banner-risc-cardiovascular

Proyectos

Disseny i avaluació d’una plataforma interactiva d’activitats comunitàries promogudes des de l’atenció primària per a fomentar la salut i el benestar en una població d’una àrea bàsica de salut.

  • IP: Maria Roser Pedret Llaberia
  • Duración: 2022-2025
  • Financiadores: Generalitat Catalunya

Antecedents:
Els centres d’atenció primària (AP) a Catalunya tenen experiència en la realització de projectes
comunitaris. No obstant, amb l’actual crisi ocasionada per la COVID-19 aquestes iniciatives
s’han vist limitades, debilitant la participació comunitària i allunyant als professionals de
salut de la comunitat. Aquest fet, ha tingut un major impacte als col?lectius més vulnerables i
ha augmentat entre d’altres, les desigualtats econòmiques, sent necessari establir mecanismes de
participació comunitària, l’aplicació de polítiques i intervencions sensibles localment atenent
a la diversitat dels contextos. Tot i que Catalunya, en comparació amb altres comunitats
autonòmiques, és pionera en la realització d’activitats comunitàries, encara és necessària la
participació de manera activa tant per part de la població com dels professionals d’AP. Això
permetrà reforçar la prescripció social i així pugui respondre a les particularitats i
necessitats locals i millorar la salut de les persones.
Mont-roig del camp té una població de 12460 habitants amb una població que ha augmentat els
darrers 5 anys i amb algunes peculiaritats: existeix més d’un grup urbà de població conferint
una dispersió poblacional, el 49% de la població és forana de Catalunya, té una població
estacional superior al 30% i aproximadament el 10% de la població viu sola, a més de tenir molts
serveis duplicats en els dos grups urbans més importants (Mont-roig i Miami). L’equip d’atenció
primària de Mont-roig del camp, amb amplia experiència en projectes comunitaris, pren el
lideratge mitjançant un treball col?laboratiu amb l’Ajuntament i altres entitats socials per
millorar la salut i el benestar de la població a la que atén.
Hipòtesis: Una plataforma digital en salut interactiva nodrida entre els residents i les
diferents entitats d’una població serà viable i identificarà actius socials i sanitaris que
permetrà fomentar activitats comunitàries per la millora de la seva salut i benestar.
Objectiu: Estudiar la viabilitat d’una plataforma digital en salut interactiva entre la població
i les seves entitats, que incorpori activitats comunitàries per fomentar la salut i benestar
d’aquesta població.
Metodologia: Es proposa un enfocament metodològic mixt convergent que combinen metodologia
qualitativa i quantitativa. La metodologia qualitativa inclou un treball de camp amb entrevistes
semiestructurades i grups focals que permeten l’obtenció d’informació i contextualització.
D’aquesta manera es podran identificar els actius socials i sanitaris per ser posteriorment
pilotats a la plataforma digital en salut per a l’avaluació i l’efecte de la població. La
metodologia quantitativa inclou l’avaluació dels principals indicadors de salut abans i després
de la utilització de la plataforma per mitjà de l’avaluació de la historia informatitzada i la
realització de qüestionaris; i dades sobre l’ús i identificació dels actius socials i sanitaris
de la plataforma l’estudi de i d’aquesta manera s’avaluarà l’impacte d’aquesta.
Resultats esperats: El principal resultat d’aquesta proposta és el disseny i implementació d’una
plataforma digital en salut mitjançant un esquema innovador contribuint a construir polítiques
més sensibles cap a les necessitats de la ciutadania, de les persones i col?lectius implicats,
que incorpora la participació ciutadana en la gestió i manteniment de les comunitats més fortes
i cohesionades. Aquest estudi permetrà comprovar la viabilitat d’una eina innovadora en salut
així com el seu efecte en el benestar i la salut d’una població. La seva avaluació permetrà
identificar noves necessitats, que contribuiran a una millor planificació de les polítiques
sanitàries.

Effectiveness of heterologous and booster Covid-19 vaccination in 5 European countries, using a cohort approach in children and adults with a full primary Covid-19 vaccination regimen

  • IP: Felipe Villalobos Martínez
  • Duración: 2022-2025
  • Financiadores: UMC Utrecht (University Medical Center Utrecht)

Estudio posautorización de seguridad (EPAS) no intervencionista para la vigilancia activa de la seguridad de los receptores de la vacuna de ARNm contra la COVID-19 de Pfizer-BioNTech en la UE

  • IP: Sonia Olías Bretones, Cristina Alcaide Moreno, Felipe Villalobos Martínez
  • Duración: 2021-2024

Efectivitat de la Implementació de diferents eines en Seguretat dels Pacient per definir un nou mapa de risc en Atenció Primària

  • IP: Montserrat Gens Barberà
  • Duración: 2018-2022
  • Financiadores: ICS - Institut Català de la Salut

Efecte de la dieta mediterrània sobre la funció pulmonar en fumadors sense patologia respiratòria prèvia.

  • IP: Roxana-Elena Catalin -
  • Duración: 2018-2023

Antecedents:
el nostre grup ha constatat per primera vegada en un estudi observacional que un patró de tipus mediterrani (DiMet) tindria una major probabilitat de preservar la funció pulmonar en fumadors sense patologia respiratòria prèvia. Segons el nostre coneixement no hi ha d’altres grups nacionals o internacionals que treballin en la línia dels efectes protectors de la DiMet sobre la funció pulmonar en les malalties respiratòries.

Hipòtesi:
Una major adherència al patró DiMet, a més del consell sanitari per deixar de fumar, previndrà l’aparició d’alteració de la funció pulmonar en població fumadora sense patologia respiratòria.

Objectius:
Avaluar l’efecte de l’adherència a la DiMet sobre el deteriorament de la funció pulmonar en fumadors sense malaltia respiratòria prèvia atesos en Atenció Primària.

Pla Estratègic de Recerca en Nutrició i Tabaquisme – Grup CENIT

  • IP: Francisco Martín Luján
  • Duración: 2020-2023
  • Financiadores: ICS - Institut Català de la Salut

El grup CENIT (grup Col·laboratiu en Estils de vida, Nutrició i Tabaquisme) és un grup de recerca multidisciplinari acreditat per l’IDIAP Jordi Gol al 2018 com a grup consolidat (codi IDIAP 6G18/002), i prèviament com a grup emergent (GEPAR-AP) des de 2010 fins al 2016. Aquest grup aglutina l’activitat de diversos equips d’investigació que treballen a l’atenció primària del Camp de Tarragona des de fa anys, amb temes de recerca relacionats amb els hàbits de vida i la serva repercussió amb la salut, especialment en les malalties respiratòries.
El grup té unes línies estratègiques ben definides amb l’objectiu de:
– Fomentar la recerca els estils de vida i la seva interrelació amb la salut
– Dissenyar intervencions sanitàries en nutrició i tabaquisme aplicables en atenció
primària
– Proposar estratègies participatives en nuclis de població amb dificultats
socioeconòmiques.
L’equip d’investigador compta amb suficient experiència i diversos projectes han rebut finançament en convocatòries competitives externes (Instituto de Salud Carlos III, La Marató de TV3, Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària, etc.) i del propi IDIAP Jordi Gol.

UTILIDAD Y RENDIMIENTO DE LA DETECCIÓN DE ALTERACIONES ESPIROMÉTRICAS, MEDIANTE UNA APLICACIÓN MÓVIL, EN FUMADORES ASINTOMÁTICOS.

  • IP: Darinka Savic Pesic
  • Duración: 2022-2026
  • Financiadores: ICS - Institut Català de la Salut

Antecedentes: La enfermedad pulmonar obstructiva crónica (EPOC) es una
enfermedad prevalente e infradiagnosticada. Una correcta interpretación de la
espirometría es la base de su diagnóstico; existen herramientas online que la
facilitan, aunque no están validadas. Se recomienda la espirometría en
fumadores sintomáticos, aunque en asintomáticos es controvertido.
Hipótesis: La app-Espiro es válida. La prevalencia de alteraciones en
espirometrías oportunistas realizadas a fumadores asintomáticos es elevada. El
diagnóstico precoz de EPOC mejora su atención, seguimiento y pronóstico.
Objetivos: Validar la app-Espiro. Determinar prevalencia de alteraciones
espirométricas en fumadores asintomáticos, según edad y sexo. Analizar la
repercusión clínica del diagnóstico oportunista/precoz de EPOC, según sexo.
Metodología: Estudio observacional descriptivo en 3 fases, realizado en
Atención Primaria, a partir de espirometrías de estudios previos, con seguimiento
de pacientes con pruebas alteradas.
Determinaciones: Patrón espirométrico y gravedad determinada por app-Espiro
y por diferentes profesionales sanitarios. Tipo de alteración, sexo y edad.
Diagnóstico de EPOC, variables de seguimiento (estándares calidad validadas).
Análisis estadístico: 1ºDescriptivo: porcentajes y medias/medianas. Cálculo de
concordancia (coeficiente Kappa), sensibilidad, especificidad, valores predictivos
de la app-Espiro; 2º Bivariado (según sexo): chi cuadrado, t de Student o
pruebas no paramétricas; y 3º- Multivariante: regresión de Cox.
Resultados esperados: Validación de la app-Espiro. Detección de un porcentaje
de espirometrías alteradas con diagnóstico de EPOC, que conlleva tratamiento y
seguimiento precoz, mejorando pronóstico.
Aplicabilidad y Relevancia: Validar la app-Espiro avalaría su utilidad como
herramienta de ayuda al diagnóstico. La detección oportunista de alteraciones
espirométr

Alianza en Innovación e Industrialización Sanitaria del eje Mediterráneo

  • IP: Josep Basora Gallisà
  • Duración: 2020-2024
  • Financiadores: Instituto de Salud Carlos III

Plataforma IMPACT – Programa 1 Medicina Predictiva IMP/00021

  • IP: Anna Berenguera Ossó, Bonaventura Bolíbar Ribas, Josep Basora Gallisà
  • Duración: 2020-2024
  • Financiadores: Consoricio Centro de Investigación Biomédica en RED (CIBER), Instituto de Salud Carlos III

IISPV: Estudi Qualitatiu sobre l’experiencia d’ús d’un dispositiu mòbil com a suport de diagnòstic i seguiment de retinopaties

  • IP: Marc Casajuana Closas, Josep Basora Gallisà
  • Duración: 2022-2023

es tracta d’un dispositiu móvil que permet el diagnòstic i seguiment de malalties relacionades amb la retina. La idea és poguer posar en mans dels professionals d’Atenció Primària (AP) ja sigui en tosts aquells centres on careixen d’un dispositiu com per l’Atenció Domiciliària (ATDOM) per disminuir l’impacte econòmic pel Sistema Nacional de Salut (SNS), minimitzar llargs desplaçaments per part dels pacients i millorar en general la gestió dels pacients. Alhora es tractaria d’avaluar, desde el punt de vista econòmic, l’impacte de la seva implementació en el nostre SNS