millones de personas seguidas prospectivamente durante 24 meses. La cohorte de estudio estará conformada por todas las personas >50 años activas en el Sistema de Información para el Desarrollo de la Investigación en Atención Primaria (SIDIAP) de Cataluña (n=2.033.465 a 01/01/2015), clasificados en 3 estratos de riesgo (inmunocomprometidos, inmunocompetentes con otras condiciones de riesgo e inmunocompetentes sin condiciones de riesgo) y recepción o no de VNP23/VNC13 antes del inicio del seguimiento (01/01/2017). El estado vacunal (ninguna vacuna, VNP23, VNC13, VNP23+VNC13) será considerado como una condición variable en el tiempo y la medida del efecto será la ocurrencia de ENI, NN y NT durante el seguimiento. La efectividad vacunal se estimará mediante regresión de Cox, con cálculo de Hazard Ratios ajustados por edad, estrato de riesgo y comorbilidad.

OBJECTIU
Comprovar la factibilitat i mesurar l?impacte d’una estratègia d’implementació d?un programa de «»collaborative care»» per la depressió en atenció primària.

METODOLOGIA
Disseny: Estudi quasi-experimental que es realitzarà en l’àmbit d’atencióprimària, en dues àrees sanitàries on s?implementarà el nou programa i dues àrees comparables (branca control). L?estudi constitueix una fase pilot prèvia a una implementació generalitzada.
Àmbit: Camp de Tarragona i Vallès Occidental.

Població: El target final de la intervenció son els pacients amb depressió major. També son receptors de l?estratègia d?implementació els professionals sanitaris, els centres d’atenció primària, així com els estaments directius i la pròpia organització.
Intervenció: El model INDI és un programa assistencial per la millora del maneig de la depressió que engloba intervencions clíniques, formatives i organitzatives incloent la participació d?infermeres amb el rol de case managers, avalat científicament en termes d’eficàcia i eficiència. Dissenyarem una estratègia activa d?implementació basada en el model PARIHS (Promoting Action on Research Implementation in Health Services).

Mesuraments: Mètodes mixtes de mesurament (quantitatius/qualitatius), per avaluar variables realacionades a la implementació reeixida: fidelitat, acceptabilitat, penetració i impacte.

RESULTATS ESPERATS
En aquest projecte s?assaja la transferència d’una intervenció sanitària avalada pel coneixement científic a la pràctica clínica. Si l?estratègia d?implementació és reeixida, podrem proposar la generalització d?una intervenció que pot produir beneficis rellevants per als pacients, el sistema sanitari i la societat.

L’obesitat és una malaltia crònica multifactorial de gran transcendència sociosanitària i econòmica. L’obesitat posseeix una important agregació familiar, pel que s’ha de tractar com un problema de salut familiar. Així són necessàries estratègies per fomentar l’expansió (efecte «»halo»») dels tractaments individuals a nivell de l’estil de vida en el context de l’entorn familiar.

Objectius
1. – Estudi longitudinal de l’efecte halo produït per intervencions de canvis d’estil de vida:
1.1 – Analitzar canvis antropomètrics, d’hàbits dietètics, d’adherència a DMed, i d’activitat física observats en el nucli familiar dels pacients obesos/sobrepès que reben una intervenció de canvis d’estil de vida.
1.2. – Analitzar diferències en l’efecte halo en funció del tipus d’intervenció (intensiva amb DMed hipocalòrica i activitat física versus recomanacions de DMed) comparant canvis antropomètrics, de conducta alimetària, d’hàbits dietètics, d’adherència a la DMed i d’activitat física.
1.3. – Analitzar l’associació dels canvis antropomètrics, conducta alimentària, d’adherència a DMed i d’activitat física de l’entorn familiar amb els canvis del participant.
1.4. – Estudiar si els canvis observats en l’entorn familiar estan associats al grau de parentiu, situació ponderal inicial dels familiars, patrons inicials de conducta alimentària i magnitud del pes perdut dels participants independentment del grup d’intervenció.
2. – Estudiar l’agregació familiar dels pacients amb sobrepès/obesitat, analitzant l’associació entre familiars i pacients de l’estatus ponderal, conducta alimentària, adherència a la DMed i activitat física en un estudi transversal.
3. – Analitzar les característiques dels entorns familiars que s’associen a una major o menor resposta dels pacients tractats a les intervencions, en un estudi transversal.

Mètodes:
En el marc de l’Estudi PREDIMEDpIus, un assaig clínic aleatoritzat, controlat i multicèntric en pacients amb sobrepès/obesitat i síndrome metabòlica, amb una intervenció intensiva sobre l’estil de vida (dieta mediterrània hipocalòrica i d’activitat física) versus grup control, es realitzaran dos sub-estudis als familiars: a/ estudi longitudinal amb 188 familiars (94 a cada grup) i b/ estudi transversal amb 1400 familiars (750 a cada grup). Es realitzaran mesures antropomètriques i es determinarà l’adherència a la dieta mediterrània, hàbits alimentaris, freqüència de consum d’aliments, qüestionaris de conducta alimentària i hàbits de pràctica d’activitat física.

Resultats esperats:
S’observaran canvis antropomètrics i en els hàbits d’estil de vida envers un patró més cardio- saludable, en els familiars de participants d’un assaig sobre estil de vida. I aquests canvis seran, així mateix, semblants als soferts pel seus parents.

La HF està infradiagnosticada i infratractada a Catalunya. La seva prevalença és superior a la considerada prèviament i només un 10 % del pacients són diagnosticats segons dades prèvies. Els objectius de l’estudi són: 1). Avaluar el tractament hipolipemiant i el seu impacte amb fenotip HF (F-HF) (efectivitat, seguretat, adherència, resposta) 2). Estimar la incidència d’esdeveniments cardiovasculars i mortalitat en el seguiment dels participants amb fenotip HF. 3). Estimar la incidència de mort sobtada d’origen cardíac en pacients amb F-HF.4). Derivar i validar una funció de risc per predir esdeveniments vasculars en població amb F-HF.

Subjectes: Població major de 7 anys amb determinació de perfil lipídic atesos en qualsevol centre d’atenció primària de l’Institut Català de la Salut. Les dades s’obtindran del Sistema d’Informació per al Desenvolupament de la Investigació en Atenció Primària (SIDIAP)
Metodologia: Disseny de cohorts retrospectives. Definició de la prevalença de F-HF segons punts de tall cLDL amb major sensibilitat i especificitat en el nostre medi. Es consideraran nous tractaments amb estatines aquells sense tractament 6 mesos anteriors. Variables resposta: incidència de malaltia vascular (mortal o no): vascular cerebral, coronària i perifèrica. A més es registrarà la mort per qualsevol causa i la incidència d’efectes secundaris.
Anàlisi: cohort aparellada per índex de propensió al tractament i models longitudinals de supervivència. S’estima en 14.700 els casos de FHF i en 7.000 els nous usuaris de HPL en el període de realització de l’estudi. El període de seguiment serà de 10 anys (Juny 2006-Desembre 2016).

Objectius: Avaluar l?impacte de la implementació d?una intervenció tipus eina informàtica sobre l?adequació del tractament anticoagulant, la incidència de complicacions i la mortalitat en pacients diagnosticats de FA no valvular en l?àmbit de l?Atenció Primària de l?Institut Català de la Salut (ICS) a l?any de la implantació i en funció de les característiques del pacient i del professional.
Metodologia del projecte: Es tracta d?un assaig clínic aleatoritzat per conglomerats, format per dos grups. Els professionals del grup intervenció disposaran del Temps en Rang Terapèutic (TRT) calculat mitjançant el mètode de Rosendaal a la història clínica del pacient, a la pantalla on es registren les dades de seguiment dels anticoagulants orals i el professionals que formen part del grup control no tindran aquesta eina. L’aleatorització de la intervenció serà realitzada a nivell d’ Equips d?Atenció Primària (EAP), considerant els 287 EAP del ICS. Les variables de l’estudi s’obtindran a partir de la base de dades SIDIAP (Sistema d’Informació pel Desenvolupament de Recerca en Atenció Primària). Els anàlisis seran realitzats a nivell de professional i de pacients i es realitzaran models de regressió logística multinivell per estimar l’efecte de la intervenció.
Resultats esperats: L’eina de decisió de canvi de tractament anticoagulant, més acceptada, és el TRT. Actualment no està disponible en el sistema informàtic d?Atenció primària i aquest estudi vol demostrar que disposar d’aquesta eina pot millorar la presa de decisions en la consulta d?atenció primària, adequant el tractament i millorant les complicacions tromboembòliques i la mortalitat en pacient amb FA no valvular.

L’objectiu d’aquest projecte és adaptar transculturalment i validar la versió espanyola del cribratge ràpid de deteriorament cognitiu lleu (Qmci-S) mitjançant la determinació del valor diagnòstic d’aquest instrument en el nostre entorn. Es mesurarà la sensibilitat i especificitat d’aquest cribratge per la seva capacitat per diferenciar entre els controls, és a dir cognició normal, deteriorament cognitiu lleu i la demència, i es comparararà la sensibilitat I especificitat de l?instrument per amb els instruments més utilitzats en el nostre entorn (MMSE i MoCA).

Mètodes:
Disseny: en tres fases: a) Adaptació transcultural del qüestionari; b) realització d’un estudi transversal per l?estudi de la validesa i fiabilitat del qüestionari i c) realització d?un estudi longitudinal per estudiar la seva evolució.
Subjectes d?estudi: 480 pacients consecutius atesos als centres d?atenció primària de Barcelona, majors de 55 anys. Participaran un mínim de 8 centres d?Atenció Primària, amb perfils sòcio econòmics diversos. S?inclouran tres grups de pacients segons el seu estat cognitiu: 120 pacients amb diagnòstic de demència,120 pacients amb un diagnòstic de Deteriorament cognitiu Lleu i 240 subjectes amb cognició normal.
Mesures i recollida de dades: s?administraran els qüestionaris d?estudi (Qmci-S, MMSE i MoCA) al centre d?atenció primària. Els pacients seran derivats a l?avaluació cega del gold estandard per geriatria, dins el termini de 21 dies, on es realitzarà una bateria neuropsicològica independent.
S?espera que el Qmci sigui un instrument vàlid i fiable per mesurar el deteriorament cognitiu lleu i diferenciar-lo de la demència i de la cognició normal al nostre medi.