RATIONALE AND BACKGROUND: Atopic dermatitis (AD) is the most common chronic inflammatory skin disease. Abrocitinib received marketing authorization for the European Union (EU) on 09 December 2021 and is indicated for the treatment of moderate to severe AD in adults who are candidates for systemic therapy. To mitigate the risks associated with abrocitinib, required routine RMMs including the SmPC and package leaflet are being employed. In addition to the routine RMMs, additional RMMs (aRMMs) inclulding prescriber’s brochure and patient card, are being implemented in the EU.
RESEARCH QUESTION AND OBJECTIVES: The study objectives are to evaluate, to the extent measurable in the available routinely collected data, indicators of HCPs’ adherence to the RMMs in accordance with the abrocitinib SmPC and prescriber’s brochure, assessed by:
– indicators of adherence to performing laboratory tests of CBC, lipid panel, hepatitis B/C, and TB screening prior to initiation of abrocitinib treatment,
– indicators of adherence to performing laboratory tests of CBC and lipid panel at week 4 (±2 weeks) after initiation of abrocitinib treatment,
– indicators of adherence to consideration of risk factors for VTE, MACE, malignancy and serious infection prior to treatment with abrocitinib,
– indicators of adherence to avoid live attenuated vaccines immediately prior to and during treatment with abrocitinib,
– indicators of adherence to contrainidcations for use during pregnancy,
– indicators of adherence to contraindications for use amog patients with severe hepatic impairment,
– indicators of adherence to no use in patients aged < 18 years, and - indicators of adherence to recommended posology (estimated average daily dose). STUDY DESIGN: This will be a descriptive drug utilization study using secondary data from healthcare databases in Denmark, France, Sweden, Spain and Hungary. POPULATION: The study population will include patients with a dispensing of abrocitinib as recorded in routinely collected electronic healthcare data in Denmark, France, Sweden, Spain and Hungary during the study period (study start: country-specific aRMM distribution [01 March 2022, Sweden; 09 March 2022, Denmark; 31 July 2022, France; 30 Jan 2023, Spain; September 2023 (estimated), Hungary]; study end: December 2026). These countries have universal healthcare. VARIABLES: The study will collect all relevant data including patient demographics, comorbidities, prescription medications, vaccine administration, and laboratory testing prior to the initiation of abrocitinib and during treatment with abrocitinib to address the study objectives. DATA SOURCES: This study will utilize routinely collected electronic healthcare data from national or regional population-based electronic healthcare registers in Denmark, Sweden and Spain and an administrative healthcare databases in France and Hungary. STUDY SIZE: All patients initiating abrocitinib during the study period will be included. DATA ANALYSIS: Data will be analysed in each country separately using a common protocol, database-specific definitions of the study variable, and common analysis strategy. The main indicators will be proportions of abrocitinib users with a given indicator of aRMM adherence.

This tender is composed of two objectives:
1. Objective 1: To describe utilisation of antiepileptics in individuals of childbearing age, pregnant, and male individuals. This objective will be described in WorkPackage (WP) 1. There is a specific protocol for WP1. The development of WP1 protocol is one of the deliverables of the project.
2. Objective 2: To assess the feasibility of estimating the risk of adverse pregnancy, neonatal and child outcomes following in utero and paternal exposures to antiepileptic drugs. This objective will be assessed in WP2. Initially, only databases with developed father-child linkage developed were expected to participate. In the end, EMA required all databases involved in WP1 to participate also in WP2. WP2 does not require a data extraction, as it will answer the question whether data sources are fit for purpose for studies assessing adverse pregnancy, neonatal and child outcomes following either ASM exposure through the mother, or periconceptional ASM exposure through the father. There is a specific protocol for WP2. The development of WP2 protocol is one of the deliverables of the project.
Prototol 1 – WP1: THE UTILISATION OF ANTISEIZURE MEDICATIONS IN MEN, WOMEN OF CHILDBEARING AGE, AND PREGNANT WOMEN: A MULTI-DATABASE STUDY FROM 7 EUROPEAN COUNTRIES.
Background: Currently there is substantial evidence on teratogenicity of several antiseizure medications (ASMs) and a potential increased risk of neurodevelopmental disorders in young children exposed in utero to ASMs. Recently, few evidence has emerged expanding this risk also when there was a paternal exposure before conception. On that line, EMA asked for an updated evaluation on trends in use of various ASMs and related drugs in pregnant women, in other women of childbearing potential, and in men.
Objectives: The main objective of this study is to describe the utilisation of ASMs and related drugs (i.e., antiepileptics (ATC codes N03A), gabapentinoids (N02BF), and all benzodiazepines with antiepileptic properties) in pregnant women, other women of childbearing potential (12-55 years of age), and men (12 years and older). It has the following sub-objectives: 1.1) To estimate the annual incidence and prevalence rate of ASM use in women of childbearing potential and in men; 1.2) To describe treatment duration, discontinuation, and treatment switches to other ASMs or alternative medications and polytherapy in women of childbearing potential and men; 1.3) To estimate incidence and prevalence of specific ASM use in up to one year prior to and during the pregnancy period in all pregnant women; 1.4) To estimate and compare discontinuation, treatment switches to other ASMs or alternative medications and polytherapy among pregnant women in the 12-10, 9-7, 6-4, and 3 months prior to pregnancy or during first, second and third pregnancy trimesters; 1.5) To estimate dose changes of ASMs in women prior to and during pregnancy.
Study Design: Retrospective population-based cohort study.
Exposure and outcomes: The main exposures of interest are ASMs (N03A), including gabapentinoids (N02BF) and benzodiazepines with antiepileptic properties. The drug utilisation outcome measures will be the incidence and prevalence of ASM use among pregnant women, other women of childbearing potential, and men, treatment duration of ASM, discontinuation of ASMs, initiation of ASM use during pregnancy, switching to another ASM or an alternative medication, dose changes of ASMs before and during pregnancy, and polytherapy of ASMs.
Data Analysis: According to sub-objectives stated above, statistical estimates will be produced, such as descriptives (counts, percentages), distributions (mean, percentiles), rates (incidence, prevalence), or other relevant estimates. Various visualisations (e.g., flow diagrams, line and bar charts, and Sankey diagrams) will be used to depict the findings. This will be conducted using a common R script.
Limitations: Our operational definitions of treatment episodes with a grace period of 30 days, temporary break (between 30-120 days of no new prescription/dispensing), ASM discontinuation (no new record after 90 days), and switching from an ASM to another ASM or an alternative medicine might not reflect the exact clinical scenarios in case of all ASMs, especially when using data from diverse EHDs. One especial case would be misclassification of prevalent users as incident users due to considering not long enough look-back periods. Due to this, we will not estimate incident use of ASMs among women and men of childbearing potential and initiation of ASM during pregnancy in data sources EFEMERIS and THL that we only have 2.5 or 3-months look-back data for medications. But the overall approach is based on prior drug utilisation studies on the same topic,8,28 and same definitions for all ASMs across all centres, which considering the limitations and data quality will assist in comparability of findings. Another limitation could be operational definitions for high, medium, and low daily doses of ASMs based on DDD data, which might not always reflect the actual clinical situation. But considering the diversity of data sources and healthcare systems involved, this seems the only feasible option in such a multi-database study. Also, capturing the right doses would be difficult when prescriptions are not renewed but patients were using the old prescription with new instructions from clinician, which is not visible in all our included data sources. This will be taken into account when interpreting findings from the dose analyses.
Protocol 2 – WP2: FEASIBILITY OF ESTIMATING THE RISK OF ADVERSE PREGNANCY, NEONATAL AND CHILD OUTCOMES FOLLOWING EITHER IN UTERO ASM EXPOSURE THROUGH THE MOTHER, OR PERI-CONCEPTIONAL ASM EXPOSURE THROUGH THE FATHER
Rationale and background: Evidence shows that certain ASMs such as valproate, pose teratogenic and neurodevelopmental risks during pregnancy. Conflicting findings also suggest potential neurodevelopmental impacts from paternal ASM exposure pre-conception. Thus, it is critical to assess the feasibility of causal studies on ASM exposure, especially given the complexity of father-child data linkage.
Research question and objectives: This study aims to understand whether data sources can be used to study the effects of maternal and paternal exposure to ASM, on pregnancy, neonatal and child outcomes. For this main objective, the following sub-objectives will be addressed:
a. To estimate the availability of relevant information/characteristics for pregnant women, using 15 different parameters that will inform the assessment of fitness for purpose.
b. To estimate availability of relevant information/characteristics for men and linkage with pregnancies, using 9 different parameters that will inform the assessment of fitness for purpose.
c. To estimate availability of relevant information/characteristics for neonates/children, using 17 parameters and comparing them between those that can and cannot be linked to mother and/or father where possible.
d. To assess fitness for purpose to different types of studies of pre-conceptional/prenatal exposure to antiepileptics and the development of adverse pregnancy and child outcomes.
Study design: This is a retrospective cohort study to assess the suitability of the available databases for ASM exposure studies, aligning with the study’s fit for purpose evaluation.
Population: The source population comprises all persons of childbearing age who are registered with the data sources that participate in this study. From the source population, we will select study cohorts for each of the different sub-objectives.
Variables: The main exposures of interest are ASMs (N03A) and gabapentinoids (with ATC code N02BF) and all benzodiazepines with antiepileptic properties. Outcome parameters will be considered per subobjective. Clinical outcomes of interest will include pregnancy outcomes (i.e., spontaneous pregnancy loss, stillbirth, preterm birth) neonatal/child outcomes (e.g., small gestational age, congenital anomalies, adverse neurodevelopment).
WP2 does not require a data extraction, as it is a study to assess the fit for purpose of the databases for assessing adverse pregnancy, neonatal and child outcomes following either ASM exposure through the mother or periconceptional ASM exposure through the father.
Data analysis: For objective a-c we will estimate the 41 feasibility parameters using descriptive analyses and visualizations. For objective d, we will use the parameters from objectives a-c plus metadata on the data sources and assess the fitness-for-purpose of the data instance by using, implementing, and adapting the framework from Gatto and colleagues.
Limitations: Methods for descriptive analysis have been employed in previous studies undertaken across the ConcePTION project, EU PE&PV and VAC4EU networks (Durán et al., 2023a; Hurley et al., 2023; Abtahi et al., 2023; Durán et al., 2023b). This protocol aims to leverage existing tools available tools and algorithms, developed by the aforementioned enterprises, including the ConcePTION CDM, the pregnancy algorithm, the INSIGHT quality checks, code lists and algorithms, as well as component analyses and the analytical pipeline and functions. Differences between data sources will be described transparently. The aim is to describe and appraise mother-child and father-child linkage, both deterministic and probabilistic, that has been established thus far across each data source. We also aim to investigate novel improvement in linkage using additional parameters available in EHR data. It is possible that improvements in probabilistic linkage will not be possible due to characteristics of available data fields, or because linkage will not improve materially with inclusion of these additional data fields. Exploration of parental linkage will be described transparently, regardless of whether improvement in linkage is possible. Due to limited budget and the scope of work, we will not be able to validate any of the linkages nor outcomes.

OBJETIVO: Evaluar la eficacia de una intervención basada en el diseño específico e implementación de una aplicación para dispositivos móviles (APP) con objeto de reducir la prevalencia de consumo de tabaco en jóvenes motivados de 18 a 30 años. DISEÑO: Ensayo clínico aleatorizado por conglomerados, la unidad de aleatorización serán los Centros de Atención Primaria. Análisis por intención de tratar. SUJETOS DE ESTUDIO: Jóvenes fumadores motivados de 10 o más cigarrillos al día con edades entre los 18 a 30 años que acuden por cualquier motivo a las consultas de Atención Primaria y que acepten participar en el ensayo clínico. INTERVENCIÓN: aplicación de las recomendaciones de una Guía de Práctica Clínica durante 6 meses que incluye la utilización de aplicación APPs para dispositivos móviles durante la deshabituación al tabaco. Grupo control: deshabituación habitual. VARIABLES: Se considerará abstinente a los 12 meses al paciente que declaré no haber fumado de forma continuada desde el inicio del tratamiento y haber presentado concentraciones de CO exhalado inferior a 10 ppm o menores en cada uno de los controles. RESULTADOS ESPERADO: mejoraría en las tasas de éxito en la deshabituación.

En un estudio reciente hemos demostrado que el abordaje terapéutico de la obesidad infantil con una terapia motivacional administrada desde la atención hospitalaria ambulatoria es altamente eficaz a nivel clínico y metabólico. Sin embargo, una acción colaborativa entre la atención hospitalaria especializada ambulatoria y la atención primaria permitirían un abordaje masivo de la obesidad infantil. Además, esta intervención motivacional podría beneficiarse del soporte la tecnología actual, de la educación en grupo, y ofrecer recursos prácticos para la compra, cocina rápida, saludable y económica, que tendrían gran utilidad en familias con menor nivel socioeconómico (con mayor prevalencia de obesidad infantil).

El objetivo de este estudio es evaluar la eficacia en el tratamiento de la obesidad infantil de una intervención familiar coordinada entre la atención primaria y las unidades clínicas especializadas de referencia de la región sanitaria de Tarragona, a través de una terapia motivacional a nivel individual y grupal, que integre herramientas mSalud, dirigida a familias con niños y niñas obesos de entre 8 y 13 años. Para ello se propone un ensayo clínico aleatorizado por conglomerados, con un grupo intervención que recibirá un plan estructurado multicomponente de motivación y educación y un grupo control que seguirá las recomendaciones habituales (n= 167 por grupo). El tratamiento de ambos grupos tendrá una duración de 12 meses y se llevará a cabo en las áreas básicas de salud. Paralelamente, se validará una metodología para valorar la composición corporal en niños obesos así como los cambios que se produzcan por la intervención.

Les reserves de ferro del cos tenen propietats pro-oxidants que s’han proposat que poden exercir un paper en el desenvolupament de la malaltia coronària. No obstant això, els estudis epidemiològics sobre l’estat del ferro i el risc de malalties del cor han mostrat resultats contradictoris.

OBJECTIU: Investigar l’associació entre els nivells de ferro i les malalties del cor, diabetis tipus 2 i la síndrome metabòlica en una cohort de base poblacional.

MÈTODES: Disseny: Estudi de cohort. Població d’estudi: S’utilitzarà la població que consta en el Sistema d’Informació per al Desenvolupament de la Investigació en Atenció Primària (base de dades SIDIAP).
Definició Cohort: participants entre 35 i 74 anys, lliures de malalties del cor a l?inici de l?estudi, i que presentin determinacions de ferritina sèrica en nivell basal (entre l?1 gener 2006 i el 31 desembre 2008).
Seguiment: Màxim de 10 anys (els participants reclutats en 2006), un mínim de 8 anys (participants reclutats en 2008); anticipat mitjana de seguiment de 7 anys. Variable resultat principal: Incidència de la malaltia coronària mortal i no mortal. Variable resultats secundaris: incidència de diabetis tipus 2; incidència de síndrome metabòlica.

Anàlisi estadística: Risc relatiu (interval de confiança del 95%) de patir una malaltia del cor segons els quintils de ferritina, es realitzarà una anàlisi multivariada de supervivència. Es determinarà la relació dosiresposta utilitzant B-splines restringides als percentils 20, 50 i 80 s de cada distribució de ferritina sèrica.

RESULTATS ESPERATS: Esperem que els alts nivells de ferritina sèrica s’associen amb una major incidència de les malalties del cor, diabetis tipus 2 i la síndrome metabòlica.

Objetivos

Objetivo Principal
Sintetizar toda la evidencia disponible sobre las distintas estrategias tanto dirigidas en ámbito cognitivo, referidas al comportamiento, en intervenciones centradas en los aspectos afectivos o intervenciones multicomponentes para aumentar la adherencia terapéutica en enfermedades crónicas

Objetivo secundario
– Describir la efectividad de las diferentes estrategias identificadas para incrementar la adherencia terapéutica en pacientes crónicos
– Priorizar las estrategias más efectivas en incrementar la adherencia terapéutica en pacientes crónicos
– Clasificar y describir las diferentes estrategias identificadas en el incremento de la adherencia terapéutica
– Sintetizar la evidencia sobre la efectividad de las estrategias para aplicar a pacientes crónicos.

2 – Estrategia de búsqueda
No se limitará por idioma ni por año de publicación
– Se realizará una búsqueda sistemática en Pubmed utilizando los términos MeSH y texto libre, no se pondrá límites en el tiempo ni en el idioma.
– PscycINF, CINHAL, SCOPUS, EMBASE
– Cochrane, Base de datos de Teseo de Tesis doctorales
– Uptodate
– Índice Médico Español.
– Búsqueda manual
– Consulta con expertos

OBJECTIU: Avaluar l´efectivitat d´una app per Smartwatch en disminuir el temps d´inici de les maniobres de reanimació cardio-pulmonar (RCP) en el cas d´aturada cardio-respiratòria extra-hospitalària (ACR-EH). Així com determinar les competències en RCP en una prova de simulació.

DISSENY: es desenvoluparà en dues fases: (a) disseny i desenvolupament d’una APP que permeti l´activació automàtica d´una alerta sanitària en cas de ACR-EH. (b) Es realitzaran simulacions d´episodis d´ACR-EH en via pública amb maniquis. La localització de les simulacions es determinarà a partir del registre d´episodis reals atesos al carrer pel Servei d’Emergències Mèdiques (SEM) en l’any previ (controls). Metge/ses d?atenció primària formaran una xarxa de voluntaris reanimadors (Xarxa RCP) estaran dispersos per la ciutat i connectats via Smartphone.

DESCRIPCIÓ DE LA INTERVENCIÓ: L´smartwatch disposarà de sensor de ritme cardíac i geo-localització (GPS). Aquesta alerta generada és derivada al SEM que activarà els recursos habituals i a la Xarxa RCP que rebran l’alerta al seu Smartphone.

VARIABLES D?ESTUDI: Variable resposta: diferència del temps d’inici de les maniobres de RCP entre el grup simulació i el grup control. Altres variables: Temps de resposta del SEM, Competència de les maniobres de RCP.

ANÀLISI ESTADÍSTIC: prova de la t-student per a dades aparellades es determinaran les diferències del temps d’inici de les maniobres de RCP.

RESULTATS ESPERATS: Esperem trobar un menor temps d’inici de les maniobres de RCP en el grup intervenció comparat amb el grup control.

LIMITACIONS: Possible aparició d´una alerta mèdica real durant el simulacre. Això motivaria la finalització del simulacre.

Justificació: La supervivència dels pacients amb aturada cardio-respiratoria (ACR) sobtada extra-hospitalària es pot augmentar mitjançant la formació en matèria de RCP dels cuidadors principals del pacients amb risc de ACR. Englobat dins d?un assaig clínic que vol determinar l´efectivitat d´una xarxa de voluntaris activats mitjançant una aplicació mòbil en la reducció del temps d´inici de les maniobres de RCP es realitzarà una formació en RCP i us del DEA a familiars o cuidadors principals de pacients amb malaltia cardíaca de reus.

La formació es realitzarà a 430 persones i serà feta per formadors del Consell Català de Ressuscitació (CCR). Els voluntaris assistiran a unes sessions teòrico-pràctica (amb maniquí) amb una durada de dos hores, en grups de 15 voluntaris i dos docents acreditats pel CCR com a Formadors. Es faran en total 30 sessions per formar unes 430 persones. Un cop finalitzat cada curs formatiu en RCP-DEA s´oferirà la participació voluntària en la Xarxa-RCP. Esperem la captació d’unes 100 persones (25% dels formats).
També es convidarà a participar en la xarxa als estudiants de la Facultat de Medicina de a Universitat Rovira i Virgili de Reus, el personal sanitari dels Centres d´Atenció Primària de Reus i els membres del Cossos de Seguretat que reben una formació en RCP bàsica i ús de DEA.
Un cop finalitzada la formació en RCP es avaluarà les competències adquirides mitjançant una simulació al centre de la ciutat.

Objectiu: Determinar l´efectivitat d´una xarxa de reanimadors activats automàticament mitjançant smartwatch i Smartphone en la reducció del temps d´inici de les maniobres de reanimació.
Disseny: Es desenvolupa en 4 fases a) validació d´una APP per smartwatch desenvolupada per a generar de forma automática una alerta sanitària en cas d´Aturada Cardíaca Extrahospitalària (ACR-EH) no observada, b) Curs de formació en tècniques de Reanimació Cardiopulmonar básica (RCP) i ús de DEA dirigit a familiars de malalties cardíaques c) creació d´una xarxa de voluntaris formats en RCP que cobreix la ciutat de Reus, formada a partir de familiars de cardiopates i personal sanitari i d) Estudi de simulació on els voluntaris serán activats de forma automàtica (Smartphone) per atendre ACR-EH. L’estudi es realitzarà mitjançant l´activació en 137 ocasions de l´app d´smartwatch. En 67 ocasions l’alerta será enviada als voluntaris més propers i al Centre d´Urgències d´Atenció Primària (CUAP) de Reus (Grup Intervenció), i en 67 ocasions únicament s’enviarà l’alerta al CUAP (Grup Control)
Dades a registrar: Temps d´arribada del primer reanimador, tipus de primer reanimador (personal CUAP o voluntari de la xarxa RCP), el temps d´inici de maniobres i la competencia en la realització de les maniobres.
Anàlisi estadística Prova de la t d´Student determinant les diferències del temps d´inici de les maniobres de RCP.
Resultats esperats: el temps d’inici de les maniobres de RCP serà menor en el grup intervenció (xarxa de RCP) comparat en el grup control (CUAP).

Antecedents: El 2019 es va detectar a Wuhan, Xina, un nou coronavirus (SARSCOV2) com a causant de distrès respiratori agut (COVID-19). Altres coronavirus previs (SARS i MERS) han ocasionat seqüeles respiratòries (fibrosi pulmonar) demostrables mitjançant tomografia i proves funcionals pulmonars. Aquestes alteracions han començat a detectar-se en pacients que han sobreviscut a la COVID-19.
Hipòtesis: La infecció per SARS-COV2 accelera el deteriorament de la funció pulmonar en pacients amb Malaltia Pulmonar Obstructiva Crònica (MPOC).
Objectius: Analitzar l’evolució de la funció pulmonar en pacients MPOC diagnosticats de COVID-19, tot comparant-la amb pacients MPOC sense malaltia.
Metodologia: Estudi de cohorts. La cohort MPOC-COVID estarà formada per població MPOC amb i sense COVID-19. Es recolliran dades de funció pulmonar prèvia i es faran 2 visites prospectives (basal i de seguiment) amb valoracions i proves funcionals.
Determinacions: Variable independent: diagnòstic COVID-19 (tractament i gravetat). Variable dependent: canvi al volum expiratori forçat primer segon (FEV1) mesurat a l’inici de l’estudi i després d’1 any d’aquesta primera valoració, respecte al FEV1 basal (previ a març 2020). Altres variables: sociodemogràfiques, clíniques, funcionals i de tractament.
Anàlisi estadística: Bivariada (chi-quadrat, t-Student o proves no paramètriques) comparant els pacients MPOC amb i sense COVID-19. Regressió lineal múltiple per avaluar la contribució de covariables als canvis al FEV1.
Resultats esperats: Major disminució del FEV1 en pacients MPOC amb COVID19, en relació a la gravetat de la malaltia.
Aplicabilitat i Rellevància: La detecció proactiva de seqüeles funcionals permetrà el tractament precoç, incloent rehabilitació pulmonar, amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida d’aquests pacients.