Introducció: la dermatoscòpia és una tècnica diagnòstica no invasiva, aplicable a l?Atenció Primària, que redueix l?àrea d?incertesa entre el diagnòstic benigne i el diagnòstic maligne, objectiu fonamental pel diagnòstic precoç del melanoma. La utilització del dermatoscopi a la consulta d?atenció primària per un metge que ha rebut formació en dermatoscòpia augmenta l?exactitud entre el diagnòstic definitiu emès per aquest metge i el gold standard (diagnòstic emès per l?especialista en dermatologia o diagnòstic histopatològic).7,13

Objectius:
Principals:
? Conèixer el grau de concordança diagnòstica de la sospita de malignitat en lesions pigmentades de la pell, entre metges de família amb diferents nivells de formació en dermatoscòpia.
? Conèixer el grau de concordança diagnòstica de la sospita de malignitat en lesions pigmentades de la pell, entre metges de família que utilitzen el dermatoscopi amb formació reglada i metges de família que examinen les lesions a ull nu.
Secundaris:
? Conèixer el grau de concordança entre el criteri de derivació de lesions pigmentades amb sospita de malignitat que són explorades amb dermatoscopi entre metges de família amb formació reglada en dermatoscòpia i metges que no han rebut formació reglada.
? Conèixer el grau de concordança diagnòstica de la sospita de malignitat en lesions pigmentades de la pell, entre metges de família que fan servir el dermatoscopi amb diferents nivell de formació i la dermatòloga, a un dels centres participants (EAP Raval Nord).
? Descriure el percentatge de pacients derivats amb sospita de malignitat que finalment són malignes.

Mètodes: el projecte consisteix en un estudi descriptiu multicèntric i transversal. Es realitza en tres Centres d?Atenció Primària (CAP) de l?Àrea Metropolitana de Barcelona (EAP La Mina, EAP Raval Nord, EAP El Clot), des de desembre 2015 fins l?any 2017. La població d?estudi engloba els pacients assignats i atesos als tres centres citats. La selecció es realitza a les consultes dels metges de l?EAP de pacients que consulten per alguna lesió cutània, als quals se?ls ofereix una derivació directa a la consulta setmanal anomenada DERMATOSCÒPIA de cada centre implicat. En aquesta consulta es registren les característiques de cada pacient i de la lesió que presenta i s?insereixen en una base de dades Access per posteriorment ser avaluades mitjançant l?anàlisi estadístic amb el programa SPSS. Les lesions són valorades amb dermatoscopi per un metge format en dermatoscòpia i un metge sense formació específica. Si hi ha dubtes diagnòstics, és valorat pel dermatòleg de zona. En el cas concret de l?EAP Raval Nord la lesió és sempre valorada per la dermatòloga de referència mitjançant imatge teledermatològica (amb o sense visita presencial addicional), per poder fer l?estudi comparatiu també amb dermatologia.

Resultats esperats: conèixer el grau de concordança entre metges de família formats i no formats en dermatoscòpia i el dermatòleg de referència ens serveix per valorar l?interès i la necessitat de formació de metges no especialistes en aquest tema, donada l?alta sensibilitat diagnòstica que ofereix aquesta tècnica. S?espera obtenir un major grau de concordança en les valoracions realitzades pels metges que utilitzen dermatoscòpia respecte a qui no l?utilitza. En les dades avaluades fins al moment s?obtenen resultats similars al esperats. Fins abril 2016 s?han valorat 86 lesions en 62 pacients (amb una edat mitjana de 54,4 anys i sent el 61,3% dones). La concordança entre la valoració a ull nu i per dermatoscòpia té un índex Kappa de 0,583 (per a la sospita de malignitat) i de 0,404 (en la decisió de derivació); en canvi, amb l?ús del dermatoscopi, la concordança entre els metges que l?empren, té un índex Kappa de 0,602 (per a la sospita de malignitat) i de 0,714 (en la decisió de derivació).

Impacte potencial esperat: poder demostrar la nostra hipòtesi seria de gran interès de cara al futur des de tots els àmbits (Atenció Primària i Dermatologia), per donar a conèixer la tècnica de cribatge diagnòstica de dermatoscòpia a l?Atenció Primària i valorar les necessitats de formació. Tanmateix, seria important pel diagnòstic i morbiditat dels pacients visitats.

El Aneurisma de Aorta Abdominal (AAA) es una patología silente, responsable de alta mortalidad en caso de complicación por ruptura. La ecografía abdominal es una técnica no invasiva que permite diagnosticarlo en estadios iniciales. La cirugía reparadora preventiva es eficaz para disminuir la muerte por rotura de AAA. Existe la recomendación de realizar cribado de AAA en hombres entre 65-75 años.
El objetivo principal de este estudio es determinar la viabilidad de un programa de cribado poblacional de Aneurisma de Aorta Abdominal mediante una prueba piloto. En esta prueba piloto participan el Hospital de Sant Creu y Sant Pau ( HSCySP) y los centros de AP de su área de referencia.
Se invitará a participar a todos los hombres y una muestra de mujeres de 65 años de la población seleccionada. El cribado se realizará mediante ecografía abdominal realizada por médicos de Atención Primaria (AP) específicamente formados en està técnica.
Los datos serán analizados por el Servicio de Epidemiologia del HSCySP valorando la prevalencia de AAA y factores de riesgo cardiovascular en la población estudiada. Se realizará seguimiento de los AAA y reparación quirúrgica preventiva si es necesario. Se evaluará el coste ?efectividad de la implantación de un programa de cribado en la población estudiada y la viabilidad de este programa a nivel nacional.
Con los datos de prevalencia y coste ?efectividad se podrá determinar si un programa de cribado de AAA es factible en nuestro medio. La participación de los médicos de AP en la realización del cribado permite abrir opciones al cribado oportunista en las consultas de AP.

Las enfermedades hepáticas crónicas son causa frecuente de morbilidad y mortalidad en nuestro entorno. Normalmente evolucionan de forma asintomática durante muchos años, y únicamente dan síntomas en fases muy avanzadas, cuando la enfermedad es irreversible. En su mayor parte se diagnostican de forma tardía lo que impide la instauración de tratamientos eficaces. En el momento actual no existe ninguna estrategia eficaz para el diagnóstico precoz de enfermedades hepáticas crónicas.

Objetivo: Evaluar la eficacia de una consulta de Atención Primaria en el diagnóstico precoz de enfermedades hepáticas crónicas secundaria a hígado graso no alcohólico con fibrosis significativa.
Métodos:
Ámbito: CAP La Marina de Barcelona.
Población de estudio: Sujetos sin antecedentes de enfermedad hepática crónica que acudan a una consulta de atención primaria y presenten factores de riesgo como Diabetes tipos 2, Dislipemia, Obesidad o SD Metabólico.
Métodos: Los sujetos del estudio que cumplan criterios de inclusión serán seleccionados aleatoriamente del e-cap (sistema informático de Atención Primaria), firmarán consentimiento informado, se obtendrán los datos demográficos y clínicos, se realizará un análisis de sangre y una elastografía hepática (Fibroscan), este método estima de forma no invasiva la existencia la presencia de tejido fibroso en el hígado. El diagnóstico de la enfermedad hepática se confirmará por métodos convencionales. Todas las variables serán registradas en hoja de recogida de datos y la información se transportará a una base de datos electrónica para el análisis.
Análisis de los datos:
Se analizarán con el programa estadístico SPSS v.21.0 (IBM statistic, New York, NY, USA).
La eficacia de la estrategia de diagnóstico precoz se evaluará mediante el cálculo de la prevalencia de enfermedad hepática crónica secundaria a Hígado graso no alcohólico mediante Fibroscan.
Resultados esperados:
Encontrar prevalencia aproximadamente del 12% de un cierto grado de fibrosis en pacientes no diagnosticados de enfermedad hepática crónica y con algún factor de riego para presentar hígado graso no alcohólico.
Impacto potencial esperado:
El presente proyecto de investigación tiene como objetivo profundizar en la investigación de la viabilidad y eficacia de un programa de diagnóstico precoz de enfermedad hepática crónica secundaria a Hígado graso no alcohólico. El objetivo último de la detección precoz sería realizar una intervención precoz en cambios de hábitos de vida para evitar la progresión a fibrosis y que la enfermedad entrara en fase terminal

La MPOC és un problema de salut pública de gran magnitud, amb una morbimortalitat en augment i un elevat cost tant en consum de recursos sanitaris com en pèrdua de qualitat de vida relacionada amb la salut (QVRS). L?abordatge integral d?aquesta malaltia complexa, posant l?accent en promoure l?autocura, millora la qualitat de vida i la situació clínica dels pacients, tal i com demostren diversos estudis, però es necessari realitzar més estudis per corroborar aquests resultats a l?àmbit de l?Atenció Primària, i per poder realitzar recomanacions clares sobre el tipus d?intervenció més efectiva.

Objectius:

General
Avaluar l?impacte d?una intervenció integral per afavorir l?autocura i millorar la qualitat de vida en persones amb Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica (MPOC) a l? Atenció Primària (AP).

Específics
1.- Descriure el perfil dels pacients amb MPOC al nostre àmbit mitjançant les principals característiques sociodemogràfiques (sexe, edat, nivell d?estudis), Factors de Risc (FR), fenotipus, funció pulmonar, pronòstic, grau de dispnea, tractament farmacològic, tècnica inhalatòria, exacerbacions i ingressos, comorbiditats, i qualitat de vida.

2.-Avaluar mitjançant un assaig clínic l?efectivitat d?un programa d?autocura sobre diferents dimensions d?importància clínica en la MPOC (grau de dispnea, pronòstic, número d?exacerbacions, número d?ingressos hospitalaris, grau d?ansietat i depressió).

Mètodes:

Assaig clínic aleatoritzat amb grup control i multicèntric, realitzat als Centres d?AP que conformen l?Àrea Integral de Salut (AIS) Nord de Barcelona.
Els pacients s?assignaran de forma aleatòria a 2 grups, 1 grup de tractament i un grup control.

Es realitzarà una intervenció consistent en 4 sessions individuals (que es podrien ampliar fins a 6 depenent si s?ha d?abordar específicament la deshabituació tabàquica o fer una intervenció destinada a millorar l?índex de massa corporal) amb la infermera de referència, de 20? de durada i separades 15 dies entre elles. En aquestes sessions s?abordarà mitjançant tècniques motivacionals: el consell antitabàquic, el compliment del règim terapèutic, l?ús correcte d?inhaladors, dieta, exercici, fisioteràpia respiratòria i l?actuació davant les exacerbacions, sempre tenint en compte el perfil del pacient, fenotip, les seves necessitats i l?estadi del procés del canvi en que es troba respecte als canvis en els hàbits de vida, per tal de realitzar una intervenció estructurada i personalitzada.

Les variables d?estudi es recolliran mitjançant la revisió de la història clínica informatitzada i una entrevista personal al pacient abans de l?inici de la intervenció, i als 6 i 12 mesos post-intervenció.

Les infermeres que participin en l?estudi hauran completat una fase de formació prèvia que constarà d?un primer bloc de continguts en format on-line i posteriorment d?una sessió presencial per unificar els criteris de les intervencions i sistematitzar i homogeneïtzar tot el procés.

Resultats esperats:

Els pacients MPOC del grup d?intervenció amb el programa d?autocura presentaran una millora significativa de les variables estudiades ? qualitat de vida, grau de dispnea, pronòstic, número d?exacerbacions, número d?ingressos hospitalaris, grau d?ansietat i depressió-.

Impacte potencial esperat:

Si es demostra l?eficàcia d?aquest programa d?autocura en la millora de la qualitat de vida i en la millora clínica dels pacients amb MPOC, es podria implementar al territori com a part de l?atenció integral de la persona amb MPOC i afavoriria la sistematització i l?homogeneïtzació de mètodes i continguts educatius

OBJETIUS
? OBJECTIU GENERAL:
Desenvolupament i validació d?un model de treball centrat en Atenció Primària (AP) per identificar pacients amb SAHS, basat en variables clíniques i en un estudi de monitorització ambulatòria (EMA).

? OBJETIUS ESPECÍFICS:
? Establir la validesa de l?EMA per identificar pacients amb SAHS i comparar-ho amb l?estudi realitzat en la Unitat de Son (US) amb poligrafia (PR)/ Polisomnografia (PSG). Creació d?un model de criba per la detecció de la SAHS.
? Analitzar la validesa de la presa de decisions terapèutiques (CPAP vs no CPAP) realitzada des dels Equips d? Atenció Primària (EAP), en relació a la decisió terapèutica presa per l?especialista de la US.
? Realitzar una anàlisi de cost-efectivitat.

MÈTODES
Estudi prospectiu, multicèntric, de no inferioritat, amb inclusió de forma aleatòria de 198 pacients d? edat entre 18 i 75 anys, atesos en els EAP. Es realitzen dos models de valoració del risc de patologia de la son, un en els EAP i un a la US. Participen tres Unitats de Son i sis EAP de Barcelona Ciutat (cinc d?ells de l?ICS). Les variables estudiades són: dades antropomètriques, antecedents i factors de risc cardiovascular, qüestionari de somnolència autopercebuda i específic de trastorns de son, variables de l?EMA (ID3%, ID4%, IAH), variables de la PR/PSG (IAH). Estudi estadístic: Càlcul de l?àrea sota la corba (AUC) de la corba ROC (Receiver Operating Characteristics). Es buscarà, mitjançant regressió logística, el millor model de predicció clínica. S?inclouran variables que mostrin significació clínica i les que es considerin clínicament rellevants, en l? anàlisi bivariant. Es validarà el model resultant amb el test de ?bondat d?ajustament? (test de Hosmer and Lemeshow). Es realitzarà l?anàlisi de costos seguint la metodologia proposada a Pietzoch JB et al. Sleep 2011;34: 695-709.

RESULTATS ESPERATS
Mitjançant un model de cribratge que inclogui variables clíniques i dades aportades per un equip de monitorització ambulatòria, és possible identificar els pacients amb SAHS a l? àmbit de l?atenció primària, amb una fiabilitat diagnòstica elevada.
La relació cost-efectivitat de l?estratègia que inclou el maneig ambulatori de la SAHS a l? Atenció Primària és igual o superior a la del maneig íntegre en la Unitat de Son hospitalària.

IMPACTE POTENCIAL ESPERAT

? Millora de la capacitat resolutiva dels EAP en relació a la patologia de la son
? Disminució de la demora diagnòstica per a la SAHS
? Disminució dels costos associats al procés diagnòstics, terapèutics i complicacions d?aquesta patologia.

Objectiu: La incidència d?infeccions de transmissió sexual ha augmentat darrerament. La distinció entre uretritis i infecció urinària no és clara moltes vegades ja que la disúria pot ser una manifestació també d?uretritis/cervicitis. En l?actualitat les guies recomanen que el diagnòstic d?uretritis/cervicitis es pot fer també a partir d?una anàlisi del primer doll de l’orina matinal amb un test d?amplificacio d?àcids nucleics. Algunes guies palesen que una leucocitúria superior en el primer broll (comparat amb el broll del mig) aniria a favor d?aquest diagnòstic però això no s?ha comprovat en estudis fets a la comunitat. L?objectiu d?aquest estudi és conèixer el grau de leucocitúria en el primer i segon dolls d?orina en persones de 18 a 40 anys amb clínica d?uretritis/cervicitis i relacionar-ho amb el diagnòstic microbiològic d?infecció urinària i d?uretritis/cervicitis. Com a objectius secundaris avaluarem la prevalença d?infecció de transmissió sexual en aquesta mostra; conèixer els factors predictors de diagnòstic microbiològic d?uretritis/cervicitis i de superior leucocitúria, proteïnúria i pH en la primera mostra d?orina a partir de les variables recollides; conèixer quin dels sistemes de lectura de la quantitat de leucòcits en orina (tira reactiva d?orina o microscòpia) prediu millor el diagnòstic d?uretritis/cervicitis i conèixer els graus de sobrediagnòstic d?infecció d?orina i d?infradiagnòstic d?infeccions de transmissió sexual. Mètodes: Es planteja un estudi prospectiu en el que metges i infermeres de 2 centres de Barcelona (EAP Via Roma i EAP La Marina) invitaran a participar 443 homes i dones de 18 a 40 anys que vinguin a la consulta amb clínica d?uretritis/cervicitis (disúria com a símptoma principal + irritació uretral o secreció uretral en homes o algun criteri de símptoma vaginal/cervical en dones: irritació vaginal, leucorrea, hemorràgia vaginal anormal o presència de lesions vaginals). Seran excloses embarassades, sondats, diagnòstic clar d?infecció d?orina no complicada o complicada (tríade de disúria, pol?laciúria i urgència miccional) i pielonefritis (punyopercussió positiva), persones que no poden contestar les preguntes del professional sanitari, aquelles incapaces de donar dues mostres d?orina, els que no vinguin al centre, institucionalitzats i aquells que rebutgin participar-hi. A la visita s?explicarà al pacient com recollir les dues mostres d?orina que es faran en dos tubs prèviament retolats amb els números 1 i 2. Es farà una determinació de tira reactiva d?orina en ambdues mostres per obtenir leucocitúria, proteïnúria i pH (en un centre es farà lectura microbiològica amb microscopi de contrast de fases amb una gota d?orina no centrifugada i on es miraran leucocits, cèl?lules epitelials i presencia de microbis). La primera mostra s?enviarà al lab de microbiologia per a amplificació d?àcids nucleics de C. trachomatis, N. gonorrhoeae, M. genitalium i T. vaginalis i la segona per a urocultiu. Limitacions de l?estudi: Alguns pacients no sabran recollir les mostres d?orina apropiadament. La lectura mitjançant el microscopi de lectura de fases només es pot fer en un dels centres. Resultats esperats: S?espera que una leucocitúria superior en la primera mostra d?orina serà predictora d?uretritis/cervicitis i una alta incidència d?aquesta infecció en aquesta mostra de pacients. Impacte: L?infradiagnòstic d?uretritis/cervicitis és un problema de salut pública important (molts casos asimptomàtics, transmissió de malaltia, seqüeles importants); per tant, l?impacte dels resultats en cas de què la hipòtesi es confirmi pot ser molt important ja que simplificaria molt el diagnòstic d?uretritis/cervicitis en atenció primària i permetria un ús més racional d?antibiòtics.

Objectiu: Avaluar els coneixements del joves escolaritzats a Ciutat Vella en relació a les infeccions de transmissió sexual (ITS), pràctiques sexuals de risc i us de serveis sanitaris abans i després d?una intervenció dirigida per professionals sanitaris a l?aula.

Disseny. Estudi observacional pre-post intervenció.

Població. Joves majors de 14 anys escolaritzats a 3è-4rt E.S.O./ Batxillerat/de Ciutat Vella (2 centres públics i 2 concertats).

Variables: sociodemogràfiques (edat, sexe, país de naixement,), identificació conductes de risc, ús de serveis sanitaris, identificació ITS, ús de preservatiu, inici relacions sexuals, associació consum d?alcohol (OH) i altres drogues amb relació sexual.

Recollida de dades: A aquests joves se?ls hi passarà una enquesta (Anexe-1) elaborada per l?equip d?investigadors per valorar els coneixements en relació a les conductes sexuals de risc, les ITS i l?ús de serveis sanitaris. Després de la intervenció es tornarà a passar per avaluar l?adquisició de coneixements. Les enquestes les realitzaran les infermeres del programa Salut i Escola durant l?últim trimestres del curs 2015-2016 i 2016-2017 en els Instituts dels quals són referents.

Resultats esperats: cal esperar que la intervenció feta pels professionals de la salut millori els coneixement en relació a les infeccions de transmissió sexual, la identificació de conductes sexuals de risc i l?ús de serveis sanitaris.

Impacte potencial esperat: Identificar quan s?ha mantingut una relació sexual de risc i saber fer un bon us de la xarxa sanitària, on adreçar-se en aquests casos, pensem que podria influir en una detecció precoç i disminuir els possibles contactes. L?alfabetització en salut sexual i infeccions d?aquest col?lectiu, hauria d?influir en la disminució de la incidència de les infeccions de transmissió sexual que ara per ara es comporten amb un augment exponencial en tota Barcelona i especialment en Ciutat Vella.

OBJECTIU:
Conèixer el nivell d?autoestima de la població adolescent del barri de la Sagrera i la seva associació amb malalties i trastorns de la salut.

METODOLOGIA I DESENVOLUPAMENT DE LA INVESTIGACIÓ:

Tipus d?estudi: Estudi descriptiu transversal.

Població diana: Adolescents d?entre 12 i 18 anys residents a Barcelona.

Població d?estudi: Població adolescent amb edats compreses entre 12 i 18 anys (ambdues incloses), matriculats a algun dels instituts de secundària del barri de la Sagrera: Prínceps de Viana, Mare de Deu dels Àngels, Monlau i també els que acudeixen a l?Espai Jove Garcilaso.

Variables
Variable depenent: Nivell d?autoestima, segons el resultat de l?escala de Rosemberg

Variables independents:
Variables generals, acadèmiques, relacionades amb el tabac, relacionades amb l?alcohol, relacionades amb altres drogues, de relació amb els altres, relació amb la sexualitat, relació amb l?estructura familiar,relacionades amb el benestar i la salut mental.

Recollida de dades:

Ens desplaçarem a cada centre a explicar l?objecte de la investigació i lliurarem els consentiments informats i els qüestionaris als adolescents directament. Contactarem amb un referent de cada Centre com a suport per fer el seguiment i la recollida d?enquestes.
Posteriorment farem l?extracció de dades de les enquestes obtingudes.

RESULTATS ESPERATS

El baix rendiment acadèmic, el consum de tòxics, les conductes sexuals de risc, els trastorns de la salut, les famílies amb problemes estructurals estan relacionades amb un baix nivell d?autoestima.

IMPACTE POTENCIAL ESPERAT

A partir dels resultats obtinguts valorem la possibilitat de dissenyar diferents intervencions dirigides, en una primera fase, a disminuir el nivell de consum de tòxics dels adolescents i a disminuir els possibles contactes sexuals de risc, entre d?altres possibles intervencions segons els resultats obtinguts i, en una segona fase, a millorar el nivell d?autoestima.

Conèixer els antecedents dels pacients que pateixen Hepatitis vírica crònica B i C: l?elevació prèvia dels paràmetres hepàtics, antecedents de consum de drogues, MTS, etc.
Conèixer l?evolució del pacient una vegada diagnòsticat: tractament, complicacions, període de duració de la malaltia, etc.
Aparició al llarg del temps de complicacions relacionades amb problemes hepàtics: esteatosi.
Complicacions relacionades amb la prediabetis (indicadors predictors de DM2) i Diabetis mellitus 2.
Complicacions amb factors de risc cardiovascultar i síndrome metabòlica.
Estudi descriptiu longitudinal ambipectiu de revisió de la informació enregistrada a la història clínica electrònica (e-CAP) i anònima a través del SIDIAP.
Població d?estudi: pacients amb diagnòstic d?Hepatitis crònica assignats a Equips de l?Àmbit de Barcelona.
Mostra: no utilitzarem mostra. Analitzarem tota la població.
Anàlisi de variables e-CAP.
Descripció de les variables i la presència de Hepatitis crònica.
Conèixer la relació entre els paràmetres hepàtics i la presència de la malaltia ens pot ajudar a fer un abordatge més acurat dels pacients.

L?objectiu és estudiar si el diagnòstic de grip, en lactants i nens < de 6 anys, realitzat mitjançant un prova de diagnòstic ràpid amb adequada sensibilitat i especificitat, practicada en el lloc d?atenció al pacient (POCT, point-of-care test,) té impacte en el consum d?antibiòtics i el nombre de consultes successives durant la durada de la infecció. Com objectius secundaris es planteja la descripció clínica de la grip en aquest grup d?edat i l?estudi del contagi intra-familiar, i la comparació de 2 POCTs per valorar quina ofereix un millor rendiment en aquesta cohort de pacients. L?estudi té un disseny longitudinal descriptiu i analític i amb un estudi transversal de validesa de proves diagnòstiques. Es farà a 4 equips d?atenció primària del SAP Muntanya amb uns 15 pediatres participants. Els pacients inclosos a l?estudi seran nens