Introducció: Les malalties cardiovasculars constitueixen la principal causa de morbimortalitat en països desenvolupats. La seva prevenció es realitza a través de la prevenció primària i secundaria. L?arteriopatia perifèrica és una complicació freqüent en pacients diabètics i amb factors de risc cardiovascular associats com són el tabac, la dislipemia i el mal control metabòlic. El índex turmell braç és una tècnica sensible i específica en un 95% dels casos que s? utilitza com a eina de cribratge per aquests pacients en l?Àmbit de atenció primària on valors de ITB per sota 0,9 indiquen patologia associada. El meta-anàlisis realitzat per Fowkes FG et al indica que el ITB modifica les categories de risc cardiovascular així com els resultats que demostra l?estudi de prevalença realitzat per Ramos R, Quesada M, Solanas P, Subirana I, Sala J, Vila J, et al on posen de manifest una important proporció de pacients amb ITB per sota 0,9 que estan classificats amb risc baix i haurien d?estar classificats com a risc elevat.
Els pacients diabètics tenen risc de patir arteriopatia perifèrica per la pròpia fisiologia de la seva patologia, al marge dels factors de risc mal controlats, i a més durant molt de temps aquesta és asimptomàtica, sent de cabdal importància tenir aquest pacients ben classificats e identificats pel seu posterior abordatge en prevenció secundaria ja que s?estima que 27 milions de persones a Europa i América del Nord tenen MAP i només un 25% dels pacients afectats ho saben, dels pacients asimptomàtics, un terç pot acabar en gangrena i amputació.

Objectiu: Determinar la prevalença d?arteriopatia perifèrica i factors de risc associats en pacients majors de 40 anys amb diagnòstic de diabetis mellitus en el CAP Pare Claret.

Disseny: Estudi transversal durant el 2016 en el CAP Pare Claret a través de la selecció per mostreig aleatori simple obtingut de la base de dades del Ecap. Població d?estudi: Pacients majors de 40 anys amb el diagnòstic de diabetis mellitus que són atesos al CAP Pare Claret d?Atenció Primària de Barcelona ciutat. Mostra d?estudi: 300 pacients.

Resultats esperats: Per una banda es podrà determinar la magnitud del problema en relació a la arteriopatia perifèrica al CAP Pare Claret i posteriorment, determinar quins factors de risc s?associen en major mesura a la diabetis mellitus.

OBJETIVO: Evaluar la fiabilidad y validez del test de velocidad de la marcha a 4 metros tanto a paso habitual como a marcha rápida frente al test de la marchad e 6 minutos en pacientes de 65 años o más con insuficiencia cardíaca cróica estable en atención primaria.

DISEÑO: Estudio transversal de fiabilidad y validez entre dos pruebas diagnósticas

ÁMBITO: Atención Primaria de Salud, Barcelona

SUJETOS: Muestra 52 personas mayores de 65 años atendidas en la consulta de atención primaria del centro participante.

VARIABLES PRINCIPALES:
a) Test de la marcha de 6 minutos, gold estandard
b) Test de velocidad de la marcha a 4 metros a paso habitual y a paso rápido

RECOGIDA DE DATOS:
Obtención de las medidas de valoración test de velocidad de la marcha por parte de profesionales de atención primaria, y de forma independiente se realizará test de la marcha a 6 minutos.

VALORACIÓN DEL INSTRUMENTO:
Conseguir valorar un instrumento como la velocidad de la marcha a 4 metros, como método válido, de fácil aplicación y fiabilidad en pacientes afectos de insuficiencia cardíaca crónica estable atendidos en consulta de atención primaria de salud, y que permita valorar su correspondencia con el test de la marcha como instrumento de la tolerancia al esfuerzo. Hecho que podría permitir tener un instrumento que pueda orientar sobre la evolución, pronóstico y adecuación de recursos en los pacientes atendidos en nuestros centros, pudiendo facilitar la selección de una forma más eficiente de aquellos pacientes que se puedan beneficiar de la práctica del test de 6 minutos, puesto que el test de los 6 minutos no se usa de forma rutinaria como valoración pronóstica y funcional de la IC en AP por cierta complejidad y el tiempo que requiere su realización.
A su vez permitirá aplicar criterios de eficiencia en las actuaciones dedicadas a a atención de los ancianos en la consulta de atención primaria, evitando exploraciones innecesarias que quiten tiempo a otras que puedan necesitarse.

OBJECTIUS
1. Objectius principals
1.1. Determinar la prevalença dels trastorns mentals severs (TMS) en els pacients diabètics de la població de Barcelona ciutat.
1.2. Comparar la prevalença dels TMS entre els diabètics respecte la població no diabètica de Barcelona ciutat.

2. Objectius secundaris
2.1. Establir si existeixen diferències socio-demogràfiques i de control de la diabetis entre la població diabètica amb TMS i sense TMS.
2.2. Determinar la prevalença de TMS segons els diferents tipus de diabetis.

METODOLOGIA

Disseny de l’estudi
Estudi descriptiu transversal. Es determinarà la mostra a data de tall de 31 de desembre de 2014. S’utilitzaran les dades de la història clínica informatitzada tenint com a període d’estudi l’any 2014.

Població d’estudi
Població assignada als centres d’atenció primària de l’Institut Català de la Salut (ICS) de Barcelona a data d’inclusió de l’estudi. Es crearan dos grups d’estudi segons si són o no diabètics.

Objectius: Principal: Descriure la ingesta proteica dietètica en la gent de 65 o més anys que viu en la comunitat. Secundaris: Analitzar l’associació entre baixa ingesta proteica i
nivell d’activitat física, sarcopènia, fragilitat, caigudes i estat funcional de forma transversal i longitudinal.

Mètodes: Estudi transversal descriptiu i analític i formació d’una cohort de seguiment longitudinal de 18 mesos, en un centre d’atenció primària (CAPs) urbà de la ciutat de Barcelona. La població d’estudi seran les persones de 65 o més anys assignades al centre, i s’exclouran pacients institucionalitzats, amb malalties terminals, dificultats de deglució, persones amb deteriorament cognitiu moderat-greu dels quals no es pugui obtenir informació subrogada de familiars o cuidadors, pacients amb malaltia renal greu i pacients amb cirrosi hepàtica. La grandària de la mostra serà de 406 subjectes, i el mostreig serà aleatori. La variables principal d’estudi serà la proporció de subjectes amb una ingesta dietètica de proteïnes menor de 0,8mg/Kg/d, mesurada amb un qüestionari de freqüència de consum alimentari (QFA) validat a Reus. Es mesuraran també variables socio-demogràfiques i les variables dependents: activitat física; sarcopènia, definida com a massa muscular baixa + disminució de força muscular i/o disminució de rendiment físic; fragilitat, mesurada mitjançant l’escala FRAIL; caigudes en l’últim any; i estat funcional mesurat mitjançant l’escala de Barthel. La recollida de dades serà a partir d’una entrevista personal i amb les dades registrades a la història clínica informatitzada. Es farà una anàlisi descriptiva de les dades i una anàlisi inferencial per analitzar l’associació entre baixa ingesta proteica i les variables dependents.

Resultats esperats: no hi ha dades al nostre medi que determinin la proporció de persones de 65 o més anys amb una ingesta proteica insuficient. Hi ha estimacions (no a Espanya) de què podria ser entre 22-42%.

Impacte potencial esperat: La població catalana és una població envellida, i conseqüentment la proporció de gent gran fràgil augmenta. Pretenem descriure la ingesta proteica dels ancians (aspecte potencialment relacionat amb la morbi-mortalitat) i formar una cohort de seguiment per avaluar l’associació amb diferents aspectes de la fragilitat. Ampliar els coneixements en aquest aspecte pot ajudar a augmentar els recursos -sanitaris i no sanitaris- i intentar millorar el consum alimentari en les persones de 65 o més anys, especialment en les més vulnerables.

Limitacions: En ser un estudi observacional transversal, no es poden establir relacions causals entre baixa ingesta proteica i les variables dependents. Ens plantegem fer un estudi longitudinal a 18 mesos per investigar els objectius secundaris.

Estudio observacional, descriptivo, transversal de detección de prevalencia de serología sugestiva de enfermedad celíaca (EC) en pacientes adultos con anemia ferropénica (AF) en atención primaria (AP). Se identificará la presencia de anticuerpos antiendomisio (EMA) y antitransglutaminasa (tTGA)
en pacientes diagnosticados de AF en los últimos 2 años en el CAP Guineueta, centro de atención primaria urbano de la ciudad de Barcelona. Se analizarán además otras variables relacionadas con la EC como los antecedentes familiares de EC, la presencia de enfermedades autoinmunes y de síntomas digestivos.

Objectiu:
Conèixer la prevalença de serologia compatible amb malaltia celíaca (MC) en els adults amb anèmia ferropènica (AF) de la població d’estudi.

Mètodes:
Es tracta d’un estudi observacional descriptiu transversal. S’identificarà la presència de anticossos antiendomisi (EMA) i anticossos antitransglutaminasa (tTGA) en pacients amb AF diagnosticada en els darrers 2 anys (variable principal).
S’analitzaran altres variables relacionades amb la MC.
El càlcul del tamany de mostra considerarà la prevalença estimada de MC en població amb AF.
Es realitzarà una anàlisi univariada per descriure les variables continues i qualitatives i un anàlisis bivariada per l’associació entre les diferents variables independents i la variable resultat amb el programa estadístic SPSS.

Resultats esperats:
L’estudi aportarà informació sobre la utilitat de sol.licitar serologia de MC en pacients amb AF possibilitant establir actuacions que millorin la qualitat de vida dels pacients amb MC com la dieta lliure de gluten

HIPOTESI
Les persones que inicien el programa de deshabituació tabàquica del CAP Besòs de Barcelona ciutat i que no aconsegueixen deixar de fumar, viuen una experiència complexa, donat que; es senten culpables, incompresos pel professional sanitari, i per les altes expectatives que tenen del programa.

OBJECTIUS
General:
– Conèixer, des d’una perspectiva fenomenològica, l’experiència viscuda de les persones que no aconsegueixen l’abandó del tabac i que van assistir al programa de deshabituació tabàquica en el CAP Besòs durant el gener de 2013 fins desembre del 2014.
Específics:
– Descriure les opinions i actituds de les persones que han format part del programa de deshabituació tabàquica.
– Identificar quines expectatives tenen del programa i la relació que s’estableix amb el professional sanitari.
– Comparar els diferents motius que han portat a l’abandonament del programa.
TIPUS D’ESTUDI: Investigació qualitativa fenomenològica interpretativa o hermenèutica.
AMBIT D’ESTUDI: El CAP Besòs està situat en el barri Besòs i el Maresme de la ciutat de Barcelona, integrat a la vegada en el districte de Sant Martí.
La població assignada amb dades d’octubre de 2012 a l’ EAP Besòs és 22.155 persones i la població fumadora (CIM F-17) és de3.424 persones.

OBJECTIUS: Avaluar l’efectivitat del tractament amb ones de xoc en pacients diagnosticats de dolor crònic epicòndil. Determinar si les ones de xoc acceleren la recuperació clínica i funcional dels pacients amb dolor crònic epicòndil, respecte dels grup control.

DISSENY: Estudi d’intervenció, prospectiu, randomitzat, amb grup control tipus assaig clínic aleatoritzat
SUBJECTES D’ESTUDI: 40 pacients adults afectats de dolor crònic epicòndil. El tipus de mostreig serà consecutiu no probabilístic, amb assignació aleatòria al grup tractament i al grup control.

METODOLOGIA: S’avaluarà els pacients amb dolor crònic epicòndil segons clínica i funció, i se’ls randomitzarà per tal de ser inclosos aleatòriament en el grup de tractament amb ones de xoc radials i exercicis o be únicament en el grup d’exercicis. S’inclouran 40 pacients que es repartiran aleatòriament segons funció random del programa Excel en grup de tractament (ones de xoc radials i exercicis ) i grup control (ultrasò placebo i exercicis). En finalitzar el programa d’intervenció, es realitzarà el seguiment clínic setmanalment, fins a completar les 6 setmanes després de la darrera sessió de tractament, així com als 6 mesos després del tractament. Es realitzarà l’anàlisi descriptiu i analític amb el programa SPSS.

RESULTATS ESPERATS: S’estima una acceleració en la millora de la intensitat de dolor de dos punts en l’escala EVA i menor consum farmacològic en el grup ones de xoc, així com es preveu determinar possibles factors pronòstic clínics, funcionals, de satisfacció en els pacients amb dolor crònic epicòndil.

Paraules clau: Ones de xoc. Dolor crònic epicòndil. Exercici.

Els objectius de l’estudi són: determinar l’associació entre la prescripció farmacèutica basada a L’evidència i la relació amb la indústria farmacèutica (IF) del resident o del seu tutor. Descriure el grau de relació i les actituds del resident amb la promoció farmacèutica de la indústria.

Metodologia: estudi transversal en el que s’inclouen residents R1 a R4 de medicina familiar i comunitària de totes les unitats docents de Catalunya (17 UD i 900 residents). Es recollirà informació a partir d’una enquesta adaptada, anonimitzada i enviada a tots els residents per correu electrònic, sobre els següents apartats: freqüència d’interaccions amb la indústria farmacèutica (5 ítems), actituds respecte a la interacció amb la indústria farmacèutica (13 ítems) i fonts d’informació utilitzades per dubtes sobre prescripció. Les respostes als ítems anteriors es fan mitjançant escales Likert de 4 categories. El coneixement sobre prescripció basada en l’evidència es valora plantejant quin seria el tractament de 5 casos clínic. S’avaluarà si la prescripció decidida pel resident és correcta segons GPC, o el fàrmac recomanat és un principi actiu o genèric, o el fàrmac no es dels promocionats per la indústria al moment actual. A més es pregunta per com organitza l’equip la relació amb la indústria i variables demogràfiques. Es faran 3 recordatoris per augmentar el nivell de resposta.
La prescripció farmacèutica basada a l’evidència es determinarà mitjançant una variable índex que combini les tres variables bàsiques de coneixement dels 5 casos. Aquest índex es relacionarà amb la freqüència de relacions i les actituds mitjançant proves estadístiques no paramètriques.

S’espera que hi hagi asociació entre prescripció basada en L’evidència i relació amb la IF. El grau de relació amb la IF pot ser diferent segons any de residència i tipus de població atesa pel resident.

OBJETIVO:
El objetivo del presente estudio es conocer las características de la dieta que sigue la población infantil, entre los 6 y los 12 años, atendida en las revisiones previstas en el programa del niño sano en el CAP Besós.
DISEÑO:
Estudio observacional descriptivo.
MÉTODO:
Se recoge una muestra transversal de 219 individuos con edades comprendidas entre los 6 y 12 años atendidos en las revisiones previstas en el programa del niño sano en el CAP Besós. Se utiliza el cuestionario de frecuencia de consumo alimentario corto1 para identificar el tipo de alimentación del niño/a y su familia, y otros cuestionarios para conocer datos socioeconómicos y hábitos alimentarios.
RESULTADOS ESPERADOS:
Identificar las diferencias en los hábitos alimentarios en función del país de origen de los progenitores.
Evaluar el estado nutricional de los niños que acuden a la consulta.
Determinar la posible asociación entre características de la dieta y un mayor riesgo de anemia, anemia ferropénica y/o déficit de vitamina D.
IMPACTO POTENCIAL ESPERADO:
Conocer las diferentes tipologías de dietas en función del país de origen de las familias, y si existe asociación potencial con el desarrollo de deficiencias nutricionales y/o patologías. La identificación precoz de los factores de riesgo dietéticos, nos puede llevar a intervenciones más eficientes de prevención dentro del programa de atención al niño sano.

Hipótesis:
La EV antipertúsica varía según el número de dosis recibidas, la edad y el tiempo transcurrido desde la recepción de la última dosis.
Objetivo general:

Evaluar mediante un estudio de casos y controles la EV de la vacuna antipertússica en los pacientes de 8 a 16 años que han acudido a los CAPs de Barcelona.

Objetivos Específicos:
1. Estimar la efectividad del programa de vacunación antitosferina según el número de dosis recibidas, la edad de vacunación y el tipo de vacuna en niños y adolescentes de 8-16 años.
2. Estimar la EV antipertúsica según el tiempo transcurrido desde la última dosis recibida