Objectius: 1.- Analitzar l’efecte de la percepció del tabac en els adolescents com factor de risc de l’inici l’hàbit tabàquic. 2.- Analitzar l’efecte d’una intervenció educativa a l’àmbit escolar, de 3 anys de duració, sobre la percepció del tabac en els adolescents i la seva relació amb la incidència i prevalença del consum de tabac en la adolescència respecte a un grup d’escolars control. 3.- Valorar mitjançant tècniques qualitatives l’efecte de les activitats realitzades durant la intervenció. Disseny: Assaig d’intervenció comunitaria amb asignació aleatoria per conglomerats per a la realització d’activitats educatives. Àmbit: Atenció Primaria (AP) de Salut. Subjectes: Escolars de 1r d’Educació Secundaria Obligatòria (ESO) durant el curs acadèmic 2007/08 de les ciutats de Reus i Tarragona (N=2200). Instrumentació: – Dades sobre característiques socio-demogràfiques i culturals. – Qüestionari validat en el Programa Marc Europeu de Prevenció del Tabaquisme sobre l’hàbit de consum del tabac i altres drogues, de percepció del tabac, d’actituds de les persones de referència, sobre l’estat d’ànim, d’activitats d’oci i de temps lliure, de pràctica de dietes alimentàries, de disposició de diners setmanalment i sobre la pràctica d’activitat física. – Estudi de la percepció del tabac mitjançant tècniques qualitatives (entrevistes semiestructurades, grups focals, grups de discussió, observació, observació participant i fons hemerogràfiques).

OBJECTIU: Avaluar l’eficàcia d’una intervenció basada en l’ implementació d’una aplicació per a dispositius mòbils (APP) a fi de reduir la prevalença de consum de tabac en joves majors de 18 anys. DISSENY: Assaig clínic aleatorizat per conglomerats, la unitat d’aleatorització seran els Centres d’Atenció Primària. Anàlisi per intenció de tractar. SUBJECTES D’ESTUDI: Joves fumadors majors de 18 anys, motivats per deixar el consum del tabac, que acudeixin per qualsevol motiu a les consultes d’Atenció Primària i que acceptin participar en l’assaig clínic. INTERVENCIÓ: Grup intervenció: Aplicació de les recomanacions d’una Guia de Pràctica Clínica durant 12 mesos que inclou la utilització d’aplicació APPs per a dispositius mòbils durant la deshabituació al tabac. Grup control: Deshabituació habitual. VARIABLES: Es considerarà abstinent als 12 mesos, al pacient que declari no haver fumat de forma continuada des de l’inici del tractament i haver presentat concentracions de CO exhalat inferior a 10 ppm o menors en els controls. RESULTATS ESPERAT: Milloria en les taxes d’èxit en la deshabituació.

OBJECTIUS
Traduir i validar un qüestionari que avaluar la utilitazció de les TIC (tecnologies de la informació i la comunicació) per part dels professionals d?atenció primària de Tarragona per l?actualització de coneixements.

DISSENY
L?estudi es realitzarà en dues fases: (a) traducció del qüestionari al castellà utilitzant la metodologia de traducció-retrotraducció; (b) validació de la nova versió en castellà del qüestionari utilitzant la metodologia Teoría clàssica dels tests (DeVellis et al 2006).
Àmbit: Àmbit territorial Camp de Tarragona.

SUBJECTES
Professionals (metges, infermeres, GIS, directius, etc) de l?atenció primària del Camp de Tarragona

VARIABLES
Variables sociodemogràfiques: Edat i sexe, Grau/titulació, Any de finalització de la carrera, Lloc de realització carrera universitària, Lloc de treball i tipus de centre, Principal activitat professional i En cas d?activitat assistencial, nombre de pacients que visites cada setmana.

PLA D’ANÀLISIS
Es realitzarà un estudi descriptiu de la mostra seleccionada. S?analitzarà el procés de resposta. La validesa estructural s?analitzarà mitjançant l?anàlisi clàssic i l ?anàlisis de components principals. La fiabilitat s?estudiarà avaluant la consistència interna a través del coeficient alfa de Cronbach. Es valorarà la reproductibilitat amb un test-retest. Els resultats obtinguts es compararan amb la validació original.

RESULTATS ESPERATS
Esperem obtenir un qüestionari equivalent a la versió original amb una alta validesa i fiabilitat.

Antecedents: El sobrepeso en pacientes en edad pediátrica alcanzan cifras de hasta 18,26%, y el sedentarismo alcanza cifras generales de hasta 44,6% en nuestro entorno y està considerado como el cuarto factor de riesgo de mortalidad más importante en todo el mundo.
Hipòtesis: Los wearables (dispositivos e-Health) son elementos motivadores y accesibles para incrementar la actividad física en la población infantil.
Objectius: Evaluar la efectividad de un wearable para incrementanr la actividad física en ninos y niñas con obesidad atendidos en atención primaria.
Metodologia: Ensayo clínico controlado aleatorizado por conglomerados con un grupo intervención que recibirá una herramienta de salud wearable, y un grupo control que seguirá recomendaciones habituales que se dan en consultes de atención primaria. La población de estudio seran pacientes con IMC superior al percentil 97 de entre 8 y 13 años de la región sanitaria de Tarragona.
Determinacions: Aumento de actividad física mediante el recuento de pasos a través de aplicación del mHealth, y cuestionarios de actividad física
Anàlisi estadística: Se hará un anàlisis descriptivo mediante la media y la desviación estandar en las variables cuantitativas y mediante porcentajes las variables cualitativas. Se determinaran mediante la T de Student para datos apareados el incremento de números de pasos al inicio y al final.
Resultats esperats: Aumento de la actividad física en los niños del grupo intervención mediante el uso de sistemes mHealth.
Aplicabilitat i Rellevància: El uso masivo de sistemas e-Health actualmente en auge permite la difusión de estilos de vida saludable basados principalmente en el aumento de actividad física con aparatos que son especialmente atractivos para el grupo de población más joven

La candidata es proposa desenvolupar la seva tasca centrada en 4 projectes ja iniciats i en els que té una relació directa com a investigadora principal o associada. Els projectes són:

1) Projecte TOBBSTOP. Aquest projecte ha rebut finançament del Fondo de Investigación Sanitaria (FIS) del Instituto de Salud Carlos III l?any 2012, té com objectiu avaluar l’eficàcia d’una intervenció basada en el desenvolupament i implementació d’una aplicació per a dispositius mòbils (APP) a fi de reduir la prevalença de consum de tabac en joves de 18 a 30 anys.

2)TABES als 10 anys. El projecte ?Efectividad de un programa comunitario integrado en la escuela para reducir la incidencia de tabaquismo entre los escolares de ESO? finançat l?any 2007 pel ?FIS del Instituto de Salud Carlos III? va demostrar l?eficàcia i eficiència per a disminuir la incidència i la prevalença de tabaquisme en els joves d?ESO. Actualment s?ha iniciat una valoració dels efectes als 10 anys de la seva intervenció, per tal de valorar l?efectivitat a llarg termini.

3) Smartwatch, el projecte ?Efectivitat d’un Smartwatch en l’activació del circuit de Reanimació Cardiopulmonar en pacients amb aturada cardiorespiratòria al carrer? se li ha concedit la Beca de Recerca Bàsica al 2016 per l?Acadèmia de Ciències Mèdiques i de la Salut de Catalunya i de Balears a través del Grup de recerca Tecnologies de la Informació i Comunicació en Atenció Primària (TIC-AP) de l’IDIAP Jordi Gol pel projecte, la candidata donarà suport per al desenvolupament del projecte així com col?laborarà en sol?licitud de suport per aconseguir la seva evolució.

4) Ferritina CVD, el projecte «»Association between iron status and coronary heart disease, diabetes, and metabolic syndrome: a population-based cohort study»» financiat amb 42.931,25? per la convocatòria de la MARATO TV3 2015 amb expedient 295/U/2015, té com objectiu investigar l’associació entre els nivells de ferro i les malalties del cor, diabetis tipus 2 i la síndrome metabòlica en una cohort de base poblacional mitjançant un estudi de cohort es pretén utilitzar la població que consta en el Sistema d’Informació per al Desenvolupament de la Investigació en Atenció Primària (base de dades SIDIAP).

La candidata proposa fer la seva estada de recerca a l’Institut Hospital del Mar d’Investigacions Mèdiques (IMIM) donat que es tracta d’una entitat pública acreditada per l’Instituto de Salud Carlos III que promou la recerca de qualitat en el territori aixi com també la docència especialitzada i la formació continuada dels professionals de les Ciències de la Salut. És una de les institucions que integren l’innovador projecte del Parc d’Investigació Biomèdica de Barcelona (PRBB) (www.prbb.org). La producció científica generada en l’IMIM inclou prop de 1000 publicacions anuals en revistes internacionals indexades, aixó situa l’IMIM com un dels centres d’investigació biomèdica més productiu i amb major impacte internacional del territori. Destaca la seva gestió de Projectes Europeus, de serveis a l’exterior i de subvencions a projectes de recerca i a xarxes d’investigació cooperativa de l’Instituto Carlos III.

Antecedents:
L’aturada cardiorrespiratòria és una emergència mèdica que habitualment té lloc a zones extrahospitalàries i en molts casos no són presenciades per testimonis. El seu tractament és l’aplicació immediat de les maniobres de reanimació cardiopulmonar (RCP) i l’ús del desfibril·lador. Cada minut de retràs en la realització de maniobres RCP disminueix les possibilitats de supervivència en un 10%. Es recomana arribada dels serveis mèdics abans dels (5) minuts. La mitjana d’arribada és de 8 minuts en l’actualitat.
Hipòtesi:
La creació d’una app per smartwatch i smartphone que permet l’activació automàtica dels serveis d’emergència mèdica i de reanimadors no sanitaris disminueix el temps d’inici de les maniobres de reanimació.
Objectius:
Determinar l’efectivitat d’una aplicació (APP) per smartwatch i smartphone integrada a una xarxa de voluntaris reanimadors en disminuir el temps d’inici de les maniobres de reanimació en cas d’aturada cardiorespiratòria.

La mort sobtada per aturada cardiopulmonar és una de les primeres causes de mortalitat al nostre entorn i la majoria de casos tenen lloc en l’àmbit no hospitalari. Les actuals guies de
reanimació cardiopulmonar insten a una actuació precoç i la utilització dels mitjans disponibles
per personal no sanitari. Tot i disposar dels mitjans més innovadors la població en general
desconeix la correcta utilització o no ha rebut formació específica al respecte, fet que ens
diferencia d’altres països europeus amb alta resposta de la població i millors nivells de
supervivència en cas d¿aturada cardiopulmonar. Les poblacions més distants dels Serveis
d’Emergència Mèdiques poden veure’s afavorides per la implementació de programes formatius en reanimació cardiopulmonar. Objectiu. Determinar l’efectivitat d’una xarxa de voluntaris formats en RCP en la reducció del temps d’inici de les maniobres de reanimació cardiopulmonar en l’àmbit rural. Disseny: es desenvoluparà en 3 fases; a) reclutament i formació, b) creació d’una xarxa de voluntaris i c) estudi de simulació als 3, 6 i 12 mesos de la formació. L’estudi es realitzarà mitjançant l’activació en 45 ocasions. Dades a registrar: temps d’arribada del primer reanimador, temps d’inici de les maniobres i la competència en la realització de les maniobres.
Anàlisi estadística: prova de la t d’Student determinant les diferencies dels temps i la
qualitat de les maniobres. Resultats esperats: el temps d’inici de les maniobres de reanimació
cardiopulmonar serà menor que en l’estimat per l’arribada del SEM. La qualitat de les maniobres es manttindrà als 3 i 6 mesos i s¿espera una disminució no significativa de la qualitat als 12 mesos.