Objectius

Disminuir la sobrecarrega dels cuidadors informals i millorar la qualitat de vida dels cuidadors de pacients amb Alzheimer a partir d’una intervenció infermera amb col·laboració de l’equip interdisciplinari d’Atenció Primària.

Mètode

Proposta d’estudi infermer abans i després de la intervenció. Per assolir aquest objectiu es duran a terme diverses intervencions educatives amb diferents professionals en el qual els criteris d’inclusió serà pacients ATDOM amb cuidador principal no assalariat, la mostra s’agafarà dels CAPS de l’Eixample Esquerra.

Resultats esperats

-Es reconeixeria la importància i imprescindible de la feina infermer dins d’un equip interdisciplinari.

-Seria útil per disminuir la sobrecàrrega del cuidador, seria una millora de la qualitat de vida del mateix i a la vegada la del pacient disminuint també així el nombre d’ingressos sociosanitaris per la síndrome de cansament o sobrecàrrega que podrien portar a la claudicació del rol de cuidador reduint la despesa sanitària.

Impacte potencial esperat

-L’educació sanitària suposa una inversió per a l’administració que pot incidir disminuint els costos de la despesa sanitari amb l’assoliment d’un augment de la qualitat de l’atenció dels pacients.

-La implementació no requereix una gran complexitat; les necessitats i mancances que poden presentar els cuidadors els faran més sensibles i disponibles a la participació.

Los estudios científicos han demostrado sobradamente los beneficios del estilo de vida meditErráneo que combina un patrón alimenticio junto con una actividad física moderada favorecida por el clima que permitía tradicionalmente la realización de actividades al aire libre.

Objetivo principal: Conocer los hábitos alimenticios y de actividad física en una muestra de población adolescente de 4º de ESO en Barcelona.

Método: estudio descriptivo transversal en el curso de 4º de ESO en 2015-2016.

Resultados esperados: coincidentes con los resultados epidemiológicos descritos en la actualidad; disminución en la adherencia de la dieta saludable y actividad física.

Impacto potencial esperado: como es un estudio descriptivo no podemos evaluar este apartado, pero a partir de los resultados obtenido se planteará la posiblidad de realizar un estudio de intervención.

Antecedentes: La mayoría de las evidencias sobre las causas de descompensación de la Insuficiencia cardiaca (IC) y las causas de ingreso proceden del ámbito hospitalario, por lo que los factores que condicionan el pronóstico de los pacientes ambulatorios son valorados en atención primaria. Estos factores no están suficientemente definidos, ni tampoco existen estudios sobre la evolución de los enfermos que son tratados con diurético intravenoso en los centros de urgència de atención primaria (CUAP).

Objetivo: Desarrollar y validar un modelo predictivo, basado en variables clínicas fácilmente accesibles en la consulta , que permita predecir la hospitalización o mortalidad a corto plazo en una cohorte de pacientes atendidos por la descompensación de una IC que acuden al CUAP. Valorar la evolución y alteraciones analiticas de los pacientes tratados con terapia diurética IV.

Métodos: Se incluirán todos aquellos pacientes con IC registrada previamente en la historia clínica , que sean atendidos por
una descompensación de esta enfermedad en el CUAP del ámbito del estudio. A los pacientes se les atenderá según el protocolo asistencial vigente. Para la elaboración del modelo predictivo se recogerán tanto aquellas variables que han demostrado tener un papel en el riesgo de hospitalización o mortalidad, como aquellas de las que hay sospecha que puedan estar implicadas y no han sido suficientemente estudiadas. Tanto la cohorte de derivación como la de validación interna serán reclutadas consecutivamente entre el año 2015 y 2016.

Resultados esperados: Se espera poder elaborar un modelo predictivo con variables de fácil obtención por los profesionales de los CUAP

Impacto: Los resultados ayudarán a los profesionales de AP a estratificar el riesgo de hospitalización o muerte como consecuencia de las descompensaciones sufridas por los pacientes con IC.

INTRODUCCIÓN:

Los cambios demográficos y sociales de las últimas décadas han significado un aumento de la esperanza de vida en los países desarrollados y ha conllevado un crecimiento de la población en situación de dependencia con el consiguiente incremento de la demanda sanitaria, social y familiar, aumentando a su vez los pacientes que permanecen en sus domicilios y reciben cuidados a través de su familia como cuidador principal. Estudios afirman que en España el 88% de los cuidados dedicados a los pacientes domiciliarios son realizados por estos cuidadores y el 90% de sus necesidades básicas de la vida diaria son suplidas por ellos.

OBJETIVOS:

Evaluar la efectividad de la intervención grupal educativa al cuidador con sobrecarga atendido en la unidad de atención a domicilio del Centro de Atención Primaria Horta 7D.
Describir el nivel de sobrecarga y los conocimientos que tienen los cuidadores de pacientes atendidos por el equipo de atención a domicilio del Centro de Atención Primaria Horta 7D.

MATERIAL Y MÉTODO:

Estudio intervención con grupo control. Población de estudio: personas cuidadoras de los pacientes incluidos en la unidad de atención domiciliaria de nuestro centro en el momento de realizar el corte durante 2015.
Primero se registrará la escala Zarit y el índice de esfuerzo del cuidador a todos los cuidadores. Se incluirán en el estudio los cuidadores familiares que obtengan unos resultados con sobrecarga ligera e intensa. Posteriormente se registrarán variables sociodemográficas de paciente y cuidador y un examen de los conocimientos sobre cuidados mediante un test de 10 ítems con respuesta verdadero/falso creado por los formadores antes de iniciar el grupal, y el Barthel y Pfeiffer al paciente. Se realizará la evaluación en dos fases, pre y post intervención grupal y se repetirá la evaluación a los 3 y 6 meses posteriores a la intervención registrando si precisan refuerzo post grupal.

CONCLUSIONES:

La gran mayoría de cuidadores no tienen ningún nivel de instrucción para un correcto cuidado de este tipo de pacientes. Se debería incidir en la formación de estos como punto clave en la reducción de su sobrecarga instruyéndolos con el fin de ampliar sus capacidades, recursos para cuidar y también para cuidarse.

Objectius: La valoració de la necessitat de realitzar una densitometria varia segons les diferents guies de pràctica clínica disponibles. El nostre objectiu Determinar la validesa diagnòstica de la presència de dos o més factors de risc majors (anàlisi qualitatiu) en comparació als diferents punts de tall proposats per a població espanyola de FRAX© (anàlisi quantitatiu).

Mètodes: Estudi de validació diagnòstica en una cohort retrospectiva realitzat en l’àmbit urbà. Es seleccionen tots els pacients atesos de 50 o més anys que presentin el registre d’una factura durant l’any 2012, excloent aquells que no es pugui contactar, que presentin la fractura amb una data prèvia o que rebin algun fàrmac anti-osteoporosi. Es recull informació sobre tipus i localització de la fractura, factors de risc majors de fractura d’altres necessaris per al càlcul del risc absolut de fractura als 10 anys mitjançant FRAX©. Es calcularà la capacitat predictiva dels tres models i la concordança entre ells.

Resultats esperats: Disposarem dels valors de sensibilitat, especificitat, valor predictiu positiu i negatiu per l’eina a testar (presència de dos o més FR majors) i pels dos punts de tall proposats per a població espanyola (risc absolut de fractura principal major o igual al 3.6% o risc absolut de fractura principal major o igual a 5%) S’analitzarà mitjançant índex Kappa la concordança entre les tres eines.

Impacte potencial esperat: amb aquest estudi tindrem per primera vegada dades que analitzin en població espanyola quina és la millor estratègia a l’hora de valorar a quin pacient sol·licitar una densitometria i pot ser una referència de cara a futures guies de pràctica clínica.

Objectiu: Detectar quins són els motius pels quals hi ha una baixa derivació de pacients amb un problema de salut prevalent com és la MPOC al servei de Rehabilitació del centre, on s’inclou la Rehabilitació Respiratòria (RR) com a activitat dins de la cartera de serveis.

Disseny, àmbit destudi: estudi qualitatiu amb un enfocament interaccionista per part de l’investigador. En una primera fase es treballarà amb entrevistes semi-estructurades individuals i posteriorment, en una segona fase, es posaran en comú les idees bàsiques extretes de les entrevistes inicials en dos grups focals. L’àmbit de l’estudi es desenvoluparà a la Unitat de Rehabilitació de Drassanes i a l’EAP Raval Sud de l’Àmbit d’Atenció Primària de Barcelona Ciutat (Institut Català de la Salut).

Resultats esperats: S’espera detectar quins són els factors de la nostra área básica, que fan que es derivin pocs pacients al servei de Rehabilitació. El desconeixement de les activitats concretes del programa de RR i dels seus beneficis, així com de les dificultats dels pacients per asumir una terapia programada (en part per la mala tolerancia al símptomes) són alguns dels aspectes que esperem trobar en aquest estudi.

Aplicabilitat: L’Assistència Primària és l’àmbit on s’identifiquen i es tracten gran part dels pacients amb MPOC i és també l’especialitat que ha de fer una bona selecció perquè aquests pacients puguin arribar als especialistes dels serveis de Rehabilitació. Creiem que les conclusions poden ser generalitzables a altres centres que també disposen de serveis de Rehabilitació de referencia amb RR a la seva cartera de serveis. En general la tasca dels metges i metgesses de familia, les condicions dels pacients i les característiques dels serveis de rehabilitació són similars al nostre, i per tant les conclusions poden ser extrapolables a altres centres. És evident, però que l’aplicabilitat del motiu de l’estudi dependrà, en gran mesura, de les conclusions a què puguem arribar. Un cop establertes les causes d’infraderivació es desenvoluparan una sèrie de mesures d’actuació per corregir aquesta tendència a la baixa derivació per part dels professionals.

l’úlcera venosa (UV) és una patologia crònica, que afecta aproximadament a un 1-2% de la població major, envellida i adulta en països desenvolupats. Comporta un augment de la demanda amb tractaments perllongats i variats, inversió de temps per part dels professionals de la Salut, consum de grans volums de materials, tot això es resumeix en un augment important dels costos.
S’ha constatat que la qualitat de vida relacionada amb la salut (CVRS) de les persones amb UV està afectada negativament. La medició de CVRS permet, en gran mesura, contribuir a millorar la qualitat de la cura.

Objectiu: Avaluar mitjançant un instrument de mesura específic validat la qualitat de vida relacionada amb la salut en pacients amb úlcera venosa.

Mètodes:
– Tipus d’estudi : Estudi descriptiu tranversal multicèntric.
– Població d’estudi: Pacients amb diagnòstic d’úlcera venosa de 6 equips d’Atenció Primària de Barcelona ciutat.
– Mostra: agafarem una de malats diagnosticats al ecap de UV (CIE I83.0) de 6 centres d’Atenció Primària de Salut de Barcelona ciutat que vulguin participar i signar el consentiment informat .La nostra mostra estimada es de 350 pacients.
– Variables principals: resultat del test quantitatiu: Qualitat de vida, Qüestionari Charing Cross Venous Ulcer Questionnaire (CCVUQ): És l’instrument específic més adequat de medició de l’impacta de les UV en la CVRS de les persones que les pateixen, doncs presenta molt bones propietats psicomètriques, a mes a mes de ser senzill, curt i el temps d’administració no supera els 10 minuts.
– Variables secundaries: sociodemogràfiques i clíniques
– Recollida de dades: Es reclutaran els pacients diagnosticats d’UV mitjançant la base de dades informatitzada de l’e-Cap,
– Anàlisi estadística: descriptiu i bivariant.
– Aspectes ètics: Se sol·licitarà el consentiment informat a cada pacient que formi part de l?estudi. S’enviarà al CEIC de la Idiap Jordi Gol. Les dades seran tractades anònimament.

OBJECTIU: Realitzar l’adaptació i validació concurrent i predictiva d’un instrument de classificació de fragilitat basat en l’inDEx d’acumulació de dèficits de Rockwood enfront una VGI i de l’aparició dels resultats dependència funcional, deteriorament cognitiu, confinament (inclusió en programa d’atenció domiciliària), institucionalització o mort en un seguiment d’un any en població de 65 anys o més que atén la consulta d’Atenció Primària de Salut.

DISSENY: Estudi transversal i prospectiu multicèntric de seguiment d’una mostra de gent gran amb estudi de validació concurrent i prospectiva (un any) d’un instrument de classificació de fragilitat basat en registres electrònics aplicat en la consulta d’Atenció Primària de Salut.

ÀMBIT: Atenció Primària de Salut a Barcelona.

SUBJECTES: s’automatitzarà el càlcul de l’index a tots els pacients >64 anys de Barcelona. Es seleccionarà una mostra de 100 aleatòriament per avaluar concurrentment la seva correlació amb una VGI

VARIABLES PRINCIPALS Basals: Instrument de classificació de fragilitat basat en Index d’acumulació de dèficits de Rockwood. Es farà un estudi previ de construcció/adaptació de l’instrument basat en els registres existents a l’ecap.
Valoració Geriàtrica Integral incloent test de Get Up and Go i altres d’habituals en el nostre entorn

VARIABLES PRINCIPALS EN EL SEGUIMENT: estat funcional, confinament, institucionalització, defunció.
RECOLLIDA DE DADES: Obtenció automatitzada de la informació de l?Index a partir dels registres ecap. Entrevista i valoració geriàtrica d’una mostra aleatòria de 100 individus que tinguin l’índex calculat.

VALIDACIÓ DE L’INSTRUMENT: Validesa aparent segons experts. S’estudiarà la validesa concurrent comparant amb escales existents passades en una VGI i predictiva comparant els resultats que desenvolupen les persones durant el seguiment d’un any amb els resultats de la classificació inicial.

Resultats esperats: L’instrument de classificació correlaciona bé amb altres índex de fragilitat i VGI i predirà la pèrdua d’autonomia, institucionalització i mort de forma sensible i específica.

Impacte potencial: Aconseguir una eina de classificació de fragilitat automatitzada vàlida i aplicable en la consulta d’atenció primària de salut, permetrà tenir en compte la fragilitat pels plans d’actuació i així intentar evitar la possible pèrdua d’autonomia, confinament, institucionalització o mort del pacient.

Objectiu general
Elaborar una proposta d’algoritme d’ajustament de dosi de l’acenocumarol basada en les dades existents a l’ECAP dels pacients de Barcelona ciutat que se’ls ha controlat el TAO des de l’atenció primària, els darrers tres anys.

Objectius específics
– Descriure els controls d’INR fora de rang (freqüència, grau de desviació respecte al rang terapèutic, temps transcorregut fins que es torna a estabilitzar al pacient, etc.) i relacionar-los amb les característiques dels pacients.
– Analitzar el grau d’acord entre la dosi recomanada al pacient i la dosi calculada per l’ECAP.
– Relacionar la dosi final indicada amb la dosi prèvia i el grau de desviació de l’INR respecte al rang terapèutic i comparar-la amb la dosi suggerida per l’ECAP.

Mètodes

Disseny
Estudi transversal.

Àmbit de l’estudi
EAPs de l’Àmbit Barcelona-Ciutat ICS.

Població d’estudi i criteris de selecció
Pacients en TAO, amb acenocumarol, assignats i atesos als centres d?atenció primària de Barcelona Ciutat, entre l’1 de gener de 2013 i el 31 de desembre 2015.
La unitat d’anàlisi seran els controls d’INR. S’exclouran els següents registres:
– Els primers 3 mesos de TAO de cada pacient (per excloure les preses que poden correspondre a l’inici del tractament).
– Els registres que disten de l’anterior més de 42 dies (poden correspondre a situacions especials: vacances, interrupcions del tractament per intervencions, etc.)
Es definirà com un ajustament de dosi a incloure en l’anàlisi aquelles determinacions de l’INR que no estan incloses dintre del rang terapèutic +/- 0,1 unitats després de 2 controls dintre de rang (INR índex).

Objectiu general
Aportar coneixement sobre les variables que més influeixen en la despesa farmacèutica i aquelles que més podrien explicar la variabilitat en la prescripció de medicaments. La finalitat és identificar àrees de millora en l’assignació de pressupostos a les AGA (Ârees de Gestió Assistencial) i als EAP i plantejar incorporar les variables que més hi influeixin en el càlcul del pressupost de farmàcia (DMA).

Objectius primaris
Identificar els factors que més influeixen en la despesa farmacèutica:
– Determinar les variables que més expliquen la variabilitat en la despesa farmacèutica a nivell individual de pacient, que permeti millorar l?assignació de pressupostos de farmàcia en els EAP i AGA de l’Àmbit de Barcelona Ciutat.

Objectius secundaris
– Estudiar les variables que més influeixen en el cost / pacient del grup amb dels més desviats.

Mètodes
Disseny: Estudi descriptiu transversal.
Àmbit d’estudi: Àmbit d’Atenció Primària de Salut de l’ICS.
Subjectes: Població assignada a 31/12/2015 a l’Àmbit d’Atenció Primària de Salut de l’ICS de Barcelona Ciutat.
Obtenció de les dades: Anàlisi retrospectiva dels registres electrònics dels Equips d’Atenció Primària de l’Àmbit de Barcelona i de la facturació de receptes dispensades a les oficines de farmàcia a càrrec de CatSalut (informació proporcionada per CatSalut).
Criteris d’inclusió: Pacients amb prescripció realitzada pels metges dels EAP de gener a desembre de 2015.

Resultats esperats: Pensem que no es tenen en compte totes les variables rellevants que condicionen la despesa i que la incorporació d’aquelles que més influeixen en el model de càlcul millorarà l’assignació de pressupostos en els EAP i AGA i permetrà un repartiment més equitatiu dels pressupostos en els EAP de l’Àmbit de Barcelona.