Objectius: – Analitzar la possibilitat d’implementació d’un programa de detecció precoç d’aneurismes d’aorta abdominal (AAA), en un Centre d’atenció primària, mitjançant estudi ecogràfic realitzat pel metge de família. – Determinar la prevalença d’AAA i d’ectàsia, a la població de risc estudiada (homes de 65 a 79 anys) a la nostra àrea de salut. – Avaluar els factors de risc associats a la dilatació de l’aorta abdominal. Mètodes: – Població diana: Homes de 65 a 79 anys adscrits al CAP Bon Pastor (SAP Muntanya-Dreta. ICS Barcelona). – Disseny: estudi descriptiu. – Criteris d’inclusió: homes de 65-79 anys assignats al CAP Bon Pastor, que han signat el consentiment informat. – Criteris d’exclusió: – Pacients amb qualitat de vida limitada: pacients adscrits al programa ATDOM, institucionalitzats o amb test de Barthel de menys de 60 punts – Pacients amb malalties molt greus amb una expectativa de vida de menys d’un any. – Pacients amb diagnòstic previ d’AAA. – Recollida de dades: – S’elaborarà un llistat de la població diana, per assignació de metge. – Els facultatius contactaran telefònicament amb els pacients, explicant els objectius de l’estudi i demanant la seva inclusió. En cas d’acceptar, citaran en una agenda específica, per a la realització d’una ecografia abdominal en el CAP. Les ecografies seran realitzades pels metges d’atenció primària. – El dia de l’ecografia es tornarà a explicar l’estudi i es demanarà la signatura del consentiment informat. En cas d’acceptació es realitzarà una ecografia abdominal per determinar el diàmetre de l’aorta abdominal. Les dades de l’exploració es registraran a l’eCAP. – Es recolliran de l’eCAP les variables de l’estudi. – Els pacients seran classificats en quatre grups: diàmetre d’aorta abdominal normal (fins a 25 mm.), ectàsia (25-29 mm.), aneurisma amb risc baix de ruptura (30-55mm.) i aneurisma amb risc de ruptura (més de 55 mm.). – Als pacients amb diàmetre d’aorta abdominal augmentat es farà seguiment ecogràfic al CAP. Resultats esperats: – S’espera una correcta implementació del programa al CAP. – S’espera que entre 2,5 i el 4% de pacients inclosos en el programa tinguin un diàmetre d’aorta abdominal alterat (més de 25 mm. ). Impacte potencial esperat: – S’espera un augment en la detecció d’aneurismes d’aorta abdominal tributaris de cirurgia vascular – S’espera una disminució en la mortalitat per trencament d’aneurisma d’aorta abdominal

Objectiu: 1- Conèixer el patró dietètic i culinari actual i comparar-lo amb el previ a la migració, de famílies de l’Indostan que es visiten al nostre centre. 2- Avaluar la efectivitat d’una intervenció adaptada culturalment per a millorar la ingesta de nutrients en dones amb sobrepes i/o obesitat d’aquesta població. Mètode: La primera part de l’estudi és un estudi qualitatiu dut a terme en una àrea de salut urbana sòciodeprimida i amb un elevat percentatge d’immigració. Mitjançant una investigació qualitativa de tipus etnogràfic pretenem entendre les accions, comportaments, valors, creences i rols socials dels grups culturals de l’Indostan els quals condicionen els hàbits culinaris i dietètics. Com a tècnica de recollida d’informació es faran entrevistes individuals semiestructurades. La segona part de l’estudi és un assaig d’intervenció comunitària aleatoritzat per avaluar l’efectivitat d’una dieta adaptada a aquesta població. Conèixer, des d’una perspectiva etnogràfica el patró dietètic actual i els principals canvis respecte abans de la migració. Valorar la relació entre el tipus i quantitat de nutrients consumits i les diferents variables recollides. A partir de les entrevistes individuals semiestructurades es dissenyarà una intervenció que es planteja com un estudi pilot en el que s’aleatoritzarà a seixanta pacients (30 en el grup intervenció i 30 en el grup control que no hagin participat en les entrevistes individuals semiestructurades). Subjectes: Pacients dones > 18 anys, amb sobrepès i/o obesitat originaries de l’Indostan que es visiten a l’àrea Bàsica de salut del Raval Sud i acompleixin els criteris d’inclusió. La part aleatòria de l’estudi, el mostreig es farà de manera intencionada i raonada en pacient s de les cultures mencionades. Instrumentació: e-Cap, gravacions de veu (invoices), qüestionaris i entrevista semiestructurada. Determinacions: variables sòcio-demogràfiques, antropomètriques (pes, alçada, perímetre abdominal), hàbits de risc, comorbiditats, glucèmia basal, HbA1c (en diabètics), perfil lipídic, altres factors metabòlics, risc i episodis cardiovasculars. Variables relacionades amb la ingesta de nutrients i el patró culinari (Food Frequency Questionnaire dissenyat pel nostre equip de recerca amb l’objecte de conèixer què mengen diàriament i transformar-ho en nutrients) Anàlisi estadística: Les passes que se seguiran en l’anàlisi de la informació de les entrevistes individuals semiestructurades seran: anàl·lisi de contingut temàtic i categoritzat posteriorment. 1.Segmentació i anàlisi del contingut de les unitats d’informació, 2.Codificació d’unitats d’informació, 3.Creació de categories i 4.Creació d’hipòtesis i agrupació d’informació en un marc explicatiu teòric. L’anàlisi quantitatiu es farà mitjançant comparació abans-després dels hàbits dietètics utilitzant proves estadístiques no paramètriques. Resultats esperats: El patró culinari de les famílies de l’Indostan presentarà importants diferències respecte al del país d’acollida, probablement relacionades amb la cultura i possiblement accentuades per la pròpia migració. Conèixer-les ens permetria donar uns consells de salut de manera més efectiva ja que respectarien la seva cultura culinària. Impacte potencial esperat: descriure el patró culinari actual i aplicar un a intervenció amb una dieta adaptada culturalment i basada en l’empoderament dels individus per assolir canvis en els hàbits dietètics de manera perdurable permetria reduir la prevalença de sobrepès/obesitat de la població.

OBJECTIUS General: – Posar a disposició dels professionals sanitaris d’atenció primària els instruments i la metodologia necessària per millorar la seva capacitació a l’atenció al pacient crític complementant la tasca de difusió dels cursos de Suport vital Immediat (SVI) del Consell Català de Resuscitació (CCR) des del 2010. Possibilitar l’auto formació en servei als EAP, l’autoavaluació formativa i la recerca. Específics: – Elaboració d’un instrument per mesurar habilitats en SVI de professionals sanitaris amb suficients garanties psicomètriques (fiabilitat, la validesa, l’impact educatiu) a més d’acceptabilitat pels diferents usuaris i baix cost. L’eina la formen 3 components bàsics: a) llista de comprovació (check-list) per registrar i puntuar b) un model de dinamització de les simulacions c) suport audiovisual: pantalla única (projecció en power point) amb enllaços a píndoles formatives – Autonomia: autoformació, autoavaluació formativa i recerca. – Elaborar i adaptar escenaris de simulació en atenció inicial al pacient crític que englobin les principals situacions de pacient crític atesos a l’AP. Metodologia d’aprenentatge: – Escenaris de simulació (casos clínics) tipus taller d’assaig-formació – Sessions de 1,5 h. (13.30-15:00h) amb diferents formats de curs-taller – 1 sessió prèvia (50′) : 30′ d’Introducció teòrica + 15′ formatius en l’Aproximació per etapes ABCDE (Airway-Breathing-Circulation-Dissability-Exposure) – Curs de 3 mini-tallers / 6-12 mesos – 1 Mini-taller / 3mesos (4 / any) – Participants : 2 dinamitzador + 2 rescatadors + 10-15 Assistents – Model de Registre / dinamització/ formació validat recentment: -10 minuts de teoria: Aproximació A B C D E ( si no s’ha fet en sessió prèvia) – 2 Dinamitzadors amb Check-list i model de dinamització per etapes ABCDE Aconsellable: vÍdeo-gravació i material d’estudi previ al curs. – Test de coneixements – Enquesta de valoració qualitativa – Equipament de l’escenari: Sala una mica gran, amb bones condicions de llum, temperatura, sense soroll. – Maniquí de cos sencer si és possible o tors o voluntari (persona mínimament ensinistrada) – Llitera amb respatller abatible – Dotació audiovisual bàsica (pantalla i projector; no calen bafles) amb 2 continguts bàsics: 1) Introducció teòrica a l’avaluació pel mètode A,B,C, D,E (previ a la simulació) 2) Graella de píndoles formatives en 1 diapositiva amb multi-enllaços (durant la simulació) – Taula separada 1-2 metres amb material: – Bàsic: telèfon de taula o mòbil; DEA del centre, Bossa ressucitadora tipus «Ambu» amb bossa reservori, font d’O2 i connexió, mascaretes venturi i Monagan , Aparell de TA pulsioxímetre, fonendoscopi, material de punció (via ev), cànules de Guedel de diferents mides – Òptim (si l’organització el facilita): maniquí, mascareta laríngea tipus Fastrack, DEA de trainning, pistola i agulles per a punció intraòssia, braç de pràctica de punció venosa, DEA manual, simulador d’aritmies – Videocàmara amb trípode (bàsic en la fase de validació), un sol pla fix. Un dinamitzador engega i apaga l’aparell. – Check list Escenari Crític (projecte inicial amb escenaris Codi IAM i Codi AVC) Resultats esperats: Aquests escenaris de simulació d’atenció inicial al pacient crític pretenen ser un impuls formatiu complementari al Curs de Suport Vital Immediat que el Consell Català de Ressucitació (CCR) ha començat a difondre a partir del 2010. Han de ser escenaris de simulacions de les principals EMM que s’atenen als CAP /CUAP. Els escenaris de simulació d’atenció inicial al pacient crític han de estar suficientment estandarditzats. Cal dotar els escenaris de flexibilitat: opcions de diferents rutes / itineraris segons interessi (col·lectiu a qui va dirigit, complexitat de l’escenari, ‘tipus d’avaluació pretesa,..). Els escenaris tenen un objectiu d’avaluació formativa. Es desenvoluparan a modus d’assaig-formació amb interrupcions per Facilitar, Qüestionar, Corregir les actuacions dels rescatadors Impacte potencial esperat: Es pretén demostrar que metges o infermeres d’atenció primària que hagin fet una formació dirigida a l’atenció de pacients crítics (Curs de SVB + DEA o Curs de SVI) poden ser aptes per dinamitzar les simulacions. Aquestes simulacions pretenen crear la cultura del simulacre dins els equips d’atenció primària i evolucionar des de l’atenció al pacient amb parada cardiorespiratòria que requereix SVB + DEA, a l’atenció del pacient crític (IAM, AVC, Xoc anafilàctic,…), en general molt més freqüent. Es pretén crear una eina per tal que qualsevol Equip d’atenció primària pugui organitzar els seus simulacres i adaptar-los a les característiques del seu centre. Tanmateix, és una eina perquè cada Equip revisi els seus circuits d’atenció a les emergències mèdiques. El fet de realitzar aquests simulacres, farà que aquesta eina avaluativa-formativa, millori les capacitats dels professionals d’atenció primària per al maneig d’aquestes situacions.

Objetivo principal: Identificar los potenciales cambios en el control metabólico de la DM2 en el periodo 2007-2013 en la población de Catalunya atendida por el sistema público de la salud. Diseño y Ámbito del estudio: Estudio longitudinal con seguimiento de una cohorte de personas con DM2 durante 7 años (periodo 2007-2013) Sujetos del estudio: A partir de la base de datos SIDIAP del año 2007 se plantea el seguimiento de la cohorte de personas con DM2 (aprox 300.000) Instrumentación: base de datos SIDIAP Determinaciones: Edad, sexo, tiempo de evolución de la DM2, análisis de los factores de riesgo cardiovascular asociados, presencia de complicaciones macro y microvasculares, tratamientos para la hiperglucemia y el resto de factores de riesgo modificables, otros problemas de salud relacionados con la DM2 y su tratamiento Análisis estadístico: Descriptiva general de las variables incluidas en el estudio expresadas como intervalos de confianza del 95%. No se considerarán los datos ausentes y se imputarán como perdidos. De resultar de interés algún subgrupo en particular de pacientes, podrán realizarse los sub-análisis. Así mismo se estudiará la influencia de posibles variables predictoras en la presencia de un buen control metabólico y de las complicaciones de la enfermedad a través del cálculo de los Hazard Ratios para cada factor. Resultados esperados: existen importantes cambios en el abordaje de la enfermedad diabética en el periodo 2007 al 2013, que se traduce en el distinto grado de control de los factores de riesgo, la distinta prevalencia de complicaciones y en el distinto uso de fármacos de nuevas familias farmacológicas Aplicabilidad: Los datos obtenidos de este estudio permitirán mejorar el conocimiento sobre el control de la enfermedad y, potencialmente, también la implantación de estrategias que mejoren el abordaje del control metabólico de la DM2 y de sus complicaciones crónicas Relevancia: Es necesario realizar un estudio longitudinal de larga duración con un volumen importante de casos, en las condiciones de práctica clínica habitual, para conocer la evolución de los indicadores de control metabólico, el tratamiento y la presencia de complicaciones en personas con DM2 en nuestro ámbito Limitaciones: las propias del uso de grandes bases de datos poblacionales

L’objectiu de l’estudi és conèixer i avaluar l’estil de vida (hàbits dietètics i activitat física) de la població de dones pakistaneses amb factors de risc cardiovascular residents a Barcelona així com les creences, percepcions, factors culturals i motivacions i/o dificultats relacionats amb el canvi cap a estils de vida més saludables. Es realitzarà un estudi qualitatiu de tipus etnogràfic en el qual s’utilitzaran com a tècniques d’obtenció de dades les entrevistes semi-estructurades i els grups focals, que comptaran amb la participació de membres de la comunitat pakistanesa resident en l’àrea d’influència dels Centres d’Atenció Primària (CAPs) de Trinitat Vella i Raval Sud de Barcelona i de professionals sanitaris. S’espera obtenir i analitzar informació rellevant que permeti, posteriorment, dissenyar una estratègia d’intervenció culturalment adequada i des de la perspectiva comunitària per a la modificació d’hàbits i la promoció d’estils de vida saludables en la població de dones pakistaneses amb factors de risc cardiovascular residents a Barcelona i/o en altres àrees urbanes de Catalunya. Com a impacte potencial, s’espera poder dur a terme les estratègies d’intervenció dissenyades i avaluar si aquestes tenen un major impacte en la millora dels FRCV i la prevenció de la malaltia cardiovascular que la pràctica clínica habitual en l’àmbit de l’Atenció Primària de Salut (APS). És a dir, es tracta d’un procés investigador planificat en dues fases. La primera fase seria el present estudi, que analitzarà la informació sobre els estils de vida. En la segona fase, es dissenyaria una estratègia d’intervenció culturalment adequada, s’avaluaria la seva posada en marxa i el seu impacte en termes de prevenció cardiovascular.

OBJECTIUS Comparar la utilització dels dispositius d’urgències (CUAP i Hospital) dels pacients crònics complexos (CRG 6/7) entre el 2012 i el 2013. MATERIAL I MÈTODES – Disseny: Estudi quasi experimental abans després. – Lloc i marc de realització: Atenció Primària, àmbit urbà (Barcelona ciutat; àmbit d’influència del CUAP Sant Martí). – Criteris de selecció: Tots els pacients que al començament del 2012 pertanyen als grups CRG 6 i 7. – Variables: Independents: dades del pacient (Edat, sexe, EAP de referència, status del CRG, malalties cròniques diagnosticades). Variables dependents: visites al CUAP: Sí/No, número de visites i data; visities a Urgències de l’hospital: Sí/No i data; derivacions des del CUAP a Urgències de l’Hospital (SI/NO, motiu clínic i número de vegades). – Recollida de dades: Revisió de la història clínica electrònica (e-CAP, HCC, HCNet). – Limitacions de l’estudi: Les visites al CUAP o les derivacions hospitalàries per patologia aguda no relacionada amb les patologies cròniques (CRG 6-7) no es podran identificar. Els ingressos fora de l’hospital de referència es perdran. APLICABILITAT DELS RESULTATS ESPERATS Amb aquest estudi pretenem estudiar les diferències en la utilització del CUAP i les urgències hospitalàries que fan els pacients crònics complexes entre els anys 2012 i 2013, un cop s’ha posat en funcionament la nova ruta del PCC al CUAP, i així poder comparar les diferències en la utilització d’aquests dos centres per part dels pacients esmentats.

Objectiu: Principal: Estudiar les diferències relatives al perfil sociodemogràfic, sanitari i d’ús de serveis entre diabètics fumadors i no fumadors , majors de 14 anys, a Barcelona Ciutat. Objectius Secundaris: – Descriure les característiques sociodemogràfiques dels diabètics i establir si existeixen diferències entre fumadors i no fumadors. – Determinar si existeixen diferències i, en quina mesura, en relació a les complicacions de la Diabetis entre la població de fumadors i no fumadors. – Descriure les diferències entre les patologies associades a la Diabetis en ambdues poblacions. – Conèixer el grau d’utilització de serveis sanitaris dels pacients diabètics i avaluar si aquest us és diferent respecte a l’hàbit tabàquic d’aquests pacients Mètodes: Estudi descriptiu transversal de base poblacional, a partir de la base de la base de dades DBS de Barcelona Ciutat. Es recolliran variables per anàlisi de tots els pacients diabètics vius a 31/12/2014. Es procedirà a l’anàlisi descriptiu de les variables cercant diferències entre fumadors i no fumadors. També s’analitzaran variables relacionades amb l’ús de serveis sanitaris. Resultats esperats: Esperem trobar diferències entre els Diabètics fumadors i els no fumadors quant al perfil sociodemogràfic, complicacions, patologies associades i en quant a ús de serveis. Impacte Potencial esperat: Un cop demostrades aquestes diferències esperem explicar a la societat científica les troballes i que aquestes serveixin per incidir més activament en la deshabituació tabàquica dels pacients diabètics fumadors. Aquest projecte serà una part de la tesi doctoral d’un dels investigadors

Objetivo principal: Evaluar el efecto del canto coral en la percepción del dolor en personas con dolor crónico osteoarticular. Objetivos secundarios: – Evaluar el efecto del canto coral sobre la calidad de vida de estos pacientes. – Evaluar la factibilidad de la intervención mediante la tasa de reclutamiento y la adherencia. Métodos Diseño: Estudio piloto tipo ensayo clínico aleatorio abierto con un seguimiento de 6 meses. Ámbito de estudio: comunitario, atención primaria. Participantes y criterios de elegibilidad: Mujeres y hombres de 50 a 70 años de edad adscritos al CAP El Carmel, que presenten dolor osteoarticular crónico (> 6 meses) confirmado clínicamente por su médico y que acepten participar en un grupo coral. Se realizará una asignación aleatoria de la intervención, oculta a los investigadores hasta que el participante haya dado su consentimiento. Todos los participantes seguirán con el tratamiento farmacológico prescrito. Variable principal: Dolor percibido mediante el Cuestionario McGill (incluye una escala analógica visual (EVA), al inicio del estudio y a los tres y seis meses. Variables secundarias: calidad de vida relacionada con la salud mediante el cuestionario genérico SF-12 al inicio y a los tres y seis meses; factibilidad de la intervención a partir de la tasa de reclutamiento y de la adherencia. Tamaño de la muestra: Se necesitan 27 sujetos para detectar una diferencia clínicamente significativa igual o superior a 15,8 mm en una EVA de 0 a 100 mm (riesgo alfa de 0,05 y beta de 0,2 contraste bilateral, DE de 19 mm, pérdidas del 10%). Intervención: Sesiones semanales de 1,5 horas de canto coral durante 6 meses impartidas por un instructor. Análisis estadístico: Se comprobará la comparabilidad de ambos grupos. El análisis respetará el principio de intención de tratar. Se calculará una variable resultado para cada momento de la medición (3 y 6 meses) que sea la diferencia entre el resultado de los test en cada corte y el valor inicial, para cada individuo. Se compararán las diferencias entre grupos mediante test estadísticos no paramétricos Se evaluará la tasa de reclutamiento y la adherencia a la intervención. Limitaciones del estudio: La falta de enmascaramiento es una limitación inevitable por el tipo de intervención. Si la factibilidad fuera adecuada se intentaría realizar un ensayo clínico confirmatorio. Resultados esperados Esperamos encontrar una mejoría de la percepción del dolor en los pacientes estudiados así como una mejora en su calidad de vida. Por las características lúdicas y sociales de la intervención esperamos que la tasa de reclutamiento y la adherencia sean satisfactorias. Impacto potencial esperado: La prescripción social en enfermedades crónicas es un recurso de gran interés para el MF por sus efectos sobre diferentes esferas de la salud (física, psíquica, social).

Objectiu: Analitzar el paper de les característiques econòmiques i socials en el control glucèmic de la diabetis tipus 2 en la població adulta. Mètodes: Estudi multicèntric transversal amb dues cohorts de pacients ben diferenciats: DM2 mal controlats (HbA1c>10%) i DM2 ben controlats (HbA1c<7%) aparellats per sexe i grups d'edat, en 2 EAPs de Barcelona de característiques socio-econòmiques ben diferenciades. S'analitzarà una mostra de 58 persones "mal controlades" (pacients diabètics tipus 2 amb la darrera HbA1c>10%) y 58 persones «ben controlades» (amb la darrera HbA1c<7%). Estudi de variables socials, culturals i econòmiques, així com variables clíniques relacionades amb la DM2 i el seu grau de control. Anàlisi estadístic descriptiu i analític amb càlcul dels Odds Ratio dels probables factors de risc. Resultats esperats: Creiem que existirà una relació significativa entre la classe social i el grau de control glucèmic de la DM2. Esperem poder definir un indicador sintètic que valori tant els aspectes socials, com culturals i econòmics i que sigui predictor de un mal control metabòlic de la DM2. Impacte potencial esperat: La descripció d'aquest indicador sociocultural i econòmic a més d'alertar als professionals sanitaris responsables dels malalts sobre una potencial situació de risc, també els ha de permetre planificar intervencions sanitàries i socials que redueixin aquest risc i millorin el control metabòlic de les persones amb DM2.

L’any 2010 dins d’un projecte XB, aquest mateix grup de recerca va dissenyar una dieta per a pacients pakistanesos amb diabetis mellitus tipus 2 adaptada als hàbits culinaris específics d’aquesta població. En aquest estudi inicial («Assaig clínic del compliment de la dieta adaptada als hàbits culinaris de la població diabètica pakistaní vs dieta tradicional en el grau de control de la diabetis. Martin Sanchez M., Ochando Aymerich M. Zambrano Cortejoso M; Pérez Quilez O; Gasqué Sanchez V; Duran Ruiz G; Choren Freire M J; Fernandez Martin J I.») vam trobar una millora en l’adhesió i el compliment dietètic. No obstant, ens resta pendent l’efecte d’aquesta dieta sobre el control metabòlic de la diabetis, complicacions diabetològiques i altres factors de risc cardiovascular. A tal efecte i per continuar amb aquesta línia de recerca, presentem el següent projecte de recerca consistent en un estudi d’intervenció abans-després per analitzar la potencial millora en el control metabòlic de la diabetis d’una dieta adaptada per a pacients diabètics pakistanesos. Estudi multicèntric desenvolupat als CAP Besòs i Raval Sud a Barcelona ciutat i al CAP Fondo a Santa Coloma de Gramanet (Centres d’Atenció Primària d’entorn urbà, condicions socioeconòmiques precàries i un elevat percentatge de població resident de nacionalitat pakistanesa). Concretament, el percentatge de població assignada a aquests Centres de salut d’origen pakistanès és d’un e 30,1% de mitjana respecte a un 7,7% del total del municipi de Barcelona. Estudi de seguiment d’un any de durada. Resultats esperats: millorar el control metabòlic de la diabetis des d’una perspectiva realista per a la població pakistanesa: obtindre una disminució de la HbA1c basal trobada a l’inici de l’estudi d’entre el 2%-3% després de l i aconseguir una millora en les variables secundàries de control: BON CONTROL metabòlic de la DM2 segons la GUIA DE PRÀCTICA CLÍNICA DE L’ICS: una Pressió Arterial <140/80 mmHg.i LDL-c<100 mg/dl. Així com una reducció dels factors de risc i complicacions metabòliques. Impacte potencial esperat: conèixer l'efectivitat d'una dieta adaptada a la població pakistanesa pot millorar la prevenció secundària de la diabetis, fer una prescripció dietètica més personalitzada segons els seus costums específics de la cultura pakistanesa i una millora en l'abordatge de situacions especials com el període de Ramadà.