Número de participants, majors de 18 anys, poden tenir amb dues determinacions de ferritina en 2 anys consecutius (entre 1/1/2006 i 31/12/2008).

Antecedentes: La Diabetes Mellitus (DM) es una enfermedad crónica que afecta a millones de personas en todo el mundo. En más del 95% de los casos se trata de diabetes tipo 2. En los últimos años el control de la diabetes ha evolucionado con la implantación de los dispositivos de monitorización continua de glucosa (MCG). Estos dispositivos se implantan en la piel y permiten medir, de manera continua, los niveles de glucosa, así como observar la tendencia de la glucosa y la velocidad a la que sube o baja sin necesidad de realizar glicemias capilares. Existen estudios que demuestran su utilidad en el control glicémico de adultos con diabetes tipo 2 pero no existe evidencia relacionada con la calidad de vida en este tipo de pacientes cuando utilizan un dispositivo de MCG. Hipótesis: El uso de la monitorización continua de glucosa en personas con diabetes mellitus tipo 2 mejora su calidad de vida, disminuye la angustia frente la enfermedad, disminuye el miedo a las hipoglicemias, aumenta la detección de hipoglicemias, y mejora el control metabólico. Objetivos: Evaluar la calidad de vida, la angustia frente a la diabetes, el miedo a las hipoglicemias, la detección de las mismas, y el control metabólico de personas con diabetes mellitus tipo 2 antes y después de la utilización de sensores de monitorización continua de glucosa. Metodología: Estudio prospectivo cuasi experimental pre-post sin enmascaramiento. Se seguirá durante 12 meses a adultos con diabetes tipo 2 y que utilicen un dispositivo de MCG en el ámbito de la Atención Primaria (AP). Deberán rellenar 5 cuestionarios al inicio del estudio, y 4 cuestionarios a los 3, 6 y 12 meses. No se les realizará ninguna otra actividad que difiera de la práctica clínica habitual. Para el análisis de los resultados se realizará un análisis descriptivo de las variables principales del estudio y se analizará las diferencias de los datos antes y después de la intervención mediante las pruebas chi cuadrado para las variables cualitativas, y mediante la prueba T Student para las variables cuantitativas. Se aceptará una significancia estadística con un p valor < 0,05. Aplicabilidad y relevancia: Los resultados del estudio permitirán conocer si los dispositivos de MCG mejoran la calidad de vida y el control glicémico de las personas con diabetes tipo 2. Con estos resultados se podrá valorar si es beneficioso ampliar la financiación de los dispositivos de MCG a más población de la actual.

Objetivo: Evaluar la eficacia de una intervención multifactorial dirigida a médicos de familia sobre adecuación en la prescripción de benzodiacepinas y abordaje de la deshabituación en consumidores crónicos.
Diseño: Ensayo clinico aleatorizado estratificado por clusters donde las unidades de aleatorizacion seran los centros de salud

Diversos estudis han mostrat la influència del patró alimentari sobre la funció pulmonar. No obstant això, els beneficis de la dieta de tipus mediterrani (DiMet) en la prevenció de disfunció pulmonar no són ben coneguts.
Objectiu: Avaluar l’efecte de l’adherència a la DiMet sobre el deteriorament de la funció pulmonar en fumadors.
Metodologia: Disseny: Assaig clínic controlat, paral·lel, multicèntric, aleatoritzat per conglomerats. Participants: 750 fumadors actius i consum acumulat >10 paquets-any, de 25-75 anys, sense malaltia respiratòria prèvia, que signin un consentiment informat. Àmbit: 20 Centres d’Atenció Primària de Tarragona que seran assignats aleatòriament a grup control o intervenció (1:1). Intervenció: Durant 2 anys es realitzarà una intervenció nutricional para augmentat l?adherència a la DiMet basada en: 1) visita anual d’educació nutricional personalitzada, 2) contacte telefònic anual de reforç d?intervenció, i 3) accés informàtic a un blog dietètic dissenyat ad hoc. El grup control seguirà el seu estil de dieta habitual. Tots els participants rebran consell per deixar de fumar. Es valorarà: a) funció pulmonar per espirometria forçada i b) adherència a la DiMet amb un qüestionari de 14 ítems i determinacions biològiques. Anàlisi estadístic: Per intenció de tractar. La unitat d’anàlisi serà l’individu fumador. Es compararan paràmetres de funció pulmonar i d’adherència a la DiMet d’ambdós grups.
Resultats esperats: La DiMet evita l’aparició d?alteració de la funció pulmonar en fumadors sense patologia respiratòria prèvia. Així, la DiMet esdevindrà clau en la prevenció pulmonar, juntament amb la recomanació fonamental de l’abandonament de l’hàbit tabàquic.

Antecedents: La seguretat dels pacients és una prioritat a les polítiques sanitàries arreu. Per millorar-la una bona estratègia rau en la mesura i monitoratge de la cultura de seguretat
Hipòtesis: 1) Completar la validació del Qüestionari MOSPSC al català permetrà disposar d’una eina per mesurar i monitorar la cultura de seguretat a l’àmbit de l’Atenció Primària a Catalunya
2) La cultura de seguretat percebuda pels professionals del nostre territori ha canviat els darrers 6 anys
Objectius: 1) Completar i fer difusió de la validació de la versió catalana del qüestionari MOSPSC
2) Analitzar possibles canvis en la percepció de la cultura de seguretat per professionals d’Atenció Primària del territori Camp de Tarragona els últims 6 anys
Metodologia: Estudi transversal de validesa i fiabilitat del qüestionari traduït. Estudi quasi-experimental de comparació de respostes entre 2011 (versió en castellà de qüestionari) i 2017 (versió validada en català del qüestionari).
Determinacions: El qüestionari consta de 61 ítems amb 5 ó 6 possibles respostes. Registrem sexe, edat, categoria professional, Centre de treball, temps o hores de treball
Anàlisi estadística: Anàlisi factorial, alfa de Cronbach, índex de discriminació per validació del qüestionari. Freqüència de les diferents opcions de resposta i proves de chi-quadrat per comparar proporcions segons any i altres covariables
Resultats esperats: Publicació de la validació del qüestionari al català. Possibles diferències significatives en les respostes actuals (versus les prèvies) que denotin una major cultura de seguretat
Aplicabilitat i Rellevància: El qüestionari validat permetrà monitorar cultura de seguretat (comparació de respostes al llarg del temps), comparar dades a nivell internacional i millorar seguretat dels pacients

Aquest projecte es desenvolupa en un territori format per 20 Equips d’Atenció Primària (EAP), i 76
consultoris, els quals donen servei a una població assignada de 338.769 usuaris.

L’any 2011, vam tenir la oportunitat de ser territori pilot en el projecte de les Unitats Funcionals de Seguretat dels Pacients(UFSP) del Departament de Salut(DS). El desenvolupament d’aquest projecte consistia en implantar diferents intervencions dirigides a promoure la cultura de SP, entre elles:

1- Avaluació de la situació basal en SP a partir de dues estratègies: mesurar la percepció dels professionals sobre la «»cultura de la SP»» amb l’enquesta Medical Office Survey on Patient Safety Culture (MOSPS) de la Agency for Healthcare Research and Quality (AHRQ) i fomentar l’avaluació anual segons el model de SP(MSP) del DS;

2-Identificar el nucli/gestor de SP;

3-Pla formatiu SP

4- Fomentar l’aprenentatge a partir d’un sistema de notificació incidents en SP (TPSC_Cloud)

Antecedents:
L?atenció sanitària al domicili del pacient és molt complexa. El registre de molta informació disgregada dificulta la seva interpretació i no permet la identificació d? àrees crítiques per la gestió del risc.

Hipòtesi/pregunta d?investigació:
La disponibilitat d?un mapa de riscos, amb alertes visuals per identificar les àrees crítiques, facilitarà la implementació de pràctiques segures i millorarà la seguretat dels pacients inclosos en programes d?ATenció DOMiciliària (ATDOM).

Objectius:
Dissenyar i avaluar la eficàcia de la disponibilitat d?un Mapa de Riscos Visual (MRV) a les històries clíniques informatitzades dels pacients ATDOM en la millora de la seva seguretat i qualitat de vida (QV).

Metodologia:
Una vegada dissenyat el MRV, farem un assaig clínic aleatoritzat per conglomerats (Centres d?Atenció Primària) per avaluar si el fet de disposar d?aquest MRV (intervenció) a les històries clíniques dels pacients ATDOM disminueix ingressos evitables, caigudes i nafres i millora QV.

Pla d?anàlisi:
Descriptiu basal: característiques socio-demogràfiques, nivells de risc a les diferents àrees i altres covariables en grup control i intervenció. Prova chi-quadrat per comparar freqüència dels outcomes entre grup control i intervenció. Model de regressió de Cox per estimar temps fins a l?aparició dels outcomes ajustant per les diferents variables.

Resultats esperats:
La freqüència d?ingressos/visites a urgències hospitalàries evitables, caigudes i nafres/infeccions serà significativament menor en el grup de pacients que disposin del MRV a les seves històries clíniques (e-cap). La QV serà millor.
Aplicabilitat i Rellevància:
És un projecte factible i fàcil d?implantar. Aporta una utilitat pràctica a molta informació que registrem e incideix en un aspecte clau de la qualitat

El objetivo de este estudio es evaluar el impacto de la pandemia COVID-19 en la organización de la atención de todos los pacientes y el impacto en las diferentes dimensiones de la calidad de la atención en diferentes países europeos. Los datos se recogen mediante cuestionario en los centros de atención primaria.

El grup d’Estudi de Patologia de l?Aparell Respiratori en Atenció Primària (GEPAR-AP) és un
grup de recerca emergent acreditat per l?IDIAP Jordi Gol al 2010 i re-acreditat al
2013. Es va crear amb l?objectiu d?aglutinar l?activitat investigadora en la patologia
respiratòria dels professionals sanitaris que treballen a l?Àmbit d?Atenció Primària
del Camp de Tarragona. Al voltant d’aquest grup s’ha establert la col·laboració de
diversos perfils professionals que engloba metges de família, epidemiòlegs,
infermers, fisioterapeutes i nutricionistes. Els seus membres tenen reconeguda
experiència investigadora i han participat prèviament en d?altres grups de recerca
acreditats per l?IDIAP, ara ja consolidats, com són els grup d?endocrino-metabilisme
o de salut mental.
El grup treballa varies línies de recerca consolidades i algunes ja han rebut
finançament del propi IDIAP Jordi Gol i en convocatòries competitives externes com
les de l? Instituto de Salud Carlos III (Fondo de Investigaciones Sanitarias) o la
Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC).
Tot seguint les directrius del Pla Estratègic de l?Àrea de Recerca en Respiratori de
l?IDIAP Jordi Gol, la seva línia d’investigació abasta la patologia respiratòria i el
tabaquisme com a principal factor de risc, presentant especial interès a la Malaltia
Pulmonar Obstructiva Crònica (MPOC).
El grup compta amb el suport la Unitat de Recerca de la Direcció d?Atenció Primària
del Camp de Tarragona i col·labora activament amb els seus investigadors.
Tant mateix, per continuar amb la línia d?investigació endegada, tant el coordinador
del grup, Francisco Martín Luján, com alguns dels seus membres necessiten
alliberar una part de la seva la jornada laboral habitual per dedicar-la a tasques de
recerca, sempre que l?activitat assistencial ho permeti. Així doncs, l?objectiu de la
present sol·licitud és el reconeixement formal d?alliberament al coordinador del grup
per part de l?IDIAP Jordi Gol.