OBJECTIU El projecte te dos objectius delimitats: 1. Conèixer els diferents estressors, el grau de distrés percebut i la repercussió en termes de malestar i somatitzacions que tenen les comunitats immigrants més grans en el nostre medi. S’estudiarà la relació que tenen aquestes manifestacions somàtiques amb les creences sobre salut i malaltia particulars a cada grup i com s’associen amb els seus processos d?emmalaltir i de cerca d’ajuda del sistema sanitari. 2. Identificar les eines de competència que haurien de tenir els professionals sanitaris per atendre aquests motius de consulta. MÈTODES Estudi observacional, transversal, multicèntric, qualitatiu-quantitatiu en una mostra de 980 persones dels cinc grups de població immigrant resident a Catalunya (magrebins, subsaharians, americans andins, indostànics i xinesos). Es recolliran dades sociodemogràfiques i mitjançant tres escales, es mesuraran estressors, grau de distrès percebut i patrons presents de manifestacions somàtiques. S’utilitzarà metodologia quantitativa en base a un qüestionari dirigit a indagar sobre el seu sistema de creences a l’entorn de la salut i la malaltia. Per a l’estudi d’opinions dels professionals s’emprarà metodologia qualitativa: a) Entrevistes individuals centrades en incidents crítics, b) Realització d’un grup focal i anàlisi del contingut del discurs i c) Qüestionari in situ. RESULTATS ESPERATS S’espera un nivell d’estrès crònic alt entre les diferents comunitats d’immigrants recents i que aquest covariï amb el grau de somatitzacions. El sistema de creences estarà relacionat amb el tipus i grau de les somatitzacions presentades i amb la utilització del sistema sanitari. Aquest estudi permetrà conèixer millor aquestes poblacions i pot ajudar a millorar la comprensió i l’eficàcia dels professionals sanitaris tant pel que fa a la prevenció, la comunicació, el maneig terapèutic i la gestió de recursos.

Les sol·licituds de colonoscòpies han augmentat progressivament en els darrers anys sobretot perquè és la prova de confirmació diagnòstica de patologia de càncer colorrectal entre altres. Tot i això les colonoscòpies comporten uns riscos que poden ser greus i un cost elevat. D’aquí la utilitat de fer un estudi sobre el grau d’adequació de colonoscòpies sol·licitades. L’objectiu principal del nostres estudi és el de fer una descripció de la situació actual sobre l’adequació de les sol·licituds de colonoscòpies en el nostre territori tenint en compte la Guia EPAGEII (European Panel on the Appropiateness of Gastrointestinal Endoscopy). S’espera un grau d?adequació superior o igual al 60%, tant pel total de les colonoscòpies com pel seguiment de pòlips. Es tracta d’un estudi prospectiu de les ABS de Metropolitana Sud i Catalunya Central i els seus hospitals de referència. En total s’obtindran 1440 peticions de colonoscòpies que es recolliran durant tot un any. Es recolliran variables tant dels pacients, com dels professionals i dels hospitals, variables relacionades amb les peticions de colonoscòpies, el grau d’adequació segons la guia EPAGEII i els diagnòstics. Es farà bàsicament un anàlisi descriptiu i un anàlisi per determinar els factors predictors de fer una petició adequada segons motiu de diagnòstic. Pensem que avaluar la idoneïtat de la indicació de proves complementàries és important ja que suposa un punt clau en la millora de la relació cost-benefici. Alhora si millorem l’adequació augmentem el rendiment diagnòstic, reduint d’aquesta manera la realització de proves innecessàries sobretot en pacients sans.

Hipòtesi de treball: Un programa de educació diabetológica per als immigrants indostanics amb diabetis ha de ser forçosament dissenyat a partir de les seves creences i del seu estil de vida.

Objectiu: reduir l’impacte de la malaltia diabètica entre el col·lectiu de immigrants diabètics procedent del Indostan, mitjançant un programa educatiu grupal adaptat a la realitat cultural, social i religió d’aquesta població.

Material i mètodes
Disseny: estudi d’intervenció prospectiu amb un seguiment de 12 mesos.
Subjectes: 276 diabètics immigrants d’origen indostànic atesos al Raval Sud de Barcelona
Variables a mesurar: paràmetres de control metabòlic (glucèmia basal, HbA1c, PA, perfil lipídic i paràmetres d’obesitat), presència de complicacions diabètiques, qüestionaris de qualitat de vida relacionada amb la diabetis (ADDQoL) i satisfacció amb el tractament (DTSQ) en el moment d’inici del programa educatiu, als 3, 6 i 12 mesos.

Cronograma: en una primera fase s’ha realitzat una reunió amb un grup de diabètics indostànics on s’han explorat les seves creences, expectatives i situació sociosanitaria
– elaboració de material predominantment gràfic per l’educació diabetológica grupal i els reforços individuals posteriors
– 3 sessions d’educació diabetológica grupal adaptada a la realitat sociocultural i religiosa del col·lectiu
– reforços educatius individuals trimestrals per equip mèdic habitual
– avaluació de la eficàcia de la intervenció i reelaboració de material diabetológic adaptat per a diabètics d’origen indostànic
– difusió posterior del material educatiu a l’Atenció Primària

Resultats esperats.
– Millora en paràmetres de control metabòlic
– Millora en la percepció de la qualitat de vida relacionada amb la diabetis
– Adopció d’estils de vida més saludables

OBJETIVO 1) Caracterizar nuevos diagnósticos de gonococia y sífilis en centros participantes y estudiar factores asociados a estas ITS y a la coinfección VIH/ITS; 2) Determinar ocurrencia de gonococia y sífilis en personas que solicitan asistencia por sospecha de ITS y las variables asociadas; 3) Describir conductas sexuales de riesgo para infección por VIH e ITS en personas que consultan por sospecha de ITS DISEÑO Estudio prospectivo multicéntrico (objetivos 1 y 2). Estudio transversal (objetivo 3) Ambito: 14 centros de ITS e Instituciones Penitenciarias SUJETOS DE ESTUDIO Personas que acuden a centros partipantes por sospecha de una ITS VARIABLES Epidemiológicas (nº identificación, centro, edad, sexo, país de origen, nivel de estudios); clínicas (diagnóstico, confirmación de laboratorio, manifestaciones clínicas, otras ITS concurrentes, situación frente a VIH, antecedentes de ITS); factores de riesgo (mecanismo de transmisión, otras situaciones de riesgo) RECOGIDA DE DATOS Recogida en cada centro participante mediante cuestionario; remisión de la información al centro coordinador, donde se realizará la informatización, control de calidad, agregación de datos y análisis. Para el objetivo 3 se realizará una encuesta específica ANÁLISIS DE DATOS Descriptivo de características de estos pacientes; bivariante y multivariante para evaluar factores asociados a la presencia de gonococia y sífilis, así como a la coinfeccion sífilis/VIH y gonococia/VIH. Descripción de conductas sexuales de riesgo

El model d’atenció a la depressió proposat consisteix en un programa multicomponent dissenyat a partir de l’evidència científica disponible i tenint en compte la seva factibilitat i aplicabilitat en la pràctica clínica habitual en l’atenció primària catalana.
Inclou mesures d’efectivitat demostrada i raonablement aplicables en la nostra organització sanitària. Aquestes accions són de caràcter clínic, formatiu, organitzatiu i d’educació sanitària dels pacients.
El programa pretén una avaluació i abordatge sistemàtic de la depressió en atenció primària. Incorpora mesures educatives dirigides a metges per incrementar els seus coneixements i habilitats en el diagnòstic de la depressió, avaluació del risc suïcida, tractament i seguiment clínic de la depressió i modificacions oportunes en el pla terapèutic per aconseguir la remissió. Inclou una jornada de formació anual més actuacions formatives periòdiques de reforç (sessions clíniques en els propis centres). El contingut formatiu emfasitza el procés assistencial i el seguiment clínic actiu dels pacients deprimits i les opcions davant la no-consecució dels objectius plantejats (remissió a curt termini i no recaiguda a llarg termini).
El programa redefineix els circuits organitzatius i els rols professionals en el si de l’equip d’atenció primària per a l’atenció al pacient deprimit. Potencia el paper de la infermera d’atenció primària en l’atenció a la depressió amb la creació de la figura del «»case manager»». Els «»case managers»» són infermeres amb experiència assistencial i ensinistrades específicament en aspectes clínics de la depressió, tractament antidepressiu, efectes secundaris, importància de l’adherència al tractament i mètodes per assegurar-la, signes d’alarma en l’evolució de la depressió, etc. El «»case manager»» ofereix diversos tipus de suport als pacients inclosos en el programa: educació sanitària, actitud psicoterapèutica, accessibilitat, coordinació amb el metge i/o amb el psiquiatre, etc. El programa estableix un nombre mínim de visites amb el pacient: en la fase aguda, inicialment una setmana després de la inclusió i després mensualment fins a aconseguir la remissió; en la fase de continuació manteniment els contactes són bimensuals; no obstant això, el pla de visites de seguiment pot ser individualitzat segons les característiques del pacient i l’evolució de la depressió. Les visites tenen un contingut estructurat on es proporciona al pacient informació i educació sobre la malaltia i el seu tractament, incloent activitats de «»auto-ajuda»» i consells de salut dirigits al propi pacient i cercles pròxims. Es disposa de material educatiu específic del programa per ser lliurat al pacient. S’avalua sistemàticament l’adherència al pla terapèutic, s’identifiquen les dificultats per al compliment i es proporcionen eines per superar-les, s’identifiquen eventuals efectes adversos del tractament i s’avalua quantitativament l’evolució clínica del pacient amb l’ús sistemàtic de l’escala Patient Health Questionnaire-Depression. Tota la informació registrada, incloent la puntuació en la PHQ-9, es registra en un full de monitoratge a disposició del metge responsable perquè quan visiti al seu pacient tingui dades sobre l’estat i evolució del pacient que l’ajudin en la presa de decisions respecte al maneig (p. ex. necessitat de canvis en el tractament, maneig d’efectes secundaris, re-avaluació, interconsulta, etc.) L’actuació del nivell psiquiàtric esta integrada en el procés assistencial i altament coordinada amb els altres àmbits professionals (metge de família i «»case manager»»). S’optimitzen recursos ja existents com la consultoria i assessoria periòdica, la interconsulta i la derivació, i s’estableixen mecanismes àgils (via informàtica, telefònica) per a compartir informació clínica referent als pacients entre psiquiatres, metges de família i «»case managers»».

QUALICOPC (Quality and Costs of Primary care in Europe) is a multi-country study, co-financed by the European Commission in the 7th Framework Programme that aims to evaluate primary care systems in Europe in terms of quality, equity and costs. Previous studies have established a link between the structure of primary care systems and health system performance at aggregated level. QUALICOPC aims to analyse this link between primary care structure and health care system performance in a European context. These mechanisms will be disclosed, inter alia, by gaining insight in (1) the professional behaviours of health care workers and (2) the expectations and actions of their patients. More details on the study questions are available at www.qualicopc.eu.

OBJETIVO. Evaluar la efectividad de una intervención de seis meses de duración para reducir las horas de sedestación diarias, en personas con sobrepeso y obesidad moderada, respecto a un grupo control, a corto, medio y largo plazo.

MÉTODOS. Ensayo clínico aleatorio controlado. Se invitarán a participar a 10 Centros de Atención Primaria (CAP). Se aleatorizaran en grupo control (GC) y grupo intervención (GI). Cada profesional invitará a participar, aleatoriamente, a pacientes de 25-65 años, con sobrepeso u obesidad moderada (IMC: 25-34,9 kg/m2) y nivel bajo de actividad física (International Physical Ativity Questionnaire-IPAQ). Se estima necesario incluir 116 pacientes en GI y 116 en GC. También se incluirán 50 sujetos con fibromialgia al objeto de conocer la factibilidad de la intervención en ellos. La variable principal de resultados (horas de sedestación) se medirá mediante dispositivo ActivPal. Se analizarán: número de pasos realizados, nivel subjetivo de actividad física, gasto calórico, peso, talla, IMC, pliegues grasos, circunferencia cintura, triglicéridos, colesterol total (LDL y HDL), glucosa, variables sociodemográficas, presión arterial y calidad de vida relacionada con la salud.

INTERVENCIÓN: basada en recomendaciones para encontrar alternativas y sustituir de
manera progresiva la sedestación realizando las mismas actividades de pie. Los sujetos del GC recibirán el consejo habitual. Se llevará a cabo: análisis de comparabilidad basal entre GC y GI en relación a las variables estudiadas, análisis multivariado: se valorará el cambio en el tiempo de variables dependientes y se establecerán comparaciones entre GC y GI. Todos estos análisis se realizarán por intención de tratar.

OBJETIVOS: Se conocen diversos factores de riesgo para fallo protésico (revisión quirúrgica) después de artroplastia total de cadera (ATC) o rodilla (ATR). La mayoría de estos necesitan confirmación en grandes cohortes, y existe la necesidad de su estudio conjunto en modelos predictivos.
Objetivo principal: estudiar factores de riesgo asociados a supervivencia de prótesis, y establecer un modelo predictivo del riesgo absoluto de fallo protésico a medio (<5 años) y largo plazo (<18 años). Secundariamente, estudiar los predictores de fallo prematuro (<1 año tras artroplastia). METODOLOGÍA: -Diseño y población: cohorte histórica de base poblacional. Se identificarán los pacientes con ATC/ATR según base de datos de altas hospitalarias de Cataluña (CMBD) desde 1992, y según registro de artroplastias de Cataluña (RACat) desde 2005 hasta 2011. Los datos sobre factores de riesgo prequirúrgicos se obtendrán de CMBD y de la base de datos SIDIAP (www.sidiap.com), que contiene información validada procedente de la historia clínica electrónica de Atención Primaria relativa al 80% de la población catalana. Variables de estudio: -Dependiente: se identificarán cirugías de revisión (RACat) de 2006 a 2011. A mediados 2010 existen 1260 casos con ATC/ATR identificable. -Independientes: se extraerá de SIDIAP información sobre: género, edad, IMC, osteoporosis/fracturas, diabetes, alcoholismo, enfermedades autoinmunes, índice Charlson, fármacos que afectan masa ósea (bisfosfonatos, ranelato, estrógenos, corticoides, etc). Estadística: El tiempo de supervivencia de la prótesis será modelada en tests no paramétricos (Kaplan-Meier y Log-Rank). Para modelo predictivo, se usará regresión multivariante de Cox o, si riesgos no proporcionales, modelos paramétricos de supervivencia (?generalized gamma function?).

OBJETIVOS Evaluar la efectividad y la eficiencia de una intervención intensiva basada en las guías de práctica clínica con 2 visitas presenciales y 4 por correo electrónico comparada con el consejo breve en el abandono sostenido del tabaco a los 6 y 12 meses. METODOLOGÍA Ensayo clínico controlado aleatorio multicéntrico con asignación por conglomerados. Unidad de aleatorización: equipos de Atención Primaria, en grupo intervención (GI) y grupo control (GC). Se invitará a participar a 1064 fumadores ? 18 años que dispongan de cuenta de correo electrónico que usen habitualmente (al menos 1 vez por semana). Éstos se asignarán aleatoriamente en dos grupos: 532 GI y 532 GC. El GI recibirá una intervención de carácter intensivo compuesta de 6 contactos con diferentes contenidos (2 presenciales y 4 por correo electrónico) basados en las recomendaciones de una guía de práctica clínica. El segundo recibirá un consejo breve. La medida principal de resultado será el abandono sostenido del tabaco, a los 6 y 12 meses desde el inicio del programa, comprobado mediante medición de monóxido de carbono en aire espirado. Las variables secundarias serán: cambio en estadio del proceso de dejar de fumar y evaluación de la efectividad en la disminución del número de cigarrillos a los 6 y 12 meses. Se realizará un análisis descriptivo de las variables y un análisis multivariado de las diferencias de los parámetros de resultado entre el grupo intervención y control utilizando modelos lineales: de regresión logística para las variables dicotómicas o de regresión lineal para las variables continuas.

El objetivo principal es evaluar la efectividad de una intervención basada en un programa de actividad física y dieta coordinado entre equipos de Atención Primaria (EAP) y de Salud Mental (CSM), para modificar la cantidad de actividad física (AF) semanal, el índice de masa corporal (IMC) y el perímetro de cintura en pacientes con diagnósticos de trastorno mental severo. Secundariamente, evaluar los cambios en riesgo cardiovascular, calidad de vida y estilos de vida. Metodología: ensayo clínico aleatorio con grupo control, de un año de seguimiento, realizado en cuatro CSM de Barcelona y Santa Coloma, y los EAP de referencia. Se estudiarán pacientes entre 18- 65 años, diagnosticados de esquizofrenia o trastorno bipolar, con medicación antipsicótica y un nivel bajo de AF. Se seleccionarán 240 pacientes en cada grupo (diferencia a detectar en el IMC: >1,89 kg/m2; DE común: 6,2; 30% pérdidas). Intervención: programa educativo grupal de AF (fundamentalmente caminar) de 24 sesiones en 12 semanas, y dieta (8 sesiones en las primeras 8 semanas) realizado por enfermeras y especialistas en AF. Mediciones principales: nivel de AF (cuestionario IPAQ), exploraciones físicas: IMC, perímetro de cintura, presión arterial; riesgo cardiovascular, calidad de vida (SF-36), consumo de tabaco, hábito dietético (cuestionario PREDIMED), parámetros analíticos: colesterol, triglicéridos, glucemia. Las evaluaciones serán enmascaradas y se realizaran a los 0, 3, 6 y 12 meses. Análisis de varianza de medidas repetidas para ajustar las diferencias atribuibles al efecto de la intervención por posibles confusores: tratamiento farmacológico, nivel asistencial de la intervención y estado mental del paciente.