Objectiu: 1. Conèixer el risc relatiu de malaltia cardiovascular (MCV) en pacients amb esteatosi hepàtica no alcohòlica (EHNA) respecte als pacients sense EHNA. 2. Estudiar l’associació entre EHNA i MCV. 3. Conèixer la relació entre EHNA i factors de risc cardiovascular. 4. Conèixer la relació entre EHNA i malaltia renal precoç.

Disseny: Estudi multicèntric de base poblacional amb subjectes d’edat>45 anys constituint dues cohorts, una amb subjectes amb EHNA i una altra sense EHNA.

Àmbit i subjectes d’estudi: Tots a partir de SIDIAPQ. Cohort EHNA: Tots els subjectes amb diagnòstic d’EHNA donat d’alta en l’eCAP durant 2009-2013. Cohort no EHNA («»control»»): Subjectes sense diagnòstic d’EHNA de la mateixa edat (± 5 anys), sexe i centre d’atenció primària durant 2009-2013 aparellats a l’atzar per a cada subjecte de la cohort EHNA.

Instrumentació i determinacions: Dades basals (entre l’entrada a la cohort i un any abans): Entrada a la cohort: data del diagnòstic d’EHNA (per als «»controls»» l’entrada a la cohort serà la data del diagnòstic del cas d’EHNA al qual s’aparella). Variables sociodemo-gràfiques, comorbiditats, hàbits tòxics, exploració física, determinació analítica, REGICOR/Framingham, síndrome metabòlica.

Anàlisis estadística: Objectiu 1: Anàlisi de supervivència de MCV segons EHNA (Kaplan-Meier, test log-rank), models de regressió de Cox per comparar el risc de patir una MCV (o mort). Els objectius 2 a 4 es contestaran mitjançant regressió logística múltivariant.

Aplicabilitat i rellevància: l’EHNA és molt prevalent en el nostre medi i la seva associació a múltiples factors de risc cardiovascular fa que es tracti d’una malaltia potencialment greu que habitualment es subestima.

OBJETIVO: Conocer el riesgo relativo e incidencia de eventos cardiovasculares y cerebrovasculares en pacientes con Síndrome de Apnea-Hipopnea del Sueño (SAHS) respecto a pacientes sin SAHS con las mismas características basales. METODOLOGÍA: Diseño: Estudio epidemiológico ambispectivo de base poblacional con sujetos mayores de 18 años constituyendo dos cohortes, una de sujetos con SAHS y otra sin SAHS. Sujetos de estudio: Cohorte expuestos: Sujetos con diagnóstico de SAHS dados de alta en la historia clínica informatizada durante 2010-2014. Cohorte no expuestos: Sujetos sin diagnóstico de SAHS aparejados al azar por edad, sexo, centro de atención primaria y perfil de riesgo cardiovascular para cada sujeto de la cohorte SAHS. Datos obtenidos a partir de SIDIAPQ (historia clínica informatizada de atención primaria de Cataluña). Tamaño muestral: Contamos con los registros de unos 42.000 pacientes con diagnóstico de SAOS y mismo número de controles sin el diagnóstico de SAOS. Variables: Datos basales: variables sociodemográficas, comorbilidades, hábitos tóxicos, exploración física, determinación analítica, REGICOR/Framingham. Variables de seguimiento (hasta 2017): casos de enfermedad cardiovascular (ECV) (SIDIAPQ, registros hospitalarios y de mortalidad). Análisis estadístico: Objetivos principales: Análisis de supervivencia de ECV según SAOS (Kaplan-Meier, test log-rank), modelos de regresión de Cox para comparar el riesgo de sufrir una ECV (o muerte). Los objetivos secundarios se contestarán mediante regresión logística multivariante. Aplicabilidad y relevancia: El SAHS es una enfermedad frecuente e infradiagnosticada en nuestro medio y su asociación a múltiples factores de riesgo cardiovascular hace que se trate de una enfermedad potencialmente grave que habitualmente se subestima. Existen estudios que relacionan el SAHS y mortalidad cardiovascular que proceden mayoritariamente de unidades especializadas del sueño a nivel hospitalario, hay poca evidencia generada a partir de estudios de amplia base poblacional.

OBJECTIUS: Analitzar la prevalença de prescripció potencialment inadequada (PPI) a Catalunya utilitzant els criteris STOPP/START. Analitzar l’associació de la PPI amb el grup terapèutic, polimedicació, sexe, edat i comorbiditat. Estudiar els costs associats. Determinar la variabilitat interprofessional.
DISSENY: Estudi descriptiu retrospectiu longitudinal.
ÀMBIT D’ESTUDI: centres d’atenció primària de Catalunya
SUBJECTES D’ESTUDI: Població assignada de 70 anys o més
PERIODE D’ESTUDI: 01/01/2013 a 31/12/2013.
Variables depenents: les definides pels criteris STOPP/START. Dels 65/22 indicadors originals se’n podran calcular 44/9, atenent a la informació de la història clínica i les bases de dades de farmàcia.
Variables independents: sociodemogràfiques, medicació, diagnòstics, d’exploració física i de laboratori.
Anàlisi de dades: es calcularà el percentatge de pacients que cumpleixen cada criteri, amb l’interval de confiança. Es calcularà el nombre total de criteris d’inadequació per pacient; s’estratificarà per sexe i edat. S’estudiarà l’associació entre criteris, i de cada grup terapèutic amb cada criteri. Es calcularà el cost mitjà per inadequacio, per pacient i el cost total. S’ajustarà un model logístic per determinar l’existència de variabilitat interprofessional.
RESULTATS ESPERATS: s’espera confirmar la PPI d’alguns grups terapèutics i quantificar el cost evitable. També s’espera un component associat al professional que determini variabilitat.
APLICABILITAT: identificació de situacions de millora; prioritzar intervencions per racionalitzar la prescripció en situacions clíniques de major risc. Detecció de la necessitat de formació continuada dels professionals.
RELLEVÀNCIA: obtenció d’informació fonamental sobre les tendències de prescripció. Monitorització de les intervencions per disminuir la PPI de la població en risc.
LIMITACIONS: manca d’informació de pacients sense cobertura pública.

El objetivo principal es estimar el riesgo de enfermedad renal crónica (ERC) terminal y del empeoramiento de la función renal (FR) asociado al consumo de analgésicos, antiinflamatorios no esteroideos (AINEs), inhibidores de la ciclo-oxigenasa tipo 2 (COX-2) y ácido acetil salicílico (AAS) a dosis antiagregantes. Proponemos realizar dos estudios Caso Control anidados en una cohorte de base poblacional, que permitan estudiar la ERC, en sus distintas fases de evolución en Catalunya: Caso Control 1, para estudiar el efectos del consumo de estos fármacos en el desarrollo de la ERC terminal; Caso Control 2, para estudiar los efectos del consumo de estos fármacos en el empeoramiento de la función renal. La definición de caso, será, en el primer estudio, el diagnostico de ERC según el Registre de Malalts Renals de Catalunya, y en el segundo estudio, filtrado glomerular (FG) < 30 ml/min, estimado según método ?Modification of Diet in Renal Disease? (MDRD-4) en ml/min/1,73 m2 respectivamente. La medida principal de la exposición será la dosis acumulada de los medicamentos estudiados, medido en dosis diarias definidas (DDD). La magnitud del efecto se estudiara mediante la odds ratio (OR), ajustando el efecto mediante modelos de regresión logística condicional. Esperamos demostrar una asociación entre el consumo de analgésicos, AINEs y la ERC. El impacto del estudio para el sistema nacional de salud es elevado, debido al progresivo envejecimiento de la población y del incremento de patologías crónicas que precisan del uso de analgésicos, permitiendo seleccionar los analgésicos con un menor riesgo de ERC.

Objectiu: Conèixer la proporció de la població de Catalunya potencialment exclosa de cobertura sanitària a partir del Reial Decret 16/2012, descriure l’ús dels serveis sanitaris, la distribució de malalties i despesa farmacèutica al 2011. Disseny: Estudi de cohorts retrospectiu de base poblacional a l’atenció primària (AP). Àmbit, variables i fonts: residents a Catalunya assignats a l?Institut Català de la Salut. Comparació dels exclosos amb els que mantindrien la seva cobertura sanitària. Informació obtinguda del SIDIAP. Es recolliran variables sociodemogràfiques, de malalties cròniques, infeccioses, ús de serveis sanitaris i despesa. Anàlisi estadística: descriptiva de les dades, prova de ji2 amb nivell de significació <0,05. Anàlisi de supervivència, corbes de Kaplan-Meier i comparació mitjançant el test de Log-rank. A nivell multivariat, regressió de Cox i es calcularan els Hazard ratio amb IC95%. Resultats esperats: la població potencialment exclosa te menys patologia crònica, es visita menys a urgències i a l'AP, presenta menys despesa farmacèutica però una major incidència de malalties infeccioses contagioses. Aplicabilitat, rellevància: aportar dades objectives sobre la no necessitat d'una mesura legislativa que suprimeix la universalitat i gratuïtat del Sistema Nacional de Salut. S'haurien de considerar les repercussions d'aquesta mesura sobre l'impacte a la Salut Publica de tota la població. Limitacions: període limitat al moment previ a l'entrada en vigor del RD. Estudiar la població a partir de les dades del SIDIAP és una molt bona aproximació a tota la població. No s'inclouen ciutadans amb ingressos >100.000 euros/any ni persones que mai han estat en contacte amb el sistema sanitari.

L’objectiu es determinar si els resultats individuals en els estàndards de qualitat assistencial i de farmàcia poden ser explicatius de la despesa en farmàcia dels professionals i equips d’atenció primària dependents de l’Institut Català de la Salut (ICS). Es un estudi de cohorts retrospectives multicèntriques. Població a estudi: metges de família (MF) assignats als Equips de Atenció Primària (EAP) del ICS. Inclou 9 Àmbits o Direccions d’Atenció Primària amb 26 Serveis d’Atenció primària o SAP, amb un total de 283 EAP. La despesa farmacèutica i l’eficiència s’avaluaran mitjançant regressió lineal i logística respectivament ajustant per totes les variables explicatives estudiades (demanda, oferta, organització i de qualitat) en el projecte. Obtindrem dades de les bases d’Atenció Primària SIDIAP i SISAP, que recullen informació clínica dels pacients i de gestió dels professionals. L’estudi i anàlisis de les variables donarà un mapa de la realitat als EAP gestionats per l’ICS, i l’observació de la relació amb els resultats individuals i per equip amb els estàndards de qualitat assistencial i de prescripció farmacèutica permetrà relacionar el cost amb la qualitat. Això podria plantejar una modificació en les fórmules de repartiment pressupostari, ajustant les variables capitatives amb una variable correctora associada a qualitat. Som realistes, sabem de la dificultat tècnica i economètrica que suposa però volem obrir aquesta possibilitat que pot generar un maneig mes eficient en un marc de crisis econòmica que demanda estalvi, revaloracions de finançament de fàrmacs i ajustos pressupostaris en aspectes lligats a la prestació de serveis de salut públics

Objectius: Determinar el risc cardiovascular (RCV) associat a cadascuna de les diferents combinacions de trets clínics que configuren la síndrome metabòlica (SM) i determinar el RCV addicional associat a la presència de trastorns depressius/ansietat en individus amb SM. Disseny: Cohorts retrospectives-prospectives per comparar la incidència d’esdeveniments cardiovasculars entre individus amb diferents combinacions de trets clínics que defineixen la SM i, addicionalment, segons la presència de trastorns d’ansietat/depressius. Ámbit: Catalunya, base de dades SIDIAP Subjectes: Individus de 35-75 anys amb criteris de SM sense malaltia cardiovascular basal. Classificació segons el fenotip clínic de SM i segons la presencia de depressió/ansietat. Variable dependent: Incidència d’esdeveniments cardiovasculars (IAM, angor, AVC), mortalitat. Variables independents: Variables sociodemogràfiques (edat, sexe, MEDEA), clíniques associades al RCV (tabaquisme, fibril·lació auricular) i altres (CRG), farmacològiques (estatines, antiagregants plaquetaris, B-blocadors, antihipertensius, anticoagulants, antidepressius, anxiolítics/hipnòtics, antipsicòtics), variables relacionades amb el servei sanitaris (EQPF i EQA del metge) Rellevància i utilitat dels resultats esperats: Una identificació d’aquells fenotips clínics que, dins de la SM, s’associen a major RCV i que, per tant, es podrien beneficiar més d’intervencions terapèutiques/preventives destinades a disminuir aquest risc ajudaran a un maneig personalitzat i basat en les característiques i necessitats del pacient concret. Alhora, conèixer el RCV addicional associat a la presència de depressió/ansietat pot conduir a un maneig de la salut mental inclòs en un maneig integral de la salut de l’individu. Limitacions: Algunes variables com el perímetre abdominal poden estar infraregistrades, i alguns codis diagnòstics (com els dels problemes psiquiàtrics) poden tenir una validesa limitada.

El 40% de los pacientes en tratamiento con antipsicóticos (la mayoría con diagnósticos incluidos en los trastornos mentales severos) pueden presentar hiperprolactinemia. Existen estudios que evidencian su asociación con eventos médicos como la reducción de la densidad ósea, fracturas de cadera, cáncer de mama y próstata. Se han propuesto diferentes determinantes que explicarían la mayor aparición de estos eventos: genéticos, estilos de vida y fármacos antipsicóticos.

El objetivo del estudio es evaluar la incidencia de fractura de cadera en pacientes con patología psiquiátrica y tratamiento antipsicótico, comparándola con la de individuos que no han sido tratados con antipsicóticos.

Para ello se diseña un estudio de cohortes retrospectivo de pacientes con diagnósticos psiquiátricos mayores de 44 años, asignados a equipos de atención primaria del ICS, a los que se les prescribió un antipsicótico al menos 3 meses durante el 2006. Esta cohorte se compara con pacientes sin tratamiento antipsicótico, seleccionados al azar y emparejados según edad, sexo y equipo. Se evalúan fracturas de cadera producidas entre 2006 y 2013. Se mide tipo de antipsicótico prescrito (típico y/o atípico) , dosis total y diagnóstico psiquiátrico.

Se calcularán las tasas de incidencia de eventos y los intervalos de confianza según método de Poisson. Se analizará la asociación entre prescripción de fármacos, diagnósticos y aparición de eventos mediante regresión de Cox.

Limitaciones del estudio: se excluye la población en tratamiento con antipsicóticos de prescripción no facturada en ICS; en el grupo de pacientes tratados se desconoce el tiempo de exposición previa al tratamiento antipsicótico.

Vaccines are one of the most effective public health measures out, saving some two to three million lives worldwide every year. However, in Europe, public distrust in immunisation programs is limiting high vaccine uptake, resulting in outbreaks of vaccine-preventable infectious diseases that had almost disappeared. Bringing together the European Centre for Disease Prevention and Control and the European Medicines Agency, as well as national public health and regulatory bodies, vaccine manufacturers and academic experts, the ADVANCE project will develop and test methods and guidelines in order to pave the way for a framework capable of rapidly delivering reliable data on the benefits and risks of vaccines that are on the market. This framework should both help regulators and public health authorities make decisions on vaccination strategies, and help maintain public confidence in immunisation as an effective public health tool to control infectious disease.

Immunisation prevents two to three million deaths worldwide every year from diseases such as diphtheria, tetanus, pertussis (whooping cough) and measles. Millions more are spared the long-term health consequences of vaccine-preventable infectious diseases; the WHO estimates that due to the Global Polio Eradication Initiative, five million people are walking today who would otherwise have been paralysed by the virus.

In Europe, one of the greatest barriers to the wider uptake of immunisation is distrust, among some sections of the public, of immunisation programmes. This is due largely to fears surrounding vaccine safety. In fact, serious side effects are very rare. Nevertheless, as vaccines are given to healthy people, public acceptance of the risk of any adverse reaction is much lower than for medicines designed to treat sick people; the trade-off between benefit and risk is different.
At the same time, some vaccines have been around for so long that many people have no personal experience of the diseases prevented, and so are unaware of just how serious the illness can be.

Antecedentes: La mayoría de las evidencias sobre las causas de descompensación de la Insuficiencia cardiaca (IC) y las causas de ingreso hospitalario proceden de dicho ámbito, por lo que los factores que condicionan el pronóstico de los pacientes atendidos en atención primaria (AP), no están suficientemente definidos y pueden alcanzar a un elevado número de pacientes. Objetivo: Desarrollar y validar un modelo predictivo, basado en variables clínicas fácilmente accesibles en la consulta de AP, que permita predecir la hospitalización o mortalidad a corto plazo en una cohorte de pacientes atendidos por la descompensación de una IC. Métodos: Se incluirán todos aquellos pacientes con IC registrada previamente en la historia clínica de AP, que sean atendidos por una descompensación de esta enfermedad en este nivel asistencial. A los pacientes se les atenderá según el protocolo asistencial vigente. Para la elaboración del modelo predictivo se recogerán tanto aquellas variables que han demostrado tener un papel en el riesgo de hospitalización o mortalidad, como aquellas de las que hay sospecha que puedan estar implicadas y no han sido suficientemente estudiadas. Tanto la cohorte de derivación como la de validación interna serán reclutadas consecutivamente de los centros de salud participantes en Catalunya entre el año 2015 y 2017. La validación externa del modelo se realizará en una cohorte de pacientes procedente de cinco países europeos. Los resultados ayudarán a los profesionales de AP a estratificar el riesgo de hospitalización o muerte como consecuencia de las descompensaciones sufridas por los pacientes con IC