banner-risc-cardiovascular

Proyectos

Adaptació transcultural d’un qüestionari de mesura dels coneixements i actituds en medicina basada en l’evidència

  • IP: Gemma Flores Mateo
  • Duración: 2008-2011
  • Financiadores: Fundació d'Atenció Primària (FAP) - CAMFIC

OBJECTIU: Adaptar transculturalment a l’espanyol el qüestionari Fresno que avalua l’efectivitat dels cursos de medicina basada en l’evidència (MBE) DISSENY: Adaptació transcultural del qüestionari: el Fresno serà traduït per un traductor de l’anglès a l’espanyol i posteriorment retrotraduït a l’anglès, amb un consensuat en aquestes dues etapes. Es realitzarà una prova pilot per a l’obtenció de la versió final. ÀMBIT: Unitats Docent de Medicina Familiar i Comunitat de Catalunya. SUBJECTES: Residents en Medicina Familiar i Comunitària que realitzin un curs de MBE i experts en MBE. VARIABLES: Edat, sexe, any de finalització de la llicenciatura, realització de cursos previs de MBE, nombre de cursos previs de MBE. PLA D’ANÀLISI: Es realitzarà un estudi descriptiu de la mostra seleccionada. S’analitzarà el procés de resposta. La validesa estructural del Fresno s’analitzarà mitjançant l’anàlisi clàssic i l’anàlisi de components principals. S’estudiarà la relació del Fresno amb altres variables com any de finalització de la literatura, realització de cursos previs de MBE o nombre de cursos de MBE realitzats.

Incidencia y factores de riesgo de exacerbaciones en pacientes con enfermedad pulmonar obstructiva crónica

  • IP: Eulàlia Borrell Thió
  • Duración: 2007-2012
  • Financiadores: Fundació d'Atenció Primària (FAP) - CAMFIC

OBJETIVOS: Conocer la incidencia y factores de riesgo asociados de exacerbaciones en pacientes diagnosticados de enfermedad pulmonar obstructiva crónica (EPOC) en Atención Primaria (AP), en general y según gravedad de la enfermedad de base. DISEÑO: Estudio multicéntrico observacional prospectivo, dividido en 3 fases: evaluación inicial (fase I), seguimiento (fase II) y evaluación final (fase III). SUJETOS DE ESTUDIO: 685 pacientes adultos diagnosticados de EPOC sin enfermedad respiratoria agudizada ni otra enfermedad respiratoria de larga duración escogidos aleatoriamente en 21 Equipos de AP de Catalunya. METODOLOGÍA: Se confirmará diagnóstico de EPOC y su gravedad mediante espirometría inicial. Se recogerá información respecto a la situación basal del enfermo, características del paciente, calidad de vida y exposición a contaminantes y otros factores. 354 pacientes con EPOC confirmada serán seguidos durante un año mediante seguimientos telefónicos mensuales con el fin de detectar exacerbaciones. Se detectarán a partir de la clínica (tos, expectoración y disnea), modificación terapéutica y consumo de recursos sanitarios. Se efectuará visita final, como la inicial, al año de seguimiento. Se estimarán incidencia de exacerbaciones y riesgos relativos asociados mediante regresión binomial negativa. RESULTADOS ESPERADOS: Estimación de la incidencia de exacerbaciones en enfermos EPOC, en general y en EPOC grave, moderada y leve, y los factores asociados a ella. Estimación de la proporción de enfermos mal diagnosticados de EPOC en Atención Primaria. Efecto de las exacerbaciones sobre la calidad de vida. Estimación del infraregistro de exacerbaciones en AP. Descripción de los recursos utilizados por los enfermos que exacerban.

Efectividad del tratamiento farmacológico en la prevención de fracturas por fragilidad no vertebrales en Cataluña. Estudio «osteopap-cat 2007-2009

  • IP: Rafael Azagra Ledesma
  • Duración: 2008-2011
  • Financiadores: Fundació d'Atenció Primària (FAP) - CAMFIC

El conocimiento científico actual sobre el abordaje de la osteoporosis en Atención Primaria (AP) es mejorable. Estudios recientes en nuestro medio añaden dudas sobre los registros en las historias clínicas de AP, sobre acciones médicas antes y/o después de fracturas y sobre la eficiencia de algunas intervenciones farmacológicas. OBJETIVO PRINCIPAL. Comparar en la población de mujeres de 50 años o más y hombres de 60 años o más con mayor probabilidad de sufrir fracturas por fragilidad, la incidencia de fracturas por fragilidad no vertebrales entre los tratados y no tratados con fármacos con indicación para la osteoporosis OBJETIVOS SECUNDARIOS. Conocer el perfil de prescripción en la osteoporosis y su correlación con los registros diagnósticos. Incrementar los registros específicos en el e-CAP. Crear una Base de Datos dinámica y establecer una cohorte para seguimiento a largo plazo. DISEÑO. Estudio multicéntrico observacional de seguimiento prospectivo de cohortes. POBLACIÓN Y ÁMBITO. Estudio sobre una población de 1.131.000 habitantes con cobertura sanitaria pública de la provincia de Barcelona. Por edad y sexo incluye 187.423 mujeres y 96.703 hombres. Según estimaciones de prevalencia podría estar afectando a más de 62.000 mujeres al inicio del estudio. DESARROLLO DEL ESTUDIO. En dos fases. 1ª Fase (3 meses): creación y difusión de las herramientas para favorecer los nuevos registros de DXA y fracturas. Control de calidad sobre registros y BD actuales. 2ª-Fase (4º mes y sucesivos): seguimiento, explotación de las bases de datos, difusión de los resultados e implementación de acciones de mejora en nuestro ámbito.

Mapping Professional Home Care in Europe -EURHOMAP-

  • IP: Bonaventura Bolíbar Ribas
  • Duración: 2007-2010
  • Financiadores: European Commission

El envejecimiento de la población española y los cambios sociales evidencian la necesidad de una atención domiciliaria que garantice el cuidado de las personas dependientes en su domicilio y el de sus familiares. La descentralización de los servicios sanitarios y sociales conlleva una variabilidad en la prestación de servicios que merecen ser estudiados ante la implementación de la ley de dependencia. El objetivo del estudio es describir la variabilidad en el grado de desarrollo y los niveles de provisión de servicios de atención domiciliaria de salud y social en 31 países europeos y 4 comunidades autónomas (Andalucía, Aragón, Baleares y Cataluña). El estudio tiene 2 objetivos específicos:1)Describir la organización de la provisión de servicios en atención domiciliaria de salud y social y estrategias de integración en 31 países europeos y 4 CCAA. 2)Describir el funcionamiento de estos servicios ante 10 casos tipo (anciano geriátrico, anciano frágil, crónico complejo, discapacitado en edad laboral, descarga rápida hospitalaria y caso paliativo, entre otros) para valorar los servicios existentes y su grado de utilización en 31 países europeos y 4 CCAA. El presente estudio está formado por tres subestudios. Subestudio1: diseño observacional, ámbito 31 países europeos y 4 CCAA, sujetos grupo asesor, autocumplimentación 3 cuestionarios.Cuestionario 1 con datos e indicadores de servicios de salud y sociales a domicilio, cuestionario 2 con estrategias de integración de los servicios de salud y sociales, y cuestionario 3 con estudios de casos. Fuentes información: informantes clave y revisión de la literatura. Análisis documental. Subestudio 2: diseño observacional longitudinal, ámbito 4 CCAA, informantes clave cumplimentaran cuestionarios 1,2 y 3 a los 12 meses.

Avaluació de l»efectivitat d»un programa formatiu de prescripció racional de medicaments en metges residents de medicina de família i comunitària

  • IP: Carles Llor Vilà
  • Duración: 2000-2001
  • Financiadores: Institut d’Investigació en Atenció Primària Jordi Gol i Gurina (IDIAPJGol)

OBJECTIU Avaluar la utilitat d’una metodologia docent en la prescripció racional dels medicaments en el postgrau, en un grup de metges especialistes en formació en medicina de família i comunitària i determinar alhora quins són els factors que influencien més la prescripció racional en els residents de postgrau. METODOLOGIA Es tracta d’un assaig clínic que es realitzarà en el període de l’estudi comprès entre setembre 2000 i maig 2001. L’àmbit de l’estudi el compon les Unitats Docents de medicina familiar de Catalunya de l’Institut Català de la Salut. La població d’estudi està formada pels metges residents de medicina de família que inicien la seva rotació de tercer any (R3) el proper any (2000-2001). Es tracta de tots els residents de medicina familiar que van obtenir plaça a les 8 Unitats Docents de l’Institut Català de la Salut i es van incorporar l’any 1999. Del total dels residents en formació objecte de l’estudi (170) es faran dos grups: un grup a qui s’intervé amb un programa formatiu sobre prescripció racional del medicament i un altre grup que no s’intervé, que és el grup control. Aquesta elecció es fa per assignació aleatòria i randomitzada per unitat docent. Quant a l’avaluació de la prescripció racional de medicaments per part dels metges residents s’utilitzarà una prova d’habilitats en aquest àmbit, una abans de començar la intervenció formativa, una altra al mes de la intervenció i una darrera als 6 mesos de la intervenció. Aquesta prova d’habilitats comptaria amb el disseny de casos clínics i preguntes de múltiples respostes i una prova amb malalts simulats. Per a la recollida de variables es dissenya un qüestionari de dades generals, en què s’inclouen dades sociodemogràfiques i curriculars, característiques de l’Àrea Bàsica de Salut docent i característiques del tutor. Per al tractament de les dades, aquests s’analitzaran mitjançant el paquest estadístic SPSS per a Windows. Quant a l’anàlisi estadística, es realitzarà un anàlisi univariant amb otenció i redacció de l’estadística descriptiva i tabulació i graficació si escau, s’efectuarà un anàlisi i es realitzarà a l’hora un anàlisi multivariant. RESULTATS ESPERATS Demostrar l’efectivitat d’aquest programa formatiu en la prescripció racional de medicament en el postgrau, i mesura el grau d’habilitats assolides pels metges residents en la prescripció racional degut al programa formatiu. IMPACTE POTENCIAL ESPERAT Implementar un programa formatiu en prescripció farmacològica racional tant a les facultats de medicina com a la residència de medicina de família i comunitària. A les primeres ja que a la majoria d’estudiants de medicina la formació en farmacologia es concentra més en la teoria que en la pràctica. La matèria, sovint, es basa en el fàrmac, i es concentra en les indicacions i reaccions adverses de cada fàrmac. Però en la pràctica clínica s’ha d’adoptar una orientació inversa, del diagnòstic al fàrmac. A més, cada pacient té la seva edat, sexe, talla i característiques socioculturals, la qual cosa pot afectar la selecció del tractament. Els pacients tenen també la seva pròpia percepció del què és un tractament adequat, i han de ser part activa i completament informada del tractament. A les segones que el metge resident aprengui a prescriure d’una forma racional mitjançant un raonament lògic i sistematitzat.

La Direcció Clínica com estratègia de millorade l»adequació de la prescripció farmacològica en l»àmbit de l»atenció primària

  • IP: Arantxa Catalan Ramos
  • Duración: 2001-2006
  • Financiadores: Agència d'Informació, Avaluació i Qualitat en Salut (AIAQS)

L’OBJECTIU GENERAL de l’estudi és determinar si la posada en marxa d’un projecte de Direcció Clínica millora l’adequació de la prescripció farmacològica en l’àmbit de l’atenció primària.
OBJECTIUS ESPECÍFICS
– Atès que el projecte de Direcció Clínica s’anirà desplegant de manera progressiva i els diferents EAPs aniran adoptant les seves directrius en funció de les seves peculiaritats, es planteja com a objectius específics identificar els components de tipus organitzatiu, formatiu i/o de procés del projecte, el desenvolupament i aplicació dels quals s’associa amb millors resultats en el grau d’adequació de la prescripció de medicaments.
– Determinar si les millores potencials assolides en el marc de la idoneîtat de la prescripció comporten també una major eficiència en la utilització de recursos.
HIPÒTESI
L’estratègia global emprada per la Direcció Clínica constitueix un instrument adequat per aconseguir que els metges incorporin l’evidència científica a la seva pràctica clínica, la qual cosa comportarà millores en l’adequació de l’ús dels medicaments.
Hi ha una associació entre el grau d’adequació de les decisions terapèutiques registrades a les històries clíniques i els indicadors qualitatius de la prescripció de medicaments basats en dades indirectes de facturació de receptes.

Avaluació de l»efectivitat d»un programa d»intervenció, basat en activitats educatives en l»entorn de l»ensenyament secundari obligatori, com a mètode de prevenció del consum d»alcohol en els adolescents

  • IP: M. Teresa Faixedas Brunsoms
  • Duración: 2001-2005
  • Financiadores: Agència d'Informació, Avaluació i Qualitat en Salut (AIAQS)

1. OBJECTIUS GENERALS I ESPECÍFICS Es proposa avaluar una intervenció educativa de prevenció de consum d’alcohol a joves de 12 i 14 anys, matriculats a centres d’ESO basada en dos pilars d’actuació: un programa educatiu als alumnes i un programa de suport als pares o tutors. Els resultats del programa s’avaluaran mitjançant un estudi prospectiu quasi experimental, que inclogui un grup d’intervenció i un grup control, que seran seleccionats de manera aleatòria. Objectiu general: Prevenir el consum d’alcohol en els joves escolaritzats i proporcionar-los hàbits de vida saludables. Objectius principals de la intervenció: 1. Disminuir la prevalença de consum d’alcohol en els nois i noies escolaritzats en centres d’ESO. 2. Retardar l’edat d’inici de consum d?alcohol en els nois i noies escolaritzats en centres d’ESO. 3. Comprovar l’efectivitat del programa d’intervenció. Objectius específics 1. Reduir la prevalença de consum de begudes alcohòliques (bevedor habitual) en un 20% en el grup d’intervenció respecte al grup control al final de l’estudi. 2. Reduir el consum abusiu/compulsiu de begudes alcohòliques (dues o més borratxeres en els darrers 6 mesos) en un 25% en el grup d’intervenció respecte el grup control al final de l’estudi. Objectius secundaris 1. Estudiar la prevalença del consum i de l’actitud davant l’alcohol, el tabac i altres drogues en la població escolaritzada de 1r i 3r curs d’ESO (12 i 14 anys). 2. Motivar als professors/tutors d?aquests cursos d’ESO perquè participin activament en el Programa d’intervenció. 3. Augmentar el grau de coneixements dels joves respecte les substàncies addictives i els problemes que poden comportar 4. Reforçar les actituds contràries dels joves a l’ús de substàncies addictives. 5. Dotar als joves d’habilitats per resistir la pressió de grup. 6. Reduir la prevalença de tabaquisme (fumadors habituals) en un 25% en el grup d’intervenció respecte el grup control al final de d’estudi.

Estudi dels factors que poden explicar les diferències en la prevalença poblacional i atesa de salut mental entre territoris

  • IP: Rosa Gispert Magarolas
  • Duración: 2001-2004
  • Financiadores: Agència d'Informació, Avaluació i Qualitat en Salut (AIAQS)

Infecciones de Transmisión Sexual (ITS)-VIH en colectivos de mayor riesgo de ITS. Impacto de la población inmigrante

  • IP: Martí Vall Mayans
  • Duración: 2001-2005
  • Financiadores: FIPSE

OBJETIVO: Determinar la prevalencia de ITS (gonorrea y clamidea) y VIH, y las características epidemiológicas de distintos colectivos de mayor riesgo de ITS en Barcelona. DISEÑO: Estudio transversal ÁMBITO: Unidad de ETS de Barcelona (UETSB) y ONG AmbitDona SUJETOS Y MÉTODOS: Usuarios de la UETSB y personas que ejercen la prostitución en la calle, inmigrantes y autóctonos. Variables de estudio: ITS, VIH, país de transmisión, fecha de diagnóstico de la infección de VIH, comportamiento sexual, estadio clínico de las ITS-VI (aguda, asintomática, sintomática). Se recogerán los datos de forma estructurada y se revisarán las historias clínicas. ANÁLISIS ESTADÍSTICO: Análisis descriptivo de las variables recogidas. En análisis multivariado se utilizará la regresión logística.

Intervenció comunitària: Activitats preventives sobre població no atesa

  • IP: Ramon Camps Perramon
  • Duración: 2001-2004
  • Financiadores: CatSalut

Patronato

Colaboradores

Acreditaciones