El vértigo es una patología prevalente en atención primaria que requiere un abordaje global de los pacientes. No son necesarias técnicas diagnósticas complementarias en la mayor parte de pacientes, sino un trabajo de interrogatorio y exploración física. La causa más frecuente de vértigo en la atención primaria es el vértigo posicional paroxístico benigno (VPPB). El tratamiento de esta enfermedad debe hacerse con las maniobras de recolocación. OBJETIVO: Evaluar la efectividad de la maniobra de Epley (ME) realizada por médicos de atención primaria para mejorar el VPPB del canal posterior. DISEÑO: Ensayo clínico aleatorio con asignación aleatoria llevado a cabo en la Atención Primaria. ÁMBITO: Dos centros de salud urbanos que atienden a una población de aproximadamente 50.000 usuarios. PACIENTES Y MÉTODOS: A todos los pacientes que acudan a los centros de atención primaria y sean orientados por sus médicos como VPPB se les ofrecerá participar en el estudio y serán asignados a un grupo intervención (ME) o control (maniobra simulada). Ambos grupos recibirán tratamiento con betahistina. Las variables de resultado serán la respuesta a la maniobra de Dix Hallpike (DH), la respuesta dicotómica si/no respecto a la presencia de vértigo durante la última semana, una escala de Likert sobre vértigo en la última semana y un test validado de calidad de vida del vértigo. ANÁLISIS ESTADÍSTICO: Estadística descriptiva de todas las variables recogidas. Para la comparación entre grupos de las variables cuantitativas se utilizará la prueba t de Student o la U de Mann-Whitne, según la normalidad de la variable. Para la comparación de variables cualitativas se utilizará la prueba Ji-cuadrado o prueba exacta de Fisher, según cumplimiento de las condiciones de aplicación. APLICABILIDAD DE LOS RESULTADOS: Unos resultados positivos de nuestro estudio pondrán en evidencia que el VPPB puede ser abordado de forma correcta por profesionales de atención primaria que hayan recibido una formación breve. Si la práctica se generaliza puede redundar en una gran mejora en la calidad de vida de estos pacientes

OBJECTIU El present projecte pretén explotar les dades generades a partir de la prova pilot que es va posar en marxa al febrer del 2012, del Programa d’Atenció i Educació Terapèutica pel Debut de Diabetis Mellitus Tipo 2 per valorar el seu impacte clínic, educatiu i els seus resultats cost-benefici i facilitar el seu desplegament posterior a la resta del territori. ÀMBIT DE L’ESTUDI El projecte es porta a terme en 4 Centres d’Atenció Primària de Barcelona ciutat en els que s’han anomenat professionals referents de metge de família (MF) i infermera (INF), que van rebre formació i són els responsables donar informació i suport als altres professionals, d’impartir l’educació grupal i assegurar la metodologia de treball. Es va facilitar als equips suport documental, informàtic, recursos educatius i materials didàctics i de suport. Al pacient inclòs en el programa se li facilita un pla de tractament, un curs d’Educació grupal i el seguiment en el primer any de debut. DISSENY / SUBJECTES D’ESTUDI Es tracta d’un estudi descriptiu transversal dels pacients diagnosticats de DM2 en els centres, des de febrer 2012 a febrer 2013

Objectiu: Avaluar l’efectivitat del massatge infantil en la motilitat gàstrica de lactants sans entre 1-6 mesos, com a recurs sanitari no invasiu d’Atenció Primària. Disseny: Estudi experimental controlat multicentric, amb assignació aleatòria a dos braços, de 15 dies de seguiment, per avaluar l’eficàcia d’una intervenció consistent en que les infermeres entrenin als progenitors, en donar massatge als seus bebès en el grup experimental, front a un grup control, que rebrà les cures sanitàries que es realitzen habitualment en el sistema de salut. Àmbit: Estudi multicèntric en els centres de salut ABS Centre a Sabadell i ABS Ripollet de la SAP Metropolitana Nord. Subjectes d’estudi: Es reclutaran 116 nens acabats de néixer a cadascun dels braços d’estudi. Aquesta mida ens permetrà determinar amb un nivell de significació del 5% i una potencia del 80%, una diferencia promig d’una deposició/dia entre ambdos braços, assumint una desviació estandar de 2,7, i una relació de 1:1. Resultats Esperats: L’aplicació del massatge corporal en nens entre 15 dies i 6 mesos facilitarà la motilitat gàstrica, i afavorirà l’expulsió de gasos, per la qual cosa s’evitaran les molèsties que aquests produeixen i milloraran el procés digestiu postprandial i les hores de son. Esperem que en el braç on s’apliqui el massatge, els nens incrementin el numero de deposicions, i per una altra banda que disminueixi la freqüència cardiaca darrera l’aplicació del massatge, es mantinguin els nivells òptims de saturació d’oxigen en sang i s’incrementin les hores continues de son. També les mares sotmeses a d’intervenció junt amb els seus fills, percebran al seu bebè més alerta i predicible i a sí mateixes com més segures en les cures del seu fill comparades amb les mares que no es beneficiaran d’aquesta intervenció.

Las enfermedades cardiovasculares constituyen una de las principales causas de mortalidad y morbilidad en el mundo y también en nuestro país. La mejora de la capacidad predictiva de las funciones de riesgo cardiovascular contribuiría mucho en la prevención de las enfermedades cardiovasculares. En este sentido, el proyecto MARK primera parte, se diseñó para estudiar nuevos factores de riesgo cardiovascular potencialmente útiles para este fin (glucosa postpandrial, hemoglobina glicosilada, automedida de la tensión arterial, índice tobillo brazo, medidas de rigidez arterial antes y después de ejercicio y co morbididades). Se reclutó una cohorte multicéntrica de 2700 pacientes de riesgo intermedio (riesgo coronario entre 5 y 15% o riesgo de muerte vascular entre 3-5% a 10 años), sin antecedentes de enfermedad arteriosclerótica. El equipo investigador estuvo formado por 3 grupos de la REDIAPP (RETICS RD06/0018) de 3 comunidades autónomas distintas. El presente proyecto, MARK II, es la continuación del estudio MARK-primera parte y comprende la fase de seguimiento de la cohorte a los 3 años des del inicio del reclutamiento para conocer la ocurrencia de eventos vasculares, mortalidad por todas las causas y mortalidad cardiovascular en este estadio temporal. También se analizará la contribución de los factores de riesgo estudiados en la predicción de la enfermedad vascular, ajustados por los factores de riesgo clásicos. El seguimiento será telefónico y se realizará en las 3 comunidades autónomas donde se llevó a cabo la primera parte. Posteriormente se prevé un seguimiento a 5 y 10 años.

Objetivos: Analizar la efectividad, seguridad y relación coste-utilidad de la aspirina en la reducción de enfermedades vasculares, cáncer y mortalidad en pacientes de riesgo elevado en prevención primaria y determinar el efecto del sexo, edad o la diabetes. Diseño: 1) Estudio de cohortes aparejadas por puntuación de propensión. Los datos se obtendrán del Sistema de Información para el Desarrollo de la Investigación en Atención Primaria provenientes los registros de historia clínica electrónica de atención primaria. 2) Un modelo de Markov para el análisis de coste-utilidad con datos de la cohorte y los relativos a los costes obtenidos del Sistema Nacional de Salud. Sujetos: Usuarios de 35 o más años, con riesgo elevado según diferentes criterios y sin enfermedad cardiovascular ni cáncer sin remisión (16500 expuestos y 33000 no expuestos). El período de reclutamiento garantizará de 5-9 años de seguimiento. Variables: Nuevos tratamientos con aspirina (sin facturación tres meses anteriores) y con criterios de cumplimiento (>80%), persistencia (>6 meses). El inicio de aspirina será una variable dependiente del tiempo (fecha de primera facturación). Variable respuesta: enfermedades cardiovasculares, cáncer, efectos secundarios (hemorragias gastro-instestinales o ictus hemorrágicos) o muerte. Variables independientes: variables demográficas factoras de riesgo, otras comorbilidades, datos de exploración, otros tratamientos farmacológicos. Análisis estadístico: Se construirán modelos de regresión de Cox para estimar la incidencia de las variables de interés. A partir de la reducción absoluta de riesgo calculada se calculará también el Número Necesario a Tratar. El análisis de coste-utilidad se realizará en base a la razón de coste-efectividad incremental (ICER).

El vértigo es una patología prevalente cuya causa más frecuente es el vértigo posicional paroxístico benigno (VPPB). El tratamiento de esta enfermedad son las maniobras de recolocación. Objetivo: Evaluar la eficacia de la maniobra de Epley realizada en atención primaria para mejorar el VPPB del canal posterior. Diseño: Ensayo clínico aleatorio. Ámbito: Dos centros de salud ubano que atienden 49.400 usuarios mayores de 18 años. Pacientes: A todos los pacientes, visitados por cualquier motivo, orientados como VPPB se les ofrecerá participar en el estudio y serán asignados aleatoriamente a un grupo intervención (maniobra de Epley) i control (maniobra simulada). Seguimiento: un año. Las variables de resultado serán: respuesta a la maniobra de Dix Hallpike, respuesta dicotómica si/no respecto a la presencia de vértigo durante la última semana, escala de Likert sobre vértigo, test de calidad de vida. Análisis estadístico: Regresión múltiple lineal, de Poïsson y de Cox según respuesta analizada, con grupo intervención/control como variable principal ajustando por potenciales confusores. Comparación bivariada mediante prueba t de Student o U de Mann-Whitney (variables continuas) y de Ji-cuadrado o exacta de Fisher (variables categóricas). Se precisan 75 sujetos en el grupo control y 75 en el grupo intervención.

Objectiu primari: Millorar el dolor (disminució en l’escala visual analògica del dolor) i disminuir del gruix de la fascia (medició ecogràfica) als 6 mesos d’iniciat el tractament. Objectius secundaris: 1.- Fer una descripció de les característiques epidemiològiques de les persones afectes de fascitis plantar en la nostra població (qüestionari epidemiològic). 2.- Determinar la relació entre fascitis plantar i esperó calcani (radiografia). 3.- Determinar el grau de compliment d’una sèrie de exercicis domiciliaris (diari d’exercicis). 4.- Correlacionar la intensitat del dolor amb el gruix de la fascia en mm. Mètodes: Assaig clínic aleatoritzat. S’inclouran tots els pacients derivats al nostre servei de Rehabilitació diagnosticats de fascitis plantar que compleixin els criteris de inclusió. Els pacients seran aleatoritzats en dos grups. Grup A exercicis més tractament amb corticosteroides+mepivacaina i grup B exercicis més tractament amb mepivacaina, prèvia acceptació del pacient a participar en el estudi mitjançant signatura del consentiment informat. Se’ls farà: valoració ecogràfica i determinació del dolor (EVA). Es realitzarà una radiografia a aquells malalts als que no se?ls hagi fet. Tots els malalts rebran 2 infiltracions amb una separació de 2 setmanes entre elles. Les infiltracions es faran sota guia ecogràfica pels mateixos investigadors. Es recolliran dades sociodemogràfiques que seran registrades en un qüestionari desenvolupat pels investigadors de l’estudi. Mesures: Des de la primera infiltració, cada mes es farà un control ecogràfic, d’emplenament del diari de exercicis i valoració del dolor amb l’escala d’EVA fins arribar als 6 mesos. Totes les dades seran introduïdes en un full d’Excel per posteriorment procedir al seu anàlisi estadístic. Resultats esperats: Disminució del dolor i millora dels paràmetres ecogràfics dels pacients amb tractament amb infiltracions de corticosteroides+mepivacaina en comparació amb el grup control als 6 mesos d?iniciat el tractament. Impacte potencial esperat: Poder establir un protocol de tractament dintre de la nostra unitat davant els pacients afectes de fascitis plantar que els hi doni una resposta més ràpida al problema i d’una major duració. Amb això volem disminuir les possibles complicacions que es puguin derivar de la falta de mobilitat ocasionada pel dolor plantar. Fent que els malalts realitzin les seves activitats de la vida diària amb el menor nombre de limitacions. Volem remarcar la importància cada vegada major de l’ús de l’ecografia en les unitats de Rehabilitació fent servir aquesta eina per correlacionar una mesura subjectiva com és el dolor amb la mesura de gruix fascial, objectivant d’aquesta forma la millora clínica. A més, com diu la bibliografia, al fer les infiltracions ecoguiades estem disminuint el risc de complicacions.

Objectiu: Avaluar un tipus d’intervenció breu en tabaquisme (metodologia 1-15-30) consistent en 3 visites presencials per establir-ne l’efectivitat i eficiència en l’abandonament sostingut als 6 i 12 mesos, i comparar-la amb una intervenció similar caracteritzada per un seguiment telefònic i amb una intervenció tipus consell mínim. Metodologia: Assaig clínic controlat aleatori simple. Multicèntric. Es convidarà a participar a 297 fumadors ? 18 anys amb disponibilitat de telèfon i que es puguin comunicar a través d’ell de manera normal. El grup control rebrà una intervenció tipus consell mínim (CM) i els altres 2 grups intervenció seguiran una intervenció breu protocolitzada: un grup rebrà una intervenció breu íntegrament presencial (IB) consistent en 3 visites cara a cara i l’ altre grup rebrà una intervenció breu similar però combinada (IBC) en què la segona i tercera visita es realitzaran telefònicament. La mesura principal serà l’abandonament sostingut del tabac als 6m i als 12m (confirmació verbal i per cooximetria). Estadística: anàlisi descriptiu de variables i multivariat de diferències dels paràmetres de resultat entreels 3 grups (CM, IB, IBC) fent servir models lineals: regressió logística per a les variables dicotòmiques o regressió lineal per a les contínues. Limitacions: És necessari que els 3 grups siguin homogenis i unificar criteris amb una formació clara i concisa dels investigadors participants per a què els tractaments (farmacològics o no) estiguin correctament indicats en els 3 grups segons marquen les guies, i no hi hagi diferències en aquest sentit. Pèrdues esperades elevades (30%). Aquest estudi s’ha dissenyat d’acord amb la Declaració de Helsinki i la Guia de la Bona Pràctica en Recerca del IDIAP Jordi Gol. Els participants signaran el consentiment informat abans de la realització de les visites individuals, detallant que la participació serà voluntària i que poden abandonar, si ho desitgen, sense que això impliqui un perjudici en la seva atenció sanitària. S’assegurarà la confidencialitat i anonimat. Es demanarà l’aprovació del Comitè Ètic d’Investigació Clínica (CEIC) de l’Institut Jordi Gol.

Els serveis d’urgències d’atenció primària són un filtre important per a la detecció dels efectes adversos i els incidents sense dany. El objectiu del treball es estimar la prevalença d’incidents de seguretat detectats per residents de MFiC, en pacients amb edat major de 14 anys atesos en urgències d’atenció primària. Metodologia: Estudi transversal dels incidents detectats d’agost de 2013 fins a desembre de 2013 (ambdós inclosos) a urgències de 4 CAPs i el CUAP de referència, produïts durant els dos anys previs a la detecció, en pacients majors de 14 anys. Es seleccionaràn tots els pacients en els que els investigadors detectin un incident de seguretat durant el període d’estudi; s’espera detectar 100 incidents en 5400 pacients visitats (1.86 per 100). Es recullen variables classificades als següents apartats i basades en protocols internacionals de seguretat del pacient: dades del pacient, característiques de l’incident, característiques del dany, factors contribuents, propostes de millora i factors atenuants. Es calcularà la prevalença d’incidents de seguretat a partir de la següent fórmula: total incidents detectats / total visites ateses a urgències al període d’estudi. Els intervals de confiança es calcularàn mitjançant aproximació de Poisson, amb un nivell de confiança del 95%. S’espera trobar una prevalença d’aproximadament 1 cas per cada 100 pacients visitats, essent els més freqüents els de prescripció. L’anàlisi permetrà descriure els factors contribuents a la producció d’errors en la pràctica clínica diària i efectuar una intervenció in situ si s?escau, implicant així mateix els professionals en la seguretat dels pacients.

OBJECTIU L’objectiu principal d’aquest projecte és el d’analitzar les diferents dimensions que constitueixen la cultura de seguretat del pacient als centres d’urgències d’atenció primària de Barcelona ciutat. DISSENY, ÀMBIT D’ESTUDI, SUBJECTES I VARIABLES Es tracta d’un estudi multicèntric transversal i descriptiu centrat a 4 centres d’urgències d’atenció primaria (CUAPs) de Barcelona ciutat. Dos dels quals són del SAP Muntanya-Dreta: Casernes de Sant Andreu i Horta i els altres dos del SAP Litoral-Esquerre: Manso i Sant Martí. La població d’estudi són tots els professionals sanitaris que hi treballen als 4 CUAPs: administratius, metges/metgesses, infermers/infermeres i residents de medicina familiar i comunitaria. Per mesurar la cultura de seguretat del pacient s’utilitzarà el qüestionari sobre seguretat dels pacients del «Hospital Survey on Patient Safety Culture (HSOPS)» de la «Agency for Healthcare Research and Quality (AHRQ)» adaptat i validat al castellà per «el grupo de investigación en gestión de la calidad, Proyecto CUSEP de la Universidad de Murcia». El qüestionari consta de 49 ítems dels quals 42 es distribueixen en 12 dimensions que analitzin la cultura de seguretat del pacient, 6 ítems reflecteixen les característiques dels enquestats i un ítem final obert per afegir comentaris. ANÀLISI ESTADÍSTIC Es farà un anàlisis descriptiu de les freqüències de respostes positives i negatives per ítem i per dimensió, així com les taxes de respostes positives i negatives a les 12 dimensions per als 4 CUAPs en el seu conjunt així com individualment. També es farà un anàlisis per col·lectius professionals. Igualment, s’analitzaran les diferències observades als percentatges de respostes positives de les dimensions amb la T de Student. RESULTAT ESPERATS La cultura de seguretat del pacient que tenen els professionals sanitaris que treballen als CUAPs necessita millorar en algunes de les seves dimensions. Aquesta cultura de seguretat es veurà influenciada per centre i per la categoria professional. Aquest projecte permetrà identificar les dimensions de la seguretat del pacient que precisen de ser millorades als CUAPs de Barcelona ciutat. Aquest fet permetrà elaborar plans d’intervenció especifics per la seva millora. Així mateix, augmentarà el grau de coneixement i sensibilitat dels professional sanitaris que treballen als CUAPs sobre la seguretat de pacient. LIMITACIONS La principal limitació d’aquest projecte radica en què el qüestionari per mesurar la seguretat del pacient ha estat dissenyat i validat per utilitzar-se als centres d’urgències hopitalaris però no als CUAPs. Per controlar aquesta limitació el qüestionari va ser adaptat a l’àmbit dels CUAPs després del seu pilotatge realitzat al desembre de 2012 al CUAP de Manso. Un altra limitació podria ser una baixa taxa de resposta. En qualsevol cas, s’ntentarà controlar aquest aspecte amb tècniques de recollida de dades com que a cadascun dels 4 CUAPs participants hi haurà dos membres del equip investigadors que seran els responsables de entregar i recollir les enquestes així com d’explicar als enquestats els principals objectius del estudi i de sol·lucionar les possibles dubtes de la complementació de algunes qüestions que puguin aparèixer. Igualment als professional que no hi participin se’ls registraran les dades epidemiològiques (sexe, edat, temps treballat al Institut Català de la Salut (ICS), temps treballat al centre, hores per setmana que hi treballen al centre, categoria professional i centre) per veure si hi ha diferències amb els que sí hi van participar.