Objetivo: Evaluar coste-efectividad e implementación de una intervención compleja multiriesgo para disminuir el consumo de tabaco, la baja adherencia a la dieta mediterránea, una insuficiente actividad física, el riesgo cardiovascular (RCV) y de depresión en personas de 45 a 75 años atendidas en Atención Primaria con dos o más de estas conductas o riesgos.

Métodos: Ensayo híbrido controlado aleatorizado por conglomerados con metodología mixta siguiendo recomendaciones del Medical Research Council. Participarán 3264 personas (1632 por grupo) asignadas a centros de salud (CS) de 7 comunidades autónomas (4 CS por comunidad, 2 CS por grupo). La unidad de aleatorización será el CS. Considerando resultados de las fases previas, la intervención se fundamenta en el modelo transteórico del cambio y el marco conceptual de las ?5A?. El grupo intervención recibirá recomendaciones
sobre sus conductas o riesgos en la consulta, actividades grupales en el centro y prescripción social, por parte de sus profesionales de referencia. El grupo control seguirá la atención habitual. Las medidas de resultados principales serán cambio positivo en una o más de las tres conductas, reducción clínicamente relevante del RCV (entre 10-25% según riesgo basal), reducción moderada-alta del riesgo de depresión (predictD). Evaluación coste-efectividad: tamaño del efecto, análisis multinivel y de sensibilidad. Evaluación económica: estimación de los años de vida ajustados por calidad. Evaluación implementación: adopción, aceptabilidad, adecuación, coste, factibilidad y fidelidad mediante estudios cualitativos, cuestionarios y datos del cuaderno de recogida de datos.

Objetivo: Evaluar coste-efectividad e implementación de una intervención compleja multiriesgo para disminuir el consumo de tabaco, la baja adherencia a la dieta mediterránea, una insuficiente actividad física, el riesgo cardiovascular (RCV) y de depresión en personas de 45 a 75 años atendidas en Atención Primaria con dos o más de estas conductas o riesgos.
Métodos: Ensayo híbrido controlado aleatorizado por conglomerados con metodología mixta siguiendo recomendaciones del Medical Research Council. Participarán 3264 personas (1632 por grupo) asignadas a centros de salud (CS) de 7 comunidades autónomas (4 CS por comunidad, 2 CS por grupo). La unidad de aleatorización será el CS. Considerando resultados de las fases previas, la intervención se fundamenta en el modelo transteórico del cambio y el marco conceptual de las ?5A?. El grupo intervención recibirá recomendaciones sobre sus conductas o riesgos en la consulta, actividades grupales en el centro y prescripción social, por parte de sus profesionales de referencia. El grupo control seguirá la atención habitual. Las medidas de resultados principales serán cambio positivo en una o más de las tres conductas, reducción clínicamente relevante del RCV (entre 10-25% según riesgo basal), reducción moderada-alta del riesgo de depresión (predictD). Evaluación coste-efectividad: tamaño del efecto, análisis multinivel y de sensibilidad. Evaluación económica: estimación de los años de vida ajustados por calidad. Evaluación implementación: adopción, aceptabilidad, adecuación,coste, factibilidad y fidelidad mediante estudios cualitativos, cuestionarios y datos del cuaderno de recogida de datos.

La fibril·lació auricular (FA) és una de les principals causes de morbilitat i mortalitat i incrementa el risc de mort, insuficiència cardíaca i ictus. El diagnòstic de FA és un repte degut a la seva naturalesa paroxística, especialment en les etapes inicials de la malaltia. Les millores en la detecció de la FA tindrien un impacte molt positiu en els sistemes de salut actuals. Malgrat tot, els programes d’screening sistemàtic no han mostrat un clar benefici.

En aquest projecte dissenyarem i aplicarem un programa d’screening seqüencial en població d’alt risc integrant informació clínica, electrocardiogràfica i biològica. L’estudi serà dividit en dues fases de generació i validació del programa d’screening.

En la primera fase es farà una avaluació completa de 100 pacients per valorar quines variables són millors a l’hora de predir l’aparició de FA. En aquests pacients es completarà l’avaluació clínica mitjançant dispositius de valoració del pols, descobriment de biomarcadors de FA amb la tecnologia d’aptàmers i expressió d’ARN i validació dels candidats biològics de la literatura i de resultats previs. El diagnòstic de FA es basarà en la informació del registre Holter electrocardiogràfic.

En la segona fase aplicarem els millors candidats en una programa d?screening seqüencial en la població d’alt risc (edats entre 65 i 75 anys, hipertensió i diabetis). L’screening consistirà en la selecció dels pacients mitjançant les variables clíniques i les dades del dispositiu de determinació del pols. Els biomarcadors es mesuraran en aquells casos negatius per realitzar holter electrocardiogràfic-ECG en els pacients de més risc. En l’etapa final de l?estudi es faran estudis de cost-eficiència.
Aquest programa d’screening es podria aplicar a tota la comunitat, suposant un gran impacte social i econòmic en termes de reducció de mortalitat cardiovascular, seqüeles degudes a l’ictus i la insuficiència cardíaca, i reducció dels costos associats.

En el nostre context cultural i sanitari, el fonament de la planificació de decisions anticipades (PDA) radica en el coneixement i el respecte a l’autonomia. Malgrat les estratègies emergents com les decisions compartides i l’atenció centrada en la persona, la informació disponible sobre experiències i perspectives poblacionals quan a la PDA és insuficient per millorar les pràctiques dels professionals.

Objectius: Identificar les perspectives, valors i experiències de la ciutadania respecte el procés de PDA. Integrar les aportacions de la ciutadania per validar el marc conceptual del Model Català de PDA i establir recomanacions per a la seva implementació a Catalunya.

Disseny: Estudi qualitatiu socio-constructivista

Àmbit: Catalunya

Subjectes d’estudi: majors de 18 anys, d’ambdós sexes, d’àmbit rural i urbà, diferents nivells d’instrucció i estat de salut (persones sanes, amb problemes de salut crònics, amb malaltia crònica complexa o crònica avançada i familiars o cuidadors/es) que acceptin participar. Mostreig teòric buscant la màxima variabilitat discursiva. Reclutament dels participants entre gener i desembre de 2015.

Tècnica de recollidad de dades: 8 grups de discussió d’entre 8 i 12 persones

Ànalisi de les dades: Lectures successives de les transcripcions sistemàtiques i literals, anonimitzades i anàlisi del discurs: formulació de les intuïcions preanalítiques, posició i fraccions discursives, interpretació global del text (configuracions simbòliques) i anàlisi internalista dels textos, buscant els atractors semàntics i les cadenes associatives (configuracions semàntiques)

Objectius:
1) Determinar la prevalença de les malalties cròniques i els patrons de MM més freqüents. 2) Examinar les diferències de polimedicació en funció del patró MM, posició socioeconòmica, sexe, edat i problemes de salut mental. 3) Avaluar l’evolució de les prescripcions duplicades/desaconsellades/evitables de la població MM. 4) Proposar mesures de millora de les eines d’adequació (Self-Audit i Prefaseg) en la prescripció farmacològica de l?ICS.

Disseny: Es realitzaran dos dissenys: 1) Estudi descriptiu dels patrons de MM i polimedicació. 2) Estudi de mesures repetides sense grup control.

Àmbit: 50 EAP de Barcelona ciutat Període: 2010-2014

Fonts d’informació: El Sistema d’informació per al Desenvolupament de la Recerca en Atenció Primària (SIDIAP). Informació de la medicació dispensada en les oficines de farmàcia.

Subjectes: Pacients MM de 65 o més anys de Barcelona ciutat atesos als CAP de l?ICS

Variables: Dades sociodemogràfiques, sexe, grups d’edat, presència de patologia de salut mental, problemes de salut crònics (codi CIE-10), medicació dispensada per a cada pacient, indicadors d?Estàndard de Qualitat Assistencial i Farmacèutica i activitats realitzades per millorar la prescripció farmacèutica.

Anàlisis estadístic: 1)Estadística descriptiva per a cada any del període d’estudi per cadascuna de les variables, 2) Anàlisis factorial per identificar els patrons de MM i polimedicació, 3) Per avaluar l?efecte del (Self-Audit i Prefaseg) sobre la qualitat de la prescripció, s’utilitzaran els testos de McNemar, T-Student i Wilcoxon. Pels canvis longitudinals s’utilitzaran models lineals generalitzats mixtes

Rellevància: L’avaluació de les eines de prescripció adequada ens permetrà conèixer la situació evolutiva dels darrers anys per proposar millores en el sistema.

Dolor crònic i depressió constitueixen condicions rellevants i sovint comòrbides. Hipotetitzant que
un tractament integrat donarà lloc a millors resultats clínics, hem dissenyat un programa
d’abordatge integrat del dolor musculoesquelètic crònic i depressió que avaluarem en termes
d’eficàcia mitjançant un assaig clínic.
OBJECTIUS: Presentem un projecte complementari amb l’objectiu de determinar la relació costefectivitat
d’aquesta intervenció.
MÈTODES:
Assaig clínic controlat aleatoritzat; dues branques: intervenció i tractament habitual.
Pacients: 330 pacients d’atenció primària amb depressió major i dolor múscul-esquelètic
moderat/sever de >3 mesos d’evolució.
Intervenció: Programa estructurat per al maneig de depressió/dolor amb tres components
principals: 1) Maneig de la depressió en base a una guia clínica, 2) Case management, i 3)
Intervenció psicoeducativa grupal.
Mesura dels resultats: Entrevistes ‘cegues’ als 0-3-6-12 mesos. Revisió d?històries clíniques i
bases de dades de farmàcia.
Costos: Directes: intervenció, ús de serveis sanitaris, fàrmacs. Indirectes: pèrdua de productivitat
laboral.
Efectivitat clínica: Dies lliures de depressió (HSCL-20), dies lliures de dolor (BPI).
Utilitat: Anys de Vida Ajustats per Qualitat (AVAQ_EuroQol-5D)
Pla d’anàlisi: Calcularem les ràtio cost-efectivitat i cost-utilitat incrementals (ICER), ubicant les
estimacions puntuals en el pla cost-efectivitat. Representarem la incertesa mitjançant el·lipses de
confiança i corbes d’acceptabilitat cost-efectivitat.
LIMITACIONS: Dificultats inherents a la pròpia avaluació econòmica (p.ex. incerteses en les
estimacions) que encararem amb els mètodes estàndard i realitzant anàlisis de sensibilitat.
IMPLICACIONS: El disseny de la intervenció hem considerat la seva factibilitat en condicions
habituals de l’atenció primària. Si la intervenció es demostra efectiva i la relació cost-efectivitat és
favorable, el següent objectiu serà impulsar l’implementació d’aquesta intervenció en atenció
primària.

EMIF plans to address the logistical challenges of developing a sustainable and scalable information framework which has the potential to access data on a scale and at a level of detail not currently available which will completely re-shape the way researchers currently approach key scientific questions and also to open avenues of research that so far have been out of reach. The current project will focus on two such research questions to provide focus and some guidance for the framework development:

Antecedentes: El uso de bases de datos clínico-administrativas anonimizadas y validadas permite disponer de cohortes retrospectivas con
rapidez y a un coste razonable. Tanto el síndrome metabólico (SM) como la diabetes mellitus tipo II (DM2) están aumentando en todas las
poblaciones del mundo.
Objetivos: 1)Validar y optimizar una base de datos clínico-administrativa anonimizada para fines de investigación con resultados en salud clínicos y epidemiológicos; 2) Conocer el comportamiento dinámico del SM y de sus componentes en relación al riesgo cardiovascular en una cohorte retrospectiva; 3) Elaborar una ecuación predictiva del riesgo cardiovascular en los pacientes con DM2; 4) Evaluar la precisión de esa ecuación y compararla con las de REGICOR, Framingham, UKPDS y ADVANCE.
Métodos: 1) Diseño: Cohorte retrospectiva de población general; 2) Población y período de estudio: la cohorte está compuesta por individuos adultos (15 años o más) que tuvieron algún contacto con los servicios de atención primaria en 1/1/2005 – 31/12/2012. Los individuos estaban asignados a las tres Áreas Básicas de Salud gestionadas por IAS, Girona; 3) Muestra: 21052 hombres y 20858 mujeres; 4) Análisis: descriptivo, modelos jerárquicos mixtos, análisis de supervivencia con y sin recurrencias.

OBJECTIU:
Avaluar l’efectivitat d’una intervenció per reduir errors de conciliació de medicaments prescrits en les persones donades d’alta de l’hospital de referència de l’EAP Raval Nord de Barcelona.
Avaluar l’efectivitat d’una intervenció per millorar l’adherència terapèutica de les persones donades d’alta de l’hospital de referència de l’EAP Raval Nord de Barcelona.

MÈTODES:
Estudi pilot d’intervenció abans-després sense grup control, de sis mesos de seguiment en l’Equip d’Atenció Primària de Raval Nord. S’estudiaran pacients majors de 64 anys, polimedicats donats d’alta de l’hospital de referència i derivats al seu domicili. La mitjana de les altes hospitalàries a la setmana de pacients majors de 64 anys s’estima en 5 pacients, dels quals 4 complirien els criteris de selecció. Per la qual cosa en els 6 mesos es podran incloure uns 80 pacients

INTERVENCIÓ: La intervenció consisteix en una actuació en tres etapes, la primera serà la preparació dels professionals que intervindran en l’estudi amb un curs de formació i, posteriorment la visita domiciliaria al pacient on se recolliran les variables descrites. En la segona etapa s’analitzaran els resultats obtinguts de les dades recollides a la primera etapa i s’efectuarà un pla d’intervenció per modificar factors de risc detectats. Els errors de conciliació s’analitzaran conjuntament amb l’equip referent del pacient (UBA). Els errors d’adherència, es realitzarà educació sanitària al pacient/família/cuidador conjuntament amb l’equip referent del pacient (UBA).
La tercera etapa es realitzarà desprès de sis mesos de la intervenció, s’efectuarà una mostra significativa per valorar si ha hagut canvis en la conciliació i adherència de la població. S’analitzarà si han hagut canvis relacionats amb la primera etapa de l’estudi.

RESULTATS ESPERATS:
Amb aquest estudi esperem identificar els errors en la conciliació i adherència terapèutica que es produeixen en els pacients donats d’alta en el nostre hospital de referència. Així com establir potencials recursos factibles a la pràctica clínica diària per tal de prevenir els errors terapèutics en la transició de pacients entre diferents serveis sanitaris.

IMPACTE POTENCIAL ESPERAT:
En aquest estudi pretenem actuar sobre els pacients grans polimedicats amb dificultat amb la adherència terapèutica i modificar els factors de risc detectats, donat que les altes hospitalàries comporten en moltes ocasions canvis de tractament que si no hi ha seguiment sistemàtic poden llevar a duplicitat i situacions adverses, Poder incidir en la conciliació i adherència pot ser un factor determinant per reduir la despesa sanitària i millorar la seguretat del pacient.

Objetiu principal: Conèixer, des d’una perspectiva fenomenològica, les percepcions, creences i valors de les infermeres d’Atenció Primària sobre la variabilitat en el maneig de les ferides cròniques.

Objectius secundaris:
– Conèixer els factors que generen variabilitat en el maneig de les ferides cròniques des de la perspectiva dels professionals.
– Diferenciar aquells factors que generen variabilitat no justificada.
– Proposar estratègies de millora per disminuir la variabilitat no justificada basades en la percepció del professional.

Disseny:
Metodologia: Estudi qualitatiu descriptiu i exploratori de tipus fenomenològic.
Mètode: Relació investigadors-investigats horitzontal i dialogant. Grau de participació dels participants com a informants. Grau d’enculturació EMIC.

Àmbit d’estudi: Equips d’Atenció Primària (EAP) de la Direcció Operativa Litoral de l’Ambit de Barcelona Ciutat (12 EAP).

Població d’estudi: Infermeres assistencials d’adults i infermeres referents de cures del equips participants.

Mostra: Mostreig teòric, intencionat i raonat basat en la bibliografia. Es seleccionaran professionals d’infermeria de diferents perfils amb la finalitat d’obtindre la máxima variabilitat discursiva. Les variables que definirán aquests perfils són: edat, sexe, antiguitat professional, nivell de coneixements en ferides cròniques i referent de cures de l’EAP.

Tècniques de generació i recollida d’informació: Es realitzaran grups focals i entrevistes individuals utilitzant una guia d’entrevista, amb parts comunes i parts específiques per a cada grup d’informants:
o Grups focals a infermeres assistèncials d’adults dels equips d’AP
o Entrevistes individuals a infermeres referents de cures dels equips d’AP

Anàlisi de les dades narratives: Els grups focals i entrevistes seran videogravats amb posterior transcripció de les dades narratives les quals seran analitzades mitjançant el marcatge de cites, codis i categories (programa Atlas.ti). Anàlisi de contingut temàtic amb categorització emergent. Amb les diferents categories i les seves relacions s’elaborarà un marc explicatiu.

Impacte potencial esperat: Identificar quins són els factors responsables de la variabilitat no justificada en la pràctica clínica de les infermeres en la cura de les ferides cròniques ens permetrà dissenyar estratègies de millora per optimitzar l’atenció en benefici de les persones afectes d’una ferida crònica i del sistema sanitari amb la disminució de costos (temps dels professionals i productes sanitaris).

Alguns informants comenten pràctiques deficients en el tractament de les ferides cròniques amb repercusions negatives en la cicatrització de les lesions i en l’estat de salut dels pacients.