banner-risc-cardiovascular

Proyectos

Orientación Diagnóstica de la Trombosis Venosa Profunda en Atención Primaria de Salud. Estudio de Coste-Efectividad

  • IP: Eva Maria Fuentes Camps
  • Duración: 2012-2014
  • Financiadores: ICS - Institut Català de la Salut

La trombosi venosa profunda (TVP) es una patologia amb una elevada morbi-mortalitat. El seu diagnòstic es difícil pels signes i símptomes tan inespecífics amb els que es presenta. Davant la sospita de trombosis venosa profunda es pot utilitzar l’escala de Wells que ens classificarà al pacient amb una determinada probabilitat pre-test. Depenent d’aquesta, es realitzaran proves complementàries (Dímer D i/o ecografia doppler). Existeix també una escala de probabilitat clínica d’Oudega que es va dissenyar també per pacients amb clínica compatible amb TVP, però aquesta es va validar pels pacients de l’atenció primària. Actualment a l’atenció primària, davant la sospita de l’existència d’una TVP d’un pacient, sempre s’ha de derivar a urgències del hospital per confirmar o descartar aquest diagnòstic, ja que no es disposa de cap prova complementària. La confirmació d’aquest diagnòstic solament es duu a terme en un 25% dels pacients derivats, amb la qual cosa es pot dir que el sistema actualment es d’una eficiència dubtosa. A dia d’avui, es podrien plantejar tres possibles mètodes d’actuació davant la sospita d’una TVP a l’atenció primària: 1. Derivació de tots els pacients amb sospita de TVP a l’hospital per realitzar ecografia doppler sense la realització de cap escala de probabilitat clínica, ni algoritme diagnòstic o prova complementària a l’atenció primària (el que es realitza actualment). Posteriorment a l’hospital es realitzarà l’algoritme de Wells. 2. Realització d’escala de Oudega que inclou el Dímer D a l’atenció primària i depenent del resultat, derivació posterior a urgències d’hospital amb seguiment de l’algoritme de Wells. 3. Realització d’escala de Wells i Dímer D a l’atenció primària i depenent del resultat, derivació a urgències d’hospital amb seguiment d’?algoritme de Wells. En qualsevol de les tres opcions, el diagnòstic de confirmació es realitza mitjançant ecografia-doppler a l’hospital. Aquest projecte pretén determinar el cost-efectivitat de l’aplicació dels diferents algoritmes de diagnòstic en els pacients amb sospita d’un primer episodi de trombosis venosa profunda en l’atenció primària de salut. Així mateix, pretén avaluar la utilitat de la determinació del Dímer D en l’atenció primària. Es tracta d’un estudi transversal i multicéntric, en el que la població d’estudi seran els pacients que acudeixin al servei d’urgències de cirurgia vascular derivats des de els centres d’atenció primària que tenen com hospital de referència l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau. A tots els pacients admesos al servei d’urgències de l’hospital, se’ls sol·licitarà un consentiment informat i es recolliran variables d’exploració física, anamnesis, variables de l’escala de Wells i Oudega, Dímer D en sang venosa (mitjançant dos mètodes: ràpid amb l’analitzador portàtil i el convencional), i es realitzarà una ecografia doppler. Per tant, els pacients no seran aleatoritzats a cap branca de diagnòstic pre-establerta, si no que tots seran sotmesos a les mateixes exploracions. L’objectiu de dur a terme aquest procediment es el d’avaluar, a posteriori, el cost-efectivitat de realitzar els diferents algoritmes diagnòstics. Per avaluar el cost-efectivitat s’analitzarà, per una banda, el cost en euros de cada un dels algoritmes possibles i, per l’altra, l’efectivitat, que estarà basada en el resultat de l’ecografia doppler, que es la que confirmar o descarta el diagnòstic. Aquest projecte pot canviar el circuit assistencial habitual en el diagnòstic de la trombosis venosa profunda, fent un circuit més eficient. La utilització de les escales de probabilitat clínica i el Dímer D en l’atenció primària poden evitar un gran nombre de derivacions a l’hospital i tot el que això comporta (cost del transport sanitari, cost de les visites i proves hospitalàries, molèsties innecessàries pels pacients). Es podrà descartar la trombosis venosa profunda en un gran nombre de pacients i iniciar el diagnòstic diferencial d’aquesta patologia. Els pacients que arribin al tercer nivell assistencial seran, exclusivament, els que tinguin una moderada o alta sospita de patir malaltia tromboembòlica. Si es demostra l’eficiència de l’ús de aquestes escales i del Dímer D en l’atenció primària podrem dotar a aquest nivell assistencial d’aquesta prova complementària de diagnòstic ràpid.

Malalt crònic complex: Centres d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP), urgències hospitalàries i relació entre entre aquests dispositius

  • IP: Queralt Guitart Gonzalez
  • Duración: 2012-2014
  • Financiadores: ICS - Institut Català de la Salut

OBJECTIUS
Analitzar la utilització d’un centre d’urgències d’atenció primària (CUAP) i del servei d’urgències de l’hospital de referència, dels malalts crònics complexos.

MATERIAL I MÈTODES
– Disseny: Estudi observacional transversal
– Lloc i marc de realització: Atenció Primària. Àmbit urbà (Barcelona ciutat; àmbit d’influència del CUAP Sant Martí).
– Criteris de selecció: Tots els pacients que al començament de 2012 pertanyen als grups de CRG 6 i 7.
– Variables: Independents: dades del pacient (Edat, sexe, EAP de referència, status del CRG). Variables dependents: visites al CUAP: Sí/No, número de visites i data; visites a Urgències de l’hospital: Sí/No i data; visites a l?EAP: servei i data; derivacions des del CUAP a Urgències de l’hospital (SI/NO i numero de vegades).
– Recollida de dades: Revisió de la història clínica electrònica (e-CAP, HCC, HCNet).
– Limitacions de l’estudi: Les visites al CUAP o les derivacions hospitalàries per patologia aguda no relacionada amb les patologies cròniques (CRG 6-7) no es podran identificar. Els ingressos fora de l’hospital de referència es perdran.

APLICABILITAT DELS RESULTATS ESPERATS
Amb aquest estudi pretenem estudiar la utilització que fan del CUAP i de les urgències hospitalàries els pacients crònics complexes. El fet d’estudiar aquest fenomen sobre la nostra població i el seu àmbit de referència, ens donarà informació de quina és la situació actual i això permetrà plantejar mesures que millorin l’eficiència i l’efectivitat dels centres d’urgències i l’adequació de la seva utilització.

Perfil de conducta sedentaria en los pacientes con sobrepeso y obesidad moderada: Un análisis de la posible población diana que participará en el estudio SEDESTACTIV. Estudio observacional descriptivo

  • IP: María Lourdes Lasaosa Medina
  • Duración: 2012-2013
  • Financiadores: ICS - Institut Català de la Salut

Objetivo. Determinar y cuantificar las conductas en sedestación de los usuarios de atención primaria con sobrepeso u obesidad moderada, y su relación con el sexo, la edad, patologías crónicas, variables socioeconómicas y sociodemográficas. Método. Diseño: Estudio observacional descriptivo. Se invitará a participar a unos 450 sujetos, usuarios de centros de atención primaria de diferentes ámbitos. Los criterios de inclusión para seleccionar la muestra serán: edad 25 a 65 años y índice de masa corporal (IMC) de 25 a 34.9 Kg/m2. Serán excluidas las personas con patologías que contraindiquen la actividad física regular y otras que dificulten el desarrollo del estudio. Variables de estudio: tiempo de sedestación (test de Marshall), conductas en sedestación, patologías crónicas limitantes, peso, talla, IMC, presión arterial, perímetro abdominal, datos biológicos (glicemia, hemoglobina glicada, colesterol total, LDL-C, HDL-C y triglicéridos) y perfil sociodemográfico (sexo, edad, nivel educativo, situación laboral estado civil y nivel social). Procedimiento: el sistema de reclutamiento tendrá 2 fases. En la primera se hará difusión del estudio y se invitará a los centros de atención primaria interesados. En la segunda fase tendrá lugar la inclusión de pacientes, que se seleccionarán mediante sistema aleatorio des de las consultas. Se considera necesaria la captación de un mínimo de 5-7 pacientes por profesional. Implicaciones éticas: el protocolo se enviará al Comité Ético de Investigación Clínica (CEIC) del Institut en Investigació en Atenció Primària (IDIAP) Jordi Gol para su valoración. Será un requisito indispensable que los participantes firmen un consentimiento informado. Resultados esperados. Al finalizar este estudio se espera identificar tanto la población que potencialmente participará en el estudio SEDESTACTIV, como también las conductas en sedestación a las que la población dedica más tiempo. ImpactO potencial esperado. El estudio nos permitirá conocer la posible población diana del proyecto SEDESTACTIV, así como orientar la futura intervención en atención primaria que contempla dicho estudio. DOCUMENT 2

Suport social i el seu impacte a la salut en el barri de la Mina: creació d’una cohort poblacional

  • IP: Juan Manuel Mendive Arbeloa
  • Duración: 2012-2014
  • Financiadores: ICS - Institut Català de la Salut

L’objectiu principal d’aquest projecte és avaluar l’impacte del Suport Social en la salut i aspectes relacionats amb la salut d’una cohort de veïns del barri de la Mina a 2 anys de seguiment. També es pretén avaluar i determinar si existeixen diferències en funció de les característiques sociodemogràfiques en l’impacte del suport social en la salut i aspectes relacionats amb la salut d’una cohort de veïns del barri de la Mina. Es tracta d’un estudi exploratori longitudinal de cohorts que es realitzarà en 3 fases. A la fase 1 es farà ús de tècniques qualitatives, com les entrevistes individuals i grupal, i els grups focals per a garantit que la versió del qüestionari que fem servir reflecteix els significats de la població on s’utilitzarà. En la fase 2 la versió final del qüestionari es passarà a una mostra de 300 veïns de la Mina captats al CAP La Mina que seràn seguits durant 24 mesos. A la fase 3, s’avaluarà l’impacte del CS en la qualitat de vida dels pacients i incidència acumulada de problemes de salut. Aquest projecte ens permetrà avançar en l’estudi dels determinants socials de la salut en el barri de la Mina i poder planificar intervencions per a potenciar aquets recursos.

Ensayo clínico aleatorizado para evaluar la efectividad de un entrenamiento de Mindfulness (conciencia plena) en personas con patología crónica

  • IP: Nuria Rosell Reig
  • Duración: 2012-2014
  • Financiadores: ICS - Institut Català de la Salut

Evaluar, en personas con patologías crónicas la efectividad del entrenamiento y la práctica de Mindfulness en términos de calidad de vida relacionada con la salud (CVRS) medida con el cuestionario SF-36.
Evolución de Cortisol en sangre. Evolución de parámetros biológicos específicos de su/s patologías. Evolución del consumo de fármacos. Cumplimiento del plan terapéutico. Episodios de agudización de su proceso. Evolución de la demanda de visitas. Realizar un estudio coste-efectividad de la intervención. Diseño: Ensayo clínico controlado aleatorizado, comparando a un grupo de pacientes que realizan entrenamiento y práctica en MINDFULNESS con un grupo control de similares características que reciben el tratamiento habitual. Ámbito del estudio: El estudio se realizará en 5 Centros de Salud de Barcelona. Sujetos de estudio: Personas con algún diagnóstico de las siguientes enfermedades crónicas diana: Diabetes mellitus. Hipertensión arterial. Enfermedad pulmonar obstructiva crónica. Insuficiencia cardíaca, que den su consentimiento para participar.
La medida principal de resultado será la CVRS, al finalizar la intervención y a los 6 y 12 meses. Se realizará un análisis descriptivo de las variables y un análisis multivariado de las diferencias de los parámetros de resultado entre grupo de intervención y control utilizando modelos de de regresión lineal múltilple.

Efecto de pérdida de peso sobre la hipertransaminasemia de la Esteatosis hepática no alcohólica: ensayo clínico aleatorizado, abierto, con grupo control

  • IP: Marta Selvi Blasco
  • Duración: 2012-2014
  • Financiadores: ICS - Institut Català de la Salut

OBJETIVOS PRINCIPALES: 1. Evaluar la efectividad que una intervención para perder de peso tiene sobre la biología hepática en pacientes diagnosticados de esteatosis hepática no alcohólica. 2. Comparar la eficacia de una intervención de dieta y ejercicio para perder peso respecto a la práctica habitual de no intervención en pacientes diagnosticados de esteatosis hepática no alcohólica . OBJETIVOS SECUNDARIOS: 1. Describir y comparar las características basales del grupo control y del grupo intervención. 2. Comparar la pérdida de peso conseguida a los 3 meses y a los 6 meses de seguimiento en el grupo intervención respecto al grupo control. 3. Describir y comparar las características de los pacientes que pierden peso durante la primera fase del estudio (6 meses) respecto a los que no lo pierden. 4. Comparar el % de mantenimiento del peso durante los 12 meses de seguimiento posterior en ambos grupos control e intervención y su implicación en las cifras de ALT. 5. Comparar el % de mantenimiento del peso durante los 12 meses de seguimiento posterior en los pacientes que perdieron peso en la fase inicial (6 meses) respecto a los que no lo perdieron. 4. Evaluar en el subgrupo de pacientes diabéticos, en función de su permanencia en el grupo intervención o grupo control, la influencia sobre el control de la diabetes. 5. Evaluar la calidad de vida de los pacientes mediante el Test SF-12 antes y después de la intervención. 7. Identificar los pacientes con criterios clínicos y analíticos de evolucionar a formas graves de EHNA. DISEÑO: Estudio multicéntrico, aleatorizado, abierto, con grupos paralelos. ÁMBITO: 4 centros de atención primaria de Barcelona ciudad (CAP Horta 7F , CAP Horta 7D, CAP Carmelo, CAP Sant Rafael) entre junio de 2010 y septiembre de 2012. POBLACIÓN DE ESTUDIO Y CRITERIOS DE SELECCIÓN: Un total de 84 pacientes participaron en el estudio (42 intervención; 42 control). Fueron reclutados consecutivamente a partir de la población atendida en los cuatro centros de Atención Primaria de Barcelona ciudad. La cohorte se seleccionó en un período de tiempo de 26 meses. Los criterios de inclusión fueron: (1) edad comprendida entre 18-75 años, (2) elevación persistente de los niveles de ALT (ALT >o=37 U/l en hombres y 32 U/l en mujeres) durante al menos 3 meses; (3) elevación del IMC por encima de 25; (4) ecografía abdominal sugestiva (hígado brillante y aumento de la ecogenicidad comparada con la renal o la de la vesícula biliar). Los criterios de exclusión fueron: (1) normalización de la ALT al inicio del estudio; (2) consumo de alcohol mayor a 14 UBEs semanales en mujeres y mayor a 21 UBEs semanales en hombres; (3) presencia de hepatopatía definida diferente de la EHNA incluyendo las hepatopatías víricas (serologías VHB y VHC), autoinmunes (autoanticuerpos: ANA, AMA, antimúsculo liso), colestásica (fosfatasa alcalina y gammaglutamiltransferasa) y metabólica (patología tiroidea clínica, hemocromatosis, celiaquía, Wilson); (4) condiciones o enfermedades que dificultaron la recopilación de datos y el seguimiento del estudio, tales como enfermedades incapacitantes, deterioro cognitivo, pacientes institucionalizados o sujetos sin domicilio fijo en cualquiera de las áreas básicas del estudio; (5) y sujetos que no prestaron consentimiento informado por escrito para participar en el estudio. Los pacientes que cumplían los criterios de inclusión y que dieron su consentimiento informado, fueron asignados aleatoriamente en una proporción de 1:1 en bloques de 10, para recibir la intervención de un programa individualizado de dieta hipocalórica y ejercicio o, formar parte del grupo control. METODOLOGÍA: Diseño: Estudio de intervención, aleatorizado, abierto, con grupo control, multicéntrico. Ámbito: 4 centros de atención primaria en Barcelona ciudad. RESULTADOS ESPERADOS: Se trata de un proyecto por el que obtuvimos una ayuda XB en el año 2010, año en el cual iniciamos el trabajo de campo. Actualmente hemos reclutado aproximadamente el 75% del total de la muestra y la mayoría de pacientes se encuentran en la segunda fase del estudio (fase de mantenimiento de peso). Hasta el momento hemos obtenido resultados preliminares de la primera fase (fase de intervención para perder peso). Esperamos poder obtener los resultados de la fase de mantenimiento de peso de 12 meses de seguimiento en el transcurso del año 2012-2013. Se trata de un estudio longintudinal de 18 meses de seguimiento a cada participante y con introducción paulatina de los participantes, por lo tanto cada paciente se encuentra en diferentes momentos del seguimiento. Los resultados obtenidos hasta el momento fueron presentados en la última Jornada de Recerca (marzo 2012). Se presentaron resultados respecto a los siguientes apartados. 1. Características basales de los participantes 2. Pérdida de peso conseguida en 3 y en 6 meses 3. Disminución de ALT conseguida en 3 y en 6 meses 4. Frecuencia de normalización de de ALT conseguida en 3 y en 6 meses En la fase post-intervención, esperamos obtener resultados satisfactorios en cuanto la mantenimiento de la pérdida ponderal así como de la normalización de las transaminasas y de la resistencia a la insulina. IMPACTO POTENCIAL ESPERADO: Dada la elevada prevalencia de la EHNA en las consultas de atención primaria y el hecho de que, las modificaciones del estilo de vida en forma de dieta y ejercicio han demostrado ser el tratamiento más eficaz para esta entidad, esperamos encontrar resultados satisfactorios en cuanto a la normalización de las transaminasas en los pacientes que hayan sido sometidos a la intervención, así como también el mantenimiento de esta normalización en los 12 meses posteriores de seguimiento. Así mismo, esperamos poder definir los criterios clínicos y analíticos que predicen el estadío evolutivo de la EHNA de los pacientes incluidos en este estudio.

Efectividad del uso de una herramienta móvil añadida a una intervención estándar en la mejora de estilos de vida saludables. Ensayo clínico aleatorizado. Estudio EVIDENT II

  • IP: Carlos Martin Cantera
  • Duración: 2012-2016
  • Financiadores: Instituto de Salud Carlos III

Objetivos: Desarrollar y validar una herramienta móvil para la utilización en soportes Smartphone, como primera fase, y evaluar el efecto de añadir esta herramienta de nuevas tecnologías de la información y la comunicación (TIC), a una intervención estandarizada para incrementar la adherencia a las recomendaciones nutricionales de la dieta mediterránea y para incrementar la actividad física, como objetivo principal del estudio. Metodología: Ensayo clínico, de dos grupos paralelos, multicéntrico, a doble ciego y aleatorizado dirigido a valorar los posibles efectos de añadir una herramienta TIC, aplicación desarrollada para el Smartphone (intervención), como apoyo a recomendaciones conductuales y educativas (control) en el incremento de actividad física y adaptación de la alimentación al patrón de dieta mediterránea. Población: se incluirán 1215 sujetos, menores de 70 años procedentes del proyecto EVIDENT que acepten participar. Se valorará el ejercicio con el acelerómetro y el 7-PAR y la adaptación a la dieta mediterránea con un cuestionario de adherencia a la dieta mediterránea y una encuesta de frecuencia alimentaria. Se evaluará también estructura y función vascular con la presión arterial central, Augmentation index, velocidad del pulso y grosor de intima media de carótida. El consejo sobre adaptación a la dieta mediterránea (basada en el proyecto PREDIMED) y sobre ejercicio (basada en el proyecto PEPAF), será común a ambos grupos. Al grupo de intervención se le añadirá el entrenamiento y uso de una aplicación en un Smarthphone diseñada para fomentar una alimentación saludable y un incremento de ejercicio físico.

Diseño de una intervención compleja multiriesgo en Atención Primaria para fomentar conductas promotoras de salud en la población de 45 a 75 años: ensayo clínico exploratorio mulicéntrico

  • IP: Bonaventura Bolíbar Ribas
  • Duración: 2012-2016
  • Financiadores: Instituto de Salud Carlos III

El estudio tiene como objetivo diseñar un ensayo clínico multicéntrico exploratorio controlado para evaluar la efectividad de una intervención compleja multiriesgo dirigida a personas de 45 a 75 años atendidas en APS con el objetivo de desarrollar conductas promotoras de salud que mejoren su calidad de vida y eviten las enfermedades crónicas más frecuentes. Para ello se desarrollaran las tres primeras fases de una intervención compleja según las recomendaciones del Medical Research Council: 1) Fase 0, Preclínica/Teórica, en la que se realizará: a) una revisión bibliográfica sobre intervenciones dirigidas a la promoción de estilos de vida saludables, la disminución del riesgo cardiovascular, la prevención primaria de la depresión y la ansiedad así como sus resultados económicos; b) identificación y evaluación las distintas teorías de promoción de la salud así como los métodos de evaluación económica que servirán de fundamento para el desarrollo de la intervención. 2) Fase 1, Modelización y operativización, en la que se determinarán los componentes de la intervención, su interrelación y su relación con los resultados en salud. Para ello se realizaran distintos estudios cualitativos con los distintos actores involucrados identificando las barreras y los elementos facilitadores de cara a construir una intervención flexible y dinámica que permita una implementación adecuada a la atención primaria. 3) Fase 2, prueba piloto/ensayo exploratorio en 32 centros de 8 comunidades autónomas en el que se implementará la intervención final diseñada y se evaluará la factibilidad, la aceptabilidad y la efectividad potencial de la intervención

Estudi de les característiques dels pacients traslladats pel Sistema d’Emergències Mèdiques als Centres d’Urgències d’Atenció Primària (CUAP) i de les derivacions de pacients dels CUAP als Serveis d’Urgències dels Hospitals

  • IP: Begoña Baena Tamargo
  • Duración: 2012-2014
  • Financiadores: ICS - Institut Català de la Salut

OBJECTIUS: Els principals objectius de l?estudi són: 1- Descriure les característiques dels pacients traslladats pel sistema d’emergències mèdiques ( SEM) als centres d’urgències d’atenció primària (CUAP). 2- Descriure les característiques dels pacients que han estat derivats des dels CUAP als servei d’urgències hospitalàries (SUH) de referència. DISSENY: Es tracta d’un estudi descriptiu i multi cèntric realitzat a la ciutat de Barcelona. Hi participen professionals sanitaris del SEM i dels CUAP que no disposen de capacitat d’ingressar pacients als Hospitals, que son els següents: CUAP Manso, CUAP Sant Martí, CUAP Horta i CUAP Casernes (a partir de la data de la seva posta en funcionament) Criteris d’inclusió: Seran inclosos a l’estudi: – Tot aquells pacients que arriben al CUAP a través del SEM, independentment d?on es resolgui el seu procés . – Tots aquells pacients atesos al CUAP, i que hagin estat derivats a l?hospital a través del SEM o per mitjans propis. Criteris d’exclusió: – Tots aquells pacients que no es pugui fer el seguiment de la resolució del seu procés. Recollida de dades: Per l’estudi s’ha creat una base de dades on cada professional recollirà la informació dels pacients que compleixin els criteris d’inclusió a l’estudi. La taula es troba a l’escriptori de la sessió de cada professional.

Efectivitat del tractament grupal multidimensional del dolor en la discapacitat, la percepció del dolor i de malaltia dels pacients i l»ús d?estratègies d»afrontament actives

  • IP: marta vidal ramperez
  • Duración: 2012-2014
  • Financiadores: ICS - Institut Català de la Salut

OBJECTIUS: Avaluar l?efectivitat d?un tractament grupal multimodal en pacients diagnosticats de lumbàlgia crònica inespecífica (tècniques cognitiu-conductuals, educació sanitària i cinesiteràpia específica) en la percepció de la sensació dolorosa, la percepció de malaltia dels pacients i les estratègies d?afrontament envers el dolor crònic de raquis. DISSENY: Estudi d?intervenció, prospectiu, aleatoritzat. SUBJECTES D?ESTUDI: 160 pacients adults diagnosticats de lumbàlgia inespecífica crònica. El tipus de mostreig serà consecutiu no probabilístic, amb assignació aleatòria al grup control i al grup experimental METODOLOGIA: En primer lloc, es farà difusió del projecte a tot l?equip col?laborador. Posteriorment, el facultatiu del Servei de rehabilitació del CAP Sant Andreu confirmarà el diagnòstic de lumbàlgia crònica inespecífica. Es recolliran les primeres mesures d?avaluació del dolor, de discapacitat, de percepció de malaltia i d?estratègies d?afrontament mitjançant l?escala EVA, el qüestionari Roland Morris, el qüestionari breu de percepció de malaltia (B-IPQ) i el qüestionari d?afrontament del dolor crònic (CAD), respectivament. Un cop finalitzat el tractament, es realitzaran els seguiments posttractament als 3 i 12 mesos de la finalització de les sessions. S?estudiaran 160 pacients: 80 al grup control (tractament amb MO i entrega de full d?exercicis i/o tractament farmacològic) i 80 al grup experimental (cinesiteràpia, educació sanitària i teràpia cognitiu-conductual). Es realitzarà l?anàlisi descriptiu i analític amb el programa SPSS. RESULTATS ESPERATS: S´estima una disminució de la discapacitat, millora de la intensitat de dolor en un punt en l?escala EVA, millora de la percepció de malaltia i canvi de les estratègies d?afrontament.

Patronato

Colaboradores

Acreditaciones