Aquest projecte està liderat internacionalment pel professor W.Molloy, de la Universitat de Cork, Irlanda, geriatra reconegut a nivell europeu, i es presenta com a proposta a l’Horizon 2020 de la Comissió Europea 2014.
El programa I.E.CARTS comprèn el procés de Detecció, Triatge, Avaluació i Tractament del risc de fragilitat i declivi funcional. El carst (Eina de screening de Risc a la Comunitat) cribra els pacients en baix, mitjà i alt risc d’esdeveniments adversos, usant una avaluació ràpida, específica, identificant els possibles resultats d’una manera nova, d’acord amb la magnitud dels problemes i la capacitat de la xarxa de cuidador per gestionar-los. Reuneix informació demogràfica i crea un llenguatge comú, el llenguatge dels riscos. Pot ser utilitzat en qualsevol entorn (llar, hospital i primària ), per qualsevol disciplina (infermera, metge, professional de la salut) i després avaluar el canvi en les avaluacions posteriors. S’hi destaquen les àrees de risc, els problemes que creen els riscos i els possibles factors reversibles. En dirigir-se a les àrees de risc, podem evitar la redundància i avaluacions innecessàries. Un cop examinats amb la carst, es pot planificar una avaluació dirigida específicament al problema que esta causant el risc i identificar estratègies d’intervenció adaptades o «»paquets de cures»» per reduir-lo. Individus de baix risc reben mesures preventives per promoure la salut .

Objectiu general
El propòsit d’aquest estudi és avaluar l’efectivitat del cribratge utilitzant un instrument ràpid (CARST) i les posteriors intervencions basades en l’evidència per retardar o prevenir el deteriorament funcional i la fragilitat, en gent gran que viu a la comunitat.
Objectius específics de la Primera fase:
-Descriure el perfil de risc de la població de gent gran que viu a la comunitat
-Determinar la validesa predictiva de l’eina de detecció (cribratge, CARST) mitjançant la determinació de les taxes d’esdeveniments (institucionalització, hospitalització, mort) per investigar quins factors individuals o grups de factors i quins perfils de risc estan associats amb un major risc d’esdeveniments.
-Validar el mètode de cribratge versus altres instruments de detecció/avaluació.
Disseny: Estudi multicèntric europeu. Validació d’un instrument de cribratge. Estudi transversal amb administració d’un cribratge i formació d’una cohort amb un seguiment d’un any per detectar resultats adversos i realitzar una validació predictiva.
Variables: Eina CART. Mesura risc percebut d’events hospitalització, institucionalització i mort, a partir del cribratge curt de les dimensions Estat Mental, Activitats de la Vida Diària i xarxa del cuidador. Mesures resultat: proporció d’adults grans ingressats en una institució, hospital o morts.
Analisi: Sensibilitat i especificitat de l’instrument per detectar cada esdeveniment. Anàlisi multivariat de supervivència mitjançant regressió de Cox per la validació predictiva de l’instrument versus els resultats adversos en el seguiment.
Aquest projecte estratègic dins del marc del Pla de Salut de Catalunya, el programa de Cronicitat (PPAC) i el Programa Inter departamental d’atenció social i sanitària (PIAISS), pot ajudar a desenvolupar l’abordatge de la fragilitat a la comunitat, podent complementar els programes existents d’abordatge de la cronicitat i multimorbiditat.
Així mateix, l’Institut Català de la Salut, juntament amb l’Atenció Primària de Salut poden ser pioners en el desenvolupament i implementació d’aquests projectes, situant el sistema sanitari català com un dels pioners en temes de cronicitat a nivell europeu.

OBJECTIUS: Avaluar l’efectivitat del tractament amb ones de xoc en pacients diagnosticats de síndrome subacromial. Determinar si les ones de xoc acceleren la recuperació clínica, funcional i de qualitat de vida dels pacients amb síndrome subacromial, respecte dels que només realitzen exercici. Avaluar el patró d’ecografia descriptiva dels pacients amb síndrome subacromial, i determinar els factors pronòstic clínics i ecogràfics. Avaluar reducció consum farmacològic i cost. DISSENY: Estudi d’intervenció, prospectiu, randomitzat, multicèntric, multinacional amb grup control tipus assaig clínic aleatoritzat en dos centres de diferents nivells assistencials. SUBJECTES D’ESTUDI: 60 pacients adults afectats de síndrome subacromial diagnosticat clínica i ecogràficament. El tipus de mostreig serà consecutiu no probabilístic, amb assignació aleatòria al grup tractament i al grup control. METODOLOGIA: S’avaluarà els pacients amb síndrome subacromial segons clínica, ecografia, funció i qualitat de vida, i se’ls randomitzarà per tal de ser inclosos aleatòriament en el grup de tractament amb ones de xoc radials i exercicis o be únicament en el grup d’exercicis. S’inclouran 60 pacients que es repartiran aleatòriament segons funció random del programa excel en grup de tractament (ones de xoc radials i exercicis d’espatlla específics de Rockwood) i grup control (exercici d’espatlla específics de Rockwood). En finalitzar el programa d’intervenció, es realitzarà el seguiment clínic setmanalment, fins a completar les 6 setmanes després de la darrera sessió de tractament, així com als 4 mesos i 6 mesos després del tractament. Es realitzarà l’anàlisi descriptiu i analític amb el programa SPSS. RESULTATS ESPERATS: S’estima una acceleració en la millora de la intensitat de dolor d’espatlla de dos punts en l’escala EVA i menor consum farmacològic en el grup ones de xoc, així com es preveu determinar possibles factors pronòstic clínics, ecogràfics, funcionals, de satisfacció i de qualitat de vida en els pacients amb síndrome subacromial.

INTRODUCCIÓ
En múltiples zones urbanes, les partícules aèries en suspensió (PM10) i la concentració de NO2 constitueixen un dels contaminants més preocupants i amb major impacte en la salut pública. Hi ha estudis que relacionen la contaminació atmosfèrica amb l?augment de la pressió arterial, però en el nostre medi, no existeix cap estudi que relacioni aquesta amb la pressió arterial ambulatòria.
OBJECTIU
Avaluar l’associació entre pressió arterial ambulatòria determinada per monitoratge ambulatori de pressió arterial (MAPA) de 24 hores i nivells de concentració de contaminants atmosfèrics (partícules PM10 i NO2).
METODOLOGIA
Disseny: estudi descriptiu transversal.
Àmbit de l’estudi: centres d’Atenció Primària i Unitats d’Hipertensió de la zona metropolitana de Barcelona.
Població diana: Tots els pacients, sense tractament antihipertensiu, que tinguin registrada una primera MAPA vàlida a la base de dades CARDIORISC (SEHLELHA).
S’avaluarà l’associació entre pressió ambulatòria de 24 h, diürna i nocturna, amb els nivells de contaminants atmosfèrics mitjans de 24 h, diürns i nocturns del mateix dia i lloc de realització de la MAPA segons dades registrades pel Departament de Medi Ambient. L’anàlisi s’ajustarà per variables sociodemogràfiques, patologia concomitant i temperatura ambiental.

OBJECTIU Conèixer l’estat nutricional dels pacients IC i/o MPOC assignats i atesos a l’Equip D’Atenció Primària La Marina i descriure les característiques clíniques i sociodemogràfiques que puguin estar en relació amb l’estat nutricional. MÈTODES Disseny: estudi descriptiu transversal Població: pacients diagnosticats d’IC i/o MPOC, assignats i atesos al CAP La Marina i que hagin estat visitats pel seu metge i/o Infermera pel control de la seva malaltia, durant el període de Febrer a l’agost del 2014. Variables a recollir: en el moment de la visita, en el cas de la IC: grau de funcionalitat mitjançant l’escala New York Heart Association (NYHA) i en el cas de la MPOC: el Grau de Severitat de la MPOC. Es determinarà l’IMC, se’ls administrarà la escala MNA, es valorarà el nivell d’Activitat física, la Qualitat de vida a través de la escala de Qualitat de Vida (EQ-5D) i l’escala Visual Analògica (EVA). Altres dades s’obtindran del registre de la història clínica informatitzada (e-CAP). Aspectes ètics:. Va ser aprovat pel Comitè d’Ètica d?’nvestigació Clínica de l’IDIAP Jordi Gol, el dia 29/01/2014 amb el nº: P14/002. IMPACTE POTENCIAL ESPERAT Conèixer la prevalença de desnutrició en pacients amb IC i/o MPOC en població general. Així com tenir dades que ens permetin realitzar una intervenció per millorar l’estat nutricional dels nostres pacients amb les malalties cròniques que estudiem.

OBJECTIU: Avaluar l’efectivitat d’una consulta específica i multidisciplinària d’obesitat per reduir el pes en pacients obesos. MÈTODE: Estudi d’intervenció sense grup control amb un seguiment de 18 mesos. Població d’estudi: Pacients més grans de 15 anys amb IMC entre 30 i 39,9, visitats al CAP i derivats a la consulta pel personal sanitari del CAP Besòs. Intervenció: Formació dun grup de treball format per 2 metges (MF) d’Atenció Primària (AP), 4 infermeres (INF) i 1 administrativa al CAP Besòs de Barcelona, anomenat GEOBESÒS (Grup d’Educació en Obesitat del CAP BESÒS) que realitzaran una consulta d’obesitat un dia a la setmana (5 hores) en horari altern de matí i tarda. Es farà seguiment durant 18 mesos amb un total de 15 visites. Es duran a terme tallers en grup i sortides a caminar pel barri per fomentar hàbits dietètics saludables i la realització d’exercici físic. El programa es basa en l’entrevista motivacional. Mesures principals: Pes, talla, perímetre abdominal, nivell d’activitat física, hàbits dietètics, variables sociodemogràfiques. RESULTATS ESPERATS: Esperem que amb un abordatge basat en l?entrevista motivacional i més intensiu del què es du a terme a la consulta diària d’AP, siguem capaços de: – Educar per un canvi d’hàbits cap a un estil de vida més saludable. – Responsabilitzar al pacient de la seva salut, proporcionant-li coneixements per modificar hàbits. – Reduir el pes inicial 5-10% (1,2,3). – Evitar la recuperació a llarg termini del pes perdut (1,2,3). – Millorar la qualitat de vida d’aquests malalts (1,2,3). IMPACTE POTENCIAL ESPERAT: L’obesitat a Catalunya té una prevalença del 15-20% i està en augment (1,3). Per tant, la millora de la qualitat de vida d’aquests malalts, la disminució del seu risc cardiovascular i la reducció de la seva morbimortalitat ha d’aportar grans beneficis tant a nivell personal com poblacional i també per al professional. Pensem que tot i tractar-se d’una síndrome crònica amb gran repercussió, no se li ha donat la suficient importància. No hi ha guies d’actuació en obesitat en AP actualitzades i consensuades a Catalunya (a diferència d’altres patologies com la diabetis o la hipertensió, entre d’altres) ni material adequat per poder treballar des de les consultes d’AP. La Societat Espanyola d’Endocrinologia i Nutrició, a la seva guia pràctica del 2003, recomana intervenir sobre aquells pacients que tenen un índex de massa corporal (IMC) superior a 30, un IMC entre 25 i 29 amb comorbilitats, un IMC per sobre de 25 amb un perímetre de cintura de risc (homes > 102 cm, dones > 88 cm) (3), o bé un perímetre de cintura de risc amb comorbilitats (9). Tenint en compte que els criteris de derivació al nostre servei d’Endocrinologia de referència (Hospital del Mar) són un IMC superior a 40, un IMC superior a 35 amb comorbilitats greus no controlades, edat entre 18 i 55 anys, duració de l’obesitat mòrbida superior a 5 anys i fracàs previ al tractament mèdic convencional de l’obesitat; que corresponen als pacients candidats a cirurgia bariàtrica i que representen la punta d’iceberg de l’obesitat, hi ha un gran nombre de malalts amb sobrepès o obesitat que poden i haurien de ser controlats des de l’AP. Cal tenir en compte també que, segons l’estudi prospectiu Delphi, la despesa econòmica generada per l’obesitat a l’Estat Espanyol és aproximadament un 7% de la despesa sanitària global (4). De manera que la disminució d’aquesta despesa es podria traduir en inversions en altres necessitats. Volem demostrar que fer teràpia intensiva millora els resultats de control dels malalts obesos. I amb aquesta experiència poder arribar a elaborar una guia d’actuació per a l?obesitat que pugui servir als professionals de l’AP, esperant poder augmentar la seva motivació per poder controlar millor aquesta, ja anomenada «epidèmia del s. XXI», tenint en compte la importància de la seva prevenció i tractament, conceptualment molt senzills però a la pràctica molt difícils d’assolir (9).

OBJETIVO: Conocer si el déficit de vitamina D se comporta como factor de riesgo de IRVB adquirida en la comunidad y como factor de riesgo del fenotipo agudizador en la enfermedad pulmonar obstructiva crónica (EPOC).

METODOLOGIA: Diseño: Estudio observacional de casos y controles. Población de estudio: población general >14 años. Definición de caso: se consideraran casos los pacientes atendidos en atención primaria que consulten por IRVB incluida la neumonía adquirida en la comunidad (NAC), tengan o no diagnóstico de EPOC. Criterios clínicos de IRVB: tos aguda (<3 semanas) con expectoración purulenta o malestar/dolor torácico o disnea o respiración ruidosa, con o sin fiebre. Para el diagnóstico de NAC se exigirá criterio radiológico de condensación pulmonar. Se excluirán las IRVB nosocomiales (ingreso actual o 7 días previos). Controles: para cada caso se seleccionará un control apareado por edad, sexo, área básica de salud (ABS) y mes del año. Los controles serán seleccionados al azar a partir de la base de datos de pacientes del ABS. Los principales factores de estudio se obtendrán mediante encuesta e incluyen: edad, sexo, hábitos tóxicos, ejercicio, ingesta de alimentos ricos en vitamina D y antioxidantes, comorbilidades, condiciones de trabajo y vivienda y vitamina D (25 OH colecalciferol en sangre en el momento del diagnóstico). Análisis de los datos: Se analizaran separadamente los factores de riesgo de IRVB en población no EPOC y de los factores de riesgo de fenotipo agudizador en el paciente EPOC. LIMITACIONES: las limitaciones del estudio son las propias del diseño de casos y controles; principalmente la selección de los controles y el diseño no prospectivo. IMPLICACIONES: de demostrarse la hipótesis de trabajo, se sugeriría la suplementación con vitamina D en los pacientes con IRVB o agudizaciones del EPOC de repetición. La disminución de la incidencia de dichas complicaciones podría comportar importantes ahorros económicos.

Objectiu:

Descriure la capacitat resolutiva del CUAP Sant Martí i les principals variables sociodemogràfiques i assistencials associades.

Mètodes:

Estudi observacional transversal del tots els pacients atesos al CUAP Sant Martí de l?1 de gener de 2014 al 31 de gener de 2014. S?analitza la capacitat resolutiva del centre, identificant-se les variables sòcio-demogràfiques, les característiques de les visites, i les comorbiditats associades.

Impacte potencial esperat:

Els CUAPs estan cridats a tenir un paper cada cop major en la resolució de problemes de salut, evitant la sobrecàrrega hospitalària.

L?anàlisi dels pacients que han estat atesos al CUAP Sant Martí i que han estat resolts al CUAP(la capacitat resolutiva ha estat avaluada en base al destí a l?alta, entenent com a pacient resolt al CUAP aquell amb el que s?ha evitat una possible visita a un SUH), ens permetrà conèixer la realitat del nostre centre, identificar les possibles mancances i millorar la coordinació de fluxos entre els diferents nivells assistencials.

Objetivo: Conocer la prevalencia de EPOC en población fumadora y ex fumadora de un Área Básica de Salud (ABS). Determinar el porcentaje de infradiagnóstico de EPOC.

Método: estudio transversal realizado en una ABS urbana. Se incluyeron personas de 40-80 años, fumadoras o ex fumadoras. Los criterios de exclusión fueron: no firmar el consentimiento informado, ser exfumador desde hace más de 10 años, índice tabáquico<10 paquetes-año, contraindicación para la realización de espirometría forzada. Calculamos tamaño muestral de 264 personas, que se obtuvo mediante muestreo consecutivo de la población de estudio atendida en consulta (IC del 95%, precisión del 5% y proporción estimada de pérdidas del 20%). Todas ellas realizaron cuestionario para evaluar el riesgo de EPOC y prueba de función respiratoria con espirómetro COPD-6. Aquellas personas con valores alterados para una o las dos pruebas anteriores fueron citadas para una segunda visita en la que realizó espirometría forzada con prueba broncodilatadora con posterior valoración de los resultados e indicaciones sanitarias oportunas según éstos. Todos estos parámetros se recogieron en base de datos para posterior análisis estadístico mediante paquete estadístico SPSS v16.0. A todos los participantes se les ofreció consejo-terapia anti tabáquico y educación sanitaria. A aquellas personas que se diagnosticó de EPOC se les ofrecerió también: vacunación antigripal y antineumocócica y tratamiento farmacológico, si precisaban, a través de su Médico de Cabecera. Resultados obtenidos: - Mayor prevalencia (25%) y similar infradiagnóstico (62,7%) que en estudios previos. - Contribuyen al infradiagnóstico: menor edad y sexo femenino. No influye el índice tabáquico (IT 10-<20 vs > o igual 20).
– Los pacientes diagnosticados de EPOC por cribado en consulta son más jóvenes.
– Mayor tasa de exfumadores en los EPOC diagnosticados al inicio del estudio (Previos).
– Destaca la presencia de descompensaciones respiratorias y la utilización de tratamiento inhalador en pacientes que todavía no habían sido diagnosticados de EPOC. Elevado porcentaje de GOLD 2 en EPOC de Novo.
– Similar REGICOR y perfil cardiovascular en ambos grupos de EPOC, excepto una mayor presencia de obesidad e HTA en EPOC Previos.

Impacto potencial esperado:
La detección precoz de EPOC nos obliga a intensificar más si cabe el consejo antitabaco promocionando, por ejemplo, las sesiones grupales, de lo que esperamos obtener un mayor cese del hábito tabáquico.
Asimismo, nos ayudará a identificar pacientes EPOC en estadíos iniciales tributarios de tratamiento farmacológico inhalado con vistas a lograr un control sintomático y disminuir la frecuencia e intensidad de exacerbaciones y mejorar así su calidad de vida.
Finalmente, el registro y seguimiento de los factores de riesgo cardiovascular que con más frecuencia se asocian a la EPOC, nos permitirá su control precoz o bien frenar su evolución.

El mal d?esquena és la patologia més freqüent en països industrialitzats. De fet, el 90% de les persones pateix dolor lumbar en algun moment de la seva vida.
El dolor d’esquena en nens i adolescents varia entre el 7 i el 63% (Erhmann-Feldman et al 2001)
Si bé el mal d?esquena inespecífic és molt infreqüent en els menors de 7 anys, quan apareix s?ha de descartar causes potencialment greus. Fins els 9 anys, la prevalença del mal d?esquena és molt baixa, però a mesura que els nens van creixent, el percentatge augmenta i cap als 15 anys la prevalença és similar a la dels adults.
En els darrers anys, en l?àmbit escolar no existeix pràcticament intervencions per a la prevenció del mal d?esquena.

Els objectius 2013 de l?estudi han estat:
– Avaluar la prevalença de dolor d?esquena en joves escolars de 4rt de Primària i analitzar possibles factors que suposin més risc de patir mal d?esquena.
– Avaluar si un programa d?educació sanitària realitzat en escolars de 4rt de Primària pot disminuir la incidència del mal d?esquena en escolars de 6è de Primària.

Els objectius 2015 de l?estudi seran:
– Continuar l?estudi de l?avaluació de la prevalença de dolor d?esquena, en joves escolars de 4rt de Primària, amb la finalitat d?augmentar el nombre de la mostra i analitzar possibles factors que suposin més risc de patir mal d?esquena.
– Continuar l?estudi de l?avaluació d? un programa d?educació sanitària en escolars de 6è de Primària, amb la finalitat d?augmentar el nombre de la mostra i poder identificar si pot disminuir la incidència del mal d?esquena en escolars de 6è de Primària.
– Comparar l?activitat física (hores i tipus d?esport), fora de l?horari escolar, que fan els nens/es de 4rt de Primària versus els escolars de 6è de Primària.
– Identificar si l?activitat física és un factor de risc en l?aparició o l?augment de les àlgies vertebrals en els escolars estudiats.

Mètode:
Durant el curs lectiu 2013-2014 s´ha iniciat el projecte ?Avaluació d’una intervenció del dolor d?esquena des de l?Atenció Primària: programa d?educació sanitària en l?àmbit escolar?. És tracta d?un estudi prospectiu tipus assaig clínic aleatoritzat en dues escoles concertades del districte de Sant Andreu.
La intervenció del programa d’educació sanitària consisteix en un temari teòric-pràctic d’higiene postural i promoció d?hàbits de vida saludables, estructurat en 5 sessions grupals amb una periodicitat mensual. Les sessions tenen una durada de 50 minuts.
El grup intervenció i el grup control estan formats per alumnes que cursen 4rt de Primària.
Per tal d’analitzar l´eficàcia del programa d’educació sanitària i eventual prevenció del mal d’esquena, es fa una valoració de la prevalença de dolor com a variable qualitativa (EVA (escala visual analògica) >0 Sí; EVA=0 No i quantitativa (EVA) (annexe 1) en un grup d’escolars de 4rt de Primària (grup intervenció, grup control) i es comparen els resultats obtinguts dos anys després, quan els mateixos alumnes cursin 6è de Primària.
Així doncs, el grup intervenció complimenta un qüestionari anònim de prevalença de dolor i hàbits de vida en la primera sessió. Als dos anys d?haver finalitzat la intervenció els escolars complimentaran el qüestionari de prevalença de dolor i el grau d?activitat física. (Annexe 2)
Tanmateix el grup control complimenta el mateix qüestionari anònim de prevalença de dolor i hàbits de vida a 4rt i a 6è de Primària.
Tots els nens d’una mateixa classe formen part d’un mateix grup, control o intervenció, assignat aleatòriament.
Previ a l´inici de l´actuació, es sol·licita el consentiment informat (annexe 3) als pares per omplir el protocol de recollida de dades consistent en: sexe, edat, prevalença i quantitat de dolor, antecedents familiars de dolor, escoliosi, activitat física, sedentarisme i el pes de la motxilla (annexe 4 ).

Impacte potencial esperat:
Abans de l?adolescència és el millor moment per realitzar una intervenció en les àlgies vertebrals que afecten a la població infantil i juvenil a través de l?aplicació d?un programa d?educació postural , per conscienciar-los de l?alta prevalença del mal d’esquena en l´edat adulta i per difondre mesures d’educació sanitària preventiva al respecte.
Tot i que és d?esperar que en aquest grup d’edat (9-10 anys) la prevalença de dolor d’esquena sigui baixa, la promoció d’hàbits de vida saludables i la higiene postural en edats primerenques, reduiria la prevalença de mal d’esquena en nens d’un cicle de Primària superior (11-12 anys).
Amb l’objectiu de la promoció d?hàbits saludables de vida i en la prevenció de problemes potencials de salut com el mal d’esquena, l’àmbit d?Atenció Primària és el mitjà ideal per impulsar projectes encarats a la població més jove, moltes vegades no contemplats dins dels programes habituals de salut.
El marge de reducció de la incidència de dolor que esperem és d’un 20%.

El trastorn d?ansietat és una patologia molt prevalent a atenció primària, sent un dels principals motius de consulta especialment en dones adultes de mitjana edat i comporta una important càrrega social i econòmica ja que genera incapacitat, no solament a l?esfera personal i interpersonal, sinó també a la laboral; incapacitat agreujada pel caràcter recurrent d?aquest trastorn.

Objectiu
Es tracta d?una prova pilot d?assaig clínic aleatoritzat amb l?objectiu d?avaluar l?efectivitat d?un programa de dansa com a mitjà d?expressió corporal en dones adultes de Nou Barris (Barcelona) per disminuir l?ansietat, mesurada amb el qüestionari de Goldberg subescala d?ansietat, així com conèixer si existeixen canvis significatius en l?escala de Salut EuroQol (EQ-5D) abans i després de la intervenció de dansoteràpia i si es mantenen als 2 mesos de finalitzar la intervenció.
La Cochrane defineix en una revisió sistemàtica del 2013 el terme ?Dance therapy? o ?Dance movement therapy? com a ús psicoterapèutic del moviment englobant la integritat individual a nivell emocional, social, cognitiu i físic com a recurs per a trastorns d?ansietat i depressió en adolescents, trastorns del moviment en pacients amb parkinson, pacients amb esquizofrènia o oncològics terminals sense arribar a conclusions significatives però animant a la realització de nous estudis donada la no agressivitat de la intervenció.